Physiological responses of matrinxã (Brycon amazonicus) fed different levels of vitamin C and submitted to air exposure

The role of vitamin C on physiological responses of matrinxã (Brycon amazonicus) submitted to air exposure was analyzed. Nine hundred fish (70.15 g) were distributed in fifteen 500 l boxes (60 fish.box-1) and fed five rations (treatments): Control (no vitamin C); T100 (100 mg); T200 (200 mg); T400 (400 mg) and T800 (800 mg of vitamin C kg.ration-1). Each ration was offered to fish of three boxes during 60 days before the stress challenge that consisted of exposing fish to air for two minutes. Samplings were carried out for 5, 15, 30 and 60 minutes after the air exposure. Blood was collected for glucose, cortisol, total protein, sodium, chloride, hematocrit, hemoglobin determination, and white and red cell count. Liver was removed for hepatosomatic index (HSI) calculation and glycogen determination. Vitamin C did not affect the levels of cortisol, chloride, total protein, hemoglobin, leukocytes, hepatic glycogen or HSI in air exposed fish. Blood glucose levels elevation observed 60 minutes after the challenge did not depend on the levels of vitamin C, nor did the drop in serum sodium levels verified 60 minutes after stressor. In general, hematocrit did not change by effect of vitamin C but it was lower at 15 and 30 minutes after the challenge. The number of erythrocytes decreased in fish after 5 minute sampling in all treatments, especially at 30 and 60 minutes. The air exposure evoked alterations in stress indicators of matrinxã, and the vitamin C did not alter the responses.

Creació d'un consorci de microorganismes per l'eliminació de fòsfor a partir de fonts de carboni alternatives

L'existència d’una font de carboni adequada per l’eliminació biològica de fòsfor, és un factor decisiu per l'eliminació de fòsfor de les aigües residuals urbanes. Per a les aigües residuals amb baix contingut d'àcids grassos volàtils és necessària l’addició d’alguna font de carboni externa. El metanol és la font de carboni més utilitzada en processos a EDAR (p.ex. desnitrificació), degut al seu baix cost. Malgrat això, varis estudis proven que per l’eliminació biològica de fòsfor, aquest, no és una bona alternativa. En aquest estudi es desenvolupa un consorci amb la biomassa de digestió anaeròbia i biomassa acumuladora de polifosfat (PAO). El propòsit del consorci és la degradació de metanol en AGV, per obtenir l'activitat EBPR. A més, aquest estudi mostra la viabilitat de substituir en el consorci el metanol per altres fonts de carboni.

The inositol Inpp5k 5-phosphatase affects osmoregulation through the vasopressin-aquaporin 2 pathway in the collecting system.

Inositol Inpp5k (or Pps, SKIP) is a member of the inositol polyphosphate 5-phosphatases family with a poorly characterized function in vivo. In this study, we explored the function of this inositol 5-phosphatase in mice and cells overexpressing the 42-kDa mouse Inpp5k protein. Inpp5k transgenic mice present defects in water metabolism characterized by a reduced plasma osmolality at baseline, a delayed urinary water excretion following a water load, and an increased acute response to vasopressin. These defects are associated with the expression of the Inpp5k transgene in renal collecting ducts and with alterations in the arginine vasopressin/aquaporin-2 signalling pathway in this tubular segment. Analysis in a mouse collecting duct mCCD cell line revealed that Inpp5k overexpression leads to increased expression of the arginine vasopressin receptor type 2 and increased cAMP response to arginine vasopressin, providing a basis for increased aquaporin-2 expression and plasma membrane localization with increased osmotically induced water transport. Altogether, our results indicate that Inpp5k 5-phosphatase is important for the control of the arginine vasopressin/aquaporin-2 signalling pathway and water transport in kidney collecting ducts.

Exome Sequencing Identifies INPPL1 Mutations as a Cause of Opsismodysplasia.

