Off-the-Record Target Zones: Theory with an Application to Hong Kongs Currency Board

This paper provides a modelling framework for evaluating the exchange rate dynamics of a target zone regime with undisclosed bands. We generalize the literature to allow for asymmetric one-sided regimes. Market participants' beliefs concerning an undisclosed band change as they learn more about central bank intervention policy. We apply the model to Hong Kong's one-sided currency board mechanism. In autumn 2003, the Hong Kong dollar appreciated from close to 7.80 per US dollar to 7.70, as investors feared that the currency board would be abandoned. In the wake of this appreciation, the monetary authorities finally revamped the regime as a symmetric two-sided system with a narrow exchange rate band.

Secondary contact zones and hybridizations: the case of the lesser white-toothed shrew (Crocidura suaveolens group, Soricidae)

In the present study, we analyzed 58 samples of the lesser white-toothed shrew group (Crocidura suaveolens) from eastern Europe and Turkey, where, according to previous publications, three different mitochondrial and nuclear lineages are present. We sequenced 799 bp of the nuclear BRCA1 gene and 400 bp of the mitochondrial cytochrome b gene to: (1) determine a potential contact zone between the lineages; (2) detect hybridizations and introgressions between them; and (3) comment on the level of reproductive isolation of the different lineages. We revealed two zones of hybridization in Turkey, of which the first occurred west of the Bosphorus Straits (three hybrids) and the second in Anatolia (twelve hybrids). In the latter, the nuclear markers revealed a large zone of hybridization, of approximately 600 km. It also revealed that hybrids of first, second, and later generations are present within the populations, and therefore that the reproductive isolation between the different lineages is weak.

Condicions socioecològiques de la riera d'Arbúcies pel retorn de la llúdriga (Lutra lutra)

La llúdriga (Lutra lutra) va desaparèixer de la conca de la Tordera a causa de la pressió humana sobre ella i el seu hàbitat. Recentment les seves poblacions s’estan recuperant a las conques nord de Catalunya. En aquest context es presenta els resultats dels anàlisis dels requeriments socioecològics de la llúdriga en l’afluent del riu Tordera de la riera d’Arbúcies: qualitat del bosc de ribera, valoració de la contaminació de l’aigua i l’anàlisi de les poblacions d’ictiofauna, a més de l’estimació de l’espècie més abundant. L’evolució de l’ús i cobertes del sòl del sòl mostren que existeix una tendència augment en las masses forestals, zones urbanitzades i infraestructures; també una disminució del camps de cultiu, fruiters i vinyes. La qualitat del bosc de ribera es va valorar a partir del l’índex QBR, obtenint que la màxima qualitat es localitza en el tram alt, disminuint a mesura que s’apropa a la desembocadura al Tordera. La contaminació de l’aigua a estat valorada, per una banda analitzant la qualitat biològica a partir dels índexs IPS i BMWPC, obtenint que la qualitat de l’aigua disminueix a mesura que transcorre riu avall, segons l’IPS. Amb el BMWPC es troba que existeix una recuperació de la qualitat de l’aigua en l’últim tram. Per altra banda s’han analitzat el compostos químics que afecten a la llúdriga, obtenint que les concentracions d’aquest no són rellevants a l’aigua. S’ha analitzat l’estructura de la població d’ictiofauna present, trobant que el Barbus meridionalis és l’espècie més abundant en tots el trams, a més d’augmentar en captures a mesura que l’aigua s’apropa al aiguabarreig amb la Tordera. S’ha estimat la biomassa present d’aquesta espècie, concloent que es suficient per mantenir una població no gaire densa de llúdrigues, inferior a 0,15 individus per kilòmetre de riu.

