Étude comparée de la formation initiale des enseignants du primaire au Québec et en Finlande

Depuis les années 1980, la formation des enseignants a fait l’objet de réformes majeures dans la plupart des sociétés développées, souvent en étant directement articulée à un processus de «professionnalisation» (Tardif, Lessard & Gauthier, 1998). La professionnalisation de l’enseignement est aujourd’hui considérée comme un mouvement international (OCDE, 2005). Dans cette recherche de maîtrise, nous analysons la mise en œuvre de la professionnalisation et son articulation à l’organisation des programmes de formation des enseignants du primaire dans deux contextes : Finlande et Québec. L’intérêt d’une comparaison du Québec avec la Finlande découle des enquêtes PISA 2000, 2003, et 2006, qui ont permis de faire reconnaître le système éducatif finlandais comme l’exemple d’un système performant qui combine avec succès la qualité, l’équité et la cohésion sociale (Sahlberg, 2007). Or, parmi les nombreuses raisons présentées pour expliquer ce succès, une des plus importantes serait la formation des enseignants. En Finlande les enseignants réalisent une formation initiale de 5 ans. Mais au Québec les enseignants sont aussi hautement éduqués : ils réalisent une formation universitaire de 4 ans après deux années d’études pré-universitaires. Dans les deux contextes, les enseignants complètent 17 ans de scolarité. Quelles sont les similitudes et les différences entre les programmes de formation des enseignants du primaire en Finlande et au Québec? Comment et en quoi ce processus de professionnalisation, comme tendance internationale, a-t-il marqué les systèmes de formation d’enseignants finlandais et québécois ? Peut-on dégager, à partir de cette comparaison, des éléments d’un système de formation à l’enseignement de meilleure qualité pour le Québec?

L’exploration des incitatifs et des obstacles à entreprendre des études universitaires dans le cadre d’un cursus intégré DEC-BAC en sciences infirmières

Au Québec, les infirmières n’ont pas l’obligation de détenir un diplôme universitaire pour exercer leur profession. Celles qui choisissent le DEC en soins infirmiers peuvent obtenir le diplôme de baccalauréat en deux ans au lieu de trois en empruntant le cursus DEC-BAC en sciences infirmières. Or, ce n’est pas la majorité d’entre elles qui se prévalent de cette possibilité, alors que des études ont démontré les avantages d’avoir un plus grand nombre d’infirmières détenant un baccalauréat dans les milieux de soins (Aiken, Clarke, Cheung, Sloane & Silber, 2003; Kane, Shamliyan, Mueller, Duval & Wilt, 2007; Tourangeau, Cranley & Jeffs, 2006 ; Aiken et al., 2014). Le but de la présente étude était d’explorer les incitatifs et les obstacles à entreprendre des études universitaires dans le cadre du cursus intégré DEC-BAC en sciences infirmières. Cinquante-six nouvelles diplômées ayant complété un DEC en soins infirmiers au Québec ont répondu au questionnaire auto-administré électronique à questions ouvertes. Le cadre de référence guidant la recherche exploratoire était la théorie intermédiaire de la transition de Meleis, Sawyer, Im, Hilfinger Messias et Schumacher (2010). Suivant cette théorie, les données ont d’abord été regroupées par thèmes, soit « incitatifs » et « obstacles » puis par dimensions, à savoir si les thèmes relèvent de conditions au plan personnel, communautaire ou sociétal pour entreprendre des études universitaires. Il ressort de l’étude que les incitatifs majeurs à entreprendre des études universitaires se situent au plan communautaire : meilleures conditions de travail anticipées et développement professionnel. Les obstacles majeurs à entreprendre des études universitaires se situent au plan personnel, en particulier en lien avec une situation financière ou familiale défavorable. Nous avons aussi trouvé que le contexte québécois exerce une influence sur la décision d’entreprendre des études universitaires. Des recommandations ont été formulées pour les milieux de pratique et de formation, ainsi que pour la recherche.

