Genomic evidence for role of inversion 3RP of Drosophila melanogaster in facilitating climate change adaptation.

Chromosomal inversion polymorphisms are common in animals and plants, and recent models suggest that alternative arrangements spread by capturing different combinations of alleles acting additively or epistatically to favour local adaptation. It is also thought that inversions typically maintain favoured combinations for a long time by suppressing recombination between alternative chromosomal arrangements. Here, we consider patterns of linkage disequilibrium and genetic divergence in an old inversion polymorphism in Drosophila melanogaster (In(3R)Payne) known to be associated with climate change adaptation and a recent invasion event into Australia. We extracted, karyotyped and sequenced whole chromosomes from two Australian populations, so that changes in the arrangement of the alleles between geographically separated tropical and temperate areas could be compared. Chromosome-wide linkage disequilibrium (LD) analysis revealed strong LD within the region spanned by In(3R)Payne. This genomic region also showed strong differentiation between the tropical and the temperate populations, but no differentiation between different karyotypes from the same population, after controlling for chromosomal arrangement. Patterns of differentiation across the chromosome arm and in gene ontologies were enhanced by the presence of the inversion. These data support the notion that inversions are strongly selected by bringing together combinations of genes, but it is still not clear if such combinations act additively or epistatically. Our data suggest that climatic adaptation through inversions can be dynamic, reflecting changes in the relative abundance of different forms of an inversion and ongoing evolution of allelic content within an inversion.

Noves i velles migracions: dimensions de la integració sociocultural dels immigrants a Lleida

En aquest article sobre Noves i velles migracions: dimensions de la integració sociocultural dels immigrants a Lleida (1999), s'analitza de forma concisa aquest fenòmen per identificar les principals característiques diferenciadores dels immigrants de la zona lleidatana. L'article consta de tres apartats. En el primer, la introducció, es resumeixen breument els continguts del treball que donen títol a l'article. El segon apartat tracta sobre la integració dels immigrants i comença per una breu reflexió sobre els canvis d'enfocament a l'hora d'estudiar el fenòmen migratori que ajuda a entendre, per exemple, perquè avui parlem d'integració i no d'assimilació. Posteriorment, s'analitza el model migratori català del qual destaca la inexistència de fractura social malgrat l'elevada arribada d'immigrants a Catalunya, i valora els diferents nivells d'integració assolida en cada onada immigratòria del segle XX. Finalment, es detallen els diferents factors relacionats amb la integració sociocultural (impacte en el creixement demogràfic, sistema educatiu, integració en el mercat laboral i adopció de la llengua catalana) de la població immigrada a la ciutat de Lleida i comarques. El treball conclou que el repte és trobar el model d'integració sociocultural adient per al col•lectiu extracomunitari que integra, majoritàriament, l'onada migratòria iniciada en la dècada dels noranta.

El Pla d'Urgell

De la diagnosi comarcal elaborada per al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, l'article remarca els elements singulars que serveixen per a la lectura del territori de la comarca del Pla d'Urgell. Aquests elements incideixen en les dinàmiques en joc i haurien de servir per a un planejament més acurat de la comarca. L'article destaca, en particular, cinc lectures: 1r) el Pla d'Urgell com el palmell de la gran plana continental ponentina, amb totes les implicacions mediambientals que el fet comporta i la seva incidència en les infraestructures i altres activitats; 2n) el país per excel•lència dels canals d'Urgell, que determinen una economia de regadiu amb problemes d'adaptació; 3r) un territori determinat per la colonització en nuclis de població que actuen com a bressol de civilització i punt d'organització de l'entorn; 4t) una comarca històricament condicionada per la situació en el camí Ral de Madrid cap a Barcelona; 5è) el Pla d'Urgell com a entorn amb una forta cohesió urbana a l'entorn del nucli central i més dinàmic, Mollerussa, el qual alhora manté fortes sinergies amb la capital regional que és Lleida.