Potencial d'aprofitament de recursos pluvials en zones urbanes al barri La Plana - Santa Bàrbara - Vallpineda del municipi de Sitges

Aquest estudi es centra en l’anàlisi de l’aprofitament d’aigües pluvials en sistemes urbans, concretament al barri de LaPlana - Sta. Bàrbara - Vallpineda de Sitges, en base als escenaris proposats que contemplen diferents criteris i paràmetres. La metodologia utilitzada que conjuga els resultats potencials de l’oferta amb els de la demanda d’aigua al barri permet la determinació del nivell d’autosuficiència hídrica del sistema. Els resultats mostren una alta autosuficiència del 90% en quant es s’apliquen estratègies de gestió hídrica ecoeficients i mesures domèstiques per a reduir la demanda domèstica del sector. A més, la tipologia de coberta inclinada i un major règim pluviomètric anual, s’ha observat afavoreixen l’augment d’aquest índex. Per tant, es considera apropiat realitzar un eficient aprofitament de l’aigua de pluja, com a recurs endogen local, donats els beneficis econòmics, ambientals i socials que comporta en una situació de dèficit hídric com la del municipi de Sitges.

El bosc dels fartets o la història d'una depuradora ecològica

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. Aquest treball té per objectiu plantejar el disseny d’una depuradora ecològica i un petit bosc de ribera amb la finalitat de divulgar i reivindicar el paper crucial que juguen les zones humides en el gran ecosistema de la Terra. Davant l’imminent esgotament de les principals energies fòssils i la manca de recursos tant bàsics com l’aigua, es pretén insistir en els molts avantatges d’importar la capacitat depuradora de les zones humides com a tecnologia alternativa per tractar aigües residuals industrials, agrícoles i urbanes, amb una despesa energètica pràcticament nul•la i uns beneficis ecològics, econòmics i de cost de la oportunitat més que evidents. El reciclatge d’aigües residuals es presenta com un dels reptes més importants de les societats actuals. La denominada fitodepuració aprofita el poder refinador de la vegetació present en les zones humides per reduir o eliminar contaminants de l’aigua mitjançant una sèrie de complexos processos biològics i fisicoquímics que la natura, en la seva dinàmica perfecte, ha dissenyat durant 4500 milions d anys. I és en base a aquestes qualitats depuradores d’aquests ecosistemes aquàtics que sorgeix la figura de l’aiguamoll artificial.

Repeated unidirectional introgression towards Populus balsamifera in contact zones of exotic and native poplars.

As the evolutionary significance of hybridization is largely dictated by its extent beyond the first generation, we broadly surveyed patterns of introgression across a sympatric zone of two native poplars (Populus balsamifera, Populus deltoides) in Quebec, Canada within which European exotic Populus nigra and its hybrids have been extensively planted since the 1800s. Single nucleotide polymorphisms (SNPs) that appeared fixed within each species were characterized by DNA-sequencing pools of pure individuals. Thirty-five of these diagnostic SNPs were employed in a high-throughput assay that genotyped 635 trees of different age classes, sampled from 15 sites with various degrees of anthropogenic disturbance. The degree of admixture within sampled trees was then assessed through Bayesian clustering of genotypes. Hybrids were present in seven of the populations, with 2.4% of all sampled trees showing spontaneous admixture. Sites with hybrids were significantly more disturbed than pure stands, while hybrids comprised both immature juveniles and trees of reproductive age. All three possible F1s were detected. Advanced-generation hybrids were consistently biased towards P. balsamifera regardless of whether hybridization had occurred with P. deltoides or P. nigra. Gene exchange between P. deltoides and P. nigra was not detected beyond the F1 generation; however, detection of a trihybrid demonstrates that even this apparent reproductive isolation does not necessarily result in an evolutionary dead end. Collectively, results demonstrate the natural fertility of hybrid poplars and suggest that introduced genes could potentially affect the genetic integrity of native trees, similar to that arising from introgression between natives.

Seguiment de l'evolució de la recuperació del bosc de ribera en la zona afectada per l'incendi del riu Canaletes del 20/07/2009. Proposta de campanya de voluntariat ambiental en rius per la custòdia i recuperació fluvial