Opsismodysplasia (OPS) is a severe autosomal-recessive chondrodysplasia characterized by pre- and postnatal micromelia with extremely short hands and feet. The main radiological features are severe platyspondyly, squared metacarpals, delayed skeletal ossification, and metaphyseal cupping. In order to identify mutations causing OPS, a total of 16 cases (7 terminated pregnancies and 9 postnatal cases) from 10 unrelated families were included in this study. We performed exome sequencing in three cases from three unrelated families and only one gene was found to harbor mutations in all three cases: inositol polyphosphate phosphatase-like 1 (INPPL1). Screening INPPL1 in the remaining cases identified a total of 12 distinct INPPL1 mutations in the 10 families, present at the homozygote state in 7 consanguinous families and at the compound heterozygote state in the 3 remaining families. Most mutations (6/12) resulted in premature stop codons, 2/12 were splice site, and 4/12 were missense mutations located in the catalytic domain, 5-phosphatase. INPPL1 belongs to the inositol-1,4,5-trisphosphate 5-phosphatase family, a family of signal-modulating enzymes that govern a plethora of cellular functions by regulating the levels of specific phosphoinositides. Our finding of INPPL1 mutations in OPS, a severe spondylodysplastic dysplasia with major growth plate disorganization, supports a key and specific role of this enzyme in endochondral ossification.

Exome sequencing identifies INPPL1 mutations as a cause of opsismodysplasia.

Opsismodysplasia (OPS) is a severe autosomal-recessive chondrodysplasia characterized by pre- and postnatal micromelia with extremely short hands and feet. The main radiological features are severe platyspondyly, squared metacarpals, delayed skeletal ossification, and metaphyseal cupping. In order to identify mutations causing OPS, a total of 16 cases (7 terminated pregnancies and 9 postnatal cases) from 10 unrelated families were included in this study. We performed exome sequencing in three cases from three unrelated families and only one gene was found to harbor mutations in all three cases: inositol polyphosphate phosphatase-like 1 (INPPL1). Screening INPPL1 in the remaining cases identified a total of 12 distinct INPPL1 mutations in the 10 families, present at the homozygote state in 7 consanguinous families and at the compound heterozygote state in the 3 remaining families. Most mutations (6/12) resulted in premature stop codons, 2/12 were splice site, and 4/12 were missense mutations located in the catalytic domain, 5-phosphatase. INPPL1 belongs to the inositol-1,4,5-trisphosphate 5-phosphatase family, a family of signal-modulating enzymes that govern a plethora of cellular functions by regulating the levels of specific phosphoinositides. Our finding of INPPL1 mutations in OPS, a severe spondylodysplastic dysplasia with major growth plate disorganization, supports a key and specific role of this enzyme in endochondral ossification.

Deicing Salt Corrosion with and without Inhibitors, MLR-87-8, 1989

Chloride ion penetration through concrete to reinforcing steel is causing the premature deterioration of numerous bridge decks in Iowa. The purpose of the research reported in this paper was to determine whether any of several additives or alternative deicing chemicals could inhibit corrosion of reinforcing steel. The deicers tested were calcium magnesium acetate (CMA), CMA plus NaCl (NaCl: sodium chloride), Quicksalt plus PCI, and CG-90, a polyphosphate solution being developed by Cargill. Two tests were established. First, steel coupons were placed in a 15% solution of a deicer and distilled water to determine which alternative deicer would cause the least amount of corrosion in solution. The coupons were weighed periodically to determine each coupon's weight loss from corrosion. The second test involved ponding a 15% solution of each material on reinforced concrete blocks. Weekly copper-copper sulfate electrical half-cell (CSE) potential readings were taken on each block to determine whether corrosive activity was occurring at the steel surface. When the ponding research was concluded, concrete samples were taken from one of the three blocks ponded with each deicer. The samples were used to determine the chloride ion content at the level of the steel. Results show that all the deicers were less corrosive than NaCl. Only pure CMA, however, significantly inhibited the corrosion of steel embedded in concrete.

Red blood cell-derived microparticles isolated from blood units initiate and propagate thrombin generation.

