L'Esport urbà a Barcelona : espais, perfils i xarxes

Aquest article analitza el fenomen de l’activitat fisicoesportiva urbana. L’esport urbà comprèn un univers complex de pràctiques que –molt o poc– utilitzen i s’apropien dels espais públics de la ciutat. En les reflexions que hi ha a continuació, pretenem mostrar una aproximació a les lògiques que dirigeixen la colonització de l’espai públic urbà per mitjà d’aquestes pràctiques que se’ns presenten com un fet social total, complex i heterogeni com la mateixa societat que les acull. Alhora, aquest estudi ens permet dibuixar les característiques d’alguns itineraris esportius urbans, i també analitzar els diferents perfils de practicants amb l’observació de les xarxes de sociabilitat que s’estableixen en aquest context.

El dibuix de la figura humana com a llenguatge expressiu

El dibuix de la fi gura humana utilitzat com a llenguatge expressiu es pot contemplar a diferents exposicions artístiques com a font d’informació històrica on es relacionen les vivències personals amb la seva representació pictòrica. Les exposicions més representatives d’aquest tema que han tingut lloc a la nostra ciutat en els darrers anys han estat La col·lecció Prinzhorn (Museu d’Art Contemporani de Barcelona, 2001), En guerra (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2004) i Hi havia una vegada Txernòbil (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2006). En el grup de recerca Salut Activitat Física i Esport (SAFE) de la Facultat de Psicologia Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna, dins el projecte Dansa Esquema Corporal (DEC) hi ha una línia d’investigació dedicada a avaluar l’impacte de les sessions d’expressió corporal, entesa principalment com a vivència personal, i la seva representació gràfi ca en paper. Els objectius principals de la nostra recerca son examinar si el dibuix de la fi gura humana és una eina efi caç per avaluar el coneixement de l’esquema corporal en població general infantil i en població d’adolescents amb Síndrome de Down amb el test de Goodenough, i avaluar la repercussió de la sessió d’expressió corporal en el desenvolupament emocional amb el test de Koppitz .

Port-Royal i la visibilitat de la història de la lingüística

L"article presenta l"entorn històric de les gramàtiques universals del segle xvii. Descriu el moviment cultural de l"abadia de Port-Royal, en els vessants religiós, polític, pedagògic i científic. Analitza els principis de la Grammaire générales et raisonne d"Antonie Arnauld i Claude Lancelot. Considera la relació de la gramàtica amb la Logique d"A. Aranuld i Pierre. Nicole. I examina la recepció que ha tingut la gramàtica de Port-Royal a la història de la Lingüística, en especial a partir de la tesi de Noam Chomsky sobre la lingüística cartesiana. La controvertida postura de Chomsky, rebutjada per la crítica, instrueix sobre els processos de construcció de la historiografia

Nou edifici de la Facultat de Farmàcia, Barcelona

Award-winning

La imagen turística de Barcelona en la comunidad de flickr

Las redes sociales están teniendo un papel trascendental no sólo como fuente para informar y promocionar destinos o planificar viajes, sino también como instrumento para obtener información de los visitantes. El artículo que se presenta a continuación es un estudio sobre los cambios que ha introducido la era digital en la práctica fotográfica, a partir de analizar las fotografías digitales publicadas por los turistas de un destino (concretamente Barcelona) en la red social flickr. Los resultados permiten ver como la irrupción de la fotografía digital ha transformado la imagen del destino

Job accessibility, employment and job-education mismatch in the metropolitan area of Barcelona

This paper analyses the effect of job accessibility by public and private transport on labour market outcomes in the metropolitan area of Barcelona. Beyond employment, we consider the effect of job accessibility on job-education mismatch, which represents a relevant aspect of job quality. We adopt a recursive system of equations that models car availability, employment and mismatch. Public transport accessibility appears as an exogenous variable in the three equations. Even though it may reflect endogenous residential sorting, falsification proofs suggest that the estimated effect of public transport accessibility is not entirely driven by the endogenous nature of residential decisions.

Llengua, cultura i turisme. Perspectives a Barcelona i a Catalunya.

