1000 resultados para Color -- Anàlisi
Resumo:
L’objectiu de l’estudi és identificar el grau de coneixement que tenen les dones de 30 a 45 anys del municipi de Vallromanes sobre aspectes relacionats amb l’activitat física i la salut, així com identificar quins coneixements són més específics perquè s’adhereixin a la pràctica regular d’activitat física. A més, de comprovar quins d’aquests possibles coneixements relacionats a la promoció de la salut pública són més eficients per fer augmentar el coneixement d’aquest grup de dones i alhora fer-les conscients de la importància de l’activitat física per la salut. Així doncs, a la mostra de l’estudi han participat 35 dones. La informació ha estat recopilada a través del qüestionari per identificar els estadis de canvi de l’activitat física (Marcus, Rossi, Selby, Niaura, i Abrams, 1992) i un qüestionari elaborat específicament per aquesta investigació. Els resultats obtinguts demostren, a trets generals, que les dones que es troben en estadis de canvi on tenen conductes actives físicament o compleixen amb les recomanacions mundials d’activitat física per la salut, tenen un major grau de coneixença i conscienciació sobre coneixements relacionats amb l’activitat física i la salut. Per tant, això porta a concloure que l’augment del coneixement i conscienciació d’aquest és un motiu perquè les dones participants en l’estudi s’adhereixin a la pràctica regular d’activitat física. No obstant, cal tenir present quines estratègies de salut pública són més específiques i eficients per fer augmentar el coneixement del grup de dones estudiat i adherir-les a la pràctica.
Resumo:
La crisi financera que es va originar l’any 2007 va tenir uns efectes devastadors a tots els àmbits de l’economia. El mercat hipotecari es va desplomar i l’accés al crèdit es va restringir a la majoria de la població. Els efectes que va tenir la crisi sobre aquests mercats han estat analitzats i estudiats repetidament en diverses assignatures. Però el que es vol observar amb la realització d’aquest treball són els efectes que va provocar la crisi econòmica sobre un altre àmbit del mercat financer, el mercat de fons d’estalvi i més concretament, en el de fons d’inversió. Aquest treball vol analitzar si els mercats espanyol i europeu de fons d’inversió ha patit els efectes de la crisi econòmica i si ha estat així, en quin grau s’han vist afectats. Aquests mercats venen regits per experts professionals en la matèria i la rendibilitat d’aquests actius vindrà determinada per la gestió que aquests facin. Per poder mesurar si la seva gestió aconsegueix millorar els resultats que podríem obtenir invertint en el mercat, utilitzarem uns índexs financers anomenats mesures de performance. Dins el ventall disponible de fons d’inversió, ens centrarem en el mercat de renda variable ja que és el que presenta major variabilitat i està més sotmès a possibles canvis en el mercat. En concret s’analitzaran els resultats de la gestió del mercat de fons d’inversió de renda variable durant els anys posteriors a la crisi fins a l’actualitat tant al mercat espanyol com al mercat europeu per diferents categories de fons.
Resumo:
A Catalunya, la distribució de la població i la disponibilitat d"aigua han seguit istòricament direccions oposades, tal com s"analitza a diversos articles del monogràfic.El 92% de la població es concentra a les conques internes, mentre que a la part catalana de l"Ebre, amb una disponibilitat d"aigua més gran, només hi viu el 8% de la població. És en aquest marc que s"ha d"entendre l"elevada vulnerabilitat en la garantia de l"abastament a les conques internes. Aquest desequilibri també es reprodueix per a les activitats econòmiques: els usos urbans concentren el 19% de la demanda d"aigua, mentre que els usos de tipus agrari suposen el 72% i els industrials el 9%. L'article analitza el consum d"aigua segons els seus usos industrials, domèstics i agrícoles. La indústria necessita l"aigua com a input en molts dels seus processos productius, i les diferències entre els sectors són molt acusades, atès que n"hi ha quatre que concentren més del 80% de l"aigua consumida per la indústria: el químic, l"alimentació, el del paper i el tèxtil, confecció, cuir i calçat.