BACKGROUND: Red blood cell-derived microparticles (RMPs) are small phospholipid vesicles shed from RBCs in blood units, where they accumulate during storage. Because microparticles are bioactive, it could be suggested that RMPs are mediators of posttransfusion complications or, on the contrary, constitute a potential hemostatic agent. STUDY DESIGN AND METHODS: This study was performed to establish the impact on coagulation of RMPs isolated from blood units. Using calibrated automated thrombography, we investigated whether RMPs affect thrombin generation (TG) in plasma. RESULTS: We found that RMPs were not only able to increase TG in plasma in the presence of a low exogenous tissue factor (TF) concentration, but also to initiate TG in plasma in absence of exogenous TF. TG induced by RMPs in the absence of exogenous TF was neither affected by the presence of blocking anti-TF nor by the absence of Factor (F)VII. It was significantly reduced in plasma deficient in FVIII or F IX and abolished in FII-, FV-, FX-, or FXI-deficient plasma. TG was also totally abolished when anti-XI 01A6 was added in the sample. Finally, neither Western blotting, flow cytometry, nor immunogold labeling allowed the detection of traces of TF antigen. In addition, RMPs did not comprise polyphosphate, an important modulator of coagulation. CONCLUSIONS: Taken together, our data show that RMPs have FXI-dependent procoagulant properties and are able to initiate and propagate TG. The anionic surface of RMPs might be the site of FXI-mediated TG amplification and intrinsic tenase and prothrombinase complex assembly.

Fracionamento de polifosfato de sódio e caracterização por RMN de 31P: um experimento para aulas de físico-química

This text describes an experiment on fractional precipitation of a polymer together with determination of average degree of polymerization by NMR. Commercial sodium polyphosphate was fractionated by precipitation from aqueous solution by adding increasing amounts of acetone. The polydisperse salt and nine fractions obtained from it were analyzed by 31P Nuclear Magnetic Resonance and the degree of polymerization of the salts and of the fractions were calculated. Long-chain sodium polyphosphate was also synthesized and analyzed. This experiment was tested in a PChem lab course but it can be used also to illustrate topics of inorganic polymers and analytical chemistry.

Catabolism of Ap4A and Ap5A by rat brain synaptosomes

Adenosine 5',5'''-P1,P4-tetraphosphate (Ap4A) and adenosine 5',5'''-P1,P5-pentaphosphate (Ap5A) are stored in and released from rat brain synaptic terminals. In the present study we investigated the hydrolysis of dinucleotides (Ap4A and Ap5A) in synaptosomes from the cerebral cortex of adult rats. Ap4A and Ap5A, but not Ap3A, were hydrolyzed at pH 7.5 in the presence of 20 mM Tris/HCl, 2.0 mM MgCl2, 10 mM glucose and 225 mM sucrose at 37oC. The disappearance of the substrates measured by FPLC on a mono-Q HR column was both time and protein dependent. Since synaptosome integrity was at least 90% at the end of the assay, hydrolysis probably occurred by the action of an ecto-enzyme. Extracellular actions of adenine dinucleotides at central nervous system terminate due to the existence of ecto-nucleotidases which specifically cleave these dinucleotides. These enzymes in association with an ATP diphosphohydrolase and a 5'-nucleotidase are able to promote the complete hydrolysis of dinucleotides to adenosine in the synaptic cleft.

Improving the fire retardancy of extruded/coextruded wood-plastic composites

The main objective of this thesis is to study the impact of different mineral fillers and fire retardants on the reaction-to-fire properties of extruded/coextruded wood-plastic composites (WPCs). The impact of additives on the flammability properties of WPCs is studied by cone calorimetry. The studied properties are ignition time, peak heat release rate, total heat release, total smoke production, and mass loss rate. The effects of mineral fillers and fire retardants were found to vary with the type of additive, the type of additive combinations, the amount of additives, as well as the production method of the WPCs. The study shows that talc can be used to improve the properties of extruded WPCs. Especially ignition time, peak heat release rate and mass loss rate were found to be improved significantly by talc. The most significant improvement in the fire retardancy of coextruded WPCs was achieved in combinations of natural graphite and melamine. Ignition time, peak heat release rate and total smoke production were improved essentially. High increase in smoke production was found in samples where the amount of ammonium polyphosphate was 10% or higher. Coextrusion as a structural modification was found as a promising way to improve the flammability properties of composite materials in a cost-effective way.

