Valor pronóstico de la densidad microvascular y de la expresión del VEGF, EGFR y HIF-1 en pacientes con cáncer de cérvix localmente avanzado tratados con quimioradiación

Introducción: Colombia cuenta con poca información sobre el comportamiento del cáncer, no obstante, el carcinoma de cuello uterino representa la segunda causa de muerte por la enfermedad entre las mujeres de nuestro entorno. El patrón epidemiológico de la enfermedad es preocupante porque los estados localmente avanzados constituyen el estado más frecuente al momento del diagnóstico y la mortalidad siendo bastante alta a pesar de la presencia de un programa de cribado organizado. Objetivo: Describir el valor pronóstico de la densidad microvascular (DMV) y de la expresión proteica de varios genes relacionados con la supervivencia y proliferación del cáncer de cérvix localmente avanzado en un grupo de mujeres tratadas con quimioradiación y braquiterapia intracavitaria. Se estimaron la tasa de respuesta global (TRG), la supervivencia libre de progresión (SLP) y la supervivencia global (SG). Resultados: Se incluyeron 61 mujeres con una edad media de 52 ± 10 años; todas tenían diagnóstico de cáncer de cérvix localmente avanzado (IIA 2.3%/IIB 47.5%/IIIA 4.9%/IIIB 37.7%/IVA 3.3%/no definido 3.3%), con un volumen tumoral promedio de 6.4cm (DE ± 1.8cm) e infección por VPH en 46% de los casos; 58 sujetos (95%) tenían un patrón escamoso, dos fueron adenocarcinomas y &50% presentaba neoplasias moderada o pobremente diferenciadas. Todas fueron tratadas con quimioradiación (interrupción transitoria en teleterapia por toxicidad y otras causas en 19% y 21.4%, respectivamente/media de ciclos de platino concomitante 4.8 series ± 1.0) y braquiterapia (77% completaron el tratamiento intracavitario). La mediana para la SLP y global fue de 6.6 meses (r, 4.0-9.1) y 30 meses (r, 11-48), respectivamente. Ninguna de las variables tuvo un efecto positivo sobre la SLP, mientras el análisis multivariado demostró que los niveles de expresión del VEGF (P=0.026), EGFR (P=0.030), y el volumen tumoral menor de 6 cm (P=0.02) influyeron positivamente sobre éste desenlace. Conclusión: Existe una influencia positiva sobre el pronóstico, de la tipificación en el cáncer de cérvix localmente avanzado tratado con quimioradiación basada en platino.

Factores predictivos de recaída sistémica y supervivencia cáncer-específica tras recaída locorregional en cáncer de mama resecado

S´ha realitzat un anàlisi retrospectiu de variables clínic-patològiques d´una sèrie de 116 malaltes diagnosticades d´una recaiguda locorregional de càncer de mama després d´una resecció quirúrgica amb mastectomía o cirurgía conservadora a l´Hospital Universitari La Fe entre els anys 1988 i 2008. La mitjana de seguiment des del diagnòstic de la recaiguda locorregional ha sigut de 60 mesos. Cinquanta-tres malaltes (45,7%) varen desenvolupar una recaiguda sistèmica amb una tasa de supervivència cáncer-específica després de la recaiguda local als 5 i 10 anys de 67 i 54% respectivament. A l´anàlisi multivariant la presència d´invasió vàsculo-linfàtica i l´afectació cutànea (cutànides) a la recaiguda varen permanèixer com a factors predictius independents de recaiguda sistèmica i supervivència càncer-específica. La presència d´aquestos factors identifica un subgrup de malaltes d´alt risc de progressió sistèmica i mort per cáncer de mama després de la recaiguda local a les que s´hauria de considerar un tractament més intensiu.

Impacto de la inmunoquimioterapia antilinfomatosa sobre el estado inmunológico y virológico de los pacientes adultos con infección por virus de la inmunodeficiencia humana afectos de leucemia o linfoma de Burkitt

