O impacto do controlo interno nas instituições particulares de Solidariedade Social - a qualidade dos serviços prestados na área da segurança alimentar IPSS: estudo do caso das IPSS do concelho de Vale de Cambra

Dissertação apresentada ao Instituto Superior de Contabilidade e Administração do Porto para cumprimento dos requisitos necessários à obtenção do grau de Mestre em Auditoria, realizada sob a orientação científica do Mestre Carlos Mendes, Equiparado a Professor Adjunto do Instituto Superior de Contabilidade e Administração do Porto. Orientada por Mestre Carlos Mendes Porto, abril 2014

Studying the impact of co-authorship with external researchers:the case of research community in Portugal using social network analysis.

Project work presented as a partial requirement to obtain a Master Degree in Information Management

Social entrepreneurship as a solution provider for ageing societies in Europe

A Work Project, presented as part of the requirements for the Award of a Masters Degree in Management from the NOVA – School of Business and Economics

Careers, identities and professionalization. A study on doctors about their social representations related to the labor market today and its foreseeable future

This study is in line with the analyses of university and working career in their interaction in relation with conditioning factors. It comprises two central issues: the issue of identity bound to the issue of professionalization within the domain of training and employment. Nowadays, professionalization of the individuals, inside a troubled occupational world, demands the implementation of mechanisms favoring the development of both the individuals and the institution in which they work. All this has an impact at the local, regional and even national levels. Three levels of analysis interplay from a sui generis perspective: macro-meso-micro-macro (Aparicio, 2005; 2007a; 2007b, 2013a, 2014, 2015 b, d – See the Three- Dimensional Spiral of Sense Theory). The aim was to be aware of the doctors’ representations regarding the value of such degree under the present “degree devaluation”, and its impact on the professional future as well as on the core issues of the labor market which need urgent measures with a view to a belter interaction between the two systems. The methodology used was quanti-qualitative (semi-structured questionnaires, interviews, and hierarchical evocations). The population consisted of doctors (2005-2012) from the National University of Cuyo, in Argentina. The results helped us understand the nucleus of such representations and the peripheral aspects by career and institution, thus revealing professional and disciplinary identities. The professional identities show the situated needs in terms of professionalization within the different contexts and, particularly, within the labor market.

La institucionalización de la Comunidad Regional Punilla (Provincia de Córdoba): estudio y promoción de metodologías de diseño participativo y gestión asociada de políticas públicas para el desarrollo. The institution of Punilla Regional Community: study and promotion of participative metodologies for the associated planning and management of development policies.

Durante el período 2006-2008, las actividades de investigación y asistencia técnica de este equipo enfatizaron en la necesaria práctica social y política de horizontalidad en las relaciones, en la 'dimensión intersubjetiva o relacional de la regionalización' (Cáceres, 2006) en el marco de la Comunidad Regional Punilla (CRP), considerando a la identidad regional como un condicionante relevante de la 'construcción de la región como unidad de acción(Boisier, 2003). Así, durante ese período, se ha ido conformando un espacio 'regional' de composición multiactoral, social y gubernamental, para el trabajo asociativo (PROFIM, SIP, UCC 2007, 2008). Con el propósito de profundizar el Programa, este proyecto propone el fortalecimiento institucional de la CRP a través de la formalización del escenario participativo regional (Poggiese, 2001, 2002) para el diseño y gestión asociada de políticas de desarrollo. Tales propósitos y mecanismos están previstos en la Ley Orgánica de Regionalización de la Provincia de Córdoba (9.206/04) y en las normativas regionales derivadas de ésta a través de la figura del 'Consejo de la Sociedad Civil'. Con base en la observación del proceso desarrollado en Punilla desde el año 2006, esta propuesta suscribe el carácter interdisciplinario e intersectorial de la red social y política en la que se sustentará el Consejo y la lógica 'procesal y consensual' de su construcción, considerando, además, la nueva configuración del mapa político de la CRP a partir de los resultados electorales del año 2008 en tanto cambios estructurales en la relación gobierno y oposición que se presentan como una oportunidad para desarrollar los espacios públicos participativos que la sociedad regional puede ocupar para canalizar institucionalmente sus demandas. El proyecto busca 'analizar' pero también 'promover' el proceso de cambio político y social en marcha para facilitar su 'ampliación democrática' (Redín y Moroni, 2003), reflexionado críticamente y poniendo en cuestión algunos de los supuestos que han caracterizado a la retórica de la regionalización provincial: la existencia de una sociedad civil debidamente organizada en cada una de las regiones, cuya concurrencia al proceso decisorio puede asegurarse una vez 'abiertos' -formalizados- los canales de participación; la superación de la dirección bottom up en los procesos de toma de decisiones y la preeminencia de modalidades de 'articulación intermunicipal' para la gestión de políticas allí donde la Ley y las ordenanzas locales declaran establecida una 'Comunidad Regional'. El cuestionamiento de dichos supuestos sustenta, en definitiva, las preguntas que delimitan los temas- problema que se abordarán a partir de este trabajo.