El tren d'alta velocitat i el teixit industrial a la regió de Lleida

Per entendre el possible impacte del tren d'alta velocitat a Lleida s'han analitzat exemples de França (línia París-Lió) i Alemanya (Mannheim), on el tren d'alta velocitat competeix favorablement amb l'autopista en trajectes de més d'una hora o una hora i mitja, i amb l'avió en trajectes de fins a 3 hores. Les estacions urbanes de les grans aglomeracions, dotades amb un bon transport públic, se'n beneficien de la seva centralitat i de la realimentació mútua entre serveis, mentre que les situades a fora dels nuclis han vist com el servei inicial s'ha degradat per manca de clientela suficient. L'arribada del tren d'alta velocitat a una estació central s'aprofita sovint per renovar-la, cosa que afecta també el seu entorn i, de vegades, el barri sencer. El tren d'alta velocitat, doncs, augmenta la centralitat i, en alguns casos, motiva una descentralització concentrada de les metròpolis a les ciutats mitjanes. A més, provoca noves pautes de localització i afavoreix un funcionament més eficaç de les empreses dels sectors sensibles. El sector agroalimentari i alguns serveis presents a Lleida poden gaudir d'aquest afavoriment si es tecnifiquen i se situen en un grau de qualificació alt.

Els serveis socials en l'administració comarcal : marc legal i institucional

El govern de la Comuniata Autònoma de Catalunya ha reinstituït l'organització comarcal que ja havia implantat la Generalitat durant la II República, Ara però, s'ha otorgat als Consells Comarcals, com a òrgan de govern de les comarques, un marcat caràcter institucional i administratiu. Per tant, l'administració comarcal a Catalunya s'adscriu entre les administracions locals, i com un nou nivell intermedi entre el municipi i la província (mentre aquesta subsisteix) o bé la Comunitat Autònoma. Aquesta modificació del model estatal d'Administracions Públiques, evidentment, condiciona l'organització del sistema de serveis socials.El present treball pretén estudiar, a través del repositoir legislatiu, el marc institucional en el qual s'organitzen els serveis social d'àmbit comarcal. Això ens ha de permetre conèixer més el context pròxim en el què actuen els equips i professionals del medi comarcal. Ells són els principals destinataris d¡aquesta proposta d'anàlisis: però igualment pot ajudar als altres professionals a reflexionar sobre el procés d'estructuració dels serveis de benestar social que s'està desenvolupant a Catalunya

Els serveis socials en l’administració comarcal. Procés d’implantació i estructuració

El govern de la Comuniata Autònoma de Catalunya ha reinstituït l'organització comarcal que ja havia implantat la Generalitat durant la II República, Ara però, s'ha otorgat als Consells Comarcals, com a òrgan de govern de les comarques, un marcat caràcter institucional i administratiu. Per tant, l'administració comarcal a Catalunya s'adscriu entre les administracions locals, i com un nou nivell intermedi entre el municipi i la província (mentre aquesta subsisteix) o bé la Comunitat Autònoma. Aquesta modificació del model estatal d'Administracions Públiques, evidentment, condiciona l'organització del sistema de serveis socials.El present treball pretén estudiar, a través del repositoir legislatiu, el marc institucional en el qual s'organitzen els serveis social d'àmbit comarcal. Això ens ha de permetre conèixer més el context pròxim en el què actuen els equips i professionals del medi comarcal. Ells són els principals destinataris d¡aquesta proposta d'anàlisis: però igualment pot ajudar als altres professionals a reflexionar sobre el procés d'estructuració dels serveis de benestar social que s'està desenvolupant a Catalunya

Avantatges i conflictes de caràcter econòmic derivats de l'usdefruit en empreses familiars

L'usdefruit d'accions consisteix en l'exercici del dret real de gaudi de les rendes de títols constituïts com a inversions financeres. En l'empresa familiar, la propietat de l'acció pot estar en ocasions desdoblada i pertànyer en nua propietat a una persona i en usdefruit, a un altra. Però que succeeix quan l'empresa decideix no repartir dividends? El problema l'estudiem sobre el cas real de "Rosa Clara" en què un jutge condemna a pagar els dividends no distribuïts en els últims cinc anys d'usdefruit.

