Tasas de reincidencia 2008 de justícia juvenil: actualización de la tasa de reincidencia de los jóvenes sometidos a medidas de libertad vigilada e internamiento en centro

El estudio actualiza por cuarto año las tasas de reincidencia juvenil en las medidas de libertad vigilada e internamiento en Catalunya. En este caso se ha seguido a la población que finalizó una medida el año 2005 y se les ha seguido hasta el 31 de diciembre de 2008. Los resultados nos dicen que se mantiene la tasa de libertad vigilada (23,0%) y sube ligeramente aunque sin ser significativamente diferente respecto del año pasado la de internamiento (62,3%). The study updates the rates for the fourth year of recidivism in the juvenile probation and confinement in Catalunya. In this case, the population that ends a punishment in 2005 were followed until December 31, 2008. The results tell us that maintaining the rate of probation (23.0%) and rises slightly but not significantly different from last year the rate of confinement (62.3%). El estudio actualiza por cuarto año las tasas de reincidencia juvenil en las medidas de libertad vigilada e internamiento en Catalunya. En este caso se ha seguido a la población que finalizó una medida el año 2005 y se les ha seguido hasta el 31 de diciembre de 2008. Los resultados nos dicen que se mantiene la tasa de libertad vigilada (23,0%) y sube ligeramente aunque sin ser significativamente diferente respecto del año pasado la de internamiento (62,3%)

La utilització dels sistemes de control electrònic monitorat a la població penada de Catalunya

La present recerca té per objecte l’estudi de la utilització dels sistemes de control electrònic monitorat a la població penada a Catalunya. La finalitat principal del projecte és la d’analitzar l’adequació d’aquests sistemes als fins que la llei penal, processal i penitenciària els encomana i valorar la viabilitat d’ampliació de la utilització d’aquests sistemes. L’interès en la realització d’aquest estudi deriva de la constatació, per una banda, de l’existència d’una àmplia oferta de sistemes tecnològics, en constant desenvolupament i millora, que permeten un seguiment i control dels individus en la comunitat, i per altra banda, de la progressiva incorporació d’aquestes tecnologies en la legislació penal i penitenciària. La recerca parteix de la base que en l’actual context de presons superpoblades, de creixent volum de la població interna en centres penitenciaris i de recerca de mesures de major control del risc, l’anàlisi de l’ús que s’ha donat a aquest recurs legal i la valoració que de la seva utilització en fan els subjectes involucrats en la seva aplicació pot resultar cabdal per al disseny de noves polítiques penitenciàries. A més, la recerca hauria de permetre plantejar l’eventual extensió d’aquests sistemes a un major nombre de supòsits en el mateix context del tercer grau penitenciari o bé fins i tot plantejar la seva utilització en la llibertat condicional o en altres àmbits de l’execució penal.

A Study of the Number, Profile and Progression Routes of Homeless Persons before the Court and in Custody

This study aimed to obtain information on homeless people appearing before the courts and in custody in the Dublin Metropolitan area and to track and to determine how homeless persons progress through the court and prison systems. The overall objective was to provide information the Probation and Welfare Service's processes of policy formation, service development and planning. Findings on the number of homeless offenders, their profile, their progression routes into the criminal justice system and prisoner reintegration are presented. Recommendations are made regarding sentencing policy, agency responsibility for ex-prisoners and appropriate issues for discussion by the Cross Departmental Committee on Homelessness. It is also recommended that drug free units be available across all closed regime prison establishments.This resource was contributed by The National Documentation Centre on Drug Use.

La classificació inicial en règim obert dels condemnats a presó

La classificació dels interns penats en algun dels graus penitenciaris previstos a l’ordenament jurídic espanyol és una de les funcions i tasques de l’Administració penitenciària. La classificació inicial en règim obert és una d’aquestes possibles modalitats de classificació per a un determinat conjunt de persones que complien els requisits. Aquesta modalitat de classificació ha estat fins ara poc coneguda i sovint incompresa per part de la societats, ja que s’associa amb la llibertat definitiva de l’intern sense cap tipus de control. La finalitat de la recerca és precisament donar a conèixer els resultats d’aquesta aplicació en el conjunt de penats que l’any 2001 varen accedir a aquesta modalitat i se’ls va seguir fins a octubre de 2005, per saber la seva trajectòria i s’hi havia reincidit. També es va constituir un grup de contrast amb interns classificats en segon grau, per contrastar les diferències entre ambdós col·lectius.

