1000 resultados para Artesanos - Estadísticas
Resumo:
En port.: Unidad Estadstica
Resumo:
Datos a 31 de diciembre del ao 1999. Publicado en la pgina web de la Consejera de Salud: www.juntadeandalucia.es/salud (Consejera de Salud / Profesionales / Estadísticas Sanitarias / Estadísticas Hospitalarias / Estadísticas Hospitalarias de Andaluca
Resumo:
BACKGROUND Several questionnaires have been used to measure health related quality of life (HRQoL) in patients with psoriasis, few have been adapted for use in Spain; none of them was developed specifically for the Spanish population. The purpose of the study was to validate and assess the sensitivity to change of a new questionnaire to measure HRQOL in patients with psoriasis (PSO-LIFE). METHODS Observational, prospective, multicenter study performed in centers around Spain. Patients with active or inactive psoriasis completed the PSO-LIFE together with other Dermatology Quality of Life Index (DLQI) and Psoriasis Disability Index (PDI). A control group of patients with urticaria or atopic dermatitis was also included. Internal consistency and test-retest reliability of the PSO-LIFE were assessed by calculating Cronbach's alpha and Intraclass Correlation Coefficient (ICC). Validity was assessed by examining factorial structure, the capacity to discriminate between groups, and correlations with other measures. Sensitivity to change was measured using effect sizes. RESULTS The final sample included for analysis consisted of 304 patients and 56 controls. Mean (SD) age of psoriasis patients was 45.3 (14.5) years compared to 38.8 (14) years for controls (p<0.01). Cronbach's alpha for the PSO-LIFE was 0.95 and test-retest reliability using the ICC was 0.98. Factor analysis showed the questionnaire to be unidimensional. Mean (SD) PSO-LIFE scores differed between patients with psoriasis and controls (64.9 [22.5] vs 69.4 [17.3]; p<0.05), between those with active and inactive disease (57.4 [20.4] vs 76.4 [20.6]; p<0.01), and between those with visible and non-visible lesions (63.0 [21.9] vs. 74.8 [23.9]; p<0.01). The correlation between PSO-LIFE and PASI scores was moderate (r=-0.43) while correlations with DLQI and PDI dimensions ranged from moderate to high (between 0.4 and 0.8). Effect size on the PSO-LIFE in patients reporting 'much improved' health status at study completion was 1.01 (large effect size). CONCLUSIONS The present results provide substantial support for the reliability, validity, and responsiveness of the PSO-LIFE questionnaire in the population for which it was designed.
Resumo:
Treball de final de carrera que consisteix en el disseny i implementaci d'una base de dades que ha de donar suport a una aplicaci per a la generaci d'estadstiques de contol energtic en l'mbit europeu.
Resumo:
Aquest projecte es centra a donar una caracteritzaci estadstica del valor que tenen els pics de correlaci sota diferents escenaris dadquisici a un receptor GPS. En primer lloc, sha volgut donar una visi general de tots els fonaments del sistema GPS per tal de poder entendre el seu funcionament. A continuaci, sha passat a analitzar el bloc dadquisici dun receptor GPS. Primer, hem estudiat quines operacions es realitzen en aquest bloc i quines sn les diferents formes dimplementar-lo. Seguidament, sota un escenari dadquisici per cerca de fase de codi en parallel i utilitzant integracions coherents, shan estudiat les distribucions estadstiques de les pdfs obtingudes pels pics de correlaci de senyal+soroll i pels pics de correlaci de noms soroll, i sha vist com aquestes fan modificar la corba ROC del receptor . Les simulacions shan realitzat amb MATLAB i en diferents escenaris dadquisici per tal de poder comparar com varien les estadstiques obtingudes en casos diferents.
Resumo:
Aquest estudi es proposa valorar indicadors descriptius de la poblaci penitenciria estudiada, analitzar les diferncies entre programes dorganitzaci (mduls de participaci i convivncia versus ordinaris), i avaluar els indicadors de clima (social i emocional), per tal destablir hiptesi explicatives de la comparaci dels resultats entre els mduls de participaci i convivncia i altres mduls de la mateixa rea especialitzada (violncia, drogodependncies o preparaci per a la vida en llibertat). Per aix, shan recollit dades de 14 indicadors descriptius de poblaci i de 18 indicadors dorganitzaci i participaci de 1124 interns, dels 10 mduls residencials estudiats de 3 de les presons catalanes. A ms, shan recollit 327 inventaris dinterns i 57 de professionals de clima emocional, i 331 escales dinterns i 92 de professionals de clima social per a Institucions Penitenciries (Moos). Els resultats de les respostes als dos instruments de clima emocional i clima social emprats, ofereixen un ndex de consistncia interna o fiabilitat molt elevada, considerant que tenen una validesa predictiva molt potent. Daquests resultats, sanalitzen les diferncies en el clima emocional i social en relaci al tipus dorganitzaci de la unitat (participaci i convivncia o ordinria), al collectiu dinterns i al de professionals, i en relaci a les variables descriptives de la poblaci de cada unitat residencial destudi. Finalment sestableixen unes hiptesi explicatives daquests resultats, per tal de plantejar propostes de millora per al funcionament dels mduls estudiats i per a lavaluaci futura, alhora que es valoren les possibilitats de generalitzaci dels mduls de participaci i convivncia als centres penitenciaris catalans en general i sefectuen recomanacions per a ladequada implantaci dels mateixos (condicions mnimes dexecuci): establiment dun programa marc per part del centre directiu, que comprometi els centres al compliment duns estndards de qualitat.
