L'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC): un centre de recerca i formació

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) és un consorci públic creat l’any 2000 pel Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili. La seva seu, inaugurada el setembre del 2003, està ubicada en ple centre històric de Tarragona. L’objectiu de l’Institut és la recerca i la formació avançada en el camp de l’arqueologia clàssica. Una recerca que parteix de l’arqueologia, és a dir, de l’estudi dels vestigis materials que encara ens queden de la civilització grecoromana, però treballant en col·laboració, i integrant-ne els resultats amb les altres ciències de l’antiguitat, com la filologia clàssica, la numismàtica i l’epigrafia, la història de l’art i del pensament. L’ICAC és un institut encara jove que ha començat a desplegar una activitat notable, engegant nombrosos programes i projectes de recerca, i liderant un programa oficial de postgrau interuniversitari. Aquesta presentació exposa els aspectes més rellevants de la seva organització i activitat, posant l’èmfasi, a tall d’exemple, en alguns dels projectes de recerca que s’estan portant a terme.

Grande fréquence des prescriptions médicamenteuses à visée cardiovasculaire potentiellement inappropriées dans la population âgée [Potentially inappropriate prescribing cardiovascular medications in the aged population: prospective study in a district hospital centre (France)].

OBJECTIVES: Cardiovascular disease is a leading cause of morbidity and mortality in the elderly population. We evaluated the adequacy of prescribing (miss and under used) with respect to STOPP-START criteria. METHODS: A sample of 100 patients hospitalized in cardiovascular specialty divisions (medicine or surgery) or in the different sectors making up the geriatric network (day-care hospital, short or rehabilitation ward, nursing home) has been considered. Drug prescriptions at the admission time were analysed. RESULTS: Eight hundred and seventy-four prescriptions were analysed. In 65% of patients, from 5 to 10 medications were prescribed and in 28% over 10. Fifty-four percent of patients had, at least, one potentially inappropriate prescription (PIP) by STOPP. Among them, 48% of PIP prescriptions contained 1, 41% 2 and 11% 3 or more. The omission of one medication according to START criteria concerned 57% of the sample. Among them, 46% had one omission, 44% 2 to 3 and 10% 4 omissions or over. The cardiovascular system is the one most concerned by the PIP. Whether 28.1% of the PIP by STOPP criteria concerned cardiovascular drugs, the omission of prescription, according to START criteria, was 41.8%. There was no significant difference between the different settings studied. There was no effect of age or sex on the impact of PIP (P>0.20) or being polymédiqué (P=0.44). According to the criteria STOPP-A, the prescription of antiplatelet (indication and dose) was highlighted. Prescribing omission also concerned antiplatelet agents but also statins in patients with atherosclerosis as well as antiplatelet and anticoagulant in patients with permanent atrial fibrillation and inhibitor of angiotensin converting enzyme (ACE) after myocardial infarction or with chronic heart failure. CONCLUSION: Potentially inappropriate prescribing medications were very common in elderly patients with cardiovascular conditions. They concerned as much as underusing of important drugs with potential benefits and prescribing commission of treatment that did not fit with patients' comorbidities and/or characteristics.

Consultations infectiologiques ambutatoires non VIH: analyse d'un centre universitaire sur cinq ans [Non-HIV infectious disease outpatient consultations: a 5-year study in a Swiss University Hospital].

Few studies have examined the workload or clinical spectrum of non-HIV infectious diseases outpatient consultations (IDOC). This retrospective study aims to describe IDOC referrals over the past 5 years. In total, 483 patients were referred (with an increase of 63% between 2009 and 2013). Most referrals were received from primary care clinicians (45%). Median patient age was 47 years, 57% of patients were men and 17% were immunosuppressed. Of the diagnoses retained, 74% were infectious, 20% were non-infectious and 6% were of unknown aetiology. Two community outbreaks were identified (tattoo-related mycobacterial infection and Q fever). In conclusion, the infectious diseases outpatient clinic, which has expanded progressively in the past 5 years, provides a specialised service for primary health clinicians and for public health.

