Cost-effectiveness of opportunistic versus organised mammography screening in Switzerland

BACKGROUND: Various centralised mammography screening programmes have shown to reduce breast cancer mortality at reasonable costs. However, mammography screening is not necessarily cost-effective in every situation. Opportunistic screening, the predominant screening modality in several European countries, may under certain circumstances be a cost-effective alternative. In this study, we compared the cost-effectiveness of both screening modalities in Switzerland. METHODS: Using micro-simulation modelling, we predicted the effects and costs of biennial mammography screening for 50-69 years old women between 1999 and 2020, in the Swiss female population aged 30-70 in 1999. A sensitivity analysis on the test sensitivity of opportunistic screening was performed. RESULTS: Organised mammography screening with an 80% participation rate yielded a breast cancer mortality reduction of 13%. Twenty years after the start of screening, the predicted annual breast cancer mortality was 25% lower than in a situation without screening. The 3% discounted cost-effectiveness ratio of organised mammography screening was euro11,512 per life year gained. Opportunistic screening with a similar participation rate was comparably effective, but at twice the costs: euro22,671-24,707 per life year gained. This was mainly related to the high costs of opportunistic mammography and frequent use of imaging diagnostics in combination with an opportunistic mammogram. CONCLUSION: Although data on the performance of opportunistic screening are limited, both opportunistic and organised mammography screening seem effective in reducing breast cancer mortality in Switzerland. However, for opportunistic screening to become equally cost-effective as organised screening, costs and use of additional diagnostics should be reduced.

Katsekulmien vaikutus näönrasitusoireisiin näyttöpäätetyössä

Päätetyöhön epäillään liittyvän monenlaisia ongelmia. Eniten epäiltyjä ja käsiteltyjä ovat silmien rasitus- ja ärsytysoireet sekä päätetyön kuormittavuus ja näköergonomiset ongelmat. Näkemiseen ja silmiin liittyvät ongelmat näyttöpäätetyöskentelyssä ovat hyvin tavallisia. Niitä kutsutaan termillä Computer Vision Syndrome (CVS). Opinnäytetyömme tarkoituksena oli tutkia kuinka eri katsekulmat vaikuttavat näönrasitusoireisiin sekä olemassa oleviin näköjärjestelmän vikoihin. Kokeessa näyttöpääte sijoitettiin kolmeen eri katsekulmaan. Nämä kulmat olivat 15 astetta horisontaalilinjan yläpuolelle, horisontaalilinja sekä 15 astetta horisontaalilinjan alapuolelle. Tutkimus oli vertaileva ikäryhmien 20-39 ja 40-60-vuotiaat välillä. Opinnäytetyö on kvantitatiivinen. Tutkimusjoukko koostui 80 henkilöstä. VSQ- ja SSQ-kyselylomakkeilla ja mittauksilla saatu aineisto analysoitiin SPSS-ohjelmassa Wilcoxonin merkkitestillä ja Mann-Whitneyn U-testillä. Koko tutkimusjoukon SSQ-oireiden keskiarvoja tarkastellessa voitiin oireiden todeta voimistuneen tehtävän aikana tilastollisesti merkitsevästi. + 15 asteen katsekulmassa havaittiin oireiden voimistumista eniten. SSQ-oireiden jakaminen eri ryhmiin toi esiin tilastollisesti merkitseviä eroja varsinkin silmänrasitusoireiden kohdalla. - 15 asteen katsekulma aiheutti vähiten oireiden arvojen kasvua tehtävän aikana silmänrasitus- ja disorientaatio-oireiden ryhmissä. Tarkasteltaessa koko joukon silmänrasitus- ja disorientaatio-oireita voidaan päätellä näyttöpäätetyön aiheuttavan rasitusoireiden lisääntymistä, koska merkitsevyystaso näissä oli tilastollisesti erittäin merkitsevä. Sekä kokonaisuudessaan että oireryhmittäin oli huomionarvoista, että 20-40-vuotiaat kokivat näyttöpäätetyön rasittavan enemmän. Mittaustulosten perusteella voidaan sanoa, että akkommodaatiolaajuus ja konvergenssikyky olivat merkitsevästi heikompia tehtävän jälkeen. Kyynelfilmin repeämisajan keskiarvo kokeen jälkeen koko tutkimusjoukolla oli normaaliarvoa alhaisempi. Yhteistyökumppanimme voi hyödyntää työmme tuloksia laajemmassa tutkimuksessa. Opinnäytetyömme tukee ammattiosaamistamme toimiessamme näönhuollon asiantuntijoina.