En aquest estudi, explicaré i analitzaré aquests processos innovadors de conceptualització dels aspectes lingüístics del turisme. L'objectiu últim és explorar les possibilitats i perspectives que aquesta nova línia de treball pot obrir dins el context de l'oferta turística barcelonina, cosa que també afecta la projecció turística de Catalunya i dels Països Catalans. En termes generals, s'ha de constatar que l'ús de les llengües en activitats turístiques s'emmarca dins una política genèrica de projecció de la pròpia identitat i de promoció del patrimoni cultural. És per això que aquest treball també conté reflexions i propostes per a l'articulació del turisme cultural a Barcelona i Catalunya en base a la identitat i la cultura catalanes, amb el benentès que els termes "identitat" i "cultura" s'usen en un sentit ampli que incorpora la pròpia diversitat cultural i la producció artística contemporània al costat dels referents històrics, lingüístics i culturals que singularitzen la societat catalana.Aquest text està organitzat en tres blocs. El primer bloc tracta diverses qüestions prèvies, que ajuden a entendre els principis i conceptes que fonamenten aquest estudi, com són a) la justificació d'aquest estudi i, en definitiva, de la necessitat d'invertir en llengua i cultura en l'àmbit del turisme barceloní, que actualment lidera l'oferta de turisme cultural a Catalunya; b) el procediment que s'ha seguit per a fer l'estudi i la definició dels conceptes més importants; c) una explicació general de les connexions molt estretes que hi ha entre processos econòmics i processos sociolingüístics i que determinen la forma com les persones valoren les llengües pròpies i les dels altres en diversos àmbits socials, incloent-hi el món econòmic; i finalment, d) unes consideracions sobre el turisme cultural, això és, allò que fa que tingui sentit com a experiència d'interacció entre persones i cultures. En el segon bloc es presentaran experiències de marketització de llengües i identitats en diversos països. Em centraré bàsicament en els sectors de la publicitat i del turisme i, específicament, en les activitats que comporten l'ús de llengües no conegudes o poc conegudes pels clients. La secció sobre turisme està organitzada segons les llengües i, per al cas de les llengües cèltiques de les Illes Britàniques i per al Canadà, es subdivideix en diverses regions. Tot i que faré alguns comentaris sobre els processos de marketització de les grans llengües, em centraré en experiències associades a llengües minoritàries o políticament minoritzades. Això es justifica pel fet que les destinacions associades a grans llengües dominants dins el propi territori fins ara no s'han plantejat el rol de la llengua dins la pròpia oferta turística, excepte en allò que afecta al mercat d'ensenyament d'idiomes, aspecte sobre el qual parlaré també breument.El tercer bloc conté una valoració de conjunt sobre la trajectòria històrica de les polítiques turístiques a Barcelona i a Catalunya, amb els condicionants que poden facilitar l'articulació d'una oferta sòlida en matèria de turisme cultural. S'hi valora també la posició que ha tingut tradicionalment la llengua catalana en el món del turisme i s'elaboren propostes i línies de treball en base a les experiències analitzades al bloc 2. Veurem com, des del punt de vista sociolingüístic, les activitats turístiques plantegen reptes i oportunitats d'índole molt diversa: a) l'accés a espais o manifestacions culturals per part dels turistes i el seu impacte, b) el valor semiòtic de les llengües en la caracterització i diferenciació de productes i c) l'encaix entre les polítiques culturals i les turístiques, que pot implicar de formes complexes els diversos actors dels sectors econòmic, polític i cultural. L'estudi acaba amb un catàleg de propostes de desplegament d'una política turística basada en el patrimoni lingüístic, cultural, artístic i històric català, que ajudi a complementar i a reforçar l'oferta actual catalana, que gira principalment a l'entorn del clima i la platja.Versió en anglès del document: http://uoc.academia.edu/JoanPujolar/Papers/889133/Language_Culture_and_Tourism_Perspectives_in_Barcelona_and_Catalonia

Contemporary engagements within corridors of the past: temporal elasticity, graffiti, and the materiality of St. Rock Street, Barcelona

In a medieval Barcelonan side-street, urine, rubbish, and a bewildering array of graphic imagery splatters the narrowing walls between two major thoroughfares. A contemporary conflict between residents, unknown artists and others is played out using banners, bottles, stickers, posters, stencils, spray paint, and bodily substances. In this shadowed liminality, local and global debates are superimposed upon substructures constructed from disease, prostitution, and the Saint of the Plague. The continuing urban struggle constitutes temporal statements of dirt and purity, violence and humour, dominance and resistance, death and salvation. Like the renovated facades masking the crumbling remains of structures long neglected, the government’s literal whitewashing of the art is a temporal cover-up of a discursive symptom stretching from deeply embedded preconditions. However, from his niche in the angular bend of the alley bearing his name, the statue of St. Rock remains unblinkingly staring, raised above the contestations expressed below.