Caracterització i revaloració de la fracció plasmàtica de la sang de porc procedent d'escorxadors industrials

La tesi s'ha estructurat en tres apartats que, en conjunt, han de permetre determinar les possibilitats d'aprofitament dins la mateixa indústria alimentària de la fracció plasmàtica de la sang de porc generada per escorxadors que utilitzen sistemes oberts de recollida higiènica. 1. En la primera part s'analitza la composició de la sang higiènica que s'està recollint actualment i s'estudien les característiques tant físico-químiques com microbiològiques que determinen la seva qualitat. La caracterització s'ha realitzat amb sang recollida en diferents escorxadors industrials de les comarques de Girona i s'ha centrat principalment en l'estudi de la contaminació microbiològica i el nivell d'hemòlisi de la sang. S'ha fet un disseny experimental que ha permès alhora valorar l'efecte d'alguns factors sobre la qualitat de la sang: possibles diferències relacionades amb (1) la climatologia del període de l'any en el qual es fa la recollida, (2) particularitats dels escorxadors (grandària, sistemes de dessagnat, tipus, dosi i sistema de dosificació de l'anticoagulant, condicions de processament, maneig i emmagatzematge després de la recollida, etc.). Els resultats obtinguts ens permeten constatar que, en les condicions actuals, la sang que s'està recollint en els escorxadors estudiats no es pot considerar adequada per a una matèria primera de productes destinats a alimentació humana. La major part de la microbiota contaminant s'adquireix en el propi sagnador. S'ha constatat que el sistema de dessagnat en posició horitzontal podria ser una mesura útil per minimitzar la contaminació d'origen fecal o provinent de la pell de l'animal sacrificat i que la separació immediata de les fraccions en el propi escorxador també pot contribuir a reduir la contaminació. Així doncs, en el benentès que l'efectivitat pot obtenir-se del conjunt de mesures preses, més que de l'aplicació d'una sola d'elles, es suggereix la introducció d'una sèrie d'actuacions que potser permetrien reduir els nivells de contaminació que s'obtenen actualment. El tractament mecànic de la sang, el sistema d'addició d'anticoagulant, el volum i concentració de la solució anticoagulant afegida i el període d'emmagatzematge són els factors responsables de l'hemòlisi; mentre que nivells elevats de contaminació microbiològica i el tipus d'anticoagulant utilitzat deterrminen la velocitat d'increment de l'hemòlisi de sang refrigerada. S'ha constatat que quan la sang no pot ser processada immediatament i s'ha d'emmagatzemar en refrigeració és millor utilitzar citrat sòdic enlloc de polifosfat com a anticoagulant ja que l'increment d'hemòlisi es dóna més lentament. 2. El segon apartat s'ha centrat en la fracció plasmàtica de la sang. S'ha utilitzat la deshidratació per atomització com a tecnologia de conservació del plasma i s'ha fet una caracterització del producte en pols resultant des del punt de vista de composició i qualitat. A més de la contaminació microbiològica, que determina la qualitat higiènico-sanitària del producte, s'ha realitzat un estudi de les propietats funcionals que podrien fer del plasma un producte útil en la formulació d'aliments (capacitat escumant, emulsionant, gelificant). S'ha fet especial incidència en (1) determinar l'efecte del procés tecnològic de deshidratació sobre la funcionalitat del producte i (2) estudiar l'estabilitat del plasma deshidratat durant el període d'emmagatzematge. En les condicions de deshidratació per atomització aplicades no es provoca desnaturalització de la fracció proteica i s'obté un producte suficientment deshidratat, amb una aw<0,4 per permetre suposar una bona estabilitat. Algunes mostres de plasma deshidratat analitzades presenten nivells detectables de determinats residus (sulfonamides i corticosteroides). La qualitat microbiològica del producte en pols reflecteix l'elevada contaminació que contenia la matèria primera utilitzada, tot i que la deshidratació per atomització ha comportat la reducció en una unitat logarítmica de la càrrega contaminant. Els recomptes generals de microorganismes són encara preocupants i més tenint en compte que s'ha evidenciat la presència de toxines estafilocòciques en algunes mostres. L'avaluació de les propietats funcionals del producte deshidratat en relació a les que presentava el plasma líquid ens ha permès comprovar que: (1) El procés de deshidratació no ha afectat la solubilitat de les proteïnes. Això, junt amb el fet que no s'obtinguin diferències