Sistema informàtic d’ajut a la detecció i al seguiment del melanoma

Mitjançant les tècniques de visió per computador aquest projecte pretén desenvolupar una aplicació capaç de segmentar la pell, detectar nevus (pigues i altres taques) i poder comparar imatges de pacients amb risc de contreure melanoma preses en moments diferents. Aquest projecte pretén oferir diferents eines informàtiques als dermatòlegs per a propòsits relacionats amb la investigació. L’ objectiu principal d’ aquest projecte és desenvolupar un sistema informàtic que proporcioni als dermatòlegs agilitat a l’hora de gestionar les dades dels pacients amb les sevesimatges corresponents, ajudar-los en la realització de deteccions dels nevus d’aquestes imatges, i ajudar-los en la comparació d’exploracions (amb les deteccions realitzades)de diferents èpoques d’un mateix pacient

Reconeixement i seguiment d’objectes en vídeo a partir del seu moviment

L’objectiu d’aquest PFC és estudiar la branca de la detecció d’objectes en vídeos segons el seu moviment. Per fer-ho es crearà un algorisme que sigui capaç de tractar un vídeo, calculant el nombre d’objectes de l’escena i quina és la posició de cada un d’aquests. L’algorisme ha de ser capaç de trobar un conjunt de regions útils i a partir d’aquest, separar-lo en diferents grups, cada un representant un objecte en moviment. La finalitat d’aquest projecte és l’estudi de la detecció d’objectes en vídeo. Intentarem crear un algorisme que ens permeti dur a terme aquest estudi i treure’n conclusions. Pretenem fer un algorisme, o un conjunt d’algorismes, en Matlab que sigui capaç de donat qualsevol vídeo, pugui retornar un conjunt de imatges, o un vídeo, amb els diferents objectes de l’escena destacats. Es faran proves en diferents situacions, des de objectes sintètics amb un moviment clarament definit, fins a proves en seqüències reals extretes de diferents pel•lícules. Per últim es pretén comprovar l’eficiència d’aquest. Ja que el projecte s’emmarca en la línia de recerca de robòtica i visió per computador, la tasca principal serà la manipulació d’imatges. Per tant farem servir el Matlab, ja que les imatges no son res més que matrius i aquest programa permet el càlcul vectorial i matricial d’una manera senzilla i realment eficient

Estudi i implementació d’un mètode de reconstrucció 3D basat en SfM i registre de vistes 3D parcials

Aquest projecte es basarà en reconstruir una imatge 3D gran a partir d’una seqüència d’imatges 2D capturades per una càmera. Ens centrem en l’estudi de les bases matemàtiques de la visió per computador així com en diferents mètodes emprats en la reconstrucció 3D d’imatges. Per portar a terme aquest estudi s’utilitza la plataforma de desenvolupament MatLab ja que permet tractar operacions matemàtiques, imatges i matrius de gran tamany amb molta senzillesa, rapidesa i eficiència, per aquesta raó s’usa en moltes recerques sobre aquest tema. El projecte aprofundeix en el tema descrit anteriorment estudiant i implementant un mètode que consisteix en aplicar Structure From Motion (SFM) a pocs frames seguits obtinguts d’una seqüència d’imatges 2D per crear una reconstrucció 3D. Quan s’han creat dues reconstruccions 3D consecutives i fent servir un frame com a mínim en comú entre elles, s’aplica un mètode de registre d’estructures 3D, l’Iterative Closest Point (ICP), per crear una reconstrucció 3D més gran a través d’unir les diferents reconstruccions obtingudes a partir de SfM. El mètode consisteix en anar repetint aquestes operacions fins al final dels frames per poder aconseguir una reconstrucció 3D més gran que les petites imatges que s’aconsegueixen a través de SfM. A la Figura 1 es pot veure un esquema del procés que es segueix. Per avaluar el comportament del mètode, utilitzem un conjunt de seqüències sintètiques i un conjunt de seqüències reals obtingudes a partir d’una càmera. L’objectiu final d’aquest projecte és construir una nova toolbox de MatLab amb tots els mètodes per crear reconstruccions 3D grans per tal que sigui possible tractar amb facilitat aquest problema i seguir-lo desenvolupant en un futur

Entorn de programació pel robot Stäubli mitjantçant MatLab, aplicació a un sistema de recol·lecció de peces basat en visió artificial

