El Bosc, element clau d'un paisatge i d'una comunitat

Aquest treball és un resum de la Memòria de Llicenciatura El Bosc, element clau d’un paisatge i d’una comunitat. La seva percepció per part dels pagesos de l’Alta Garrotxa. Assaig metodològic, llegida el 18 de desembre de 1981 a la Universitat Autònoma de Barcelona

Incendis històrics a l'alta muntanya pirinenca : anàlisi dels carbons sedimentaris a la torbera de Montarenyo (Lladorre, Pallars Sobirà)

Les zones europees d’alta muntanya, concretament les mediterrànies, han estat utilitzades des de temps remots per l’ésser humà, a través de l’aprofitament de boscos i prats mitjançant activitats com l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la metal·lúrgia. Però, des de fa temps, amb l’abandonament de les àrees rurals, estem davant d’una falta de gestió dels boscos, degut a la pèrdua de les activitats tradicionals. L’objectiu d’aquest treball és el de determinar l’impacte provocat per les societats antigues sobre els boscos, amb la utilització del foc com a eina de gestió, així com l’anàlisi dels processos d’antropització de les zones de muntanya que utilitzaven aquest recurs. En aquest treball l’anàlisi de l’evolució del paisatge es fa mitjançant l’estudi de les comunitats vegetals històriques i la dinàmica d’incendis, a través de dues metodologies basades en testimonis sedimentaris: l’anàlisi de carbons i l’anàlisi del pol·len. El testimoni sedimentari ha estat extret de la torbera ombrotròfica de Montarenyo, situada a la vessant sud dels Pirineus, a la Vall de Cardós, al Pallars Sobirà. Aquestes dues disciplines han permès indagar en la geohistòria ambiental, per tal d’establir les relacions entre l’ambient i la societat. Els resultats mostren que el foc ha estat utilitzat per nombroses activitats, creant unes dinàmiques forestals característiques. El paisatge actual és conseqüència de les pressions que va haver de patir el bosc durant anys, unes pressions que, amb major o menor mesura han gestionat les masses forestals. Cal doncs conèixer quina ha estat la gestió històrica del bosc per entendre’n el seu estat actual i poder escollir la gestió més adequada per conservar-lo.

Atlas of Mexican Triatominae (Reduviidae: Hemiptera) and vector transmission of Chagas disease

Chagas disease is one of the most important yet neglected parasitic diseases in Mexico and is transmitted by Triatominae. Nineteen of the 31 Mexican triatomine species have been consistently found to invade human houses and all have been found to be naturally infected with Trypanosoma cruzi. The present paper aims to produce a state-of-knowledge atlas of Mexican triatomines and analyse their geographic associations with T. cruzi, human demographics and landscape modification. Ecological niche models (ENMs) were constructed for the 19 species with more than 10 records in North America, as well as for T. cruzi. The 2010 Mexican national census and the 2007 National Forestry Inventory were used to analyse overlap patterns with ENMs. Niche breadth was greatest in species from the semiarid Nearctic Region, whereas species richness was associated with topographic heterogeneity in the Neotropical Region, particularly along the Pacific Coast. Three species,Triatoma longipennis, Triatoma mexicana and Triatoma barberi, overlapped with the greatest numbers of human communities, but these communities had the lowest rural/urban population ratios. Triatomine vectors have urbanised in most regions, demonstrating a high tolerance to human-modified habitats and broadened historical ranges, exposing more than 88% of the Mexican population and leaving few areas in Mexico without the potential for T. cruzitransmission.

Comparació de la tecnologia LiDAR vers els mètodes tradicionals d’inventari forestal, a la finca La Vall de Benifallet, al Baix Ebre