significatives en l'anàlisi calorimètrica de mostres líquides o deshidratades, permet concloure que el procés no provoca desnaturalització proteica. (2) No s'observen efectes negatius del procés tecnològic sobre la capacitat escumant ni en l'activitat emulsionant de les proteïnes plasmàtiques, dues propietats funcionals que possibiliten l'aplicació del plasma amb aquestes finalitats en l'elaboració d'alguns aliments. (3) La deshidratació tampoc perjudica de manera important les característiques dels gels que s'obtenen per escalfament, ja que els gels obtinguts a partir del plasma líquid i del plasma deshidratat presenten la mateixa capacitat de retenció d'aigua i no s'observen diferències en la microestructura de la xarxa proteica d'ambdós tipus de gel. Tanmateix, els que s'obtenen a partir del producte en pols mostren una menor resistència a la penetració. L'estudi d'estabilitat ens ha permès comprovar que la mostra de plasma deshidratat per atomització perd algunes de les seves propietats funcionals (facilitat de rehidratació, capacitat de retenció d'aigua i fermesa dels gels) si s'emmagatzema a temperatura ambient, mentre que aquestes característiques es mantenen un mínim de sis mesos quan el producte en pols es conserva a temperatura de refrigeració. 3. En l'última part, tenint en compte les conclusions derivades dels resultats dels apartats anteriors, s'han assajat tres possibles sistemes de reducció de la contaminació aplicables a la fracció plasmàtica com a pas previ a la deshidratació, per tal de millorar les característiques de qualitat microbiològica i les perspectives d'estabilitat del producte durant l'emmagatzematge. S'ha determinat l'eficàcia, i l'efecte sobre les propietats del plasma deshidratat, que poden tenir tractaments d'higienització basats en la centrifugació, la microfiltració tangencial i l'aplicació d'altes pressions. Els tractaments de bactofugació aplicats permeten reduir entre el 96 i el 98% la contaminació microbiana del plasma. Aquesta reducció s'aconsegueix tant amb un sistema discontinu com amb un sistema continu treballant a una velocitat de 12 L/h, fet que permetria adaptar el tractament de bactofugació a un procés de producció industrial. Un sistema combinat de bactofugació en continu i microfiltració tangencial permet incrementar l'eficàcia fins a un 99,9 % de reducció. Cal tenir present, però, que aquest tractament provoca també una disminució de l'extracte sec que afecta negativament les propietats funcionals del plasma líquid. Malgrat suposar una pèrdua pel que fa al rendiment, aquest efecte negatiu sobre la funcionalitat no suposaria cap inconvenient si s'utilitzés la deshidratació com a tecnologia de conservació del plasma, ja que es podria corregir l'extracte sec durant la reconstitució del producte. Caldria avaluar si la millora en la qualitat higiènico-sanitària del producte compensa o no les pèrdues que suposa aquest sistema d'higienització combinat. Amb relació als tractaments d'alta pressió, de totes les condicions de tractament assajades, les pressions de fins 450 MPa permeten obtenir plasma sense modificacions importants que impedeixin la seva deshidratació per atomització. Així doncs, les condicions de procés que s'han aplicat són pressuritzacions a 450 MPa de 15 minuts de durada. La temperatura de tractament que s'ha mostrat més eficaç en la reducció dels recomptes de microorganismes ha estat de 40ºC. Els tractaments a aquesta temperatura permeten assolir reduccions del 99,97% i disminuir en un 80% la capacitat de creixement dels microorganismes supervivents a la pressurització en relació a la que presentava la població contaminant del plasma abans del tractament. L'estudi de l'efecte d'aquest tractament (450 MPa, 15 min i 40ºC) sobre les propietats funcionals del plasma ha permès observar que la pressurització comporta una disminució en la solubilitat del producte però una millora en les propietats de superfície -estabilitat de l'escuma i activitat emulsionant- i un increment de la capacitat de retenció d'aigua i de la duresa dels gels obtinguts per escalfament. Calen més estudis per confirmar i caracteritzar aquesta millora en la funcionalitat, així com per establir si el tractament de pressurització afecta també l'estabilitat del producte durant l'emmagatzematge. De totes les tecnologies d'higienització assajades, l'alta pressió és la que permet obtenir millors resultats en el sentit de poder garantir un producte de bona qualitat microbiològica i segur, des del punt de vista sanitari i tecnològic, per a la seva utilització com a ingredient alimentari.