Análisis arqueomorfológico y dinámica territorial en el Vallés Oriental (Barcelona) de la Protohistoria s. VI-V a.C.) a la alta Edad Media (s. IX-X)

La investigación sobre el paisaje en zonas urbanas o periurbanas implica importantes limitaciones metodológicas. En el presente estudio, el trabajo se centra en un llano pre-litoral próximo a la ciudad de Barcelona, el Vallès Oriental, profundamente urbanizado en las últimas dos décadas, hecho que condiciona la recuperación de nuevos datos arqueológicos y la implementación de programas de prospección arqueológica. Asimismo, la particular topografía que presenta el llano, caracterizado por unos relieves suaves, ha obligado a adaptar la metodología del análisis arqueomorfológico a este contexto geográfico. El artículo presenta los resultados del análisis arqueomorfológico realizado, que han sido cruzados con la documentación histórica y arqueológica para caracterizar —desde una perspectiva diacrónica— la red viaria, la estructuración territorial y la evolución del poblamiento de esta área y, finalmente, determinar las dinámicas del paisaje en época romana. La investigación sobre la morfología del territorio se ha llevado a cabo a partir de un intenso trabajo de fotointerpretación y análisis de la cartografía histórica en entorno SIG, especialmente útil en un paisaje marcado por las importantes trasformaciones del medio rural. Igualmente, los datos generados en los últimos años por la investigación arqueológica han sido revisados de forma detallada, a fin de contribuir a la planificación de las prospecciones arqueológicas y arqueomorfológicas desarrolladas.

Blanc sota negre. Treballs des de l'imperceptible / 3. Freya Powell: I'll smile and I'm not sad. I altres passats presents

Les instal·lacions de vídeo de la primera exposició de Freya Powell a Barcelona conviden a una meditació dels vincles entre la memòria i l'arxiu, l'enregistrament, el repertori i les traces de la Història. En aquesta exposició es tensa un fil entre la memòria dels condemnats a mort nordamericans, la memòria de la Segona Guerra Mundial, la de l'artista pròpia i els diferents mapes del món sota la història colonial. És un fil que pregunta pel nostre vincle no només amb les veus i les paraules arxivades, sinó amb aquelles que volem recollir i rebre.

Blanco bajo negro. Trabajos desde lo imperceptible / 3. Freya Powell: I’ll smile and I’m not sad. Y otros pasados presentes

Las instalaciones de vídeo de la primera exposición de Freya Powell en Barcelona invitan a una meditación sobre los vínculos entre la memoria y el archivo, el registro, el repertorio y las huellas de la Historia. En esta exposición se tensa un hilo entre la memoria de los condenados a muerte norteamericanos, la memoria de la Segunda Guerra Mundial, la de la propia artista y los diferentes mapas del mundo creados por la historia colonial. Es un hilo que pregunta por nuestro vínculo no solo con las voces y las palabras archivadas, sino con ésas que queremos recoger y recibir.

Cycle: White under Black. Works from the imperceptible / 3. Freya Powell: I’ll smile and I’m not sad, and other past presents

The video installations of Freya Powell's first exhibition in Barcelona call for an analysis of the links between memory and the archive, between compilation, registration, and the traces of History. Powell's work establishes a fine link between the memory of those sentenced to death in the United States, the memory of the Second World War, the artist's own memory, and the different world maps produced by colonial history. This link forces us to take into account our own connection not only with the voices and words that have been archived, but also with those voices that we want to hear and register.

Tractats, mètodes i influències externes de la restauració de pintures al segle XIX a Espanya. Un cas concret a la Barcelona de la segona meitat del segle XIX

Lligada a d’altres activitats, com la de l’artista pintor, la del fuster, l’artesà o l’arquitecte, larestauració no ha estat una disciplina ben delimitada que ens permeti seguir la seva progressióal llarg de la història. El posicionament de l’home davant del seu patrimoni cultural i artísticen cada moment històric, i el respecte per les mostres del passat, defi neix de quina formaes conservarà, o no, i també de quina forma s’hi intervindrà. Per fer un recorregut històriccal tenir en compte tots els aspectes que infl uencien en el fet de conservar i en la forma defer-ho: els gustos artístics del moment, l’evolució social i econòmica de la població i també lavessant funcional, ja sigui en el sentit estrictament pràctic on en el valor espiritual i religiós,que han tingut assignats molts objectes de patrimoni.