997 resultados para Covi, Vincenzo Maria, d. 1796.
Resumo:
Es demana implementar un sistema de BD per donar resposta a la necessitat dels jugadors de bà squet a nivell mundial, que volen crear una nova plataforma centralitzada per tal d'unificar la informació de cadascun d'ells i permetre els equips i les federacions disposar d'aquesta informació a l'hora d'escollir els jugadors que integraran els diferents equips. El sistema, entre altres coses, permetrà els equips realitzar fitxatges adequats a les seves necessitats i també permetrà els jugadors sense equip tenir una visibilitat que fins ara no tenien enfront dels equips.
Resumo:
Es descriu la seqüència de materials travessats en un sondatge mecà nic realitzat al cim del turó de Santa Maria de Roses. Es posa de manifest que aquest alt topogrà fic és constituït per una successió de capes de graves amb intercalacions de nivells argilosos i arenosos. La capa més superficial és de l'holocè superior, mentre que la resta pertany al pleistocè i, segurament, ai miocè superior
Resumo:
L'abast d'aquest TFC comprèn la planificació, anà lisi, disseny, implementació i prova del sistema d'una base de dades. Davant la necessitat dels desenvolupadors d'aplicacions mòbils a nivell mundial, l'associació internacional d'aquests desenvolupadors ha establert un marc de col·laboració amb la UOC per dissenyar una base de dades que els hi serveixi per crear una plataforma centralitzada per unificar i millorar l'experiència a l'hora de descarregar les seves aplicacions als seus dispositius mòbils.
Resumo:
Els assajos de diagnòstic clÃnic i biomèdic requereixen tècniques de detecció sensibles, selectives i rà pides que permeten mesurar concentracions de substà ncies directament de mostres biològiques com sang, orina o sèrum. Els dispositius biosensors compleixen en gran mesura aquests requisits i en particular, molts esforços van dirigits actualment al disseny de versions compactes de mida reduïda tipus "point of care" (POC) que permeten, per exemple, deslocalitzar les anà lisis dels hospitals i que proporcionen un seguiment del pacient més proper i eficient. Tot i aixÃ, la transferència d'aquestes tecnologies a dispositius miniaturitzats i portà tils amb aplicacions definides encara no està totalment assolida. Apart de les dificultats inherents a la integració de components electrònics, òptics, de distribució de lÃquids, etc. en un sistema menut i portà til, un important repte en la miniaturització de biosensors és la biofuncionalització de la superfÃcie sensora i la seua estabilitat una vegada s'han immobilitzat els reactius biològics. La detecció de biomarcadors proteics es duu a terme principalment mitjançant immunoassajos, basats en el reconeixement especÃfic de la proteïna per part d'anticossos especÃfics. En el cas de biosensors, el format directe, en el qual un anticòs s'immobilitza sobre la superfÃcie sensora i la proteïna diana es detecta directament de la mostra, hauria de ser el format preferible. Tanmateix, és un dels menys eficients en termes d'estabilitat i sensibilitat, degut en part a la necessitat d'immobilitzar l'anticòs en una orientació adequada sense perjudicar l'afinitat per la molècula diana. En aquest treball s'ha fet un estudi comparatiu entre diferents metodologies d'immobilització d'anticossos sobre un transductor òptic i s'han desenvolupat i optimitzat diferents estratègies de bloqueig de superfÃcie a fi d'obtindre un procediment robust, estable, aplicable a superfÃcies sensores de diferent naturalesa i que a més, permeta la detecció sensible i selectiva en mostres complexes.
Resumo:
Estudiem les caracterÃstiques edà fiques del sòl dels boscos joves de pi negre (Pinus uncinata) de l’estatge subalpà del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici corresponents a à rees de reforestació entre els anys 1956 i 2008. Aquest estudi s’ha fet de 29 parcel•les d’aquesta zona situades sobre diferents tipus de substrat, orientació i pendent. S’ha caracteritzat el sòl a partir de l’anà lisi de textura, matèria orgà nica, nitrogen total, fòsfor, sodi, potassi, magnesi, calci, capacitat d’intercanvi catiònic, acidesa del sòl, relació C/N. Els resultats confirmen que es tracta de sòls à cids amb un elevat contingut de matèria orgà nica a l’horitzó superficial (0-5 cm) i majorità riament tenen humus de tipus moder. Això fa que aquest tingui valors de nitrogen total elevats. Grà cies al pH à cid i els continguts de potassi, calci i magnesi tindrem una bona fertilitat ja que la solubilitat i assimilació dels nutrients del sòl serà bona. Tots els valors obtinguts disminueixen en profunditat i mostren una gran variabilitat entre les parcel•les estudiades.
Resumo:
Introducció Aquest treball, aborda l'atenció domiciliaria a les persones amb dependència des de la perspectiva de la terà pia ocupacional a la comarca d’Osona. Conèixer aquesta tipologia de persones i la seva problemà tica, ha de servir per adaptar les infraestructures d’aquests serveis a fi de donar millor resposta a les seves necessitats. Objectiu Descriure la tipologia d'usuaris que es deriven al servei de Terà pia Ocupacional Domicilià ria a la comarca d'Osona Metodologia S'ha realitzat un estudi descriptiu preliminar d'una mostra (n=65) de usuaris de la base de dades del Banc D'ajudes Tècniques (BAT Osona) del Consell Comarcal d'Osona. En aquest estudi s'han analitzat les variables de sexe, edat, nivell funcional, diagnòstic, situació familiar, agents derivadors, motius de derivació i problemà tica principal detectada. Resultats S'indica un perfil femenà de la mostra (72,09%), amb una mitjana d'edat de 74,41 anys. A nivell funcional, la mitjana de puntuació ha estat de 65 punts en l'ÃŒndex de Barthel, en persones amb patologia osteoarticular en el 18,60% dels casos. La situació familiar situa un perfil compartit de persones que viuen en famÃlia (41,86%) o soles (39,53%). En les derivacions al servei, el 58,13% dels casos es fa des dels Ajuntaments i per dificultats en el quarto de bany (46,51%). La problemà tica més detectada en aquests domicilis és la dificultat per l'accés a la banyera (67,40%). Conclusió Aquests resultats ens indiquen una clara tipologia de persones que s’han d’atendre i unes problemà tiques en la seva vivenda que provoquen serioses dificultats de desenvolupament funciona. Es precÃs, en futures investigacions acotar encara més aquets perfils i problemà tiques a fi de precisar les estratègies d’intervenció i optimitzar millor aquest tipus de recursos.
Resumo:
Estudi d'alguns poemes representatius del poemari "La germana, l'estrangera" de Maria-Mercè Marçal sota la perspectiva de la poètica cognitiva.