L'Educació assistencial i social a Vic

A partir de les fonts documentals de la “Casa Misericòrdia” i de “Casa Caritat” de Vic i també del testimoni de persones que hi havien viscut o hi havien treballat o les coneixien de prop, s’ha volgut explicar el naixement, evolució i decadència de les dues institucions centenàries que van realitzar, gairebé sempre amb pocs mitjans però amb notable dedicació, una tasca ingent en favor dels més desfavorits i que van deixar d’existir a principis dels anys setanta. Casa Caritat atenia persones necessitades d’ambdós sexes, encara que en dues instal•lacions diferents, com l’antic convent dels Trinitaris per al sexe femení i l’antic convent de Sant Domènec, per al masculí. La Misericòrdia va acollir durant poc més de dos-cents cinquanta anys nenes, noies, dones i velles pobres i desemparades. La raresa d’aquesta institució estava en el règim d’autogestió, sense la intervenció de cap ordre religiosa, com era costum en aquells temps. El tancament de les dues institucions va donar lloc a un nou model assistencial i educatiu per als menors, promogut pel bisbe de Vic Ramon Masnou i per Joan Riera, els impulsors de la Llar Juvenil. Es tractava d’un recurs modern i d’inspiració cristiana, ubicat en una casa de nova construcció i sota un reglament molt més humanitzat i amb menys pes de les pràctiques religioses. La conflictivitat dels nens i nenes, a mesura que creixien, i amb les necessitats d’uns altres temps, a més d’assumpció de les competències de menors per part de la Generalitat el 1981, van propiciar la creació per part de la Generalitat i de l’Ajuntament de Vic de Casa Moreta, amb un projecte totalment laic i portat per professionals que després es convertiria en el Centre Residencial Osona i també va suposar el naixement d’una altra entitat, la Llar Terricabras. La recerca, doncs, pretén posar les bases per a futures anàlisis aprofundides sobre l’atenció als menors a la ciutat de Vic, al llarg del temps.

Durcissement des lois sociales et santé des migrants forcés: trois ans après (a Loi sur l'asile (LAsi) [Social policy hardening and forced immigrant's health: 3 years after the Asylum Law (LAsi)'s introduction].

In the canton de Vaud, General Practioners (GPs) caring for asylum seekers under the "aide d'urgence" regime can ask for an adaptation of their housing conditions, by filling out a specific form and addressing it to the medical commission responsible for advising the EVAM (the housing institution for asylum seekers) on these issues. The forms addressed to the commission are indicative of a worrisome state of health in this population, especially for mental health. More than 70% report at least one psychiatric diagnosis. Most frequent are anxiety and depressive disorders, as well as many posttraumatic stress disorders, associated with traumatic events both in the country of origin and in Switzerland. Adapting the housing conditions, based on vulnerabilities that the GP has specifically documented, may contribute to improve the health of the most vulnerable asylum seekers.

Campus 2.0: disseny d’una xarxa social per escoles

Disseny i desenvolupament d'una aplicació web de xarxa social orientada a estudiants i professors d'una escola o institució educativa. Una eina que pretén millorar la interacció entre alumnes i professors mitjançant un mateix espai concurrent i virtual on poder comunicar-se i compartir opinions.

