El Impacto sobre el gasto de la reforma de las pensiones: una primera estimación

En este trabajo se presenta una primera estimación del impacto de la reforma del sistema de pensiones acordada por el Gobierno y los agentes sociales en enero de 2011. Tras actualizar las proyecciones de gasto en pensiones realizadas por de la Fuente y Doménech (2009) para el período 2008-60, se analiza el impacto sobre esta variable de la elevación de la edad de jubilación hasta los 67 años, la ampliación del período de cómputo de las pensiones y el aumento en el número de años de cotización necesarios para alcanzar el 100% de la base reguladora. Condicionados a los supuestos realizados sobre la evolución del empleo, la productividad y la demografía, los resultados sugieren que estas medidas tendrán un impacto apreciable sobre el gasto en pensiones, con un ahorro que ascenderá a dos puntos de PIB al final del período transitorio en 2027. No obstante, dadas las incertidumbres existentes sobre la evolución futura de muchas de las variables que afectan a los resultados, sería deseable adelantar la introducción del llamado factor de sostenibilidad al inicio de la reforma, de forma que exista un mecanismo claro para modular el ritmo y el alcance de las reformas previstas si así lo exige la situación financiera del sistema antes del final del período transitorio.

Defectos paradójicos en regiones con necrosis miocárdica. análisis mediante gated-spect de perfusión miocárdica.

Objectius: Valorar el significat dels defectes paradoxals (DP) segmentaris (captació en esforç més gran que en repòs) a la gated-SPECT (Single Photon Emission Computer Tomography) de perfusió miocàrdica amb compostos tecneciats en regions amb necrosi miocàrdica. Material i mètodes: Es van revisar 1764 SPECT de perfusió miocàrdica estrès-repòs consecutives de pacients amb infart (IM) previ i es van identificar 117 pacients (6,6%) en els quals els DPs corresponien a una regió amb necrosi miocàrdica. Es van valorar els criteris gammagràfics de viabilitat (intensitat del defecte, valor d'aquesta intensitat ponderat pel nombre de segments compromesos-VIP-, la motilitat i l'engrossiment miocàrdic sistòlic) en els segments d'aquestes regions i les característiques de l'artèria responsable en els 96 pacients en els quals s'havia practicat una coronariografia. Resultats: Es van analitzar 160 necrosis, 125 (75%) paradoxals (67 (54%) en regió AnteroSeptoApical i 58 (46%) en regió InferoLateral) i 35 (25%) no paradoxals (19 (54%) ASA i 16 ( 46%) IL). Els valors de severitat de la necrosi i del VIP van ser inferiors en l'estudi d'estrès respecte al repòs i la diferència d'aquests va ser sempre negativa, evidenciant un comportament gammagràfic paradoxal. Per contra, aquests valors van ser inferiors al repòs respecte a l'estrès en les necrosi no paradoxals posant de manifest un comportament gammagràfic de mínima o nul reversibilitat. Així mateix, es van trobar alteracions lleus en la motilitat i engrossiment de les necrosi paradoxals i moderats en les necrosi no paradoxals. Es van trobar 102 necrosis amb DP i coronariografia dels quals, 84 (88%) tenien permeabilitat a l'artèria responsable de la necrosi i 12 pacients (12%) tenien circulació colateral per compensar l'oclusió de l'artèria responsable. Conclusions: Tots els segments amb DP en regions amb necrosi complien criteris gammagràfics de viabilitat en les imatges d'estrès, considerant aquestes imatges millors per a l'avaluació d'aquest tipus de lesions. El vas responsable de la regió amb DP es trobava permeable o bé presentava circulació colateral evident en els casos en què la coronària es trobava closa.

Replacement of Single Antigen Tetanus Vaccine (PDF 23 KB)

Combined Tetanus/Low Dose Diphtheria Vaccine for Adults and Adolescents

Endocarditis infecciosa en un hospital terciario; aumento del número de casos asociados al medio hospitalario

Estudi prospectiu observacional realitzat entre gener 2003-juny 2010 amb casos diagnosticats de EI. Vam estudiar l’epidemiologia i els factors de risc de l'endocarditis infecciosa associada al medi hospitalari (EIAMH). Vam incloure 212 casos, el 34,9% eren EIAMH. Observarem un augment en la incidència en els darrers 4 anys (del 45,9% al 54,1%). La EIAMH s'ha associat a pacients grans i amb més comorbiditat. Staphylococcus aureus (21,7%) va ser el més freqüent. Aquests pacients van ser rebutjats per a la cirurgia amb major freqüència (40% vs 22%) i van presentar una major mortalitat (44,6% vs 19,6%) respecte al grup d'endocarditis comuniataria.

Schistosomal myeloradiculopathy due to Schistosoma mansoni: report on 23 cases

Schistosoma mansoni infection is likely to be responsible for a significant proportion of cases of myelopathy occurring in areas where schistosomiasis is endemic. The aim of this study is to describe the clinical, laboratory and therapeutic data of 23 patients with schistosomal myeloradiculopathy. The medical records of 23 patients with schistosomal myelopathy admitted to two general hospitals of Belo Horizonte (MG), in Brazil, from 1995 to 1999, were reviewed retrospectively. Seventeen patients were male (74%). The mean age for the whole group was 27 years. Lower limb weakness and associated lumbar and/or lower limb pain were reported by 20 patients (87%), and 16 (70%) were unable to walk. All individuals presented urinary retention and 19 (83%) complained of intestinal dysfunction. The treatment was based on the association of antischistosomal drugs and corticosteroids. Five patients (22%) presented a full response to treatment, 13 (57%) partial response without functional limitations and 4 (17%) partial improvement with limitations or no response. Three out of the 4 patients who stopped steroids before 45 days of treatment developed recurrence of the symptoms and signs of myelopathy. Our cases demonstrate the severe presentation of the disease and the data disclosed here suggest that treatment with steroids should be kept for months after clinical improvement.

