La síndrome del dolor miofascial i la punció seca.

Introducció. La punció seca (PS) és una tècnica invasiva per al tractament de la síndrome del dolor miofascial (SDM), un trastorn no inflamatori que presenta un conjunt de símptomes originats per un punt gallet miofascial (PGM). Objectius. Comprovar si la punció seca és efectiva per al tractament de la SDM i dels PGM i si acompanyada d’altres tècniques podria augmentar la seva efectivitat. Material i mètodes. Es realitza una revisió bibliogràfica d’estudis experimentals (queden excloses altres revisions bibliogràfiques) a les bases de dades següents: Medline, Cochrane, PEDro, Enfispo, Scopus i Dialnet. La recerca es limita a treballs experimentals amb humans publicats en els últims 10 anys que utilitzin la punció seca com a tractament de la SDM i dels PGM. En total es revisen 4 articles. Resultats i discussió. En dos dels estudis revisats s’afirma que la punció seca juntament amb un programa d’exercicis actius i d’estiraments de la musculatura és, almenys, igual d’efectiva que la injecció d’anestèsic local i l’administració de flurbiprofen oral (AINE) en el tractament de la SDM (18,19). També s’afirma que la PS és més efectiva que el placebo (21). I com a resultat del quart article revisat s’obté que la PS i la manipulació de colze no són més efectius que el placebo en la SDM (20). Conclusions. Després de l’anàlisi i la discussió dels resultats obtinguts es conclou que falten més estudis i de més qualitat per tal d’aportar evidència a la PS en el tractament de la SDM i dels PGM.

Cost-effectivness in a DRG system for two-step exchange of infected total joint arthroplasty

The costs related to the treatment of infected total joint arthroplasties represent an ever groving burden to the society. Different patient-adapted therapeutic options like débridement and retention, 1- or 2-step exchange can be used. If a 2-step exchange is used we have to consider short (2-4 weeks) or long (>4-6 weeks) interval treatment. The Swiss DRG (Diagnose related Groups) determines the reimboursement the hopsital receives for the treatment of an infected total arthroplasty. The review assesses the cost-effectiveness of hospitalisation practices linked to surgical treatment in the two-stage exchange of a prosthetic-joint infection. The aim of this retrospectiv study is to compare the economical impact between a short (2 to 4 weeks) versus a long (6 weeks and above) interval during a two-satge procedure to determine the financial impact. Retrospectiv study of the patients with a two-stage procedure for a hip or knee prosthetic joint infection at CHUV hospital Lausanne (Switzerland) between 2012 and 2013. The review analyses the correlation between the interval length and the length of the hospital stay as well as with the costs and revenues per hospital stay. In average there is a loss of 40′000 Euro per hospitalisation for the treatment of prosthetic joint infection. Revenues never cover all the costs, even with a short interval procedure. This economical loss increases with the length of the hospital stay if a long-term intervall is choosen. The review explores potential for improvement in reimbourement practices and hospitalisation practices in the current Swiss healthcare setting. There should be alternative setups to decrease the burden of medical costs by a) increase the reimboursment for the treatment of infected total joints or by b) splitting the hospital stay with partners (rapid transfer after first operation from center hospital to level 2 hospital and retransfer for second operation to center) in order to increase revenues.

Efficient total variation algorithm for fetal MRI reconstruction

Fetal MRI reconstruction aims at finding a high-resolution image given a small set of low-resolution images. It is usually modeled as an inverse problem where the regularization term plays a central role in the reconstruction quality. Literature has considered several regularization terms s.a. Dirichlet/Laplacian energy [1], Total Variation (TV)based energies [2,3] and more recently non-local means [4]. Although TV energies are quite attractive because of their ability in edge preservation, standard explicit steepest gradient techniques have been applied to optimize fetal-based TV energies. The main contribution of this work lies in the introduction of a well-posed TV algorithm from the point of view of convex optimization. Specifically, our proposed TV optimization algorithm for fetal reconstruction is optimal w.r.t. the asymptotic and iterative convergence speeds O(1/n(2)) and O(1/root epsilon), while existing techniques are in O(1/n) and O(1/epsilon). We apply our algorithm to (1) clinical newborn data, considered as ground truth, and (2) clinical fetal acquisitions. Our algorithm compares favorably with the literature in terms of speed and accuracy.