El riu Canaletes va resultar afectat per l’ incendi que es va produir a Horta de Sant Joan el juliol de l’any 2009. El foc va malmetre bona part de la flora i fauna de la zona, però un dels ecosistemes que en va sortir més perjudicat va ser el del bosc de ribera, ecosistema molt fràgil en front de pertorbacions d’aquest tipus, ja que la seva capacitat de regeneració no és tant senzilla ni ràpida com en altres ecosistemes mediterranis com podrien ser els boscos de pi blanc. No obstant, si que existeixen algunes espècies de ribera que presenten una ràpida resposta als incendis com és el cas dels salzes o alguns pollancres o àlbers, que en aquest cas, poc temps després del foc ja presentaven rebrots, segons observacions realitzades al camp. Per comprovar l’evolució de la recuperació del bosc de ribera en la zona afectada per l’incendi, es van realitzar diverses sortides de camp. D’aquestes observacions, es va poder deduir que actualment el bosc de ribera de la zona estudiada, evoluciona segons les previsions realitzades en estudis immediatament posteriors al foc, de manera que hi estan proliferant de manera ràpida bardisses amb esbarzer, gavarrera, roldor i sanguinyol, en aquells llocs que abans de l’incendi eren ocupats per arbres caducifolis.

Break zones in the distributions of alleles and species in alpine plants

Aim  We test for the congruence between allele-based range boundaries (break zones) in silicicolous alpine plants and species-based break zones in the silicicolous flora of the European Alps. We also ask whether such break zones coincide with areas of large elevational variation.Location  The European Alps.Methods  On a regular grid laid across the entire Alps, we determined areas of allele- and species-based break zones using respective clustering algorithms, identifying discontinuities in cluster distributions (breaks), and quantifying integrated break densities (break zones). Discontinuities were identified based on the intra-specific genetic variation of 12 species and on the floristic distribution data from 239 species, respectively. Coincidence between the two types of break zones was tested using Spearman's correlation. Break zone densities were also regressed on topographical complexity to test for the effect of elevational variation.Results  We found that two main break zones in the distribution of alleles and species were significantly correlated. Furthermore, we show that these break zones are in topographically complex regions, characterized by massive elevational ranges owing to high mountains and deep glacial valleys. We detected a third break zone in the distribution of species in the eastern Alps, which is not correlated with topographic complexity, and which is also not evident from allelic distribution patterns. Species with the potential for long-distance dispersal tended to show larger distribution ranges than short-distance dispersers.Main conclusions  We suggest that the history of Pleistocene glaciations is the main driver of the congruence between allele-based and species-based distribution patterns, because occurrences of both species and alleles were subject to the same processes (such as extinction, migration and drift) that shaped the distributions of species and genetic lineages. Large elevational ranges have had a profound effect as a dispersal barrier for alleles during post-glacial immigration. Because plant species, unlike alleles, cannot spread via pollen but only via seed, and thus disperse less effectively, we conclude that species break zones are maintained over longer time spans and reflect more ancient patterns than allele break zones.Conny Thiel-Egenter and Nadir Alvarez contributed equally to this paper and are considered joint first authors.

Confirmation of functional zones within the human subthalamic nucleus: patterns of connectivity and sub-parcellation using diffusion weighted imaging.

The subthalamic nucleus (STN) is a small, glutamatergic nucleus situated in the diencephalon. A critical component of normal motor function, it has become a key target for deep brain stimulation in the treatment of Parkinson's disease. Animal studies have demonstrated the existence of three functional sub-zones but these have never been shown conclusively in humans. In this work, a data driven method with diffusion weighted imaging demonstrated that three distinct clusters exist within the human STN based on brain connectivity profiles. The STN was successfully sub-parcellated into these regions, demonstrating good correspondence with that described in the animal literature. The local connectivity of each sub-region supported the hypothesis of bilateral limbic, associative and motor regions occupying the anterior, mid and posterior portions of the nucleus respectively. This study is the first to achieve in-vivo, non-invasive anatomical parcellation of the human STN into three anatomical zones within normal diagnostic scan times, which has important future implications for deep brain stimulation surgery.

Risk Zones of Human Leishmaniases in the Western Mediterranean Basin: Correlations between Vector Sand Flies, Bioclimatology and Phytosociology

Correspondence analysis was applied to sand fly sampling in 865 stations from the Western Mediterranean basin. The position of each of 24 species was determined with respect to the bioclimatic belts. Thus, the multidimensional analyses manifest clear correlations between bioclimatic belts and their expression in the area, the phytosociological groupings, and vector species of visceral and cutaneous leishmaniases. The transfer of these data to usual maps allows to delimit the geographical distribution of these diseases in the Western Mediterranean basin and contributes to the determination, in a rational manner, of the high risk zones.

