Vacances a la costa

Les vacances d'estiu ens posen en contacte directe amb el territori més afectat per l'explotació turística i ens permeten comprovar, de primera mà, la pressió a què es veuen sotmesos els hàbitats i les espècies en zones sobrefreqüentades. El litoral és un dels indrets on aquesta pressió és més intensa i on la transformació del territori ha estat més notable en el darrer segle.

Prospección geoquímica de flúor en las aguas superficiales del macizo Montseny (Barcelona y Girona)

En el Macizo Montseny-Guilleries se conocen antiguas explotaciones de fluorita y fluorita-baritina (Osor, Tagamanent, Espinelves, Sant Marcal, etc). Es por el1o que se ha utilizado el método de prospección geoquímica de flúor en aguas superficiales para detectar posibles zonas de interés hasta ahora desconocidas.

Els remences de l'Almoina del Pa de la Seu de Girona (Segles XIV i XV)

Aquest article és un resum de la tesi doctoral titulada Els remences de l'Almoina del Pa de la Seu de Girona (segles XIV i XV), on s'ha analitzat el funcionament real de la servitud catalana medieval. Així doncs, el seu objectiu ha estat estudiar tots els mals usos i tots els homenatges servils aplicats i rebuts per una sola senyoria, els remences de la qual van participar activament en les dues guerres que van emprendre contra els seus senyors a final del segle XV. La senyoria escollida, l'Almoina del Pa de la Seu de Girona, és, sense cap mena de dubte, representativa del que succeïa en la diòcesi gironina. El fet que s'hagin conservat la majoria dels llibres de comptes dels seus pabordes ha permès estudiar el funcionament real i l'evolució dels pagaments derivats de la servitud en una sola senyoria i durant més de cent anys.

Evidence for middle Cretaceous accretion at Santa Elena Peninsula (Santa Rosa Accretionary Complex), Costa Rica

An oceanic assemblage of alkaline basalts, radiolarites and polymictic breccias forms the tectonic substratum of the Santa Elena Nappe, which is constituted by extensive outcrops of ultramafic and mafic rocks of the Santa Elena Peninsula (NW Costa Rica). The undulating basal contact of this nappe defines several half-windows along the south shores of the Santa Elena Peninsula. Lithologically it is constituted by vesicular pillowed and massive alkaline basaltic flows, alkaline sills, ribbon-bedded and knobby radiolarites, muddy tuffaceous and detrital turbidites, debris flows and polymictic breccias and megabreccias. Sediments and basalt flows show predominant subvertical dips and occur in packages separated by roughly bed-parallel thrust planes. Individual packages reveal a coherent internal stratigraphy that records younging to the east in all packages and shows rapid coarsening upwards of the detrital facies. Alkaline basalt flows, pillow breccias and sills within radiolarite successions are genetically related to a mid-Cretaceous submarine seamount. Detrital sedimentary facies range form distal turbidites to proximal debris flows and culminate in megabreccias related to collapse and mass wasting in an accretionary prism. According to radiolarian dating, bedded radiolarites and soft-sediment- deformed clasts in the megabreccias formed in a short, late Aptian to Cenomanian time interval. Middle Jurassic to Lower Cretaceous radiolarian ages are found in clasts and blocks reworked from an older oceanic basement. We conclude that the oceanic assemblage beneath the Santa Elena Nappe does not represent a continuous stratigraphic succession. It is a pile of individual thrust sheets constituting an accretionary sequence, where intrusion and extrusion of alkaline basalts, sedimentation of radiolarites, turbidites and trench fill chaotic sediments occurred during the Aptian-Cenomanian. These thrust sheets formed shortly before the off-scraping and accretion of the complex. Here we define the Santa Rosa Accretionary Complex and propose a new hypothesis not considered in former interpretations. This hypothesis would be the basis for further research.

Seguiment de la població de Meros (Epinephelus marginatus) i d'altres espècies vulnerables de les Illes Medes i la costa veïna parcialment protegida

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23662

Seguiment de la població de Meros (Epinephelus marginatus) i d'altres espècies vulnerables de les Illes Medes i la costa veïna parcialment protegida

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23667

Seguiment de la població de meros (Epinephelus Marginatus) i d'altres espècies vulnerables de les illes medes i la costa veïna parcialment protegida (1991-2000)

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23669

Avaluació de les comunitats algals de les Illes Medes i la costa del Montgrí

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23672