Resumo:
A la UdGhi ha 2 aerogeneradors minieòlics: el del terrat del P2 i un de més petit allaboratori d’energies. Aquest segon aerogenerador minieòlic és el que s’ha utilitzat en aquestprojecte. Es tracta d’un Air-X de la casa Technosun amb les següents característiques:- Té un pes de 6Kg, un radi de 0,582 metres, un TSR de 8,8 i unapotència de 545W.- Perfil de la pala tipus SD2030.- Velocitat d’engegada de 3m/s.-Amb vents forts (més de 15m/s) un dispositiu electrònic redueix lavelocitat fins a 600rpm, reduint les càrregues sobre la turbina i l’estructuramentre encara segueix produint energia.- Baix manteniment. Només consta de dues parts mòbils.L’objecte que s’ha plantejat per aquest projecte ha estat trobar la corbade potència del minigenerador Air-X mitjançant simulació amb CFD, iutilitzant només les dades geomètriques de l’aparell
Resumo:
El grup de recerca AMADE de la Universitat de Girona està especialitzat en la caracteritzacióde materials compòsits. Per avaluar la resistència i la tolerància al dany d'aquestes estructures,típicament es realitzen dos assajos: impacte a baixa velocitat i compressió després d'impacte(CAI per les sigles en anglès de Compression After Impact), respectivament. L'objectiu del'assaig CAI és obtenir la resistència residual a compressió de l'estructura.L'objectiu d'aquest treball és el de crear una adaptació per l'utillatge capaç d'assajar plaquesamb baix gruix . La modelització amb el mètode dels elements finits serveix per avaluar quantitativament el valorde les càrregues crítiques de vinclament per diferents gruixos de placa.Les plaques d'assaig són plaques de material compòsit amb làmines unidireccionals amb apilamentsimètric i balancejat
Resumo:
El “llantasso” és un fenomen que es produeix quan, mentre es circula en bicicleta,s’impacta fortament contra un esgraó o un obstacle de manera que tot l’aire contingut dins elpneumàtic es comprimeix. Si això succeeix, el pneumàtic contacta directament amb la llantai l’esgraó, essent l’únic element que els separa. És en aquest instant quan es produeixenunes tensions molt elevades sobre la llanta, les quals en són perjudicials estructuralment.En el present projecte s’han determinat analíticament aquestes tensions quan labicicleta circula a una velocitat de 5 m/s (18 km/h) i impacta contra un esgraó de 15 cmd’alçada. Es volia determinar si l’impacte arribava a produir deformació plàstica permanentde la llanta o si arribava a trencar-se completament.A més a més, també s’ha estudiat quina és la velocitat màxima a la qual pot circular labicicleta per tal que no es produeixi deformació plàstica permanent de la llanta, és a dir, queno es superi el límit elàstic del material.Es tracta d’un projecte totalment teòric, realitzat a través de programes informàtics. Enun primer pas s’ha dibuixat la bicicleta i el ciclista en AutoCAD per poder-ne fer la simulacióen el programa Working Model 2D i obtenir la força màxima que actua sobre la llanta en elmoment de l’impacte
Resumo:
Amb aquest treball es pretén comprovar, si l’aplicació d’un conjunt d’activitats dirigides a treballar les emocions, millora les habilitats socials dels alumnes d’Educació Infantil. En primer lloc, es presenta un marc teòric basat en les aportacions i els descobriments de diferents autors sobre diversos aspectes relacionats amb les emocions i, sobre la importància de crear un bon clima dins d’una aula. Posteriorment es presenta el desenvolupament de les activitats que s’han posat en pràctica a l’aula. Per últim, es fa un anàlisi de les dades recollides en aquest estudi i se’n mostren els resultats i les conclusions que s’han extret.
