143 resultados para sweater periphyton
Resumo:
The River Great Ouse is a highly managed large lowland river in eastern England. It drains rich arable land in the Midlands and Eastern England and over the years nutrient concentrations have increased and there is a general perception that the clarity of the water has decreased. The main river channels have been dredged a number of times partly for flood control reasons but also for recreational boating and navigation activities. The period covered by this first report has been used to develop specific methodology and instrumentation for measuring turbidity, suspended solids and underwater irradiance for conditions found in the middle abd lower reaches of the River Great Ouse. Sampling strategies have been developed and an extensive sampling programme is now underway covering phytoplankton, suspended solids and turbidity in relation to algal epiphyte growth on underwater macrophytes. Preliminary data are presented relating light levels on the river bed to the river bed profile, turbidity levels and phytoplankton chlorophyll a concentrations. Studies are underway concerning the extent of macrophyte cover and periphyton densities.
Resumo:
This paper presents the results of a comparative study of chemical and physical characteristics (temperature, oxygen, salinity, turbidity, pH, nutrient: phosphates, nitrates, nitrites, ammoniac) within the extensive aquaculture structure (acadja-enclosure or artificial habitats for fishes) and in the surrounding water. Biological characteristics of the periphyton growing on bamboos from acadja-enclosure were also described.
Resumo:
Microbial biofilms have been found to increase fish production in ponds by increasing heterotrophic production through periphyton proliferation on available substrates. In this paper, the role of substrate based microbial biofilm in the production of Cyprinus carpio and Labeo rohita grown in ponds is investigated, using an easily available and biodegradable agricultural waste product (sugarcane bagasse) as substrate.
Resumo:
Os rios em todo o mundo estão ameaçados através da alteração do uso e cobertura do solo. Nesse contexto, o perifíton é sugerido como indicador biológico devido ao seu ciclo de vida curto, à comunidade autótrofa e à riqueza de espécies. O objetivo deste estudo foi identificar mudanças em parâmetros estruturais e funcionais da assembleia perifitica em relação aos diferentes tipos de cobertura do solo (pristino, perturbação intermediária e perturbado); em especial na limitação nutricional, crescimento e acúmulo, composição taxonômica e estequiometria da comunidade. O trabalho foi desenvolvido em três rios (Santa Maria, Itaperiti, Anil) da bacia Guapi-Macacu, RJ, Brasil. A limitação nutricional foi acessada através de Substratos Difusores de Nutrientes alocados in situ; estes substratos consistem em potes com agar-agar, enriquecidos com nutrientes (N, P, N+P), ou não (controle), que difundem até o filtro, servindo de substrato para o crescimento perifítico. Ainda, o crescimento foi acessado através da colonização de azulejos, amostrados em datas diferentes; na última data, a amostragem também foi feita para a verificação da composição taxonômica e estequiométrica da assembleia. Os resultados mostraram que a comunidade perifítica é limitada primariamente por luz nos pontos pristinos; já nos pontos perturbados, há limitação por nitrogênio ou fósforo, dependendo do uso do solo predominante agricultura com maior aporte de nitrogênio, causando limitação por fósforo, e pecuária com maior aporte de fósforo, causando limitação por nitrogênio. Os trechos perturbados apresentaram maior biomassa perifítica em termos de clorofila a; além disso, também mostraram as maiores taxas de crescimento da comunidade. Também, houve mudanças na composição taxonômica da comunidade no gradiente de perturbação, com o aumento de gêneros tolerantes à poluição e diminuição de gêneros não tolerantes e da diversidade e a equitabilidade. A intensidade luminosa foi determinante na presença dos táxons, e a concentração de fosfato, nas suas abundâncias. Por fim, as razões estequiométricas - C:N, C:P and N:P - diminuíram em função da concentração de nutrientes na água, indicando o potencial de remoção de nutrientes em córregos poluídos. O presente trabalho foi inovador na área limnológica devido à abordagem estequiométrica em conjunto com o grande número de outras variáveis biológicas. Em tempo, a dificuldade de separação dos efeitos das variáveis ambientais neste estudo in situ faz com que seja sugerido o uso de experimentos controlados em mesocosmos posteriormente
Resumo:
Samples from stone surfaces were collected in pools within four unpolluted hillstreams (two shaded and two unshaded) in monsoonal Hong Kong (lat. 23 degrees N) to elucidate the extent of spatial (within and among streams) and temporal (seasonal) variations in algal biomass and assemblage composition. Sampling continued for over 12 months, incorporating the dry season when streams were at baseflow, and the wet season when spates were frequent. We anticipated that algal biomass would be lower in shaded streams and during the wet season, with associated seasonal differences in assemblage composition or relative abundance of different growth forms (e. g. erect versus prostrate). Benthic chlorophyll a (a proxy for algal biomass) varied among streams from an annual mean of 11.0-22.3 mg m(-2). Dry-season standing stocks were 18% higher than during the wet season when spate-induced disturbance reduced algal standing stocks. Algal biomass varied significantly at the stream scale, but not at the pool scale, and was lower in unshaded streams, where standing stocks may have been limited by high densities of algivorous balitorid loaches (mainly Pseudogastromyzon myersi). An overriding effect of grazers on algal biomass could also have reduced variations resulting from spate-induced disturbance. Significant differences in assemblage composition among streams, which were dominated by diatoms and cyanobacteria (totally 82 taxa) were not systematically related to shading conditions. Seasonal variations in algal assemblages were statistically significant but rather minor, and did not involve major shifts in composition or growth form caused by spate-induced disturbance. The abundance of filamentous cyanobacteria in all the streams may have been due to 'gardening' by balitorid loaches that removed erect or stalked diatoms and favoured cyanobacteria that persist through basal regeneration of filaments. This explanation requires validation through manipulative experiments.