Els objectius del projecte són: realitzar un intèrpret de comandes en VAL3 que rebi les ordres a través d’una connexió TCP/IP; realitzar una toolbox de Matlab per enviar diferents ordres mitjançant una connexió TCP/IP; adquirir i processar mitjançant Matlab imatges de la càmera en temps real i detectar la posició d’objectes artificials mitjançant la segmentació per color i dissenyar i realitzar una aplicació amb Matlab que reculli peces detectades amb la càmera. L’abast del projecte inclou: l’estudi del llenguatge de programació VAL3 i disseny de l’ intèrpret de comandes, l’estudi de les llibreries de Matlab per comunicació mitjançant TCP/IP, per l’adquisició d’imatges, pel processament d’imatges i per la programació en C; el disseny de la aplicació recol·lectora de peces i la implementació de: un intèrpret de comandes en VAL3, la toolbox pel control del robot STAUBLI en Matlab i la aplicació recol·lectora de peces mitjançant el processament d’imatges en temps real també en Matlab

Desenvolupament d’una biblioteca per a la generació de diagrames vectorials basat en l’entorn gràfic de JAVA2D i aplicació d’aquesta biblioteca per a la implementació d’una eina per al desenvolupament de diagrames d’E/R

En aquest projecte es vol implementar una llibreria en Java, que proporcioni leseines necessàries per a crear diagrames i esquemes. Es vol proporcionar a la llibreria unconjunt d’objectes bàsics, també mètodes i funcionalitats suficients per a gestionaraquests objectes. Per altra part, es vol implementar una aplicació per a dissenyar diagrames Entitat-Relació que utilitzi aquesta llibreria

The brain uses single-trial multisensory memories to discriminate without awareness.

Multisensory experiences enhance perceptions and facilitate memory retrieval processes, even when only unisensory information is available for accessing such memories. Using fMRI, we identified human brain regions involved in discriminating visual stimuli according to past multisensory vs. unisensory experiences. Subjects performed a completely orthogonal task, discriminating repeated from initial image presentations intermixed within a continuous recognition task. Half of initial presentations were multisensory, and all repetitions were exclusively visual. Despite only single-trial exposures to initial image presentations, accuracy in indicating image repetitions was significantly improved by past auditory-visual multisensory experiences over images only encountered visually. Similarly, regions within the lateral-occipital complex-areas typically associated with visual object recognition processes-were more active to visual stimuli with multisensory than unisensory pasts. Additional differential responses were observed in the anterior cingulate and frontal cortices. Multisensory experiences are registered by the brain even when of no immediate behavioral relevance and can be used to categorize memories. These data reveal the functional efficacy of multisensory processing.

Anàlisi d'imatges estereoscòpiques utilitzant mètodes de baixa càrrega computacional

 Mitjançant imatges estereoscòpiques es poden detectar la posició respecte dela càmera dels objectes que apareixen en una escena. A partir de lesdiferències entre les imatges captades pels dos objectius es pot determinar laprofunditat dels objectes. Existeixen diversitat de tècniques de visió artificialque permeten calcular la localització dels objectes, habitualment amb l’objectiude reconstruir l’escena en 3D. Aquestes tècniques necessiten una gran càrregacomputacional, ja que utilitzen mètodes de comparació bidimensionals, i pertant, no es poden utilitzar per aplicacions en temps real.En aquest treball proposem un nou mètode d’anàlisi de les imatgesestereoscòpiques que ens permeti obtenir la profunditat dels objectes d’unaescena amb uns resultats acceptables. Aquest nou mètode es basa entransformar la informació bidimensional de la imatge en una informacióunidimensional per tal de poder fer la comparació de les imatges amb un baixcost computacional, i dels resultats de la comparació extreure’n la profunditatdels objectes dins l’escena. Això ha de permetre, per exemple, que aquestmètode es pugui implementar en un dispositiu autònom i li permeti realitzaroperacions de guiatge a través d’espais interiors i exteriors.