Validación de la escala de calidad de vida MELASQoL, en un grupo de pacientes colombianas con melasma

El objetivo del estudio consistió en validar la escala de calidad de vida MELASQOL al idioma español en un grupo de mujeres colombianas con melasma. La muestra de estudio correspondió a 80 pacientes, las cuales asistieron a consulta de medicina estética de la IPS Quinta de Mutis de la Universidad del Rosario, por presentar melasma, se les pidió su participación y datos de ubicación telefónica para aplicarles la escala traducida al idioma español (MELASQOL-t) mediante la guía QoLMs (guidelines for cross-cultural adaptation of health-related), para validación de escalas propuesta por la OMS, en un segundo contacto vía telefónica. Una vez obtenida la respuesta telefónica a la escala de todas las pacientes, se procesaron los datos para validación mediante análisis estadístico; bajo los parámetros de congruencia interna, validez de criterio y reproducibilidad. Solo con una pequeña parte (n=10) de la muestra se efectuó un tercer contacto telefónico con fines estadísticos. El promedio de edad del grupo estudiado correspondió a 40±12 años, el estrato socioeconómico de mayor frecuencia fue el tres (3), con mayor distribución en el nivel educativo de estudios universitarios completos, se obtuvieron para los criterios de validación los siguientes datos: congruencia interna con a-cronbach=0.88, validez con rs=0.70-p<0.001 y reproducibilidad con coeficiente de correlación intraclase =0.959 (IC 95%: 0.986, p<0.001). La conclusión principal fue que la escala MELASQOL traducida al idioma español se validó bajo criterios adecuados, obteniendo buenos índices para medir calidad de vida en el grupo de mujeres colombianas con melasma estudiadas.

Introducción al manejo de catálogos bibliográficos, bases de datos y literatura gris : experiencias prácticas en el aula de publicidad y relaciones públicas de la Universidad de Alicante.

Durante el segundo curso de la licenciatura en Publicidad y Relaciones Públicas, los alumnos de la universidad de Alicante cursan la asignatura troncal Documentación Informativa. El objetivo es enseñarles herramientas de búsqueda y recuperación de la información como son los catálogos bibliográficos, las bases de datos o las publicaciones electrónicas. Además de aprender a manejar estas herramientas, se persigue en todo momento estimular el sentido crítico en lo que respecta al uso de recursos electrónicos. Los alumnos presentan como proyecto final la búsqueda de documentación esencial, pertinente y relevante en torno a un tema de su propia elección. La importancia del aprendizaje de destrezas y estrategias en este nivel de su formación es fundamental para futuras aplicaciones académicas y laborales.

Sistema educativo e igualdad de oportunidades entre los jóvenes tutelados: estudios recientes en el Reino Unido

Educational system and equal opportunities for young people in care: Recent studies in the UK. Publications on research about formal educational itineraries of people who were cared for by the social protection public systems when they were children are scarce, and restricted to a few countries. In recent years, statistics from some European countries have been published, showing that the young people who were cared for are overrepresented in practically all the clusters of people that accumulate indicators of social disadvantage, and it has therefore been argued that they can be considered one of the groups of population with the highest risk for social exclusion. In the present review, the emergence of new data and research results in some European countries —particularly in the United Kingdom, where the fact that less than 5% of this population reaches university studies has been underlined— is tentatively contextualised. Although the extent to which current available data can be extrapolated to other contexts and countries is yet unclear, such results raise important challenges for social intervention and social policies, as well as for psychosocial research, in all countries of the European space

Educació ambiental: un enfocament metodològic en formació inicial del professorat d'Educació Primària