Incidència de l'aplicació d'un programa de control de la conducta violenta en joves infractors

En aquest estudi es pretén avaluar l'impacte de la intervenció de tres programes aplicats en centres educatius tancats de la Direcció General de Justícia juvenil per ajudar al jove al control de la seva conducta violenta. Aquest mateix programa s'ha aplicat a joves en medi obert que complien mesures imposades pel jutge de llibertat vigilada. La recerca intenta avaluar els resultats de l'aplicació i la seva perdurabilitat en el temps, un cop han passat uns anys des que van ser aplicats en els joves. El programa es plantejava el control de la conducta violenta dels joves a partir d'un plantejament cognitivo-conductual on les activitats proposades i desenvolupades amb els joves anaven encaminades al canvi i modificació d'aquests comportament. Per avaluar l'efectivitat d'aquests programes la recerca segueix a 31 joves que van fer el programa entre el 2002 i el 2004 i analitza el seu grau de satisfacció respecte la situació actual així com la taxa actual de reincidència. L'estudi aprofita per donar dades respecte el perfil socio-familiar, personal i criminològic dels joves que participen en les diferents aplicacions dels programes.

Intervenció educativa eficaç en justícia juvenil

La recerca presenta el resultat de la segona aplicació del Programa del Pensament Prosocial, Versió Curta per a Joves en una mostra de menors que han complert mesures judicials en un equip de Medi Obert de Lleida. Aquest programa cognitiu-conductual entrena en l’aprenentatge d’habilitats sociocognitives i valors que es requereixen per la competència social i s’ha aplicat amb èxit a joves infractors i adults de 14 països de tot el món a més de quaranta mil subjectes. La recerca aplica el programa utilitzant com a mètode un disseny pre-test i post-test amb grup de control. Dels resultats es destaca que l’aplicació del programa incorpora en la intervenció en medi obert un canvi important en el plantejament de treball, ja que els instruments estan específicament dissenyats per a menors que s’han mostrat més resistents a altres intervencions.

Variables de la concessió de la llibertat condicional a Catalunya

Aproximadament un 40% dels subjectes de la mostra de 1.14a subjectes no han arribat a ser considerats per a l’alliberament condicional, tot i haver complert les 3/4 parts de la condemna. La modalitat de llibertat condicional ordinària en complir les ¾ parts de la condemna predomina sobre la resta de modalitats d’alliberament. En el cas d’aquest estudi, només un 7,6% havia accedit al benefici de la llibertat condicional avançada. Respecte a la incidència de les variables personals en l’accés a la llibertat condicional, ser dona, tenir nacionalitat espanyola i un nivell molt baix o un nivell alt de formació influeix positivament en l’obtenció de la llibertat condicional. La variable nacionalitat estrangera té una influència molt negativa en la concessió de la llibertat condicional. Respecte a les variables penals, els delictes de lesions, seguits dels delictes contra la propietat, com tots els tipus de robatoris, tenen els percentatges de denegació de la llibertat condicional més alts. Respecte a les variables penitenciàries, es conclou que com més obert sigui el règim inicialment aplicat, més probabilitats hi ha de sortir en llibertat condicional. Les activitats realitzades durant el compliment de la condemna no semblen tenir, en general, una incidència positiva en la concessió de la llibertat condicional. En aquest sentit, es podria dir que ja a l’inici de la condemna es pot determinar les possibilitats que es tindran de sortir en llibertat condicional, independentment dels progressos o canvis que es realitzin durant el compliment de la condemna. Les variables més significatives en la concessió de la llibertat condicional, segons l’anàlisi de regressió logística, són 4: l’habitualitat, els dies totals de sortida en funció del temps, el temps passat com a preventiu i el nombre de faltes greus. La regressió logística ha permès construir una equació amb aquestes 4 variables independents, que dibuixa el perfil d’un intern en llibertat condicional, i també descriu quins són els interns susceptibles de gaudir de la llibertat condicional o no, amb la probabilitat d’encertar en 80 de cada 100 casos.