Planar homography: accuracy analysis and applications

Projective homography sits at the heart of many problems in image registration. In addition to many methods for estimating the homography parameters (R.I. Hartley and A. Zisserman, 2000), analytical expressions to assess the accuracy of the transformation parameters have been proposed (A. Criminisi et al., 1999). We show that these expressions provide less accurate bounds than those based on the earlier results of Weng et al. (1989). The discrepancy becomes more critical in applications involving the integration of frame-to-frame homographies and their uncertainties, as in the reconstruction of terrain mosaics and the camera trajectory from flyover imagery. We demonstrate these issues through selected examples

Trinocular System for 3D motion and Dense Stucture Estimation

The relief of the seafloor is an important source of data for many scientists. In this paper we present an optical system to deal with underwater 3D reconstruction. This system is formed by three cameras that take images synchronously in a constant frame rate scheme. We use the images taken by these cameras to compute dense 3D reconstructions. We use Bundle Adjustment to estimate the motion ofthe trinocular rig. Given the path followed by the system, we get a dense map of the observed scene by registering the different dense local reconstructions in a unique and bigger one

Single-trial topographic analysis of human EEG: A new image of event-related potentials

We present a novel approach for analyzing single-trial electroencephalography (EEG) data, using topographic information. The method allows for visualizing event-related potentials using all the electrodes of recordings overcoming the problem of previous approaches that required electrode selection and waveforms filtering. We apply this method to EEG data from an auditory object recognition experiment that we have previously analyzed at an ERP level. Temporally structured periods were statistically identified wherein a given topography predominated without any prior information about the temporal behavior. In addition to providing novel methods for EEG analysis, the data indicate that ERPs are reliably observable at a single-trial level when examined topographically.

Investigation of the Reproductibility of Third-Level Characteristics

The process of comparing a fingermark recovered from a crime scene with the fingerprint taken from a known individual involves the characterization and comparison of different ridge details on both the mark and the print. Fingerprints examiners commonly classify these characteristics into three different groups, depending on their level of discriminating power. It is commonly considered that the general pattern of the ridge flow constitutes first-level detail, specific ridge flow and minutiaes (e.g. ending ridges, bifurcations) constitutes second-level detail, and fine ridge details (e. g. pore positions and shapes) are described as third-level details.In this study, the reproducibility of a selection of third-level characteristics is investigated. The reproducibility of these features is examined on serveral recordings of a same finger, first acquired using only optical visualization techniques and second on impressions developed using common firngermark development techniques. Prior to the evaluation of the reproducibility of the considered characteristics, digital images of the fingerprints were recorded at two different resolutions (1000 and 2000 ppi). This allowed the study to also examine the influence of higher resolution on the considered characteristics. It was observed that the increase in the resolution did not result in better feature detection or comparison between images.The examination of the reproducibility of a selection of third-level characteristics showed that the most reproducible features observed were minutiae shapes and pore positions along the ridges.

Glucose-dependent insulinotropic polypeptide receptor knockout mice are impaired in learning, synaptic plasticity, and neurogenesis.

Glucose-dependent insulinotropic polypeptide (GIP) is a key incretin hormone, released from intestine after a meal, producing a glucose-dependent insulin secretion. The GIP receptor (GIPR) is expressed on pyramidal neurons in the cortex and hippocampus, and GIP is synthesized in a subset of neurons in the brain. However, the role of the GIPR in neuronal signaling is not clear. In this study, we used a mouse strain with GIPR gene deletion (GIPR KO) to elucidate the role of the GIPR in neuronal communication and brain function. Compared with C57BL/6 control mice, GIPR KO mice displayed higher locomotor activity in an open-field task. Impairment of recognition and spatial learning and memory of GIPR KO mice were found in the object recognition task and a spatial water maze task, respectively. In an object location task, no impairment was found. GIPR KO mice also showed impaired synaptic plasticity in paired-pulse facilitation and a block of long-term potentiation in area CA1 of the hippocampus. Moreover, a large decrease in the number of neuronal progenitor cells was found in the dentate gyrus of transgenic mice, although the numbers of young neurons was not changed. Together the results suggest that GIP receptors play an important role in cognition, neurotransmission, and cell proliferation.

Mobile Robot Local Predictive Control under Perception Constraints

This research extends a previously developed work concerning about the use of local model predictive control in mobile robots. Hence, experimental results are presented as a way to improve the methodology by considering aspects as trajectory accuracy and time performance. In this sense, the cost function and the prediction horizon are important aspects to be considered. The platformused is a differential driven robot with a free rotating wheel. The aim of the present work is to test the control method by measuring trajectory tracking accuracy and time performance. Moreover, strategies for the integration with perception system and path planning are also introduced. In this sense, monocular image data provide an occupancy grid where safety trajectories are computed by using goal attraction potential fields