1000 resultados para Música Filosofia e estética
Resumo:
s un estudi qualitatiu sobre les canons-joc de picar que succeeixen a l'hora del pati de les escoles en les quals es construeix i es transmet oralment tot un joc de gnere de rols negociats entre els participants. Els resultats sobtenen de grups de discussi i entrevista a adolescents i adults i treball de camp amb els propis participants. Lestudi conclou destacant la influencia del context sociocultural en la seva configuraci, el gnere com a tema principal en aquestes canons i la subversi dels cnons com a potenciador de les variacions significatives dels rols i les activitats permeses de cadascun
Resumo:
En los aos 30 del siglo XX, mientras las primeras vanguardias artsticas recorren Europa, Mara Zambrano y Martin Heidegger denuncian la prdida del lugar del arte. El arte, para Zambrano, ya no da a ver, slo se ve como arte. Por ello, perdi la tierra, est desterrado. Para Heidegger, por su parte, muchas de las obras de arte del siglo XX no pueden establecer un mundo y producir la tierra. En ese destierro del arte nos situaremos para interrogar el papel de la música en el pensamiento de ambos filsofos
Resumo:
La Gimnstica Esttica de Grup (GEG) s un esport emergent del qual no existeix gaireb cap treball de camp i/o publicaci. En relaci al codi de puntuaci daquesta modalitat, tant les capacitats de salt com la unitat de moviment del cos i la sincronitzaci entre els membres del conjunt, tenen un pes molt important en la puntuaci del valor tcnic i de lexecuci. En aquest estudi sha realitzat la mesura, avaluaci i comparaci de les manifestacions de la fora explosiva, elstica i reactiva dun grup de gimnstica desttica dalt nivell al principi i al final del perode competitiu, mitjanant la bateria de tests de salts verticals de Bosco, concretament SJ, CMJ, CMJas i RJ (15 CMJas). Tamb sha analitzat la sincronitzaci i/o coordinaci temporal intergrupal dexecuci de les dificultats tcniques de salt de les coreografies competitives, al llarg del perode competitiu dun conjunt de gimnstica esttica dalt nivell, tenint en compte la sincronitzaci en comenar la dificultat i en acabar-la. Els resultats obtinguts demostren que la manifestaci de fora elsticoexplosiva en CMJ ha disminut un 0,46 % i la fora explosiva SJ (sense reutilitzaci d'energia elstica ni aprofitament del reflex miottic) ha augmentat un 4,63 %. Durant el perode competitiu del conjunt snior de gimnstica esttica del Club Muntanyenc Sant Cugat, la influncia dels braos en la capacitat de salt ha augmentat un 1,32% i la potncia anaerbica alctica un 4,76%. Tot i que en la majoria de tests, els resultats han estat positius, no es considera que la mostra hagi assolit una millora significativa, ats que no ha superat el 10% proposat en comenar lestudi, i els valors obtinguts sn totalment inestables. Sha vist que en un mateix test el % de prdues i de guanys ha estat molt variat, de manera que no es pot establir una relaci de millora de la capacitat de salt en funci de lentrenament. Pel que fa a la sincronitzaci temporal intergrupal, ha millorat entre un 37,50% (sincronitzaci temps inicial) i un 50,00% (sincronitzaci temps final) en relaci a les dificultats tcniques. Fet que s relaciona directament amb lautomatitzaci de mecanismes dexecuci al llarg de la temporada competitiva. Tot i aix no sha igualat o superat la millora dun 70% proposada per les hiptesis inicials de lestudi.
Resumo:
Aquest Treball de Final de Grau en Mestre dEducaci Infantil, i especialitat en menci inclusiva, t com a objectiu analitzar els beneficis de la música a les aules inclusives de parvulari de lescola Jacint Verdaguer de Santa Eugnia de Berga. La música no noms ajuda a desenvolupar el sentit de loda, del tacte i el llenguatge, sin que tamb millora la capacitat dimprovisaci i la creativitat. A ms, redueix barreres pel que fa a la participaci i a laprenentatge de tots els alumnes i promou el treball en grup i duna forma emocional. Podem dir, doncs, que la música s integradora, uneix cultures i crea noves formes dexpressi musical. El meu paper en el projecte s totalment actiu. Es porten a terme quatre activitats relacionades amb lmbit musical per tal de fer un anlisi exhaustiu i de deduir quines sn les emocions que provoca la música. Per tant, aquesta recerca pretn, duna banda, donar coneixements ms profunds sobre la relaci entre música i educaci emocional i, de laltra, portar a terme algunes activitats per analitzar les reaccions dinfants de diferents edats. Per finalitzar aquest treball dinvestigaci, saporten unes conclusions sobre el paper de la música a laprenentatge.