L’inventari forestal és una eina molt important per obtenir la informació necessària, sobre una massa arbrada, respecte a la seva situació actual i la seva possible evolució en el temps, a fi i efecte de poder prendre les decisions necessàries sobre la seva planificació i gestió. Amb aquest treball s’ha volgut avaluar la possible millora que es pot obtenir aplicant les noves tecnologies en la realització dels inventaris forestals, com la tecnologia LiDAR (Light Detection and Ranging). El mètode tradicional de realitzar un inventari forestal, consisteix en anar a camp i prendre dades d’unes mostres representatives, de les variables dasomètriques que caracteritzen una massa forestal. La tecnologia LiDAR és un sistema de teledetecció que calcula distàncies a partir de, la mesura del temps entre l’emissió d’un làser polsat i el seu retorn desprès de la seva reflexió en tocar terra. El resultat és un núvol de punts a diferents alçades, amb el qual s’aconsegueix un Model Digital del Terreny (MDT) i un Model Digital de Superfície (MDS). De la resta d’aquests dos models s’obté una imatge de l’estructura vertical de la vegetació, a partir de la qual es poden deduir dades bàsiques del bosc amb mesures per tot el territori. L’àrea d’estudi on es va dur a terme el present treball, és una finca del terme municipal de Benifallet, al Baix Ebre, província de Tarragona. L’estudi ha consistit en la comparació dels dos mètodes, tradicional i LiDAR, a l’hora d’obtenir les variables de densitat, alçada i fracció de cabuda coberta (FCC). El mètode tradicional consisteix en mesurar les variables en 24 parcel•les representatives i posteriorment, en extrapolar-les als estrats, que són les unitats en que es divideix la part de la finca on es realitza l’inventari. En el mètode utilitzant la tecnologia LiDAR, s’utilitzen dos tipus de resolucions (8 píxels i 24 píxels) a l’hora de treballar amb les dades

De viles rurals a indrets de la regió metropolitana de Barcelona: transformacions històriques del paisatge a la Vall del Congost (Figaró-Montmany, l’Ametlla del Vallès i la Garriga, 1850-2010)

El projecte ha assolit la majoria d’objectius, ajustats a la reducció d'una quarta part de l'import concedit: 1) caracteritzar la transformació del paisatge agro-forestal i urbà a dos municipis de la vall del Congost, La Garriga i Figaró-Montmany, reconstruint amb SIG els mapes d'ús del sòl de 1854, 1949, 1956 i 2005, obtenint per intersecció de cobertes les matrius dels canvis d'ús; i 2) avaluar amb l’índex de connectivitat ecològica l'impacte ambiental d'aquells canvis des del punt de vista de la biodiversitat i la resiliència del paisatges, amb un especial èmfasi en la reforestació induïda per l'abandonament rural i la pèrdua de paisatges en mosaic, en un àmbit més gran pel període 1956-1993-2005. Aquests resultats han permès preparar varis articles per publicar en co-autoría a revistes com Landscape History, Environment and History o Landscape and Urban Planning. Ja és a punt de poder-se lliurar el primer amb el títol de "Looking backwards into a Mediterranean edge environment: Landscape changes and ecological connectivity in El Congost Valley (province of Barcelona, Catalonia) 1850-2005", incloent dos objectius esmentats a la memòria: identificar les principals forces motores d'aquells canvis en el paisatge relacionant els usos del sòl amb les formes d'ordenació del territori, caracteritzar-ne les forces rectores econòmico-socials i el paper jugat per la protecció del Parc Natural del Montseny i els Cingles de Bertí. Els resultats també permetran abordar en el futur altres aspectes, com per exemple estimar el potencial energètic de la biomassa local tot cercant que el seu aprofitament generi sinèrgies territorials positives per a l'ecologia del paisatge amb la recuperació d’una ramaderia extensiva i una agricultura ecològica que facin possible la restauració dels paisatges en mosaic. L'estudi ha pogut incorporar un aspecte inicialment no previst, el cens d'orquídies mediterrànies a Figaró-Montmany elaborat pel naturalista Paul Wilcox

Estudi de la regulació del procés de formació de la fusta per a l’obtenció de biomassa i biocombustibles: el paper clau de dos factors de transcripció MYB amb funcions antagòniques

Estudi realitzat a partir d’una estada al Laboratoire de Recherche en Sciences Végétales - Université Toulouse III, entre 2010 i 2012. Durant l’estada s’han pogut complir els principals objectius del projecte de recerca sobre la regulació de la formació de les parets secundàries en un arbre d’importància econòmica, l’eucaliptus. S’ha caracteritzat dos factors de transcripció, EgMYB1 i 2, comparant el seu patró d’expressió espaciotemporal a nivell cel•lular i estudiant l’efecte fenotípic de la pèrdua de funció d’aquests gens. A més, s’ha construït una llibreria de xilema d’eucaliptus adaptada a la tècnica dels dos híbrids i s’ha descobert alguns del partners proteics d’EgMYB1 i 2, els quals estic actualment validant per mètodes alternatius. Augmentant els objectius inicials de la sol•licitud, he aprofitat la recent publicació del genoma de l’Eucalyptus grandis per identificar i caracteritzar el patró d’expressió de vàries famílies gèniques.