Programa educatiu per a dones climatèriques amb diagnòstic d'obesitat per augmentar la qualitat de vida

Aquest treball té com a objectiu principal millorar la qualitat de vida amb dones en etapa de climateri amb diagnòstic d’obesitat. Els objectius específics marcats són, augmentar el coneixement sobre l’etapa del climateri, modificar els hàbits per tal de millorar-los, disminuir conductes de risc, disminuir el IMC per sota de 30 kg/m2 i disminuir la simptomatologia física associada al climateri. Es tracta d’un programa educatiu, el qual va dirigit a la població de dones en etapa de climateri, entre 45 i 64 anys, amb diagnòstic d’obesitat de l’Àrea Bàsica de Salut de Palamós (Baix Empordà). A través del programa informàtic que s’utilitza al Centre d’Atenció Primària de Palamós, que s’anomena La Gavina, es trobaran les usuàries que compleixin els criteris d’inclusió i a partir d’aquí es realitzarà una entrevista individualitzada per a obtenir les dades necessàries que es basaran en paràmetres fisiològics com la talla, el pes, l’IMC, el perímetre abdominal, la tensió arterial i la freqüència cardíaca. D’altra banda s’utilitzaran les escales de valoració de l’Índex Menopàusic de Kupperman, el Qüestionari IPAQ, el Qüestionari de Valoració de la Qualitat de Vida en Dones de 45 a 64 anys, i l’escala HADS. El programa es basarà en sessions teorico-pràctiques que es duran a terme a la població de Palamós.

Característiques bàsiques de l’organització d’espais, d’ambients i dels tipus de materials que hauria d’estar present en les escoles d’educació infantil (3-6) per garantir pràctiques educatives de qualitat

Amb el present treball es vol aprofundir en la manera que influeix l’organització d’espais, d’ambients i les característiques dels materials en el procés educatiu. A partir d’una recerca teòrica en base les necessitats educatives de la societat actual, les necessitats evolutives dels infants, i en base a l’observació i anàlisi d’escoles reggianes i catalanes referents que tenen en compte com a agent educador l’espai, els ambients i els materials, es volen reunir quines són les característiques bàsiques de l’organització dels espais, ambients i materials per garantir una educació de qualitat a l’etapa infantil (3-6).

Pràctiques educatives inclusives per a la millora de la relació de grup

Introducció: El propòsit d’aquesta recerca, és fer un estudi de les relacions que hi ha entre els alumnes de P5 mitjançant la realització d’un sociograma i un anàlisi d’observació per comprovar si l’aplicació d’una unitat didàctica formada per activitats que afavoreixen la cohesió de grup, pot resultar canvis en les relacions entre els alumnes, de caire positiu. Mètodes: Durant la intervenció, s’utilitza una investigació avaluativa en la qual s’utilitzen diferents instruments per avaluar les relacions que hi ha dins del grup classe, que són els següents: el sociograma i una pauta d’observació. A partir d’aquests instruments, es poden analitzar els diferents vincles socials i el clima d'aula que es genera en el grup d'alumnes abans i després de proposar les activitats inclusives, fomentades per cohesionar el grup d’aula. El total de participants per fer aquesta investigació era de 25 alumnes. Resultats: Abans de la unitat didàctica, dels 25 alumnes que hi havien a l’aula, 5 eren força exclosos per la resta, en canvi després de la unitat didàctica, els resultats extrets del sociograma eren extraordinàriament diferents i satisfactoris, ja que les relacions entre els nens havia millorat i el grup classe es mostrava molt més cohesionat, encara que no obstant així, encara hi havia algun alumne menys inclòs que la resta. Conclusions: Considero que les activitats que ajuden a millorar la cohesió de grup i a incloure a tots els infants a l’aula, són essencials per tal d’oferir una educació de qualitat, inclusiva i digna. Per tant, si es dediqués més temps per aquest tipus d’activitats, segurament s’aconseguirien resultats encara més positius.

