1000 resultados para Cadets -- Actituds -- Espanya
Resumo:
El moviment Okupa ha adquirit una gran importncia durant els ltims vint anys a tota Europa occidental, incloent-hi, per descomptat, al nostre pas. Aquest grup contracultural que, en nombroses ocasions voreja o entra de ple en el simple vandalisme o en la marginalitat, va arribar amb fora a Espanya durant la dcada dels anys vuitanta. Es tracta d'un moviment social de protesta contra la dificultat d'accs a l'habitatge que tenen els joves i contra el sistema capitalista establert. Aix doncs, aquest collectiu respon contra aquests problemes mitjanant la okupacai no autoritzada d'immobles abandonats als quals els seus propietaris no donen cap tipus d's. Per, realment aquests grups organitzats tenen dret a Okupar l'habitatge d'un altre individu que s el legtim propietari del mateix? Doncs b, aquest Treball Fi de Carrera pretn mostrar les particularitats jurdiques que envolten al fenomen Okupa, partint de la base que el dret espanyol no contempla l'ocupaci com a manera d'adquirir la propietat d'un habitatge. Per a aix, analitza detalladament els conceptes de possessi i propietat, aix com els procediments per a recuperar el domini d'un b immoble o la possessi d'aquest, a travs de l'ordenament jurdic civil catal i espanyol. Per tant, realitza una comparativa de les dues regulacions per examinar els mecanismes de defensa jurdica de qu disposa el legtim propietari d'un habitatge okupat. Aix mateix, per a aconseguir una visi global d'aquest assumpte hem cregut convenient estudiar el delicte d'usurpaci de bns immobles que recull el Codi Penal. La Llei Orgnica 10/1995 del Codi Penal va introduir, sense que hi hagus cap antecedent en els anteriors Codis, llevat del fuga Codi Penal de 1928, el delicte d'usurpaci sense violncia o intimidaci en el seu article 245.2. Amb aquesta nova disposici, el legislador ha atorgat al possedor o propietari d'un b immoble una protecci suplementria a la que ve rebent des del Dret Civil, tant catal com com. El debat que genera aquest tema s saber quina via s ms adequada per a procedir davant d'una okupaci, si la civil o la penal o si s preferible utilitzar les dues simultniament, cosa que permet la legislaci actual. Per tant, aquest treball pretn aprofundir en tots aquests aspectes i donar una resposta clara per saber com actuar en cas que ens okupin un immoble de la nostra propietat.
Resumo:
Cada vegada sn ms els autors que remarquen la necessitat de que les organitzacions (i, particularment, les empreses) avalun els riscos per a la seguretat i la salut i que adoptin mesures per a evitar o controlar els riscos, des de laparici de la Directiva 89/391CEE de la Uni Europea, relativa a laplicaci de mesures per a promoure la millora de la seguretat i la salut dels treballadors en el seu lloc de treball. A Espanya, el tema de la seguretat i la prevenci de riscos laborals va guanyant importncia en el terreny social i econmic des de laparici de la Llei de Prevenci de Riscos Laborals lany 1995, tamb en els centres educatius, on cada vegada es parla ms de la salut laboral dels docents, del nivell de seguretat en els centres educatius i dels riscos als quals sexposen diriament els alumnes, professors i personal dadministraci i serveis. El present informe sintetitza el procs seguit per a la confecci de linstrument dautoavaluaci de la seguretat integral en centres educatius.
Resumo:
This paper examines statins competition in the Spanish pharmaceutical market, where prices are highly regulated, and simulates a situation in which there is unrestricted price competition. A nested logit demand model is estimated with a panel of monthly data for pharmaceuticals prescribed from 1997 to 2005. The simulation indicates that the regulation of prices is similar in its effects to cooperation among producers, since the regulated prices are close to those that would be observed in a scenario of perfect collusion. Freedom to set prices and a regulatory framework with appropriate incentives would result in a general reduction in prices and may make the current veiled competition in the form of discounts to pharmacists become more visible. The decrease in prices would be partially offset by an increase in consumption but the net effect would be an overall decrease in expenditure. The counterfactual set-up would also lead to important changes in the market shares of both manufacturers and active ingredients, and a reversal of generic drugs. Therefore, pro-competitive regulation would be welfare-enhancing but would imply winners and losers.