Farm-Level Analysis of Risk Management Proposals, March 2000

This paper presents a detailed report of the representative farm analysis (summarized in FAPRI Policy Working Paper #01-00). At the request of several members of the Committee on Agriculture, Nutrition, and Forestry of the U.S. Senate, we have continued to analyze the impacts of the Farmers’ Risk Management Act of 1999 (S. 1666) and the Risk Management for the 21st Century Act (S. 1580). Earlier analysis reported in FAPRI Policy Working Paper #04-99 concentrated on the aggregate net farm income and government outlay impacts. The representative farm analysis is conducted for several types of farms, including both irrigated and non-irrigated cotton farms in Tom Green County, Texas; dryland wheat farms in Morton County, North Dakota and Sumner County, Kansas; and a corn farm in Webster County, Iowa. We consider additional factors that may shed light on the differential impacts of the two plans. 1. Farm-level income impacts under alternative weather scenarios. 2. Additional indirect impacts, such as a change in ability to obtain financing. 3. Implications of within-year price shocks. Our results indicate that farmers who buy crop insurance will increase their coverage levels under S. 1580. Farmers with high yield risk find that the 65 percent coverage level maximizes expected returns, but some who feel that they obtain other benefits from higher coverage will find that the S. 1580 subsidy schedule significantly lowers the cost of obtaining the additional coverage. Farmers with lower yield risk find that the increased indemnities from additional coverage will more than offset the increase in producer premium. In addition, because S. 1580 extends its increased premium subsidy percentages to revenue insurance products, farmers will have an increased incentive to buy revenue insurance. Differences in the ancillary benefits from crop insurance under the baseline and S. 1580 would be driven by the increase in insurance participation and buy-up. Given the same levels of insurance participation and buy-up, the ancillary benefits under the two scenarios would be the same.

Tariff Escalation and Invasive Species Risk, October 2005

We investigate the interface between trade and invasive species (IS) risk, focusing on the existing tariff escalation in agro-forestry product markets and its implication for IS risk. Tariff escalation in processed agro-forestry products exacerbates the risk of IS by biasing trade flows toward increased trade of primary commodity flows and against processed-product trade. We show that reducing tariff escalation by lowering the tariff on processed goods increases allocative efficiency and reduces the IS externality, a win-win situation. We also identify policy menus for trade reforms involving tariffs on both raw input and processed goods, leading to winwin situations.

Towards Integrated Governance of Landscape Development : The Swiss Model of Regional Nature Parks

Coherent regulation of landscape as a resource is a major challenge. How can the development interests of some actors (eg cable car operators and property developers) be reconciled with those of others (agriculture, forestry) and with conservation of biodiversity and scenic value? To help understand how the newly introduced Regional Nature Parks (RNPs) can improve the coherence of the regulation regime in Switzerland, we highlight current direct mechanisms for regulation of landscape as a resource (bans, inventories, subsidies) as well as indirect mechanisms (taking place through the regulation of the physical basis of landscapes, eg forest, land, and water planning policies). We show that RNPs are fundamentally innovative because they make it possible to manage and coordinate indirect strategies for appropriate regulation of resources at a landscape scale. In other words, RNPs enable organization of governance of landscape as a resource in a perimeter that is not necessarily restricted to administrative boundaries.