Resumo:
El objetivo principal del proyecto que se presenta a continuacin es disear, construir y explotar un almacn de datos a partir de la informacin entregada por las comunidades autnomas espaolas (excepto Pas Vasco y Navarra) y el Instituto Nacional de Estadísticas (INE) para determinar la sostenibilidad del sistema de prestaciones sociales y conocer la evolucin de dichas prestaciones.
Resumo:
Este texto intenta plasmar en forma de artculo los principales resultados obtenidos despus de 3 aos de estudio alrededor de la importancia que tienen las lenguas, las variedades lingsticas y la enseanza de las lenguas en la construccin de nuevas identidades. Concretamente, he realizado este trabajo con chicos latinoamericanos que llegaron a Barcelona entre los aos 2000 y 2004. Esta investigacin est basada, principalmente, en datos obtenidos mediante las herramientas que nos otorga la etnografia, sobretodo la etnografa sociolingstica (Heller, 2004) y que han sido analizados, a su vez, bajo la ptica de lo que algunos autores llaman sociolingstica crtica o interaccionista ( Rampton,1995, Pennycook, 2007). Este estudio se centra en jvenes latinoamericanos en Barcelona porque las estadísticas demuestran que representan el mayor nmero de alumnos nouvinguts en la zona metropolitana y, porque al mismo tiempo, han generado un impacto importante en el discurso de los medios de comunicacin; situndolos como miembros de bandas. Mi estudio busca poder contribuir al entendimiento de los complejos procesos de construccin de desigualdad en la escuela, en la que se ven inmiscuidos mayormente los jvenes de ascendencia extranjera (ver los ltimos resultados del informe PISA 2010 ). En el caso concreto de los jvenes latinoamericanos, considero que el problema va ms all de la conformacin de tribus urbanas (Feixa 2006). Desde la sociolingstica crtica, pero tambin desde el campo de la didctica de las lenguas, se considera que en el contexto escolar se producen dinmicas sociales distanciadas de la escuela. El presente trabajo se inscribe en una amplia tradicin de los estudios sobre lengua e identidad en los contextos escolares de Catalua. Trabajos como los de Boyer (1991), Boix (1993), Nussbaum (2003), Pujolar (1997), Unamuno y Nussbaum (2006) y Woolard, 1989) se han encargado, sobre todo, de describir los contextos y las situaciones en las que el cataln o el castellano son utilizados como recursos para establecer diferencias o establecer identidades.
Resumo:
INTRODUCTION AND AIMS: Satisfaction of inpatients with served food within a hospital care system still constitutes one of the main attempts to modernize food services. The impact of type of menu, food category, hospital centre and timetable on the meals wastage produced in different Spanish healthcare settings, was evaluated. METHODS: Meal wastage was measured through a semiquantitative 5-point scale ("nothing on plate"; " on plate"; "half on plate"; " on plate" and "all on plate"). The study was carried out in two periods of three months each in 2010 and 2011. A trained person took charge of measuring plate waste classified into 726 servings belonging to 11 menus. In total 31,392 plates were served to 7,868 inpatients. A Kruskal-Wallis non-parametric test (p < 0.05) was applied to evaluate significant differences among the variables studied. RESULTS: The menus were satisfactorily consumed because more than 50% of the plates were classified as "nothing on plate". Regarding food categories, 26.78% of the plates corresponded to soups and pures, while pasta and rice, and prepared foods were only distributed in 4-5% of the servings. Desserts were mostly consumed, while cooked vegetables were less accepted by the inpatients evaluated. Other factors such as hospital centre influenced plate waste (p < 0.05) but timetable did not (p > 0.05). CONCLUSION: Visual inspections of plate waste might be useful to optimize type and quality of menus served. The type of menu served and the food category could have a great influence on food acceptability by the inpatientsstudied.
Resumo:
Amb la finalitat davaluar els lpids alquilats com a proxies de precipitaci i temperatura a la Pennsula Ibrica, shan analitzat 23 mostres de sls de diferents punts del territori espanyol. Lestudi daquests biomarcadors cuticulars sha fet a travs de la identificaci i quantificaci del seu contingut a les mostres, el clcul de diversos parmetres com lndex de preferncia de carboni (CPI), la longitud mitjana de cadena (ACL) o la prdua de matria orgnica per ignici (LOI), i la recerca de correlacions estadstiques entre les variables climtiques dels punts de mostreig i els resultats obtinguts. Aquests conclouen amb el fet de que els lpids alquilats sn tils com a biomarcadors cuticulars de plantes superiors i tenen un potencial significatiu com a proxies de precipitaci a la Pennsula Ibrica.
Resumo:
Disseny i implementaci d'una base de dades relacional per a un concessionari de vehicles i un magatzem de dades per obtenir estadstiques.