Aquesta tesi se situa en una perspectiva de l'Educació Ambiental adreçada a la Sostenibilitat i com a nucli catalitzador d'una Educació per al Canvi. Amb la investigació que es presenta es pretén, a més, contribuir a reduir el buit existent entre el marc teòric de l'Educació Ambiental i la seva transposició didàctica en la formació inicial del professorat, i al mateix temps poder fer aportacions significatives en el camp dels enfocaments pedagògics i estratègies metodològiques d'aquest àmbit de l'educació. En primer lloc, es presenta una anàlisi del marc teòric que ha informat el desenvolupament de l'Educació Ambiental, la seva reorientació i reconceptualització en la dècada dels anys noranta, i s'exposen el debat i les tendències actuals. A continuació es presenta l'anàlisi del nivell d'incorporació de l'Educació Ambiental, així com dels factors que en limiten o dificulten una plena integració, tant a nivell de l'etapa d'educació primària, com en la formació inicial del professorat. Es porta també a terme una revisió i una anàlisi exhaustiva de l'estat actual de la investigació en Educació Ambiental, a nivell nacional i internacional, i a partir d'ella es revela el dèficit que existeix, particularment, en la investigació educativa en Educació Ambiental en la formació inicial del professorat, i sobretot en el camp dels enfocaments pedagògics i estratègies metodològiques. El propòsit concret de la investigació se centra en: (i) analitzar l'impacte d'un enfocament metodològic (metodologia triaxial) aplicat en un curs d'Educació Ambiental en formació inicial del professorat; (ii) explorar el procés de formació en Educació Ambiental des del propi pensament dels estudiants. Aquest propòsit general ha portat la definició dels objectius d'investigació següents: (a) dissenyar i aplicar un enfocament metodològic triaxial en la formació en Educació Ambiental del professorat; (b) dissenyar i aplicar els instruments que promouen el procés de reflexió, individual i col·lectiu, en els estudiants; (c) explorar el procés de formació en Educació Ambiental des del pensament dels estudiants i a través dels instruments utilitzats per a la reflexió; (d) valorar la metodologia triaxial en la formació en Educació Ambiental de futurs i futures mestres d'Educació Primària. Cal destacar que la metodologia triaxial elaborada i aplicada es basa en la integració de tres eixos processals: procés d'investigació, procés de reflexió i procés de treball cooperatiu, i és consistent amb el model teòric que s'exposa i es defensa en la investigació (el capítol 5 tracta, concretament, del disseny, estructuració i desenvolupament del curs fonamentat en aquesta metodologia) La investigació se situa en el paradigma interpretatiu d'investigació educativa i en una metodologia d'anàlisi qualitativa. La mostra l'ha constituïda un grup classe, 42 estudiants, del 3r curs dels estudis de Magisteri, curs 1998/99, de la Universitat de Girona. Els instruments d'anàlisi han estat els instruments de reflexió, individual i col·lectiva, utilitzats en el curs. Destaquem l'ús d'un diari de grup, especialment dissenyat i estructurat per a promoure la reflexió col·lectiva, com l'aportació més rellevant en relació als instruments per a la reflexió. El diari de grup ha estat l'instrument vertebrador de la metodologia d'anàlisi qualitativa, i, tal com s'ha aplicat en aquesta investigació, s'ha validat com a un instrument nuclear i eficaç per a la reflexió de grup, i per explorar i analitzar el procés de formació en Educació Ambiental i de la formació professional general del grup d'estudiants. La resta d'instruments han estat, bàsicament, qüestionaris individuals, en diferents moments del curs; els documents produïts pels estudiants (propostes didàctiques en Educació Ambiental) i la memòria de la investigadora. La triangulació s'ha realitzat a través de tots els instruments. En la investigació es presenta, de manera detallada, com s'ha dut a terme el procés d'anàlisi de cadascun dels instruments i els resultats extrets. L'anàlisi dels resultats ha permès dibuixar l'evolució del pensament dels estudiants al llarg del curs i realitzar una anàlisi holística i multidimensional del seu procés de formació en Educació Ambiental. S'ha produït un canvi substancial en relació a la comprensió i assumpció dels components de l'Educació Ambiental: rellevància, holisme, educació crítica, educació en valors, capacitat de responsabilitat, d'acció i d'atendre diferents punts de vista i perspectives. Al llarg del curs i del procés hi ha una clara potenciació de qualitats dinàmiques. Al mateix temps, l'anàlisi revela la interdependència real i efectiva dels tres processos que configuren la metodologia triaxial i la seva clara influència en la formació en Educació Ambiental del grup d'estudiants i en la construcció dels seus models didàctics. En la investigació es conclou, entre altres aspectes, que l'enfocament metodològic, basat en un procés triaxial, aplicat en la formació inicial del grup de futurs i futures mestres, ha resultat de gran eficàcia i rellevància en la seva formació en Educació Ambiental i, també, en la seva formació com a professionals investigadors, crítico- reflexius, amb capacitat d'innovació i amb un grau més alt d' "empowerment". Cal dir que la metodologia triaxial es revela amb altes possibilitats de transferència i adaptabilitat a altres estudis. La transferibilitat d'aquesta metodologia serà objecte de seguiment investigatiu amb el propòsit de trobar les orientacions pedagògiques més adequades a cada àmbit i situació, ja que pot oferir aportacions valuoses en el camp de l'Ambientalització Curricular dels estudis universitaris.

