Vegetative and reproductive morphology of Kallymenia patens (Kallymeniaceae, Rhodophyta) in the Mediterranean Sea

Reproductive morphology of the Mediterranean red alga Kallymenia patens is described for the first time, confirming its position in the genus. K. patens is characterized by a non-procarpic female reproductive apparatus, carpogonial branch systems consisting of supporting cells bearing both three-celled carpogonial branches and subsidiary cells that lack a hypogynous cell and carpogonium; fusion cells develop numerous connecting filaments, and tetrasporangia are scattered over the thallus and are probably cruciately divided. Old fertile spathulate specimens of K. patens are morphologically similar to K. spathulata, but they can be distinguished by the length of spathulated proliferations (up to 0.6 cm and 6 cm, respectively), the length of inner cortical cells (up to 70 and 30 μm, respectively), and the gonimoblast location (in proliferations from the perennial part of the blade and over all the thallus surface, respectively)

Human morphology from morphology

The purpose of this article is to explain the grammatical rules of the Nomina Anatomica. Meanwhile, there is a new synchronic formulation to the Nomina Anatomica, according to systematic cases and Latin declinations with applications to the entity of the human body, and very important indications about the diachronic grammar. Therefore, the morphologic grammar plays a very important role to the interpretations of Human Anatomy

The morphology and reproductive structures of Mediterranean species of the genus Nemastoma J. Agardh, nom. cons. (Nemastomataceae, Nemastomatales): Nemastoma dichotomum and N. dumontioides

The morphology and reproductive structures of Mediterranean species of the genus Nemastoma J. Agardh, nom. cons. (Nemastomataceae, Nemastomatales): Nemastoma dichotomum and N. dumontioides

Distribució espacial i ús de l'hàbitat de la comunitat de peixos a l'estany de Banyoles

En el marc d'un projecte més ampli sobre la comunitat de peixos de la conca lacustre de Banyoles, s'ha estudiat la distribució espacial de les diferents espècies així com l'ús que aquestes fan de l'hàbitat. El poblament piscícola de l'estany de Banyoles és el resultat d'un llarg historial d'introducció d'espècies exòtiques i extinció de les poblacions autòctones locals. S'ha revisat la seva composició actual detectant un total de 18 espècies (4 autòctones i 14 introduïdes) de les quals només 13 presenten una població estable. L'estudi de l'hàbitat s'ha centrat a l'Estany, l'element principal del sistema lacustre, analitzant per separat la zona litoral i la zona limnètica. En el primer cas s'han realitzat les captures d'individus mitjançant pesca elèctrica des d'una embarcació adaptada per aquesta pràctica. La totalitat del litoral ha estat dividida en trams de característiques homogènies on s'han obtingut les captures per unitat d'esforç per cada espècie. El mostreig s'ha desenvolupat entre l'estiu de 1997 i la primavera del 2000 realitzant un total de 10 campanyes de pesca. Les espècies més abundants al litoral són la perca americana (Micropterus salmoides) i el peix sol (Lepomis gibbosus), essent també presents la perca (Perca fluviatilis), carpa (Cyprinus carpio) i el gardí (Scardinius erythrophthalmus). S'han capturat altres espècies com ara anguila (Anguilla anguilla), bagra (Squalius cephalus), sandra (Sander lucioperca), carpí (Carassius auratus) i madrilleta vera (Rutilus rutilus), però són molt menys abundants en nombre. S'ha examinat, per cadascuna de les espècies, si existeix selecció de l'hàbitat i en cas afirmatiu, quin és el preferent en base a la classificació del litoral en sis tipus de vegetació predominant. Les espècies més abundants, perca americana i peix sol, ocupen tots els hàbitats disponibles però amb una densitat diferent. La perca mostra també una clara selecció de l'hàbitat a favor de les zones molt estructurades amb abundant presència de jonca litoral. Carpa i gardí seleccionen els ambients més fondos amb major presència de matèria orgànica d'origen vegetal procedent del bogar. En general els individus ocupen les zones amb una densitat de vegetació intermèdia, majoritàriament zones de jonca a l'estiu i zones amb mansega a l'hivern, on troben refugi i els recursos tròfics necessaris. La perca americana, a més, presenta una elevada fidelitat a un mateix punt del litoral al llarg de la seva vida. La zona limnètica ha estat prospectada mensualment mitjançant ecosondació, realitzant transectes perpendiculars a l'eix principal de l'Estany, cobrint la seva totalitat. La composició d'espècies s'ha obtingut a partir de les captures fetes amb xarxes (tresmalls) amb periodicitat estacional. L'anàlisi geoestadística de la densitat de peixos ha permès descriure l'estructura espacial d'aquesta a partir dels variogrames, així com la seva variabilitat tant espacial com temporal, i obtenir els mapes de densitat. A l'hivern, la densitat de peixos a la zona limnètica assoleix els seus valors mínims i els individus es troben formant agregats dispersos, pels diferents estrats de fondària. A partir de la primavera la densitat augmenta, pel reclutament i la major freqüència d'individus que abandonen el litoral; la densitat esdevé més homogènia a les primer capes de fondària. A l'estiu la densitat és màxima i l'estrat més homogeni coincideix amb la posició de la termoclina. Aquest estructura varia en disminuir la temperatura i barrejar-se la columna d'aigua, tornant a la situació hivernal. La perca i la madrilleta vera són les espècies predominants en aquest ambient, juntament amb la carpa. La seva distribució no és homogènia i respon a les característiques limnològiques de les diferents cubetes de l'Estany. Una particularitat d'aquest, relacionada amb el seu origen càrstic, es la formació d'una ploma hidrotermal que afecta la distribució dels peixos, probablement en augmentar la terbolesa. S'ha integrat l'ús de l'hàbitat de les espècies que ocupen tant la zona limnètica com la litoral a partir del seguiment d'individus, concretament de perca i bagra. S'ha utilitzat un sistema automàtic de posicionament que estima la localització dels individus marcats amb transmissor de telemetria acústica. L'anàlisi dels desplaçaments mostra un rang superior per la bagra en comparació amb la perca. Ambdues espècies mostren una orientació en els seus desplaçaments. La perca ocupa el litoral a la nit i es desplaça a la zona limnètica de dia, amb un ritme d'activitat marcat per dos màxims coincidint amb la sortida i posta de sol; en canvi la bagra mostra una major activitat nocturna amb zones de repòs properes al litoral. S'ha estimat igualment els dominis vital de cada individu marcat.