Resumo:
Benthic diatom communities were sampled monthly from May 2004 to May 2005 at four different sites in the littoral zone of Lake Donghu, a shallow eutrophic lake of China. The seasonal patterns of the total abundance, which were lowest in summer and highest in spring, were found at all sites. Total densities of diatom assemblages were significantly higher at hyper-eutrophic sites than at moderately eutrophic sites. Melosira varians was the most abundant species and dominant contributor to total abundance at all sites during spring, autumn and winter, whereas Achnanthes exigua dominated benthic diatom assemblages at the site with the highest nutrient concentrations during the summer. Achnanthes lanceolata var. dubia, Gomphonema parvulum, Navicula similis, Navicula verecunda and Nitzschia amphibia were generally observed at all sites throughout the year and were dominant at higher-nutrient sites. The abundance of ambient nutrients was probably responsible for the spatial variation in biomass, composition and diversity of benthic diatom assemblages, and lake water temperature was the major factor that controlled seasonal distribution.
Resumo:
From June 2000 to June 2002, four sites on the mainstem of the Xiangxi River and one site on each of its major tributaries were sampled 16 times each for benthic algae. All total, 223 taxa (most to species and variety levels) were found (193 Bacillariophyta, 20 Chlorophyta, nine Cyanophyta and one Xanthophyta). The diatoms Cocconeis placentula, Achnanthes linearis, and Diatoma vulgare dominated the system, with relative abundance of 33.3%, 18.8%, and 6.4%, respectively. The abundances of all the other taxa were under 5%, and 210 taxa collectively contributed less than 1% of the total abundance. Taxa diversity peaked in winter and reached a minimum in summer. Species richness varied considerably but was not significantly different over time. Maximum algal density occurred in later winter/spring (1.4 x 10(9) ind./m(2)) but was not significantly different from the minimum density, which occurred in August. Chlorophyll a showed similar seasonal fluctuation but also was not significantly different over time. Canonical correspondence analysis demonstrated that water hardness, depth, conductivity, and alkalinity had important influences on variation of epilithic algae in the Xiangxi River system.
Resumo:
The invasive aquatic plant species Elodea nuttallii could pose a considerable risk to European freshwater ecosystems based on its current distribution, rate of spread and potential for high biomass. However, little research has been conducted on the impacts of this species on native biota. This study takes an ecosystem-wide approach and examines the impact of E. nuttallii on selected physicochemical parameters (dissolved oxygen and pH), algae, invertebrate and macrophyte communities. Elodea nuttallii had small but significant impacts on plant, invertebrate and algal species. The richness of algal periphyton was lower on E. nuttallii than on native macrophytes. The taxonomic composition of invertebrate communities associated with E. nuttallii differed from that associated with similar native plant species, but did not differ in terms of total biomass or species richness. Macrophyte species richness and total cover were positively correlated with percentage cover of E. nuttallii. Not all macrophyte species responded in the same way to E. nuttallii invasion; cover of the low-growing species, Elodea canadensis and charophytes were negatively correlated with E. nuttallii cover, whilst floating-rooted plants were positively correlated with E. nuttallii cover. All observed differences in the macrophyte community were small relative to other factors such as nutrient levels, inter-annual variation and differences between sites. Despite this, the observed negative association between E. nuttallii and charophytes is a key concern due to the rarity and endangered status of many charophyte species.