Resumo:
Aquest treball planteja analitzar des del periodisme de fonts la comunicaci especialitzada en lmbit de la música, i ms concretament en lensenyament musical. Consta de dues parts, la primera s un estudi on sanalitza com es comunica actualment la música des de les escoles i centres musicals. El treball planteja un anlisi de tres escoles de Lleida, lIntrpret, per ser de recent creaci, el Conservatori de Lleida, per ser una entitat pblica, i lOrfe lleidat, per antiguitat. Tamb sanalitza lEscola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i el Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca, per tal dobservar com comuniquen centres ms grans i daltres ciutats. A partir de la investigaci i lobservaci analitzada i tenint en compte lespecificitat de la matria, que s la tesi que planteja el treball, en la segona part del projecte es planteja un Pla de Comunicaci duna escola de música de nova creaci.
Resumo:
Dir que la violncia s el problema fonamental dEuropa i del mn s noms constatar un fet. El cinema contemporani europeu reflecteix aquesta preocupaci en cada fotograma de metratge que surt del continent i que, com la pell del nostre poble, ens recorda el nostre passat, ens presenta la conjuntura actual, i ens descriu un futur inquietant. Per lessencial, avui en dia, no s comprovar lindiscutible pes de la temtica violenta en la nostra realitat factual i cinematogrfica fet que deixaria relegada qualsevol presumpci doriginalitat en un segon pla- sin desenredar les formes especfiques, mltiples, contradictries i profundament humanes que aquesta temtica ens presenta actualment. Noms daquesta forma podrem veure en quin sentit ens serveixen per explicar el nostre mn.
Resumo:
O objetivo deste trabalho foi calibrar uma cmara prtica e de baixo custo, para quantificar a amnia volatilizada do solo. A calibrao da cmara foi realizada pela tcnica do balano do istopo 15N. A amnia volatilizada foi capturada por uma cmara semiaberta livre esttica (SALE), confeccionada a partir de garrafa de plstico transparente de politereftalato de etileno (PET) de 2 L. O interior da cmara apresentava livre circulao de ar, e possua uma lmina de espuma de poliuretano, com 2,5 cm de largura e 25 cm de comprimento, pendurada verticalmente, com a extremidade inferior inserida em frasco com soluo cida, que mantinha a espuma saturada. A recuperao do 15N-NH3 no coletor aumentou de forma linear com o aumento da taxa de volatilizao de NH3 do solo. Os testes de campo mostraram eficincia de 57% na recuperao do N-NH3 volatilizado do solo. O intervalo de coletas das espumas pode variar de um a seis dias, sem comprometer a eficincia do sistema. Para estudos de campo, com uso do mtodo proposto, o fator de correo de 1,74 deve ser usado para estimar a real taxa de volatilizao de amnia do solo.
Resumo:
Este documento contiene la migracin de todos los sistemas de la escuela pblica de música Maestro Gombau a sistemas GNU/Linux.
Resumo:
Ensayo sobre las placas-nicho visigodas y el mihrab y macsura de la mezquita de Crdoba centrado en sus aspectos formales e iconolgicos y sus referentes en la arquitectura de poder y la representacin simblica de la divinidad.
Resumo:
Esta tesina se inscribe en un marco hermenutico, con el propsito de interpretar una serie de textos flmicos a partir de su banda sonora. Para ello, acotaremos el mbito de estudio a la música para cine que proviene del mbito del rock y de la música popular. As, se distinguir una tipologa de banda sonora que no presenta dificultades para enmarcarse en las mismas coordenadas que la música de cine proveniente de una tradicin sinfnica. Esto nos permitir introducir un trmino (música intrusa) apto parareferirse a las especificidades de tales bandas sonoras, y su incidencia en el cine de finales del siglo XX y principios del XXI
Resumo:
Kirjoitus perustuu puheenvuoroon Tieteellisten seurain valtuuskunnan jrjestmn Unescon Maailman tiedepivn 10.11.2005.
Resumo:
La Fantasia Illustrada s un treball dinvestigaci entorn la fantasia lliure, gnere compositiu de la segona meitat del segle XVIII. Aprofundeix, a partir dun extens buidatge bibliogrfic, en els coneixements sobre aquest gnere oblidat, ubicant-lo en el seu entorn musical i social, i reconeix lempremta que va deixar en lesttica daquells anys, la qual justifica la seva vlua i el clam per reivindicar el reconeixement que es mereix. Per tal daconseguir aquest fi, aquest treball elabora sobre les diferents realitats esttiques de meitat de segle, sobre lart de la jardineria, sobre Carl Philipp Emanuel Bach, i sobre la prctica improvisativa.