Empoderamiento de los ciudadanos desde la atención primaria: alfabetización sanitaria y prescripción web

La alfabetización y la prescripción web son claves para el empoderamiento de los paciente y deben promoverse desde la atención primaria. Los objetivos que se plantean son, entre otros, fomentar la proactividad y el diálogo entre los profesionales de la salud y la ciudadanía, y mejorar la calidad asistencial mediante un uso eficiente de los recursos.

The Significance of Business Exit for Future Entrepreneurial Activity

Purpose: The purpose of this paper is to analyse the impact of business exits on future dimensions of entrepreneurial activity at the macroeconomic level. Design/methodology/approach: This research uses the Global Entrepreneurship Monitor (GEM) data for 41 countries and the Generalized Method of Moments (GMM) to carry out the analysis. The paper differentiates the effect of the two components of total entrepreneurial activity, and the two motivations for it – opportunity and necessity entrepreneurship. Findings: The results presented here show a positive and significant effect of the coefficient associated with exits in all models. This means that the levels of entrepreneurial activity exceed business exits. The robustness of the models are tested, including other variables such as the fear of failure, the Gross Domestic Product, role models, entrepreneurial skills and the unemployment variables. The main hypothesis which stated that at national level business exits imply greater rates of opportunity-driven entrepreneurship is corroborated. Originality/value: One would expect that unemployment rates would imply higher levels of necessity entrepreneurship. However, results show that unemployment rates do in fact favour opportunity entrepreneurship levels. This could be due to those government policies that are aimed at promoting entrepreneurship through the capitalization of unemployment to be totally invested in a new start-up. To the best of our knowledge, this is the first panel data study to link previous exit rates to future dimensions of entrepreneurial activity. Keywords: Entrepreneurship, business exits, social values, industrial organization Paper type: Research paper

La investigación de mercados, audiencias y estadística

La investigación de mercados es una herramienta cada vez más utilizada y necesaria en la gestión de todo tipo de empresas u organizaciones. Se basa en metodologías que utilizan técnicas estadísticas y sus resultados son de gran ayuda para la toma de decisiones empresariales. Desgraciadamente, en ocasiones no se tienen en cuenta determinados aspectos o detalles que pueden inducir a falsas conclusiones, en especial cuando se desconocen los fundamentos teóricos sobre las técnicas más frecuentemente utilizadas. En esta exposición, breve resumen de la ponencia impartida en las “III Jornadas de Comunicación”, se exponen las bases estadísticas de la investigación de mercados aplicada a la investigación de medios, y, en particular, a la investigación de las audiencias de televisión. Los puntos que se comentarán son los siguientes:  La investigación de mercados: su necesidad y utilidad  La investigación de medios aplicada a la televisión: la audimetría  La teoría de muestreo y las audiencias: conceptos básicos  Conclusiones

Alfabetització Emocional Programa d’Educació Sanitària: Benestar Emocional a l’Adolescència

El Benestar emocional és una pràctica cada cop més reconeguda a la nostra societat. Tot i així, els grans canvis socials que es produeixen actualment com en són l’avenç tecnològic i l’excés de consum, entre d’altres, evoquen a la sanitat a plantejar-se nous camins d’actuació. En tant que, la persona sempre ha anhelat la seva autorealització com a fi. MÈTODE: disseny d’un projecte d’intervenció comunitària. RESULTATS: S’ha dissenyat un Programa d’Educació Sanitària amb el que es pretén potenciar el Benestar i la Intel•ligència Emocional com a mètodes eficaços de formació de la personalitat. CONCLUSIONS: Cal realitzar més programes amb implementació a les aules. És important que les administracions públiques creguin en els programes que es dissenyen i especialment, en aquells orientats a la promoció de la salut. L’adolescència és el moment idoni per a la implementació d’aquest. La familia és el recurs més poderós per a educar als adolescents en la pràctica de la IE. Paraules Clau: Intel•ligència emocional, Benestar emocional, adolescència, autoconeixement, regulació emocional, educació emocional i autoestima.