Valoració de la qualitat de vida dels familiars de pacients amb fibromiàlgia

Fonament i objectiu: La Fibromiàlgia (FM) és una malaltia reumàtica caracteritzada per dolor generalitzat, que afecta a un tant per cent elevat de la població general , majoritàriament dones i d’etiologia desconeguda, i que pensem que no afecta tan sols als qui la pateixen, sinó que també als seus familiars. En aquest estudi s’han avaluat diferents variables com l’impacte emocional, la vida social, aspectes econòmics i laborals i altres activitats en familiars de primer grau de pacients amb FM. L’objectiu principal és determinar quin és el grau d’afectació negativa en la seva qualitat de vida. Material i mètodes: Es va fer un estudi observacional clínic a un grup de 27 familiars de 1er grau que convivien a la mateixa casa que els respectius afectats per FM. Se’ls va passar un qüestionari ad- hoc de 16 preguntes tancades, basades en estudis previs , i també una entrevista oberta amb l’objectiu de reforçar les dades estadístiques. Les entrevistes es varen fer a la Unitat de Fibromiàlgia de l’Hospital Santa Maria de Lleida. Resultats: Es va entrevistar a 27 familiars, 85’2 % homes, la majoria de entre 51 – 70 anys (63%). El 85’2 % eren casats, amb estudis primaris el 59’3% i el 88% tenien coneixements sobre la malaltia del familiar afectat. El percentatge de familiars que van opinar que hi havia una minva del grau de felicitats amb la malaltia era del 74’1%. El 85% no havia pensat mai en trencar la relació familiar. El 70% referien canvis en la vida social i relacional arrel del diagnòstic de FM , un 88’9% havien tingut que augmentar l’ajut en tasques domèstiques i el 70’4% patien efectes econòmics negatius arrel de la malaltia. La relació sexual es va veure afectada en un 85% dels casos, en canvi no es varen veure alteracions del son ni de la percepció de salut. Conclusions: El fet de conviure amb una persona afectada de FM suposa pèrdua del grau de felicitat i canvis en la vida social, relacional i sexual amb empitjorament del nivell econòmic.

Alimentación parenteral total

El intenés médico por alimentar a los humanos por vías distintas a la oral es conocido desde el siglo XVII, pero sólo desde hace unos 20 aftos se puede realizar de una manera segura, prolongada y con posibilidades de éxito. Este progreso se apoya en cuatro puntas principales...

Constrained Total Energy Expenditure and Metabolic Adaptation to Physical Activity in Adult Humans.

Current obesity prevention strategies recommend increasing daily physical activity, assuming that increased activity will lead to corresponding increases in total energy expenditure and prevent or reverse energy imbalance and weight gain [1-3]. Such Additive total energy expenditure models are supported by exercise intervention and accelerometry studies reporting positive correlations between physical activity and total energy expenditure [4] but are challenged by ecological studies in humans and other species showing that more active populations do not have higher total energy expenditure [5-8]. Here we tested a Constrained total energy expenditure model, in which total energy expenditure increases with physical activity at low activity levels but plateaus at higher activity levels as the body adapts to maintain total energy expenditure within a narrow range. We compared total energy expenditure, measured using doubly labeled water, against physical activity, measured using accelerometry, for a large (n = 332) sample of adults living in five populations [9]. After adjusting for body size and composition, total energy expenditure was positively correlated with physical activity, but the relationship was markedly stronger over the lower range of physical activity. For subjects in the upper range of physical activity, total energy expenditure plateaued, supporting a Constrained total energy expenditure model. Body fat percentage and activity intensity appear to modulate the metabolic response to physical activity. Models of energy balance employed in public health [1-3] should be revised to better reflect the constrained nature of total energy expenditure and the complex effects of physical activity on metabolic physiology.

Prognostic value of baseline total metabolic tumor volume (TMTV0) measured on FDG-PET/CT in patients with peripheral T-cell lymphoma (PTCL).

BACKGROUND: Most peripheral T-cell lymphoma (PTCL) patients have a poor outcome and the identification of prognostic factors at diagnosis is needed. PATIENTS AND METHODS: The prognostic impact of total metabolic tumor volume (TMTV0), measured on baseline [(18)F]2-fluoro-2-deoxy-d-glucose positron emission tomography/computed tomography, was evaluated in a retrospective study including 108 PTCL patients (27 PTCL not otherwise specified, 43 angioimmunoblastic T-cell lymphomas and 38 anaplastic large-cell lymphomas). All received anthracycline-based chemotherapy. TMTV0 was computed with the 41% maximum standardized uptake value threshold method and an optimal cut-off point for binary outcomes was determined and compared with others prognostic factors. RESULTS: With a median follow-up of 23 months, 2-year progression-free survival (PFS) was 49% and 2-year overall survival (OS) was 67%. High TMTV0 was significantly associated with a worse prognosis. At 2 years, PFS was 26% in patients with a high TMTV0 (>230 cm(3), n = 53) versus 71% for those with a low TMTV0, [P < 0.0001, hazard ratio (HR) = 4], whereas OS was 50% versus 80%, respectively, (P = 0.0005, HR = 3.1). In multivariate analysis, TMTV0 was the only significant independent parameter for both PFS and OS. TMTV0, combined with PIT, discriminated even better than TMTV0 alone, patients with an adverse outcome (TMTV0 >230 cm(3) and PIT >1, n = 33,) from those with good prognosis (TMTV0 ≤230 cm(3) and PIT ≤1, n = 40): 19% versus 73% 2-year PFS (P < 0.0001) and 43% versus 81% 2-year OS, respectively (P = 0.0002). Thirty-one patients (other TMTV0-PIT combinations) had an intermediate outcome, 50% 2-year PFS and 68% 2-year OS. CONCLUSION: TMTV0 appears as an independent predictor of PTCL outcome. Combined with PIT, it could identify different risk categories at diagnosis and warrants further validation as a prognostic marker.