Social support from the perspective of adolescent victims of domestic violence

Objective: Assess the understanding of adolescents regarding the social support received in situations of domestic violence. Method: A qualitative study with data collection carried out through focus groups with 17 adolescent victims of domestic violence, institutionally welcomed in Campinas-SP, and through semi-structured interviews with seven of these adolescents. Information was analyzed by content analysis, thematic modality. Results: Observing the thematic categories it was found that social support for the subjects came from the extended family, the community, the Guardianship Council, the interpersonal relationships established at the user embracement institution and from the religiosity/spirituality. Conclusion: The mentioned sources of support deserve to be enhanced and expanded. With the current complexity of the morbidity and mortality profiles, especially in children and adolescents, the (re)signification and the (re)construction of health actions is imperative.



PhD Students’ Research Group Social Capital in Two Countries: A Clustering Approach with Duocentred Network Measures

The article examines the structure of the collaboration networks of research groups where Slovenian and Spanish PhD students are pursuing their doctorate. The units of analysis are student-supervisor dyads. We use duocentred networks, a novel network structure appropriate for networks which are centred around a dyad. A cluster analysis reveals three typical clusters of research groups. Those which are large and belong to several institutions are labelled under a bridging social capital label. Those which are small, centred in a single institution but have high cohesion are labelled as bonding social capital. Those which are small and with low cohesion are called weak social capital groups. Academic performance of both PhD students and supervisors are highest in bridging groups and lowest in weak groups. Other variables are also found to differ according to the type of research group. At the end, some recommendations regarding academic and research policy are drawn

De la praxis à l'institution et retour, étude sur Cornélius Castoriadis

Cet article propose un examen de la valeur et du fondement philosophiques de la notion castoriadienne d'institution pour penser la praxis - cela tout particulièrement sous l'angle de l'aptitude de cette notion d'inspiration phénoménologique à fournir une orientation à l'agir, voire une perspective à l'action et à la politique humaine - ou encore à l'idée de société autonome, le nouveau nom sous lequel Castoriadis pense la visée qui anime l'exigence émancipatrice sous le capitalisme bureaucratique-zweckrational. Cette étude se base principalement sur une lecture de "l'Institution imaginaire de la société", le maître ouvrage publié en 1975.

An investment social network beside the Banco de Barcelona, an unusual case?

[cat] L’extensió de les activitats bancàries al segle XIX va ser liderat per alguns grups socials connectats amb el comerç, que van treure profit de la seva experiència i coneixement per estendre la seva influència al voltant del món del crèdit. A la historiografia espanyola, hi ha un conjunt de treballs que s’han centrat en aquesta gent, però en molts pocs casos s’ha fet una classificació que permeti detectar el conjunt de grups econòmics que han liderat el procés de modernització financera de l’Espanya de mitjans del segle XIX. El principal objectiu del treball és l’anàlisi dels grups socials que van formar el Banco de Barcelona entre 1844 i 1854. Aquesta institució va ser important per a la història financera i bancària d’Espanya per ser pionera en la seva activitat creditícia i d’emissió: a més, la seva experiència va servir com a base en la constitució d’un sistema financer modern a Espanya. En una societat com la catalana de mitjans del segle XIX, la confiança era un factor important per explicar la decisió d’invertir. L’aparició de noves companyies i les seves necessitats d’inversió van transformar el comportaments previs. Quin va ser el comportament dels inversors potencials? Va ser el grup que hi havia al voltant del banc el que va ascendir econòmicament en els anys centrals del segle XIX? La resposta és prou clara, els membres del consell d’administració del Banc de Barcelona formaven un grup apart dins dels grups que sorgeixen a l’economia catalana en el seu conjunt.

An investment social network beside the Banco de Barcelona, an unusual case?