Les groupes de parole de prévention de la récidive au sein des SPIP: une évolution centrée sur la gestion du risque, entre théorie et adaptation pratique

En France, les différentes réorientations pénales et les missions confiées au Service Pénitentiaire d'Insertion et de Probation (SPIP) placent l'évaluation des risques de récidive et leur prévention au centre de la pratique professionnelle des Conseillers Pénitentiaires d'Insertion et de Probation (CPIP). Les récentes évolutions législatives des missions des SPIP, les mutations identitaires et des pratiques qu'elles impliquent -en particulier les Groupes de Paroles de Prévention de la Récidive (GPPR)-, caractérisent une évolution centrée sur la gestion du risque. Partant de critiques dans la littérature sur la notion de gestion du risque de récidive dans les pratiques pénales et de ce qu'elle induit dans les modes d'appréhension des sujets et dans les interventions professionnelles, l'article met en relation les réorientations vers une gestion du risque telles qu'elles peuvent apparaître dans les textes, missions et référentiel du SPIP, avec une évaluation des pratiques professionnelles centrées sur les GPPR intégrés au sein des SPIP. Y a-t-il infiltration et remodelage des pratiques ? Si c'est bien le cas, on examine où se situe le niveau pertinent de cette influence et du réaménagement des pratiques.

Iowa Sex Offender Treatment and Supervision Task Force Report to the Iowa General Assembly, January 15, 2006

Over the last several years, lawmakers have been responding to several highly publicized child abduction, assault and murder cases. While such cases remain rare in Iowa, the public debates they have generated are having far-reaching effects. Policy makers are responsible for controlling the nature of such effects. Challenges they face stem from the need to avoid primarily politically-motivated responses and the desire to make informed decisions that recognize both the strengths and the limitations of the criminal justice system as a vehicle for promoting safe and healthy families and communities. Consensus was reached by the Task Force at its first meeting that one of its standing goals is to provide nonpartisan guidance to help avoid or fix problematic sex offense policies and practices. Setting this goal was a response to the concern over what can result from elected officials’ efforts to respond to the types of sex offender-related concerns that can easily become emotionally laden and politically charged due to the universally held abhorrence of sex crimes against children. The meetings of the Task Force and the various work groups it has formed have included some spirited and perhaps emotionally charged discussions, despite the above-stated ground rule. However, as is described in the report, the Task Force’s first set of recommendations and plans for further study were approved through consensus. It is hoped that in upcoming legislative deliberations, it will be remembered that the non-legislative members of the Task Force all agreed on the recommendations contained in this report. The topics discussed in this first report from the Task Force are limited to the study issues specifically named in H.F. 619, the Task Force’s enabling legislation. However, other topics of concern were discussed by the Task Force because of their immediacy or because of their possible relationships with one or more of the Task Force’s mandated study issues. For example, it has been reported by some probation/parole officers and others that the 2000 feet rule has had a negative influence on treatment participation and supervision compliance. While such concerns were noted, the Task Force did not take it upon itself to investigate them at this time and thus broaden the agenda it was given by the General Assembly last session. As a result, the recently reinstated 2000 feet rule, the new cohabitation/child endangerment law and other issues of interest to Task Force members but not within the scope of their charge are not discussed in the body of this report. An issue of perhaps the greatest interest to most Task Force members that was not a part of their charge was a belief in the benefit of viewing Iowa’s efforts to protect children from sex crimes with as comprehensive a platform as possible. It has been suggested that much more can be done to prevent child-victim sex crimes than would be accomplished by only concentrating on what to do with offenders after a crime has occurred. To prevent child victimization, H.F. 619 policy provisions rely largely on incapacitation and future deterrent effects of increased penalties, more restrictive supervision practices and greater public awareness of the risk presented by a segment of Iowa’s known sex offenders. For some offenders, these policies will no doubt prevent future sex crimes against children, and the Task Force has begun long-term studies to look for the desired results and for ways to improve such results through better supervision tools and more effective offender treatment. Unfortunately, much of the effects from the new policies may primarily influence persons who have already committed sex offenses against minors and who have already been caught doing so. Task Force members discussed the need for a range of preventive efforts and a need to think about sex crimes against children from other than just a “reaction- to-the-offender” perspective. While this topic is not addressed in the report that follows, it was suggested that some of the Task Force’s discussions could be briefly shared through these opening comments. Along with incapacitation and deterrence, comprehensive approaches to the prevention of child-victim sex crimes would also involve making sure parents have the tools they need to detect signs of adults with sex behavior problems, to help teach their children about warning signs and to find the support they need for healthy parenting. School, faithbased and other community organizations might benefit from stronger supports and better tools they can use to more effectively promote positive youth development and the learning of respect for others, respect for boundaries and healthy relationships. All of us who have children, or who live in communities where there are children, need to understand the limitations of our justice system and the importance of our own ability to play a role in preventing sexual abuse and protecting children from sex offenders, which are often the child’s own family members. Over 1,000 incidences of child sexual abuse are confirmed or founded each year in Iowa, and most such acts take place in the child’s home or the residence of the caretaker of the child. Efforts to prevent child sexual abuse and to provide for early interventions with children and families at risk could be strategically examined and strengthened. The Sex Offender Treatment and Supervision Task Force was established to provide assistance to the General Assembly. It will respond to legislative direction for adjusting its future plans as laid out in this report. Its plans could be adjusted to broaden or narrow its scope or to assign different priority levels of effort to its current areas of study. Also, further Task Force considerations of the recommendations it has already submitted could be called for. In the meantime, it is hoped that the information and recommendations submitted through this report prove helpful.