Estudi de la producció i de la qualitat farratgera de les pastures de la finca dels Cingles de l'Avenc (Tavertet). 2010

El present estudi s’emmarca dins les accions prioritàries del Pla de Gestió de la finca dels Cingles de l’Avenc, que té com a finalitat principal potenciar una explotació ramadera on la conservació dels recursos naturals, la protecció de la diversitat biològica i paisatgística i l’equilibri territorial, siguin els seus objectius fonamentals, garantint la viabilitat econòmica i el manteniment de les activitats agrícoles i ramaderes. L’objectiu principal d’aquest treball és conèixer la producció i la qualitat farratgera dels diferents tipus de comunitats pastorals presents a la finca dels Cingles de l’Avenc, i establir la càrrega ramadera que poden suportar les pastures durant l’any 2010, així com el d’observar la variabilitat d’aquest factors entre els anys 2009 i 2010. L’estudi s’ha portat a terme en les 4 tipologies de comunitats pradenques que hi ha a la finca: joncedes, pastures mesòfiles, prats de dall i pastures sembrades. S’han utilitzat les 11 parcel·les permanents excloses de la pastura, instal·lades l’any anterior (2009), que inclouen la diversitat de tipus i zones de pastura. S’ha realitzat un mostreig de la biomassa mensual, d‘abril a novembre, que ha consistit en dallar 4 quadrats de 50 x 50 cm, i s’ha calculat la producció anual. S’ha determinat la qualitat farratgera de l’herba de 4 moments de l’any: maig, juny, juliol i octubre. I finalment s’ha calculat la capacitat de càrrega de cada tipus pastura i del conjunt de la finca. Les pastures sembrades i els prats de dall són els més productius (961,33 g/m2 any i 876,73 g/m2 any, respectivament). La producció de les pastures mesòfiles i de les joncedes és més baixa (578,24 g/m2 ·any i 211,76 g/m2 any, respectivament). A les pastures de la part baixa s’obtenen en general produccions superiors a les de la part alta. La qualitat farratgera de l’herba és bona a totes les comunitats, amb valors mitjans de: 7,25% de proteïna digerible, 28,22% de fibra bruta, 7,08% de lignina i 0,72 unitats farratgeres(ENL/1,700). La producció anual obtinguda en global de la finca a l’any 2010 és molt semblant a la obtinguda l’any 2009, i permet suportar una càrrega ramadera d’unes 190 UBG (Unitats de Bestiar Gros. 1 U.B.G equival a 1 vaca a partir de 2 anys).

Rotational assessment of distal femur and its relevance in total knee arthroplasty: analysis by magnetic resonance imaging

AbstractObjective:To define the distal femur rotation pattern in a Brazilian population, correlating such pattern with the one suggested by the arthroplasty instruments, and analyzing the variability of each anatomic parameter.Materials and Methods:A series of 101 magnetic resonance imaging studies were evaluated in the period between April and June 2012. The epidemiological data collection was performed with the aid of the institution's computed imaging system, and the sample included 52 male and 49 female patients. The measurements were made in the axial plane, with subsequent correlation and triangulation with the other plans. The posterior condylar line was used as a reference for angle measurements. Subsequently, the anatomical and surgical transepicondylar axes and the anteroposterior trochlear line were specified. The angles between the reference line and the studied lines were calculated with the aid of the institution's software.Results:The mean angle between the anatomical transepicondylar axis and the posterior condylar line was found to be 6.89°, ranging from 0.25° to 12°. For the surgical transepicondylar axis, the mean value was 2.89°, ranging from –2.23° (internal rotation) to 7.86°, and for the axis perpendicular to the anteroposterior trochlear line, the mean value was 4.77°, ranging from –2.09° to 12.2°.Conclusion:The anatomical transepicondylar angle showed mean values corresponding to the measurement observed in the Caucasian population. The utilized instruments are appropriate, but no anatomical parameter proved to be steady enough to be used in isolation.