Inducible malondialdehyde pools in zones of cell proliferation and developing tissues in Arabidopsis.

Malondialdehyde (MDA) is a natural and widespread genotoxin. Given its potentially deleterious effects, it is of interest to establish the identities of the cell types containing this aldehyde. We used in situ chemical trapping with 2-thiobarbituric acid and mass spectrometry with a deuterated standard to characterize MDA pools in the vegetative phase in Arabidopsis thaliana. In leaves, MDA occurred predominantly in the intracellular compartment of mesophyll cells and was enriched in chloroplasts where it was derived primarily from triunsaturated fatty acids (TFAs). High levels of MDA (most of which was unbound) were found within dividing cells in the root tip cell proliferation zone. The bulk of this MDA did not originate from TFAs. We confirmed the localization of MDA in transversal root sections. In addition to MDA in proliferating cells near the root tip we found evidence for the presence of MDA in pericyle cells. Remodeling of non-TFA-derived MDA pools occurred when seedlings were infected with the fungus Botrytis cinerea. Treatment of uninfected seedlings with mediators of plant stress responses (jasmonic acid or salicylic acid) increased seedling MDA levels over 20-fold. In summary, major pools of MDA are associated with cell division foci containing stem cells. The aldehyde is pathogen-inducible in these regions and its levels are increased by cellular mediators that impact defense and growth.

Mètode alternatiu a la modelització gràfica en el càlcul de l'espai necessari per crear zones lineals d'aparcament en vies urbanes

Aquest mètode permet calcular numèricament l'espai necessari per crear zones lineals d'aparcament d' n places sense haver de recórrer a la modelització gràfica. Està dissenyat especialment per trobar amb facilitat les característiques òptimes de zones d'aparcament en vies amb limitacions d'espai. Aquest estudi és una anàlisi trigonomètrica d'una àrea d'aparcament tenint en compte el comportament d'un vehicle estàndard en la maniobra d'estacionament.

Anàlisi bàsic de rutes òptimes a zones de catàstrofe

L'objectiu del projecte és desenvolupar un Sistema d'Informació Geogràfica (SIG) d'ús senzill, amb la finalitat de generar cartografia actualitzada de manera gairebé instantània que serveixi de recolzament a l'ajuda internacional desplegada en un país després d'una catàstrofe natural. La cartografia serà d'Haití, com a exemple de zona afectada per un terratrèmol. Amb el SIG els equips d'emergència podran indicar aquelles vies tallades, per poder tenir cartografia actualitzada. Igualment podran indicar un punt origen i un punt destí i el SIG els indicarà la ruta més curta, tenint en compte les carreteres tallades. El programari utilitzat per desenvolupar el projecte és GeoMedia Professional, Microsoft Access i Microsoft Visual Studio .NET. S'ha generat cartografia d'Haití en format vectorial.

Projecte HAITí SIG : anàlisi bàsic de rutes òptimes a zones de catàstrofe

Els Sistemes d'Informació Geogràfica s'han convertit en quelcom molt important en els darrers temps gràcies al desenvolupament de les tecnologies sobre les que es recolzen. Aquest projecte tracta sobre ells, i ho fa des de dos vessats: el teòric i el pràctic. En la part teòrica del projecte es farà una revisió del que són per a què serveixen els Sistemes d'Informació Geogràfica. Per a entendre'ls amb més garanties es tracten lleugerament alguns conceptes genèrics sobre geodèsia i cartografia. La part pràctica del projecte descriu de quina forma s'ha creat un Sistema d'Informació Geogràfica que permet el tractament de dades d'Haití i que facilita la creació de mapes diversos. Addicionalment, per a veure una utilitat real del que es pot fer amb ells, es descriu també de quina forma s'ha dissenyat una aplicació que permet realitzar el càlcul de rutes òptimes entre dos punts, partint com a base de la xarxa de carreteres d'Haití. Per a finalitzar, es descriu de quina manera s'ha implementat un control de trams de carretera intransitables, els quals no seran considerats en el càlcul de les rutes.