Resumo:
Distintos trabajos han analizado la relevancia del desajuste educativo y de sus consecuencias sobre los trabajadores que la padecen. Dicho anlisis es especialmente importante en el caso de Espaa, ya que presenta uno de los porcentajes de sobreeducacin ms elevado de los pases de la OCDE. Un aspecto que, sin embargo, no ha sido estudiado hasta el momento y que tiene un claro inters en el contexto de la economa de la educacin es el posible efecto intergeneracional del desajuste educativo. El objetivo del trabajo consiste en analizar si el desajuste educativo de los padres genera algn efecto desincentivador sobre la educacin de sus hijos. En concreto, se analiza si el desajuste educativo de los padres afecta a los resultados educativos de los hijos. A partir de los microdatos de la encuesta PISA para Espaa referidos al ao 2009. Dicha encuesta facilita informacin detallada sobre la formacin de los alumnos de 15 aos en las materias de matemticas, ciencia y lengua, sus caractersticas personales y la de su entorno escolar y familiar lo que la hace idnea para llevar a cabo el estudio planteado. Los resultados obtenidos muestran que los estudiantes con progenitores sobreeducados tienen una penalizacin en su rendimiento acadmico en las tres materias analizadas, siendo sta ms intensa para los estudiantes con peores resultados educativos.
Resumo:
We present a methodology that allows to calculate the impact of a given Long-Term Care (LTC) insurance protection system on the risk of incurring extremely large individual lifetime costs. Our proposed methodology is illustrated with a case study. According to our risk measure, the current Spanish public LTC system mitigates individual risk by more than 30% compared to the situation where no public protection were available. We show that our method can be used to compare risk reduction of alternative LTC insurance plans.
Resumo:
En este trabajo se presenta una primera estimacin del impacto de la reforma del sistema de pensiones acordada por el Gobierno y los agentes sociales en enero de 2011. Tras actualizar las proyecciones de gasto en pensiones realizadas por de la Fuente y Domnech (2009) para el perodo 2008-60, se analiza el impacto sobre esta variable de la elevacin de la edad de jubilacin hasta los 67 aos, la ampliacin del perodo de cmputo de las pensiones y el aumento en el nmero de aos de cotizacin necesarios para alcanzar el 100% de la base reguladora. Condicionados a los supuestos realizados sobre la evolucin del empleo, la productividad y la demografa, los resultados sugieren que estas medidas tendrn un impacto apreciable sobre el gasto en pensiones, con un ahorro que ascender a dos puntos de PIB al final del perodo transitorio en 2027. No obstante, dadas las incertidumbres existentes sobre la evolucin futura de muchas de las variables que afectan a los resultados, sera deseable adelantar la introduccin del llamado factor de sostenibilidad al inicio de la reforma, de forma que exista un mecanismo claro para modular el ritmo y el alcance de las reformas previstas si as lo exige la situacin financiera del sistema antes del final del perodo transitorio.
Resumo:
This paper develops a simple model that can be used to analyze the long-term sustainability of the contributive pension system and the steady-state response of pension expenditure to changes in some key demographic and economic variables, in the characteristics of the average pensioner and in the parameters that describe how pensions are calculated in Spain as a function of workers' Social Security contribution histories.
Resumo:
En esta nota se construyen algunos indicadores de gasto educativo por estudiante para las distintas comunidades autnomas a partir de la informacin suministrada en diversas publicaciones del Ministerio de Educacin y del INE para el ao 2005.
Resumo:
Trabajo realizado en el marco del Proyecto de investigacin, estudio y anlisis sobre la seguridad en Catalua (ISPC 2009), gracias a la ayuda concedida por el Departament dInterior en virtud de Resolucin del director del Instituto de Seguridad Pblica de Catalua de 22 de diciembre de 2009 (DOGC nm. 5693 - 16/08/2010)
Resumo:
Resultats duna enquesta de victimitzaci a migrants, elaborada en el si del Grup de recerca Sistema de justcia penal, amb el finanament de lInstitut de Seguretat de Catalunya. La recerca projectada parteix de la constataci de lescs coneixement existent sobre la victimitzaci de la poblaci migrant. Aquesta no s una singularitat del nostre pas, sin que s una deficincia universal, que t molt a veure amb la posici social de les persones migrants i amb les caracterstiques de les fonts de coneixement de la delinqncia, tant les de carcter oficial com les no oficials. Ja Christie (1986) havia advertit que la delinqncia soportada per la poblaci migrant estava infrarepresentada a les enquestes de victimitzaci, fet que explicava per la tendncia daquests instruments de recerca a centrar-se en la vctima ideal. Sigui o no certa lafirmaci, pot constatar-se fcilment com la forma en que normalment es duen a terme les enquestes permet pressuposar que no arriben a les persones migrants de la mateixa manera que a la poblaci general. Un fet no menyspreable s que les persones pertanyents a aquests col-lectius socials minoritaris disposen en menor mesura de telfon fix al seu domicili. A banda, sha de comptar amb els obstacles que poden dificultar laccs dels entrevistadors o la confiana en aquests, i que les enquestes de victimitzaci no acostumen a estratificar la mostra incloent entre els grups de poblaci prefixats en la mostra convidada la nacionalitat de les persones entrevistades. Les enquestes de victimitzaci realitzades a Catalunya i, en general, a Espanya, no han estat una excepci en aquests punts i per tant s pertinent dubtar si reflecteixen de manera adequada la victimitzaci que pateixen aquests col-lectius.