Resumo:
Mémoire numérisé par la Division de la gestion de documents et des archives de l'Université de Montréal
Resumo:
Les thiols à faible masse moléculaire (FMM) peuvent affecter la biodisponibilité du mercure et mener à une plus grande production de méthylmercure par les microorganismes méthylants. Les résultats d’une étude réalisée au sein de la matrice extracellulaire du périphyton de la zone littorale d’un lac des Laurentides ont démontré que les concentrations en thiols à FMM retrouvées dans cette matrice sont jusqu’à 1000 fois supérieures à celles de la colonne d’eau avoisinante. Ces thiols sont significativement corrélés à la chlorophylle a du périphyton, suggérant une production par les algues. Le mercure de la matrice extracellulaire, plus spécifiquement dans la fraction colloïdale mobile, est aussi corrélé aux thiols d’origine algale. Ces résultats suggèrent qu’une accumulation de thiols s’opère dans l’espace extracellulaire du périphyton et qu’ils peuvent favoriser le transfert du mercure vers les microorganismes produisant le méthylmercure. Les résultats d’une seconde étude menée sur les méthodes de préservation d’échantillons d’eau pour la conservation des thiols à FMM ont démontré que la température optimale d’entreposage était de -80 °C et que la lyophilisation menait à une sous-estimation des concentrations mesurées. Les taux de dégradation étaient plus rapides lors de la conservation à -20 °C et variables selon la chimie de l’eau utilisée et les espèces de thiols observées. Suivant ces résultats, nous proposons un cadre de recherche pour de futures études sur la spéciation du mercure dans le périphyton et nous suggérons des précautions lors de la manipulation et de la conservation des thiols à FMM d’échantillons naturels.
Resumo:
The estuaries are highly productive ecosystems and characteristically are more productive than the adjacent river or sea. Estuarine producers which include planktonic algae, periphyton, herpobenthos as well as macrophytes are capable of nearly year round photosynthesis. Productivity of an environment is mainly the contribution of various groups of autotrophic flora. Any quantitative estimation excluding any one of these would be an underestimation. Periphyton plays a very important role in the productivity of estuarine and coastal waters. It has been reported that periphytic algae attain high biomass (Moss, 1968; Hansson, 1988a) and may contribute up to 80% of the primary production (Persson gt gtt, 1977); Considerable amount of work has been done on the productivity in Cochin backwaters by different investigators (Qasim, 1973, 1979; Nair gt gtt, 1975; Gopi— nathan gt gtt, 1984). All of them have estimated the primary production based only on phytoplankton of the estuary. Considering the contribution of other autotrophic components of the estuary such as periphyton (haptobenthos), sediment flora (herpebenthos) and macropytes, the productivity estimated by earlier authors were essentially underestimations. The present work is an attempt inter glig to assess the contribution of periphytic flora towards the total organic production in the estuary
Resumo:
S'han estudiat els efectes dels factors ambientals sobre el perífiton dels sistemes lenític fluctuants del aiguamolls de l'Empordà. L'estudi s'ha realitzat als tres nivells d'integració: nivell d'ecosistema considerant el rol del perífiton envers els altres productors primaris; a nivell de comunitat, estudiant la composició específica de les diatomees i a nivell de població estudiant la plasticitat fenotípica d'una espècie de diatomea (Nitzschia frustulum). A nivell d'ecosistema s'observa que els factors que afavoreixen el predomini dels diferents tipus de productors primaris (perífiton, fitoplàncton i macròfits) són la renovació i el grau d'eutròfia de l'aigua. A nivell de comunitat els factors determinants en la composició i distribució de les espècies de diatomees són els gradients confinament-inundació així com la productivitat del sistema. En funció d'aquest factors s'han establert 5 associacions de diatomees. A nivell de població es demostra que tant la salinitat, com la relació N : P a l'aigua com el moviment de l'aigua afecten la morfologia i ultraestructura de la valva de N. frustulum. De forma interessant s'observa que la salinitat, considerada com a factor individual, afecta N. frustulum a nivell poblacional provocant-li modificacions en la morfologia de la valva, per en canvi, no afecta a nivell de comunitat, ja que totes les espècies de diatomees presents en ambients de salinitat fluctuant són eurihalines.