Resumo:
On a geological time scale the conditions on earth are very variable and biological patterns (for example the distributions of species) are very dynamic. Understanding large scale patterns of variation observed today thus requires a deep understanding of the historical factors that drove their evolution. In this thesis, we reevaluated the evolution and maintenance of a continental color cline observed in the European barn owl (Tyto alba) using population genetic tools. The colour cline spans from south-est Europe where most individual have pure white underparts to north and east Europe where most individuals have rufous-brown underparts. Our results globally showed that the old scenario, stipulating that the color cline evolved by secondary contact of two color morphs (white and rufous) that evolved in allopatry during the last ice age has to be revised. We collected samples of about 700 barn owls from the Western Palearctic to establish the first population genetic data set for this species. Individuals were genotyped at 22 microsatellites markers, at one mitochondrial gene, and at a candidate color gene. The color of each individuals was assessed and their sex determined by molecular methods. We first showed that the genetic variation in Western Europe is very limited compared to the heritable color variation. We found no evidences of different glacial lineages, and showed that selection must be involved in the maintenance of the color cline (chapter 1). Using computer simulations, we demonstrated that the post-glacial colonization of Europe occurred from the Iberian Peninsula and that the color cline could not have evolved by neutral demographic processes during this colonization (chapter 2). Finally we reevaluated the whole history of the establishment of the Western Palearctic variation of the barn owl (chapter 3): This study showed that all Western European barn owls descend from white barn owls phenotypes from the Middle East that colonized the Iberian Peninsula via North-Africa. Following the end of the last ice age (20'000 years ago), these white barn owls colonized Western Europe and under selection a novel rufous phenotype evolved (during or after the colonization). An important part of the color variation could be explained by a single mutation in the melanocortin-1-receptor (MC1R) gene that appeared during or after the colonization. The colonization of Europe reached until Greece, where the rufous birds encountered white ones (which reached Greece from the Middle East over the Bosporus) in a secondary contact zone. Our analyses show that white and rufous barn owls in Greece interbreed only to a limited extent. This suggests that barn owls are at the verge of becoming two species in Greece and demonstrates that European barn owls represent an incipient ring species around the Mediterranean. The revisited history of the establishment of the European barn owl color cline makes this model system remarkable for several aspects. It is a very clear example of strong local adaptation that can be achieved despite high gene flow (strong color and MC1R differentiation despite almost no neutral genetic differentiation). It also offers a wonderful model system to study the interactions between colonization processes and selection processes which have, for now, been remarkably understudied despite their potentially ubiquitous importance. Finally it represents a very interesting case in the speciation continuum and appeals for further studying the amount of gene flow that occurs between the color morphs in Greece. -- Sur l'échelle des temps géologiques, les conditions sur terre sont très variables et les patrons biologiques (telle que la distribution des espèces) sont très dynamiques. Si l'on veut comprendre des patrons que l'on peut observer à large échelle aujourd'hui, il est nécessaire de d'abord comprendre les facteurs historiques qui ont gouverné leur établissement. Dans cette thèse, nous allons réévaluer, grâce à des outils modernes de génétique des populations, l'évolution et la maintenance d'un cline de couleur continental observé chez l'effraie des clochers européenne (Tyto alba). Globalement, nos résultats montrent que le scenario accepté jusqu'à maintenant, qui stipule que le cline de couleur a évolué à partir du contact secondaire de deux morphes de couleur (blanches et rousses) ayant évolué en allopatrie durant les dernières glaciations, est à revoir. Afin de constituer le premier jeu de données de génétique des populations pour cette espèce, nous avons récolté des échantillons d'environ 700 effraies de l'ouest Paléarctique. Nous avons génotypé tous les individus à 22 loci microsatellites, sur un gène mitochondrial et sur un autre gène participant au déterminisme de la couleur. Nous avons aussi mesuré la couleur de tous les individus et déterminé leur sexe génétiquement. Nous avons tout d'abord pu montrer que la variation génétique neutre est négligeable en comparaison avec la variation héritable de couleur, qu'il n'existe qu'une seule lignée européenne et que de la sélection doit être impliquée dans le maintien du cline de couleur (chapitre 1). Grâce à des simulations informatiques, nous avons démontré que l'ensemble de l'Europe de l'ouest a été recolonisé depuis la Péninsule Ibérique après les dernières glaciations et que le cline de couleur ne peut pas avoir évolué par des processus neutre durant cette colonisation (chapitre 2). Finalement, nous avons réévalué l'ensemble de l'histoire postglaciaire de l'espèce dans l'ouest Paléarctique (chapitre 3): l'ensemble des effraies du Paléarctique descendent d'effraie claire du Moyen-Orient qui ont colonisé la péninsule ibérique en passant par l'Afrique du nord. Après la fin de la dernière glaciation (il y a 20'000 ans), ces effraies claires ont colonisé l'Europe de l'ouest et ont évolués par sélection le phénotype roux (durant ou après la colonisation). Une part importante de la variation de couleur peut être expliquée par une mutation sur le gène MC1R qui est apparue durant ou juste après la colonisation. Cette vague de colonisation s'est poursuivie jusqu'en Grèce où ces effraies rousses ont rencontré dans une zone de contact secondaire des effraies claires (qui sont remontées en Grèce depuis le Moyen-Orient via le Bosphore). Nos analyses montrent que le flux de gènes entre effraies blanches et rousses est limité en Grèce, ce qui suggère qu'elles sont en passe de former deux espèces et ce qui montre que les effraies constituent un exemple naissant de spéciation en anneaux autour de la Méditerranée. L'histoire revisitée des effraies des clochers de l'ouest Paléarctique en fait un système modèle remarquable pour plusieurs aspects. C'est un exemple très claire de forte adaptation locale maintenue malgré un fort flux de gènes (différenciation forte de couleur et sur le gène MC1R malgré presque aucune structure neutre). Il offre également un très bon système pour étudier l'interaction entre colonisation et sélection, un thème ayant été remarquablement peu étudié malgré son importance. Et il offre finalement un cas très intéressant dans le « continuum de spéciation » et il serait très intéressant d'étudier plus en détail l'importance du flux de gènes entre les morphes de couleur en Grèce.