Resumo:
El moment actual en qu viu la societat espanyola pel que fa a la qesti religiosa, no podria explicar-se sense l'estudi i la reflexi de la ms recent histria d'Espanya en el seu mbit poltic i religis. En l'actualitat Espanya compta amb una adequada protecci del dret de llibertat religiosa en el marc d'un Estat que en el seu moment va haver de passar d'un rgim de confessionalitat a un altre de llibertat, lacitat, igualtat i cooperaci amb les confessions religioses, a la vegada que passava a constituir-se en un "Estat social i democrtic de dret".
Resumo:
L'objecte del present treball s doble. D'una banda tractem d'examinar la naturalesa dels pactes parasocials com una manifestaci del principi de llibertat contractual i, per tant, de l'autonomia de la voluntat i, d'una altra, analitzar la conflictivitat que tals pactes estan provocant en relaci amb el dret de societats. En tant que tals pactes, quan es perfeccionen entre tots els socis, constituxen, junt amb els estatuts, el verdader contingut contractual de la societat, en especial quan es tracta de societats tancades, resulta un element d'incertesa que la seua operativitat quede en dubte com ocorre en la prctica. Pensem en la importncia que un pacte parasocial representa per a la protecci dels interessos de les minories i el sentiment de fracs que es genera quan, pretenent aplicar all que s'ha pactat per a preservar tals drets, no resulten operatius en tot all que no haja resultat incorporat als estatuts socials, com a conseqncia de l'existncia de dos categories d'obligacions contractuals: unes que, subjectes al dret de societats, representen uns drets i obligacions de categoria superior, que aquelles incloses en els pactes parasocials, que se subjecten al dret contractual. Per aix, al final del treball, s'apunta la convenincia de, en la lnia iniciada pel legislador quant a la regulaci dels protocols familiars, normativitzar el tractament de tals pactes parasocials quan es tracte de defendre els drets de les minories socials. Finalment, la tendncia legislativa de resoldre la problemtica de la dicotoma, dret contractual versus dret societari, suscita una esperana amb el projecte de llei de modificaci de la llei 60/2003 de arbitratge, en tramitaci parlamentria en estos moments, on es contempla la possibilitat de sotmetre a arbitratge la impugnaci d'acords socials.
Resumo:
Este trabajo analiza la evolucin que ha tenido el legislador y la judicatura espaola en la persecucin de los crmenes internacionales. Desde que amparados en la jurisdiccin universal los tribunales espaoles se declarasen competentes para perseguir a Pinochet, hasta la imputacin del delito de prevaricacin al juez Garzn por iniciar diligencias en relacin con posibles crmenes internacionales cometidos en Espaa durante la guerra civil y el perodo de la dictadura, muchas y variadas han sido las actuaciones por parte del legislador y del poder judicial. La esquizofrenia que stas denotan debera servir como laboratorio de los pros y contras a los que tiene que hacer frente el modelo de lucha contra la impunidad a nivel nacional, sin que ello suponga perder el sentido mismo de esta lucha: ofrecer el derecho a una tutela judicial efectiva a aquel que ha sido vctima de los ms abominables crmenes que se puedan cometer contra el gnero humano.
Resumo:
This paper computes and compares alternative quality-adjusted price indexes for new cars in Spain in the period 1990-2000. The proposed hedonic approach simultaneously controls for time-invariant unobserved product eects and time-variant unobserved quality changes, that are assumed to be captured by model age effects. The results show that the non-adjusted price index largely overstates the increase in the cost of living induced by changes in car prices and that previous evidence for this market have not measured the real extent of that bias, probably due to the omission of controls for unobservables. It is also shown that omitting age effects can also lead to misleading conclusions. The estimated price indexes give also some insights on what could have been the determinants of price evolution in the Spanish car market.
Resumo:
En esta nota se recopilan y/o construyen algunos indicadores de desempeo para los sistemas educativos de las regiones espaolas durante los cursos 2005-06 a 2007-08 a partir de la informacin suministrada por diversas publicaciones del Ministerio de Educacin. Aunque el trabajo se concentra en los niveles educativos no universitarios, se ofrecen tambin algunos resultados preliminares a nivel universitario.