Resumo:
Per tal d’avaluar l’impacte de la contaminació en els ecosistemes aquàtics, aquesta tesi es centra en una aproximació multi-biomarcador en els biofilms. En complement dels biomarcadors clàssics, es va demostrar que les activitats dels enzims antioxidants (AEA): catalasa, ascorbat peroxidasa i glutatió reductasa eren biomarcardors d'estrès oxidatiu en els biofilms. Tot i que les AEA poden veure's influenciades amb la mateixa mesura per factors naturals (edat del biofilm, llum de colonització o d'exposició) i contaminants (herbicides i farmacèutics), aquestes AEA permeten entendre millor l'efecte dels contaminants. Cal remarcar que assajos de toxicitat aguda es poden utilitzar per comparar la capacitat antioxidant entre comunitats i conèixer la seva pre-exposició a l'estrès oxidatiu. Aquesta aproximació multi-biomarcador a nivell de comunitat és especialment interessant per avaluar la toxicitat dels contaminants emergents (β-blockers) sobre espècies no-diana. Per tal de millorar-la, també es va verificar la possibilitat de mesurar l'expressió gènica en biofilms.
Resumo:
Vam monitoritzar paràmetres físics i químics, macroinvertebrats bentònics, clorofil·la a, productors primaris i matèria orgànica durant un any (2001-2002) per examinar els efectes d'una font puntual sobre la composició taxonòmica, la estructura de la comunitat, l'organització funcional, la utilització de l'habitat i la estoquiometria al riu la Tordera (Catalunya). Aigües avall de la font puntual, concentració de nutrients, cabal i conductivitat eren majors que al tram d'aigües amunt, mentre que oxigen dissolt era menor. La densitat de macroinvertebrats era més elevada al tram d'aigües avall però la biomassa era similar als dos trams. La riquesa taxonòmica al tram de dalt era un 20% més alt que al tram de baix. Els anàlisis d'ordenació separen clarament els dos trams en el primer eix, mentre que els dos trams presentaven una pauta temporal similar en el segon eix. La similaritat entre els dos trams en composició taxonòmica, densitats i biomasses després de les crescudes d'abril i maig de 2002, indiquen que les pertorbacions del cabal poden actuar com a un mecanisme de reinici de la comunitat bentònica i jugar un paper important per a la restauració d'ecosistemes fluvials. Els dos trams presentaven una biomassa de perifiton, plantes vasculars, CPOM i FPOM similars, mentre que clorofil·la a, algues filamentoses, molses i SPOM eren majors al tram d'aigües avall. La densitat relativa de trituradors era menor sota la font puntual mentre que col·lectors i filtradors van ser afavorits. La biomassa relativa de trituradors també era menor sota la font puntual, però la biomassa de col·lectors i depredadors va augmentar. Les relacions entre densitat de grups tròfics i els seus recursos eren rarament significatives. La relació s'explicava millor amb la biomassa de macroinvertebrats. Els dos trams compartien la mateixa relació per raspadors, col·lectors i filtradors però no per trituradors i depredadors. La densitat i la biomassa de macroinvertebrats es trobaven positivament correlacionades amb la quantitat de recursos tròfics i la complexitat d'habitat, mentre que la riquesa taxonòmica es trobava negativament relacionada amb paràmetres hidràulics. La influència dels substrats inorgànics prenia menor rellevància per a la distribució dels macroinvertebrats. Els anàlisis d'ordenació mostren com les variables del microhabitat de major rellevància eren CPOM, clorofil·la a, algues filamentoses i velocitat. La cobertura de sorra només era significativa per al tram d'aigües amunt i les molses, al d'aigües avall. El número de correlacions significatives entre macroinvertebrats i les variables del microhabitat era més elevat per al tram de dalt que per al de baix, bàsicament per diferències en composició taxonòmica. La biomassa de macroinvertebrats va aportar una informació semblant a la obtinguda per la densitat. Perifiton i molses tenien uns continguts de nutrients similars en els dos trams. Els %C i %N d'algues filamentoses també eren similars en els dos trams però el %P sota la font puntual era el doble que al tram de dalt. Les relacions estoquiomètriques en CPOM, FPOM i SPOM eren considerablement menors sota la font puntual. Els continguts elementals i relacions van ser molt variables entre taxons de macroinvertebrats però no van resultar significativament diferents entre els dos trams. Dípters, tricòpters i efemeròpters presentaven una estoquiometria similar, mentre que el C i el N eren inferiors en moluscs i el P en coleòpters. Els depredadors presentaven un contingut en C i N més elevat que la resta de grups tròfics, mentre que el P era major en els filtradors. Els desequilibris elementals entre consumidors i recursos eren menors en el tram d'aigües avall. A la tardor i l'hivern la major font de nutrients va ser la BOM mentre que a la primavera i a l'estiu va ser el perifiton.
Resumo:
Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)