Objectiu. Analitzar l’impacte de la immunoquimioteràpia antilimfomatosa en l’estat immunològic i virològic a llarg termini dels pacients amb leucèmia/limfoma de Burkitt i infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH). Pacients y mètode. Dels 25 pacients VIH positius inclosos en l’assaig clínic BURKIMAB del grup cooperatiu PETHEMA entre juliol de 2003 i febrer de 2009, 14 van tenir un seguiment superior a un any. Tots ells van rebre teràpia antirretroviral de gran activitat durant i després de la immunoquimioteràpia. En aquests pacients es va avaluar la resposta virològica (CV & 50 còpies/mL) i immunològica (limfòcits CD4 & 200/L), així com els events tardans relacionats amb el VIH. Resultats. Tretze pacients (93%) eren homes, amb una mediana d’edat de 37 (extrems 31-54) anys. El seguiment medià dels 14 pacients va ser de 37 mesos, (extrems 13-43). Tres (21%) presentaven una resposta immunològica i virològica al TARGA en el moment del diagnòstic de la LB i tots ells van romandre en aquesta situació després de completar la immunoquimioteràpia i durant el seguiment a llarg termini. Quatre (29%) pacients en resposta immunològica però amb càrrega viral detectable en el moment del diagnòstic van assolir la resposta virològica i la van mantenir. Finalment, 5/7 (71%) pacients amb infecció pel VIH no controlada en el moment del diagnòstic van assolir i mantenir la resposta immunològica i virològica després de la immunoquimioteràpia. Després d’un seguiment de 496 pacients-any no s’ha reportat cap pèrdua de resposta al tractament amb TARGA. S’han diagnosticat 4 infeccions associades al VIH: infeccions por micobactèries (2), gastroenteritis de repetició per Blastocystis hominis i sífilis. Un pacient va desenvolupar un sarcoma de Kaposi. Fins la data no s’ha produït cap mort en aquests pacients. Conclusions: La immunoquimioteràpia en els pacients afectes de LB i infecció pel VIH no ha afectat negativament a la resposta virològica ni immunològica obtinguda amb el TARGA y s’ha associat a una baixa incidència d’events relacionats amb el VIH.

Factores asociados a la mortalidad en los pacientes con exacerbación de enfermedad pulmonar obstructiva crónica hospitalizados en servicios de medicina interna

Avaluació dels factors de risc que es relacionen amb la mortalitat en pacients amb exacerbació de la MPOC hospitalitzats en serveis de Medicina Interna en un estudi multicèntric transversal, valorant la possible associació de la mort hospitalitzats amb diferents variables: sociodemogràfiques, tractament abans i durant la hospitalització, característiques clíniques de la MPOC, comorbiditats prèvies, dades clíniques, resultats de laboratori i troballes electrocardiogràfics. Amb 398 pacients, 88,7% eren homes i amb una mitjana de 75 anys, va morir un 5,3%. Trobant associació entre el risc de morir durant l'hospitalització i el diagnòstic previ de pneumònia, malaltia coronària i ACV.

Tractament amb EPOCH a dosi ajustada i Rituximab en pacients no tractats amb LNH-B de cèl.lula gran de mal pronòstic

Aquest estudi multicèntric, fase IV analitza l’eficàcia i la seguretat del tractament amb dosi ajustada d’EPOCH amb Rituximab en infusió continua, en pacients no tractats prèviament amb mal pronòstic diagnosticats de limfomes B de cèl.lula gran. Material i mètodes. S’inclogueren 81 pacients, 68 d’aquests diagnosticats de Limfoma B difús de cèl.lula gran, 7 de Limfoma fol.licular grau III i 6 de Limfoma B primari de mediastí. Eren pacients de mal pronòstic segons IPI≥2 o IPIae≥1, ECOG/PS 0-4, estadi II-IV (estadi I si malaltia voluminosa al diagnòstic). Resultats. La edat mitjana era de 52 anys (rang, 21-77 anys), 92,5% d’alt risc segons l’IPIae. Es va obtenir resposta completa (RC i RCi) en el 79% dels pacients, la supervivència global i la supervivència lliure d’esdeveniment, a la mediana del temps de seguiment (34,3 mesos) va ser de 68% i 63,2%, respectivament. La supervivència lliure de malaltia als 5 anys va ser de 72,2% pels pacients que van assolir RC/RCi. Cap dels factors de risc de l’IPI o IPIae, ni els índexs per ells mateixos van resultar amb associació estadísticament significativa a la OS o PFS. Només es va obtenir associació entre els nivells de ß2 microglobulina (&3,5mg/l) i la PFS i OS (p=0,075 i p=0,015, respectivament). Es van reportar 54 episodis de neutropènia febril (11,5% dels cicles); i es van morir 27 pacients, 15 (55,5%) degut a progressió de la malaltia i 9 (33,3%) degut a sepsi o infecció grau 4. Conclusions. Els resultats aconseguits amb la combinació de Rituximab i DA-EPOCH mostren uns resultats prometedors i amb nivells de toxicitat molt acceptables en els pacients d’alt risc diagnosticats de Limfomes B de cèl.lula gran no tractats prèviament.

Leucemias agudas secundarias a tratamiento con quimioterapia y/o radioterapia: estudio de 23 pacientes en un solo centro.