Melatonin and IP(3)-induced Ca(2+) Release from Intracellular Stores in the Malaria Parasite Plasmodium falciparum within Infected Red Blood Cells

IP(3)-dependent Ca(2+) signaling controls a myriad of cellular processes in higher eukaryotes and similar signaling pathways are evolutionarily conserved in Plasmodium, the intracellular parasite that causes malaria. We have reported that isolated, permeabilized Plasmodium chabaudi, releases Ca(2+) upon addition of exogenous IP(3). In the present study, we investigated whether the IP(3) signaling pathway operates in intact Plasmodium falciparum, the major disease-causing human malaria parasite. P. falciparum-infected red blood cells (RBCs) in the trophozoite stage were simultaneously loaded with the Ca(2+) indicator Fluo-4/AM and caged-IP(3). Photolytic release of IP(3) elicited a transient Ca(2+) increase in the cytosol of the intact parasite within the RBC. The intracellular Ca(2+) pools of the parasite were selectively discharged, using thapsigargin to deplete endoplasmic reticulum (ER) Ca(2+) and the antimalarial chloroquine to deplete Ca(2+) from acidocalcisomes. These data show that the ER is the major IP(3)-sensitive Ca(2+) store. Previous work has shown that the human host hormone melatonin regulates P. falciparum cell cycle via a Ca(2+)-dependent pathway. In the present study, we demonstrate that melatonin increases inositol-polyphosphate production in intact intraerythrocytic parasite. Moreover, the Ca(2+) responses to melatonin and uncaging of IP(3) were mutually exclusive in infected RBCs. Taken together these data provide evidence that melatonin activates PLC to generate IP(3) and open ER-localized IP(3)-sensitive Ca(2+) channels in P. falciparum. This receptor signaling pathway is likely to be involved in the regulation and synchronization of parasite cell cycle progression.

Amorphous manganese polyphosphates: preparation, characterization and incorporation of azo dyes

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)

Scandium fluorophosphate glasses: a structural approach

A systematic investigation on glass formation in the ternary system InF3-BaF2-[Sc(PO3)(3)](n) has been carried out. Scandium polyphosphate [Sc(PO3)(3)](n) has been used as a third component in order to investigate the possibilities of obtaining new stable glasses. The above long-chain polyphosphate has been prepared using a specially elaborated cryo-technique, which allowed the preparation of high-purity product. Stable ternary compositions have been obtained within the compositions range (in mol%): 5-75 InF3, 0-80% BaF2, 0-50% [Sc(PO3)(3)](n). Glasses were characterized by Differential Scanning Calorimetry, vibrational spectroscopy (Raman) and P-31 NMR. Structural features for the glass were put forward. Isolated P(O,F)4 groups or fluoroindated metaphosphate units could be identified depending on glass compositions. (C) 2002 Academie des sciences / Editions scientifiques et medicales Elsevier SAS.