Research Ethics Committee Activity in Northern Ireland (PDF 23 KB)

Research Ethics Committee Activity in Northern Ireland

Estudi comparatiu de combinacions de dosis fixes enfront a dosis lliures en el control de la tensió arterial, factors que determinen el seu ús i impacte assistencial sanitari

Es tracta d’un estudi de cohorts prospectiu històric que pretén comparar l’ús de combinacions de dosis lliures enfront a les combinacions de dosis fixes en el control de la tensió arterial pel que fa a eficàcia i assoliment dels objectius terapèutics per al tractament d’aquesta patologia tan prevalent a les societats desenvolupades, així com comparar l’impacte econòmico-sanitari que comporten una i altra pel que fa a número de visites mèdiques, d’infermeria i número d’analítiques que es requereixen en cada estratègia. L’estudi també pretén analitzar els factors que determinen l’ús d’unes o altres en el tractament de la hipertensió arterial.

Leucemias agudas secundarias a tratamiento con quimioterapia y/o radioterapia: estudio de 23 pacientes en un solo centro.

L’ús d’agents citotòxics ha incrementat la incidència de leucèmies agudes secundàries (LAS). De 23 LAS diagnosticades en 20 anys, s’analitzaren els agents citotòxics, caraterístiques clínico-biològiques, tractament i pronòstic. Els agents rebuts a la neoplàsia prèvia fóren: alquilants, inhibidors de la DNA topoisomerasa II, antitubulina i radioteràpia. El 95% de les LAS presentàven alteracions citogenètiques. Tretze pacients reberen quimioteràpia intensiva (amb un trasplantament de progenitors hematopoètics [TPH] en 3) i 10 només suport (supervivència mediana de 3 en front a 0,079 anys, p=0,004). El pronòstic i la resposta al tractament fóren dolents, però associaciar quimioteràpia i TPH podria perllongar la supervivència.

¿Es el sexo femenino un factor de riesgo quirúrgico en la cirugía de valvular?

RESULTADOS: Se intervino un 60,7% de los pacientes de SV aórtica, un 25,7% de SV mitral , un 13,6% de doble SV. Además, en el 22,5% se realizó revascularización coronaria. Las mujeres presentaban más edad, SV mitral, reintervención, fibrilación auricular, anemia y peor clase funcional. Los varones presentaron más tabaquismo, SV aórtica, enfermedad coronaria, cirugía de revascularización coronaria, función sistólica deprimida y tiempo de clampaje aórtico. En el análisis bivariado relacionado con mortalidad hospitalaria (8,35%) fueron significativos la edad, el sexo, la clase funcional, la posición de la prótesis, la superficie corporal, la anemia, el número de concentrados de hematíes y el tiempo de clampaje aórtico. Se constató como factores de riesgo independientes el sexo (OR 2,92; 95% intervalo confianza 1,05-8,14) y la anemia (OR 4,23; 95% intervalo confianza 1,66-10,8) tras ajustarlos con los factores de riesgo, factores confusores y el año de intervención. CONCLUSIONES: El sexo femenino es un factor de riesgo independiente para la mortalidad hospitalaria en la cirugía de sustitución valvular.

Postoperative cognitive dysfunction POCD, serum anticholinergic activity and intraoperative cerebral perfusion in geriatric patients

Background: Inadequate intraoperative cerebral perfusion and increased serum anticholinergic activity (SAA) have been suggested as possible causes of postoperative cognitive dysfunction (POCD). Methods: 53 patients aged >65 yrs undergoing elective major surgical procedures under standardized general anaesthesia. Cerebral perfusion was monitored with transcranial Doppler and near-infrared spectroscopy. Mx, an index of cerebral autoregulation was calculated based on the correlation of spontaneous changes inmean arterial blood pressure (MAP) and cerebral blood flow velocity. Cognitive function was measured preoperatively and 7 days postoperatively using the CERAD-Neuropsychological Battery. A postoperative decline >1 z-score in at least 2 cognitive variables was defined as POCD. SAA was measured preoperatively and 7 days postoperatively (data available for 38 patients). CRP was measured at the same time points and 2 days postoperatively. Results: Age was 75_7 yrs (mean_SD). 23 patients (43%) developed POCD. There were no statistical significant differences between patients with POCD and without POCD in age (77_7 vs 73_6 yrs), MAP (74_12 vs 78_11 mmHg), cerebral tissue oxygenation indices (67_6 vs 69_4 %) SAA preoperatively (1.74_1.52 vs 1.74_1.21) and 7 days postoperatively (1.90_1.63 vs 1.84_1.39) and CRP preoperatively (32_72 vs 7_9), 2 days postoperatively (176_129 vs 111_69) and 7days postoperatively (53_43 vs 48_25). Patients with POCD had less efficient autoregulation than patients without POCD (Mx 0.55_0.15 vs 0.45_0.20, p = 0.046). However, the percentage of patients with clearly impaired autoregulation (ie, Mx>0.5) was statistically not different between groups (with POCD: 65%; without POCD: 38%; p = 0.06) but there seems to be a trend. Conclusions: Our data on the association between cerebral perfusion and POCD in elderly patients are inconclusive and more patients need to be investigated. In this small group of patients SAA seems not to be associated with POCD.