Centre d'interpretació del Poblat ibèric del Castellet de Banyoles. Tivissa, Tarragona

Award-winning

Centre d'assitència primària CAP Concòrdia a Sabadell

Award-winning

Projecte i direcció d'obra de l'ampliació del centre gastronòmic, de convencions i hotel "LA OPERA" a Benicàssim

Projecte i direcció d'obra de l'ampliació de Centre Gastronómic de Convencions i Hotel "La Ópera" a Benicàssim. La ópera - centre gastronómic

Protocol de conservació ex situ del Centre Ictiològic del Parc Natural del Delta de l'Ebre

En aquest Treball de Fi de Grau es pretén establir un protocol per a la conservació ex situ de les espècies que hi ha en el Centre Ictiològic del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Les espècies que es troben en el CI són espècies vulnerables o en perill: espinós, samaruc, fartet, rabosa, llopet de riu i tritó palmat. Els objectius d’aquest protocol són: que el CI tingui un protocol propi, aprendre com funciona tot el centre, totes les espècies, com alimentar-les, com manipular-les i com tractar-les durant tot el seu cicle de vida. Un altre objectiu és el de veure si a finals d’any s’obté una alta població de cada espècie, quines són reintroduïdes, les patologies sorgides i els valors dels paràmetres químics de les basses naturals exteriors. El protocol s’elabora a partir de les pràctiques realitzades durant l’estiu del 2013 i els coneixements adquirits, la bibliografia i les dades del CI. Gràcies a això s’ha elaborat el treball. S’ha tractat la conservació ex situ; la problemàtica que sofreixen les espècies; cadascuna d’aquestes espècies; com funciona el CI a nivell de centre i a nivell de personal; les tasques que hi ha diàriament, setmanalment i ocasionalment segons les necessitats de l’estoc; el maneig sanitari; les patologies i com tractar-les; i l’anàlisi genètic. Els resultats obtinguts d’aquest protocol són els resultats numèrics obtinguts de l’any 2013 que són: 1. El gran nombre de cries nascudes de samaruc i fartet, menys de raboseta de riu, poques d’espinós i tritó palmat, i menys de llopet que tot just comença ara en el CI. 2. El total d’uns 5700 individus reitnroduits (samaruc, raboseta de riu i espinós de Girona). 3. La patologia més sorgida és el punt blanc. 4. I els paràmetres químics (amoni, nitrits, nitrats i fòsfor) no són molt elevats. La conclusió final i més important a la que arribo en fer el protocol és la gran importància que té el CI per a conservar aquestes espècies que no es saben apreciar fins que comencen a desparèixer. La existència del CI és més aviat una mesura correctora de tots els impactes que han sofert els habitatges de les espècies tractades i de la introducció d’espècies exòtiques que són una amenaça per les autòctones.

La relation thérapeutique centrée sur les motifs. Comment individualiser l'offre relationnelle sous l'angle de la responsivité appropriée

Un cas exemplaire, un cas d'école, un beau cas, un cas de figure, un cas extrême, un cas particulier, un cas épineux, un cas limite ... Les modalités de l'étude de cas sont multiples et expriment le fait que tout raisonnement suivi, toute explication, toute théorie bute une fois ou l'autre sur la nécessité d'explorer et d'approfondir les propriétés d'une singularité accessible à l'observation. Publier un ouvrage sur la question du cas unique, c'est participer à ce moment de réflexion sur les méthodes scientifiques en psychologie. C'est aussi oeuvrer à un repositionnement constructif de cette modalité de faire science, en donnant la parole aux auteurs spécialistes de ces questions ou directement concernés par celles-ci à travers leurs recherches ou leurs pratiques.

Le médecin au centre: pour une approche de l'expérience vécue [Toward the lived experience of the physician].

For manyyears, a major focus of interest has been the patient, in the context of a constantly changing society and increasingly complex medical practices. We propose to shift this focus on the physician, who is entangled in a similar, but less evident way. In these three articles, we explore, in succession, the lived experience of the contemporary physician, the ethos which brings together the medical community, and the education of the future physician, using research projects currently under way within the Service of Liaison Psychiatry at Lausanne University Hospital. In this first article, we particularly raise the question of what is the lived experience of the physician and sketch the outline of <physician-centered> research.