[cat] L’extensió de les activitats bancàries al segle XIX va ser liderat per alguns grups socials connectats amb el comerç, que van treure profit de la seva experiència i coneixement per estendre la seva influència al voltant del món del crèdit. A la historiografia espanyola, hi ha un conjunt de treballs que s’han centrat en aquesta gent, però en molts pocs casos s’ha fet una classificació que permeti detectar el conjunt de grups econòmics que han liderat el procés de modernització financera de l’Espanya de mitjans del segle XIX. El principal objectiu del treball és l’anàlisi dels grups socials que van formar el Banco de Barcelona entre 1844 i 1854. Aquesta institució va ser important per a la història financera i bancària d’Espanya per ser pionera en la seva activitat creditícia i d’emissió: a més, la seva experiència va servir com a base en la constitució d’un sistema financer modern a Espanya. En una societat com la catalana de mitjans del segle XIX, la confiança era un factor important per explicar la decisió d’invertir. L’aparició de noves companyies i les seves necessitats d’inversió van transformar el comportaments previs. Quin va ser el comportament dels inversors potencials? Va ser el grup que hi havia al voltant del banc el que va ascendir econòmicament en els anys centrals del segle XIX? La resposta és prou clara, els membres del consell d’administració del Banc de Barcelona formaven un grup apart dins dels grups que sorgeixen a l’economia catalana en el seu conjunt.

The co-evolution of social institutions, demography, and large-scale human cooperation.

Human cooperation is typically coordinated by institutions, which determine the outcome structure of the social interactions individuals engage in. Explaining the Neolithic transition from small- to large-scale societies involves understanding how these institutions co-evolve with demography. We study this using a demographically explicit model of institution formation in a patch-structured population. Each patch supports both social and asocial niches. Social individuals create an institution, at a cost to themselves, by negotiating how much of the costly public good provided by cooperators is invested into sanctioning defectors. The remainder of their public good is invested in technology that increases carrying capacity, such as irrigation systems. We show that social individuals can invade a population of asocials, and form institutions that support high levels of cooperation. We then demonstrate conditions where the co-evolution of cooperation, institutions, and demographic carrying capacity creates a transition from small- to large-scale social groups.

The social disembedding of business theory and practice. A (neo-)institutional analysis of the homo economicus and corporate social responsibility, and the inherent responsibility of business scholars

Aim Structure of the Thesis In the first article, I focus on the context in which the Homo Economicus was constructed - i.e., the conception of economic actors as fully rational, informed, egocentric, and profit-maximizing. I argue that the Homo Economicus theory was developed in a specific societal context with specific (partly tacit) values and norms. These norms have implicitly influenced the behavior of economic actors and have framed the interpretation of the Homo Economicus. Different factors however have weakened this implicit influence of the broader societal values and norms on economic actors. The result is an unbridled interpretation and application of the values and norms of the Homo Economicus in the business environment, and perhaps also in the broader society. In the second article, I show that the morality of many economic actors relies on isomorphism, i.e., the attempt to fit into the group by adopting the moral norms surrounding them. In consequence, if the norms prevailing in a specific group or context (such as a specific region or a specific industry) change, it can be expected that actors with an 'isomorphism morality' will also adapt their ethical thinking and their behavior -for the 'better' or for the 'worse'. The article further describes the process through which corporations could emancipate from the ethical norms prevailing in the broader society, and therefore develop an institution with specific norms and values. These norms mainly rely on mainstream business theories praising the economic actor's self-interest and neglecting moral reasoning. Moreover, because of isomorphism morality, many economic actors have changed their perception of ethics, and have abandoned the values prevailing in the broader society in order to adopt those of the economic theory. Finally, isomorphism morality also implies that these economic actors will change their morality again if the institutional context changes. The third article highlights the role and responsibility of business scholars in promoting a systematic reflection and self-critique of the business system and develops alternative models to fill the moral void of the business institution and its inherent legitimacy crisis. Indeed, the current business institution relies on assumptions such as scientific neutrality and specialization, which seem at least partly challenged by two factors. First, self-fulfilling prophecy provides scholars with an important (even if sometimes undesired) normative influence over practical life. Second, the increasing complexity of today's (socio-political) world and interactions between the different elements constituting our society question the strong specialization of science. For instance, economic theories are not unrelated to psychology or sociology, and economic actors influence socio-political structures and processes, e.g., through lobbying (Dobbs, 2006; Rondinelli, 2002), or through marketing which changes not only the way we consume, but more generally tries to instill a specific lifestyle (Cova, 2004; M. K. Hogg & Michell, 1996; McCracken, 1988; Muniz & O'Guinn, 2001). In consequence, business scholars are key actors in shaping both tomorrow's economic world and its broader context. A greater awareness of this influence might be a first step toward an increased feeling of civic responsibility and accountability for the models and theories developed or taught in business schools.