Movement of Juvenile Songbirds in Harvested Boreal Forest: Assessing Residency Time and Landscape Connectivity

Little is known about juvenile songbird movement in response to timber harvest, particularly in the boreal forest. If clearcut land cover facilitates movement, the availability of resources may increase. However, if clearcut land cover impedes movement, important post-fledging resources may be rendered inaccessible. Using radio telemetry, we tested the hypothesis that regenerating clearcut land cover would affect the movement of recently independent Yellow-rumped Myrtle Warblers (Dendroica coronata coronata) and Blackpoll Warblers (Dendroica striata) differently than forested land cover owing to intrinsic differences in each land-cover type or in how they are perceived. We found that both species moved extensively before migration. We also found that Blackpoll Warblers were quick to exit local areas composed of clearcut land cover and that both species were quick to exit neighborhoods composed of large proportions of clearcut land cover. However, if individuals encountered clearcut land cover when exiting the neighborhood, movement rate was slowed. Effectively, residency time decreased in clearcut neighborhoods and landscape connectivity was impeded by clearcut land cover. Our results suggest that clearcut land cover may represent low-quality habitat for both species during the post-fledging period. Further research is needed to determine if changes in movement behavior associated with landscape structure affect individual condition and higher-level ecological processes.

Linking Canadian Harvested Juvenile American Black Ducks to Their Natal Areas Using Stable Isotope (δD, δ13C, and δ15N) Methods

Understanding source-sink dynamics of game birds is essential to harvest and habitat management but acquiring this information is often logistically and financially challenging using traditional methods of population surveys and banding studies. This is especially true for species such as the American Black Duck (Anas rubripes), which have low breeding densities and extensive breeding ranges that necessitate extensive surveys and banding programs across eastern North America. Despite this effort, the contribution of birds fledged from various landscapes and habitat types within specific breeding ranges to regional harvest is largely unknown but remains an important consideration in adaptive harvest management and targeted habitat conservation strategies. We investigated if stable isotope (δD, δ13C, δ15N) could augment our present understanding of connectivity between breeding and harvest areas and so provide information relevant to the two main management strategies for black ducks, harvest and habitat management. We obtained specimens from 200 hatch-year Black Duck wings submitted to the Canadian Wildlife Service Species Composition Survey. Samples were obtained from birds harvested in Western, Central, and Eastern breeding/harvest subregions to provide a sample representative of the range and harvest rate of birds harvested in Canada. We sampled only hatch-year birds to provide an unambiguous and direct link between production and harvest areas. Marine origins were assigned to 12%, 7%, and 5% of birds harvested in the Eastern, Central, and Western subregions, respectively. In contrast, 32%, 9%, and 5% of birds were assigned, respectively, to agricultural origins. All remaining birds were assigned to nonagricultural origins. We portrayed probability of origin using a combination of Bayesian statistical and GIS methods. Placement of most eastern birds was western Nova Scotia, eastern New Brunswick, Prince Edward Island, and southern Newfoundland. Agricultural birds from the Central region were consistent with the Saguenay region of Québec and the eastern claybelt with nonagricultural birds originating in the boreal. Western nonagricultural birds were associated with broad boreal origins from southern James Bay to Lake of the Woods and east to Cochrane, Ontario. Our work shows that the geographic origins, landscape, and habitat associations of hatch-year Black Ducks can be inferred using this technique and we recommend that a broad-scale isotopic study using a large sample of Canadian and US harvested birds be implemented to provide a continental perspective of source-sink population dynamics.

Why are some handaxes symmetrical? Testing the influence of handaxe morphology on butchery effectiveness

The morphology of Acheulean handaxes continues to be a subject of debate amongst Lower Palaeolithic archaeologists, with some arguing that many handaxes are over-engineered for a subsistence function alone. This study aims to provide an empirical foundation for these debates by testing the relationship between a range of morphological variables, including symmetry, and the effectiveness of handaxes for butchery. Sixty handaxes were used to butcher 30 fallow deer by both a professional and a non-professional butcher. Regression analysis on the resultant data set indicates that while frontal symmetry may explain a small amount of variance in the effectiveness of handaxes for butchery, a large percentage of variance remains unexplained by symmetry or any of the other morphological variables under consideration.