L’ús d’agents citotòxics ha incrementat la incidència de leucèmies agudes secundàries (LAS). De 23 LAS diagnosticades en 20 anys, s’analitzaren els agents citotòxics, caraterístiques clínico-biològiques, tractament i pronòstic. Els agents rebuts a la neoplàsia prèvia fóren: alquilants, inhibidors de la DNA topoisomerasa II, antitubulina i radioteràpia. El 95% de les LAS presentàven alteracions citogenètiques. Tretze pacients reberen quimioteràpia intensiva (amb un trasplantament de progenitors hematopoètics [TPH] en 3) i 10 només suport (supervivència mediana de 3 en front a 0,079 anys, p=0,004). El pronòstic i la resposta al tractament fóren dolents, però associaciar quimioteràpia i TPH podria perllongar la supervivència.

Aplicació per a la sol·licitud de recursos informàtics

L'objectiu d'aquest treball és l'exposició detallada de les etapes d'anàlisi, disseny i prototip del projecte de Sol·licituds de Recursos Informàtics. La finalitat d'aquest projecte és la creació d'una eina colaborativa de workflow (circuit de treball) que permeti gestionar de manera eficaç les peticions de serveis o productes rebudes pel departament de tecnologies d'una empresa mitjana/gran, informant en cada moment del seu cicle de vida les persones involucrades en la mateixa.

Entorn de treball per a una organització, a través d'un servidor d'aplicacions i la seva gestió

Aquest treball consisteix en la construcció d'un servidor segur d'aplicacions per a la mitjana empresa. Aquest servidor ens dotarà d'un entorn segur, gràcies al qual els usuaris de l'organització podran entrar a les seves aplicacions de manera remota com si executessin les seves necessitats dins la xarxa de l'empresa.

Annular erythematous papules in the neckline.

A 45-year-old woman with personal history of hypertension presented with an erythematous lesion in the neckline for a year and with a progressive growth. A physical examination revealed an annular lesion with erythematous papules in the edge. Histological exam showed phagocytosis of elastic fibers by multinucleated cells compatible with annular elastolytic giant-cell granuloma. The patient did not present any other associated systemic manifestation. Treatment with tacrolimus 0.1 percent ointment was prescribed with a very good response after two months.

Expression of smoothelin and smooth muscle actin in the skin.

INTRODUCTION: Smoothelin is a cytoskeletal protein of differentiated smooth muscle cells with contractile capacity, distinguishing it from other smooth muscle proteins, such as smooth muscle actin (SMA). OBJECTIVE: To evaluate the expression of smoothelin and SMA in the skin in order to establish specific localizations of smoothelin in smooth muscle cells with high contractile capacity and in the epithelial component of cutaneous adnexal structures. Methods: Immunohistochemical analysis (smoothelin and SMA) was performed in 18 patients with normal skin. RESULTS: SMA was expressed by the vascular structures of superficial, deep, intermediate and adventitial plexuses, whereas smoothelin was specifically expressed in the cytoplasm of smooth muscle cells of the deepest vascular plexus and in no other plexus of the dermis. The hair erector muscle showed intense expression of smoothelin and SMA. Cells with nuclear expression of smoothelin and cytoplasmic expression of SMA were observed in the outer root sheath of the inferior portion of the hair follicles and intense cytoplasmic expression in cells of the dermal sheath to SMA. CONCLUSIONS: We report the first study of smoothelin expression in normal skin, which differentiates the superficial vascular plexus from the deep. The deep plexus comprises vessels with high contractile capacity, which is important for understanding dermal hemodynamics in normal skin and pathological processes. We suggest that the function of smoothelin in the outer root sheath may be to enhance the function of SMA, which has been related to mechanical stress. Smoothelin has not been studied in cutaneous pathology; however we believe it may be a marker specific for the diagnosis of leiomyomas and leiomyosarcomas of the skin. Also, smoothelin could differentiate arteriovenous malformations of cavernous hemangioma of the skin

TRAIL/TRAIL Receptor System and Susceptibility to Multiple Sclerosis

The TNF-related apoptosis inducing ligand (TRAIL)/TRAIL receptor system participates in crucial steps in immune cell activation or differentiation. It is able to inhibit proliferation and activation of T cells and to induce apoptosis of neurons and oligodendrocytes, and seems to be implicated in autoimmune diseases. Thus, TRAIL and TRAIL receptor genes are potential candidates for involvement in susceptibility to multiple sclerosis (MS). To test whether single-nucleotide polymorphisms (SNPs) in the human genes encoding TRAIL, TRAILR-1, TRAILR-2, TRAILR-3 and TRAILR-4 are associated with MS susceptibility, we performed a candidate gene case-control study in the Spanish population. 59 SNPs in the TRAIL and TRAIL receptor genes were analysed in 628 MS patients and 660 controls, and validated in an additional cohort of 295 MS patients and 233 controls. Despite none of the SNPs withstood the highly conservative Bonferroni correction, three SNPs showing uncorrected p values<0.05 were successfully replicated: rs4894559 in TRAIL gene, p = 9.8×10(-4), OR = 1.34; rs4872077, in TRAILR-1 gene, p = 0.005, OR = 1.72; and rs1001793 in TRAILR-2 gene, p = 0.012, OR = 0.84. The combination of the alleles G/T/A in these SNPs appears to be associated with a reduced risk of developing MS (p = 2.12×10(-5), OR = 0.59). These results suggest that genes of the TRAIL/TRAIL receptor system exerts a genetic influence on MS.