Resumo:
El museu de Terrassa acull elements del patrimoni que expliquen la història i evolució de la ciutat més enllà dels elements modernistes o industrials. El museu disposa de cinc seus ubicats arreu de la ciutat. Les cinc seus del museu són de diferents èpoques i amb continguts diversos. L’objectiu d’aquest treball és analitzar aquests elements com a un sol producte ja que, a priori, sembla un conjunt poc estructurat on cada secció funciona per separat
Resumo:
We are working in a new multi-doped glassy material to generate simultaneously the three primary light color (by addition) of the visible spectrum, with the control of the intensity of each one, allowing the simulation of any color: a full-color generator device. Tm+3, Tb+3 and Eu+3 ions were used (0.01 to 5,0 mol%) as blue, green and red narrow line emitters. A wide color gamut was obtained under ultraviolet excitation by varying the material composition. The chromaticity diagram is covered, including the white simulation.
Resumo:
En aquest projecte es vol explorar en el mercat per trobar una bona solució open source de business intelligence que permeti als dirigents d'un club de fitness millorar la gestió dels seus centres i respondre's algunes preguntes que s'han començat a fer sobre el funcionament del seu negoci, el qual intueixen que ha patit un retrocés de beneficis i de confiança dels seus socis. La finalitat del treball ha estat crear un data warehouse que s'ajustés a les dades de què disposen, transformar-les mitjançant processos ETL i crear cubs OLAP per explotar-les amb eficàcia des de la plataforma de BI escollida.
Resumo:
Aquest treball és una recerca en la qual s’ha pretès concretar quins aspectes són necessaris treballar en una intervenció pels nois i noies de tercer d’ESO de l’Institut de La Roca del Vallès. Per això, primer s’ha analitzat la bibliografia especialitzada amb la intenció de conèixer quins són els principals factors que influeixen perquè en una parella d’adolescents apareguin situacions de violència de gènere, i quines són les millors estratègies per preveure-la. Per fer una intervenció que respongui a les característiques concretes de l’alumnat que assisteix diàriament a les classes en aquest centre educatiu, s’ha realitzat un procés mitjançant un qüestionari i grups de discussió per tal de conèixer quines eren aquestes característiques concretes. Finalment s’ha dissenyat una proposta d’intervenció respectant els horaris del centre i les seves programacions.
Resumo:
En el següent estudi s’intenta ajudar a dos docents de cicles formatius a millorar la seva manera d’impartir sessions teòriques. Per fer-ho s’utilitza el punt de vista docent, l’opinió de l’alumne i un observador extern. Els punts de vista del docent i del discent es tenen en compte mitjançant un qüestionari validat per la Universitat Francisco de Vitoria de Madrid i per l’observació externa s’utilitza una eina creada on es barregen aspectes d’instruments validats com són el CBAS i el CAFIAS.
Resumo:
L’objectiu del treball és desenvolupar un portal web pel club Atlètic Alpicat i la Unió Esportiva Alpicat. A més aquest Portal que ha d’estar adaptat als requeriments de clubs i usuaris del Portal, ha de ser fàcil d’usar i de mantenir. Un cop finalitzat el Portal es guiarà els clubs per tal de que puguin gestionar-lo de forma autònoma.A la present memòria trobarem explicades les accions dutes a terme abans, durant i després del desenvolupament del Portal web dels Clubs de Futbol Alpicat.