Predicted effect of climate change on the invasibility and distribution of the Western corn root-worm

1 Insect pests, biological invasions and climate change are considered to representmajor threats to biodiversity, ecosystem functioning, agriculture and forestry.Deriving hypothesis of contemporary and/or future potential distributions of insectpests and invasive species is becoming an important tool for predicting the spatialstructure of potential threats.2 The western corn rootworm (WCR) Diabrotica virgifera virgifera LeConte is apest of maize in North America that has invaded Europe in recent years, resultingin economic costs in terms of maize yields in both continents. The present studyaimed to estimate the dynamics of potential areas of invasion by the WCR under aclimate change scenario in the Northern Hemisphere. The areas at risk under thisscenario were assessed by comparing, using complementary approaches, the spatialprojections of current and future areas of climatic favourability of the WCR. Spatialhypothesis were generated with respect to the presence records in the native rangeof the WCR and physiological thresholds from previous empirical studies.3 We used a previously developed protocol specifically designed to estimatethe climatic favourability of the WCR. We selected the most biologicallyrelevant climatic predictors and then used multidimensional envelope (MDE) andMahalanobis distances (MD) approaches to derive potential distributions for currentand future climatic conditions.4 The results obtained showed a northward advancement of the upper physiologicallimit as a result of climate change, which might increase the strength of outbreaksat higher latitudes. In addition, both MDE and MD outputs predict the stability ofclimatic favourability for the WCR in the core of the already invaded area in Europe,which suggests that this zone would continue to experience damage from this pestin Europe.

Un regard sur la politique forestière suisse (essai)

In the form of an essay, the author proposes a review of the reasons behind the recent changes in forestry policy. He identifies two explanatory elements and goes into these in more detail: the loss in cohesion in sectorial forestry logic since the 1980s, and the internal division which has arisen on account of the failure to put through the partial revision of the Federal Forestry Law. Firstly, it is clear that forestry practice continues to function on a sectorial basis, even though the management of resources increasingly extends between sectors. Accordingly, he also sees forestry management as being restricted by exterior influences. Secondly, the dichotomy between production and protection weakens the forestry community. The author hopes forestry will be able to overcome these problems and thus become (once more) an influential political protagonist.

2

The driving force behind arbuscular mycorrhizal (AM) interactions is an exchange of nutrients between fungus and plant. Glomeromycotan fungi are obligate symbionts and rely on the carbon provided by their plant hosts to complete their life cycle. In return, the fungus provides nutritional benefits to the plant, notably by delivering minerals. The majority of the nutrient exchange is thought to occur in root cortical cells containing the highly-branched fungal arbuscules. In this chapter, we describe the molecular components of the arbusculated cell and the proteins involved in the transfer of nutrients between fungus and plants. We consider, in detail, the passage of phosphorous and nitrogen from the soil to the arbusculated cell and the concomitant delivery of carbon to the fungal symbiont. In natural conditions, the exchange of nutrients does not need to be completely equitable and selective pressure may act on both partners to push the balance in their favour. In cultivated plants, the artificial environment may further distort the balance. We discuss how a better understanding of the molecular regulation of nutrient transfer benefits attempts to optimise AM associations for agriculture use.

La Geografia i l'estudi dels boscos

This article makes a revision of the most eminent contributions in Geography in relation to the forest study, starting with principal Spanish geographical journals, congress transactions and other bibliography about forest questions. A selection of the most eminent bibliography has been made paying special attention to three main subjects: forest and forest science history, forest and landscape description, and forest management

Variação sazonal da colonização de raízes de clones de híbridos de eucalipto por fungos micorrízicos no estado do Espírito Santo

A colonização de raízes de clones de três híbridos de Eucalyptus grandis x E. urophylla por fungos micorrízicos foi estudada no campo em diferentes condições de solo. A colonização por fungos ectomicorrízicos e micorrízicos arbusculares foi avaliada em três locais do Espírito Santo, em quatro épocas de amostragem (julho e outubro de 1992 e janeiro e abril de 1993). A unidade experimental foi constituída por três árvores com cinco anos de idade. A colonização micorrízica mostrou-se dependente da área, da época de amostragem e dos clones. A ocorrência de ectomicorrizas foi maior no verão, quando se registraram as maiores temperaturas. A intensidade de colonização por fungos micorrízicos arbusculares foi semelhante entre as áreas e não apresentou variação consistente em função da época. O número de esporos de fungos micorrízicos arbusculares por grama de solo variou de acordo com a área e época de amostragem.

Luonnonsuojelualueiden metsänhoito

Summary: Forestry on nature conservation areas