Executive Order Number Forty-Two, July 2005

Excecutive order signed by Governor Thomas Vilsck. Grants voting rights to disqualified electors who have discharged their sentence, probation or parole.

Relação dos Estagiários e seus Orientadores com as TIC: um Estudo Realizado no Ano Letivo 2011/2012 no Departamento de Ciências Sociais e Humanas da Universidade de Cabo Verde

No contexto das atividades de formação de professores ao nível da Universidade Pública de Cabo Verde (Uni-CV), constatamos que existem algumas dificuldades associadas ao funcionamento dos estágios pedagógicos, que consideramos poderem ser superadas com recurso às tecnologias de informação e comunicação (TIC). Entendemos que o estágio curricular constitui uma das etapas decisivas para os futuros docentes de ensino secundário no país, garantindo-lhes a oportunidade de contato com estratégias de trabalho atuais e inovadoras para esses contextos. Esta comunicação enquadra-se num processo de investigação-ação que pretende dinamizar as metodologias de trabalho com os estagiários e seus orientadores no Departamento de Ciências Sociais e Humanas no campus do Palmarejo da Uni-CV. Para tal, pretende-se recorrer à dinamização de um espaço virtual na Moodle, de forma a superar algumas das dificuldades previamente identificadas. Os dados aqui apresentados resultam de um diagnóstico de necessidades de formação e representam uma breve avaliação das condições existentes para o acompanhamento dos estágios pedagógicos através de um ambiente online, onde se constatou que os estagiários e seus orientadores, além de serem utilizadores e terem bons conhecimentos das TIC, gostariam de poder contar com um espaço virtual que os apoiasse ao longo de todo o estágio.

Práticas de Apoio à Supervisão Pedagógica com Recurso a um Ambiente Virtual na Universidade de Cabo Verde

Neste artigo pretendemos relatar uma experiência de apoio à supervisão de estágio e de dinamização de duas disciplinas na licenciatura de Ciências da Educação – Percurso de Desenvolvimento Pessoal e Social na Universidade de Cabo Verde (Uni-CV), com recurso à Moodle. Esta experiência, em curso, enquadra-se num projeto de Investigação-Ação (IA) a decorrer e com o qual se pretende melhorar a prática de orientação/supervisão de estágios pedagógicos no contexto da Uni-CV. Este texto reporta-se a um dos momentos de desenvolvimento do projeto, relativo à caraterização das competências tecnológicas dos estagiários/estudantes, principais destinatários desta ação e das suas expectativas em relação ao trabalho com ambientes virtuais de aprendizagem. Os dados foram recolhidos com recurso a um inquérito por questionário e a partir da sua análise constatamos que os inquiridos têm alguma facilidade de navegação na Web, possuem também competências básicas para o trabalho em ambientes online, assim como vontade experienciar trabalhar em diferentes ambientes de aprendizagem. As principais dificuldades identificadas, prendem-se com a dificuldade de acesso a um computador e à Internet.

Drug Court Evaluation Documents Program's Success, Data Download, Iowa Department of Corrections, August 2009

The Division of Criminal and Juvenile Justice Planning (CJJP) recently released its study of Iowa’s six adult drug courts, all of which are administered by community corrections agencies. Making heavy use of DOC’s ICON data base, CJJP examined completion rates, recidivism and substance abuse treatment. CJJP also compared drug court results with those of a group of offenders who were screened and declined or were rejected by drug court in 2003 (referred) and a sample of offenders starting probation in 2003 (probationers). CJJP tracked the offenders for approximately three years.

County-Funded Treatment Services for Mentally Ill Offenders Under Community-Based Corrections Supervision, Data Download, Iowa Department of Corrections, June 2008

In a previous Data Download, we reported that about 27% of offenders under CBC field supervision and 42.6% of offenders in residential facilities are in need of mental health treatment services. In addition,more than 35% of offenders needing mental health treatment are not receiving services.