Skolutveckling som diskursiv praktik : Några ideologiska implikationer

This study aims at highlighting the ideological implications of school development as a discursive practice. More comprehensively the aim is also contributing to rearrangements and shifts in perspective when school development is the matter. One of today´s most widespread and dominant discourses are said to be the one which concerns development, and according to many interpreters, development is one of the most prominent commandments in the modern as well as the post-modern narratives. School development as a concept has for the last 15 years established itself firmly in both Swedish school policy and in Swedish school research. It may sound obvious and commendable but also such axioms may be questioned.The design of the study lies in the field of discourse research and more specifically within critical discursive psychology, which draws on both a post-structural and a postmodern conception of discourse. The study is based on the idea that the ideological potential of arguments occurs, develops and changes in discursive practices and not anywhere else or at any abstract level. The starting point is a perception that certain issues and topics within e.g. conversation, depending on time and context will be seen as controversial, while others will be taken for granted.One part of the basis of the study consists of texts with a direct bearing on a specific school research and development project which took place between 2003 and 2008. Participating partners in the collaboration were the Swedish National Agency for School Improvement, Karlstad University, Dalarna University and 13 municipalities in Sweden. Another part of the basis of the study consists of texts in which ‘school development’ is considered and negotiated in more general terms, usually without reference to the project. All texts derive from the period 2003 – 2006.The analysis shows that school development as discursive practice often rely on a set of stereotypical expressions and ways of arguing. Stereotypes, which among other things, tend to divide people into suitable and non-suitable, capable and non-capable, which may be regarded as a somewhat unexpected implication of school development. The material has been dramatized by an intrigue inspired by the sociologist Zygmunt Bauman´s texts. He has written extensively on the modern in relation to the postmodern and about the ambivalence which resides in between and school development as discursive practice can be understood in much the similar way.

Lärares beskrivningar av evolution som undervisningsinnehåll i biologi på gymnasiet

Biological evolution is part of the syllabi for Biology and Science in Swedish upper secondary school. In the syllabi, evolution is not only presented as a topic in Biology courses, but is also regarded as a unifying theme. The teacher has a fundamental role in deciding how the national curriculum is translated into the educational situation. This thesis investigates teachers’ accounts of their teaching of evolution in Swedish upper secondary school, describing their understandings of the purpose of teaching and learning evolution as part of biology education. The thesis is based on interviews of teachers teaching the course Biology A, which is compulsory as dictated by the Natural Science Program. The interviews were supplemented with questionnaires. The interviews were orientated towards questions about selection of course content and the reasons for choosing this content. The interviews were focused on teachers experiences based on their own practice. Two aspects of content were examined: (1) the scientific content taught in terms of themes and (2) the socializing value-laden aspects, such as priorities taken by the teachers and the teachers´ overarching aims.   The results showed that teachers described different teaching contents with regard to values, even when the core content of themes was similar. Four different selective traditions for choosing content were identified among teachers. The results are discussed in relation to the context and conditions that the teachers identify as influential on the content chosen. Teachers’ interactions with their students as well as their world views are important for their selection and adjustment of content. There are also indications that teachers’ personal views about purposes are important for selecting the teaching content.

Health and quality of care from older peoples' and formal caregivers' perspective

Aim: The overall aim of this thesis was to gain a deeper understanding of older people's view of health and care while dependent on community care. Furthermore to describe and compare formal caregivers' perceptions of quality of care, working conditions, competence, general health, and factors associated with quality of care from the caregivers' perspective. Method: Qualitative interviews were conducted with 19 older people in community care who were asked to describe what health and ill health((I), good and bad care meant for them (II). Data were analyzed using content analysis (I) and a phenomenological analysis (II). The formal caregivers; 70 nursing assistants (NAs) 163 enrolled nurses (ENs) and 198 registered nurses (RNs), answered a questionnaire consisting of five instruments: quality of care from the patient's perspective modified to formal caregivers, creative climate questionnaire, stress of conscience, health index, sense of coherence and items on education and competence (III). Statistical analyses were performed containing descriptive statistics, and comparisons between the occupational groups were made using Kruskal-Wallis ANOVA, Mann-Whitney U-test and Pearson's Chi-square test (III). Pearson's  product moment correlation analysis and multiple regression analysis were performed studying the associations between organizational climate, stress of conscience, competence, general health and sense of coherence with quality of care (IV). Results: The older people's health and well-being were related to their own ability to adapt to and compensate for their disabilities and was described as negative and positive poles of autonomy vs. dependence, togetherness vs. being an onlooker, security vs. insecurity and tranquility vs. disturbance (I).  The meaning of good care (II) was that the formal caregivers respected the older people as unique individuals, having the opportunity to live their lives as usual and receiving a safe and secure care. Good care could be experienced when the formal caregivers had adequate knowledge and competence in caring for older people, adequate time and continuity in the care organization (II). Formal caregivers reported higher perceived quality of care in the dimensions medical-technical competence and physical-technical conditions than in identity-oriented approach and socio-cultural atmosphere (III). In the organizational climate three of the dimensions were close to the value of a creative climate and in seven near a stagnant climate. The formal caregivers reported low rate of stress of conscience. The RNs reported to a higher degree than the NAs/ENs a need to gain more knowledge, but the NAs and the ENs more often received training during working hours. The RNs reported lower emotional well-being than the NAs/ENs (III). The formal caregivers' occupation, organizational climate and stress of conscience were associated with perceived quality of care (IV). Implications: The formal caregivers should have an awareness of the importance of kindness and respect, supporting the older people to retain control over their lives. The nursing managers should employ highly competent and adequate numbers of skilled formal caregivers, organize formal caregivers having round the clock continuity. Improvements of organizational climate and stress of conscience are of importance for good quality of care.