Gene flow and gene flux shape evolutionary patterns of variation in Drosophila subobscura

Gene flow (defined as allele exchange between populations) and gene flux (defined as allele exchange during meiosis in heterokaryotypic females) are important factors decreasing genetic differentiation between populations and inversions. Many chromosomal inversions are under strong selection and their role in recombination reduction enhances the maintenance of their genetic distinctness. Here we analyze levels and patterns of nucleotide diversity, selection and demographic history, using 37 individuals of Drosophila subobscura from Mount Parnes (Greece) and Barcelona (Spain). Our sampling focused on two frequent O-chromosome arrangements that differ by two overlapping inversions (OST and O3+4), which are differentially adapted to the environment as observed by their opposing latitudinal clines in inversion frequencies. The six analyzed genes (Pif1A, Abi, Sqd, Yrt, Atpa and Fmr1) were selected for their location across the O-chromosome and their implication in thermal adaptation. Despite the extensive gene flux detected outside the inverted region, significant genetic differentiation between both arrangements was found inside it. However, high levels of gene flow were detected for all six genes when comparing the same arrangement among populations. These results suggest that the adaptive value of inversions is maintained, regardless of the lack of genetic differentiation within arrangements from different populations, and thus favors the Local Adaptation hypothesis over the Coadapted Genome hypothesis as the basis of the selection acting on inversions in these populations.

Inversion polymorphism in two Serbian natural populations of Drosophila subobscura: Analysis of long-term changes

To study whether inversions (or arrangements) by themselves or karyotypes are the main global warming adaptive target of natural selection, two Drosophila subobscura Serbian populations (Apatin and Petnica) were re analyzed using different statistical approaches. Both populations were sampled in an approximately 15 years period: Apatin in 1994 and 2008 + 2009 and Petnica in 1995 and 2010. For all chromosomes, the four collections studied were in Hardy-Weinberg equilibrium. Thus, it seems that inversions (or arrangements) combined at random to constitute populations" karyotypes. However, there were differences in karyotypic fre quencies along the years, although they were significant only for Apatin population. It is possible to conclude that inversions (or arrangements) are likely the target of natural selection, because they presented long term changes, but combine at random to generate the corresponding karyotypic combinations. As a consequence, the frequencies of karyotypes also change along time.

Los nuevos sentidos de la tarea de enseñar. Más allá de la dicotomía 'enseñar vs asistir'

La escuela ha estado siendo objeto de un conjunto de demandas para que se hiciera cargo de «todas» las problemáticas de «la» infancia. Este comienzo de siglo nos muestra, con inusitada crudeza, que la única institución pública hasta hoy entronizada por la política social para la educación de las jóvenes generaciones, la escuela, no es suficiente para dar cauce a las múltiples demandas emergentes. Se trata, por tanto, de que la escuela re-centre su función, poniendo coto a un exceso de acumulación de funciones, que, en realidad, pretende ocultar los nuevos designios de la globalización para la escuela pública: su desaparición como instancia democrática y democratizadora en la tramitación de las herencias culturales. El mundo ha cambiado. También el de los niños. La noción misma de sistema que se emplea: un único orden posible para encauzar a «la» infancia, se transforma en el principal obstáculo epistemológico para pensar nuevas maneras de sostener la responsabilidad pública ante las nuevas generaciones. Se trata de realizar un esfuerzo de invención para un siglo nuevo. Podríamos pensar, por ejemplo, en cómo dar soporte a los niños y a los adolescentes para que puedan mantener con éxito su escolaridad, y acceder a lo social en sentido amplio y plural. Tal vez pase por otorgarles estatuto de sujetos de derecho, con quienes es posible convenir propuestas, propulsar proyectos, discutir alternativas. La educación social puede aquí iniciar su andadura. Podríamos pensar también en cómo dar soporte a la escuela para que re-centre su función en la transmisión de los valiosos legados culturales y trabaje en red con otras instituciones, para que niños y adolescentes puedan realizar sus experiencias de movilidad y confrontación. En suma, se trata de apostar porque la educación recupere, ante los procesos de banalización y vaciamiento culturales, la transmisión como polea social y cultural que articule a los jóvenes con el mundo.