Frequency of Fabry disease in male and female haemodialysis patients in Spain

BACKGROUND: Fabry disease (FD), an X-linked lysosomal storage disorder, is caused by a reduced activity of the lysosomal enzyme alpha-galactosidase A. The disorder ultimately leads to organ damage (including renal failure) in males and females. However, heterozygous females usually present a milder phenotype with a later onset and a slower progression. METHODS: A combined enzymatic and genetic strategy was used, measuring the activity of alpha-galactosidase A and genotyping the alpha-galactosidase A gene (GLA) in dried blood samples (DBS) of 911 patients undergoing haemodialysis in centers across Spain. RESULTS: GLA alterations were found in seven unrelated patients (4 males and 3 females). Two novel mutations (p.Gly346AlafsX347 and p.Val199GlyfsX203) were identified as well as a previously described mutation, R118C. The R118C mutation was present in 60% of unrelated patients with GLA causal mutations. The D313Y alteration, considered by some authors as a pseudo-deficiency allele, was also found in two out of seven patients. CONCLUSIONS: Excluding the controversial D313Y alteration, FD presents a frequency of one in 182 individuals (0.55%) within this population of males and females undergoing haemodialysis. Moreover, our findings suggest that a number of patients with unexplained and atypical symptoms of renal disease may have FD. Screening programmes for FD in populations of individuals presenting severe kidney dysfunction, cardiac alterations or cerebrovascular disease may lead to the diagnosis of FD in those patients, the study of their families and eventually the implementation of a specific therapy.

Does bariatric surgery improve the patient's quality of life?

Objective: The aim of this investigation was to assess the effect of malabsorptive bariatric surgery (BS) on the quality of life (QoL), applying the Nottingham Health Profile (NHP) and the bariatric analysis and reporting outcome system (BAROS). Design: A prospective cohort study was performed in 100 adult patients (> 18 years) undergoing bariatric surgery by malabsorptive technique for one year. Research methods and procedures: Patients were monitored from the beginning of the BS program until a year after the intervention, applying the NHP and the BAROS test. At baseline, the mean weight of the women was 132 ± 22 kg and the Body Mass Index (BMI) was 50.7 kg/m2. Results: The values obtained from different areas applying the NHP questionnaire showed statistical significant differences (p < 0.001) with respect to baseline values. According to the BAROS test, 48% of patients lost 25-49% of weight excess and 80.8% had resolved major comorbidities at 1 yr. According to the Moorehead-Ardelt QoL score, there were major improvements in employment and self-esteem in 89% and 87% of patients, respectively, and improvements in physical activity, sexual and social relationships. According to the total mean BAROS score, the outcome was considered “very good”. Conclusion: NHP and BAROS questionnaires appear to be useful and easily applicable tools to assess the QoL of obese patients.

Supervivencia en cáncer de mama tras 10 años de seguimiento en las provincias de Granada y Almería

Background: To describe the overall and disease-free survival at five and ten years after breast cancer diagnosis in women from a previous case-control study, and establish related prognostic factors. Methods: We followed up 202 patients diagnosed between 1996 and 1998 in three public hospitals in Granada and Almeria provinces in Spain. Survival rates were calculated using the Kaplan and Meier method, and the Cox proportional hazards model was applied to identify the most significant variables contributing to survival. Results: Mean age at diagnosis was 54.27±10.4 years. Mean follow-up for overall survival was 119.91 months (95%CI 113.65126.17); the five-year survival rate was 83.9% (95%CI: 78.13-89.66) and the ten-year rate was 71% (95%CI: 63.25-78.74). Mean followup for disease-free survival was 118.75 months (95%CI 111.86125.65); the five-year disease-free survival rate was 81% (95%CI: 74.52-87.47) and the ten-year rate was 71.3% (95%CI: 63.33-79.26). The mortality rate of the study population was 33.17%. Conclusions: Disease characteristics are similar in our population to those in other Spanish and European regions, while the overall survival is higher than the mean rate during the same period in Europe (5-yr rate of 79%) and similar to that in Spain (83%).