Historielärares historier : Ämnesbiografi och ämnesförståelse hos gymnasielärare i historia

The overall aim of this study is to analyse history teachers’ understanding of the school subject history. The aim have also been to uncover what factors the history teachers say have affected their understanding of the school subject. Based on survey and interview methods, the question that this study deals with is: in the light of which general understanding of the school subject history, do the teachers make didactic choices on a daily basis? The first theme is biographical. The teachers’ life-history is taken into consideration and several factors in the teachers’ background and the school environment have been identified. It also seems as if the teachers’ understanding of the school subject goes from an elementary and searching approach to one that is more complex and convinced. The second theme is a more structural approach. The results shows three major orientations among the teachers’ general understanding namely, educational (bildung) orientation, critical orientation and identity orientation. Even though a main orientation can be seen among the teachers, an important result is also that the orientation is overall complex. At the most general level some patterns can be seen. First the connection between the teachers’ biography and their general understanding of the school subject. In the understanding of the school subject, it is also notable that teachers relate in different ways to history as science, history as identity and history from an ideological viewpoint. It is also possible to note some signs of change in the school subject history that follows a lager historiographical context.

Historielärares ämnesförståelse : Centrala begrepp i historielärares förståelse av skolämnet historia

This thesis focuses on four different aspects of history teachers’ comprehensiveunderstanding of the school subject history. More specifically, the aim is tostudy the comprehension of the subject as perceived by individual historyteachers. Special emphasis is placed on identifying the concepts of the field ofhistory that are central to the teachers’ understanding of the school subject history.The first aspect studied is the teachers’ biographical changes. In a life historyperspective it seems as if the teachers’ subject conception changes from anunproblematic and tentative approach to a more complex and confident understandingof the subject. The second aspect treated is the rationale behind theirgrasp of the purpose and content of the subject. Three major positions areidentified, namely educational (bildung) orientation, critical orientation, andidentity orientation.The third aspect studied is the teachers’ interpretation of a curriculumnew to them. The teachers placed the curriculum in the field of tension betweenan education policy position, emphasizing more precise knowledge, onthe one hand, and a history science position, emphasizing concepts of historicalconsciousness. The fourth aspect studied is five different conceptual tools displayedin the teachers’ remarks on having completed the teaching of a newcourse. These are termed ‘history as narrative’, ‘history as time-space’, ‘historyas explanation’, ‘history as perspective taking’, and ‘history as skills’At the general level the study shows not only that subject conception is ofimportance to the teachers’ understanding of their obligation as teachers of historybut also how it is formed and constantly transformed by many differentfactors. In this process it is clear that the concepts used by the teachers, althoughvariously defined, can be seen as specific to the school subject historyand essential to the construction of history as a school subject.

Ricoeur och narrativen ur ett utbildningsvetenskapligt perspektiv

Inom ramen för denna text frågar jag mig hur Ricoeurs sätt att se på narrativen (livsberättelsen) kan användas i ett projekt om pedagogiskt ledarskap där livsberättelsen är central. Projektet, som delas med tre kollegor inom forskningsprofilen Utbildning och lärande vid Högskolan Dalarna, ifråga är ett empiriskt skolforskningsprojekt där ledmotiven pedagogiskt ledarskap och meningsfullt mångfaldsfrämjande är centrala och vars syfte är att belysa på vilka sätt lärares ledarskap kan leda till meningsfullt mångfaldsfrämjande av klassrummets mångfald. Metodologiskt tar denna ansats sin utgångspunkt i den forskningskontext som projektet skriver fram som ”ett normkritiskt förhållningssätt” och ”ifrågasättande av förgivettagna föreställningar”. Datainsamlingen baseras förutom observationer på livsberättelser från lärare i en vardagsnära skolkontext.