Ecologia del tram final del riu Ebre: la comunitat de macròfits i macroinvertebrats associats

Durant els últims anys al tram final del riu Ebre s’han produit canvis molt importants a l’ecosistema fluvial: l’augment de la transparència de l’aigua ha comportat una proliferació massiva de macròfits que ha provocat canvis en l’estructura tròfica i en la composició de les comunitats biològiques, representant un greu perill per espècies amenaçades com Margaritifera auricularia. A més del problema ecològic, els macròfits estan provocant molts problemes socio-econòmics perjudicant les captacions d’aigua (centrals nuclears, hidroelèctriques i regadius), creant problemes per a la navegació fluvial, i afavorint la proliferació d’espècies molestes com la mosca negra (Simulium erythrocephalum). Entre les diferents causes que podrien explicar aquests canvis en l’ecosistema hi ha: la disminució del fòsfor dissolt, la regularització i la disminució de cabals, i l’aparició d’espècies introduides com el musclo zebra. Segurament es tractarà d’un efecte combinat de les diferents causes però és necessari analitzar-les per tal de conèixer quines tenen més incidència i així, poder proposar mesures de gestió per als problemes ecològics que pateix el tram final de l’Ebre. Al present projecte de tesi (inclós en el projecte d’I+D: efectes de la millora de la qualitat de l'aigua i de l'alteració del règim de cabals sobre les comunitats biològiques del tram final del riu Ebre) s’estudiarà la comunitat de macròfits i macroinvertebrats associats per tal de determinar el paper que tenen en el canvis que s’han produit al riu durant els últims anys.

El fracàs escolar lligat necessàriament a un QI baix? Estudi del fracàs escolar d'un grup classe de l'Escola Pit-Roig

Davant la diversitat de teories que acompanyen al concepte de fracàs escolar i a la seva relació amb la intel·ligència, a continuació es presenta un estudi d'un grup classe de primària en un centre escolar de Barcelona ciutat, enfocat a verificar o rebutjar algunes de les teories clàssiques que parlen sobre l'èxit i/o el fracàs escolar i els factors predictius d'aquest, en concret el quocient intel·lectual, a l'igual que d'altres factors determinants amb aquest rendiment escolar. D'aquest grup classe, han estat tres els subjectes que han estat sotmesos a un estudi més profund per ser els que presenten fracàs escolar. Els materials utilitzats han estat diferents tests psicomètrics per valorar la intel·ligència de tot el grup classe, i les conductes adaptatives i la part emocional i relacional d'aquests tres alumnes, i un qüestionari per obtenir informació dels hàbits d'estudi de tot el grup classe. Les activitats realitzades han inclòs el passar aquests tests, observacions a l'aula del grup classe, a l'aula de reforç i al pati, passar el qüestionari a tot el grup classe, entrevistes amb aquests tres alumnes en concret, amb les seves famílies, amb la tutora del grup classe i amb la monitora de reforç. Els resultats obtinguts en aquest estudi ens han permès rebutjar les teories que correlacionen directament el quocient intel·lectual amb un predictor del rendiment escolar i de les conductes adaptatives, i a reafirmar que la metodologia d'ensenyament-aprenentatge influeix de forma directa en la motivació de l'alumnat en els seus estudis, en la comprensió de la nova informació, en l'atribució d'un significat a l'aprenentatge i en rendiment escolar.

Càlcul, disseny i fabricació d'una carrosseria autoportant en material compòsit per al vehicle de baix consum Àliga

El projecte és l’inici de la creació d’un nou prototip per a poder competir la temporada 2008 a la cursa de vehicles de baix consum Shell Eco-Marathon. El principal objectiu és aconseguir un xassís que redueixi, en la mesura del possible, el pes del prototip a la vegada que asseguri una millor rigidesa i millori l’ergonomia de tot el conjunt. Es dissenyarà tota la part estructural de la carrosseria, que serà sotmesa a càlcul mitjançant la tècnica dels elements finits i posteriorment es realitzarà una guia de producció per tal de guiar els membres de l’equip que en realitzin la producció

Poble de Dalt i poble de Baix

Estudi antropològic sobre la pervivència d'elements culturals a La Vall d'Uixó (Castelló) derivats de l'existència de dos nuclis urbans que han configurat el poble.

Art i Baix Ter : artistes actuals i paisatge

Aquest projecte de recerca proposa un estudi emmarcat en la realitat actual de lazona geogràfica del Baix Ter enfocat des d’un prisma transversal que col·labori a feraflorar noves reflexions sobre el territori i el paisatge a partir d’algunes de les aportacionsque s’estan produint des de les arts plàstiques.La investigació pretén omplir un buit historiogràfic existent pel que fa alpatrimoni d’art contemporani de la zona, tenint en compte la notorietat de la sevariquesa cultural i artística. Es proposa analitzar algunes de les figures artístiques mésrellevants que hi treballen i seleccionar d’aquelles que treballin més directament sobre elterritori, el paisatge i la formació de nous valors al seu entorn

L'Escolarització compartida a la comarca del Baix Empordà

L’escola els Àngels és el centre públic a nivell comarcal que atén a 57 alumnes amb necessitats educatives especials dels quals 15 realitzen una escolarització compartida a escoles ordinàries de les seves poblacions. Aquesta modalitat d’escolarització contempla la possibilitat que un alumne amb discapacitat pugui realitzar la seva jornada escolar a un centre ordinari i al centre d’educació especial a la vegada. Aquest treball doncs, neix i s’emmarca dins el context del Baix Empordà i més concretament en aquesta escola d’educació especial

Projecte d’una granja d’engreix porcí de 1.200 caps al terme municipal de Bellcaire d’Empordà (Baix Empordà)

El projecte té com a objectiu la construcció d’una nau per a ús ramader, concretament per a l’engreix de porcs, així com de les instal•lacions necessàries per a fer-la viable. Aquesta granja d’engreix serà un complement per a l’activitat actual de la finca. L’edificació disposarà, a més de la zona d’estabulació, d'un vestidor amb lavabos i un petit magatzem. Serà necessari disposar de sitges per al pinso, dipòsits d'aigua i bassa de purins. Pel que fa a l'apartat productiu, l'objectiu de l’explotació és l’obtenció d’una producció de 1.000 porcs d’engreix per cicle productiu. Cada any hi haurà 2,5 engreixades, el que representa 2.500 porcs teòrics/any

Prototip culata del vehicle de baix consum (equip EPS-UdG Shell Eco)

Aquest projecte s’ha portat a terme per tal de millorar en diferentsaspectes el motor Honda Gx35 , del vehicle de baix consum de la Universitat deGirona (Udg). Aquest és un motor de combustió interna de gasolina (cicle Otto).L’objectiu és el disseny d’una culata per poder minimitzar el consum de gasolina, la qual s’ha de poder acoblar amb el motor Honda Gx35. Aquest motor,prèviament s’haurà de modificar per poder-hi instal•lari la nova culata

Industrialització i fabricació d'una carrosseria d'un vehicle de baix consum

El projecte es desenvolupa amb la intenció de millorar ell cotxe queparticipa, en nom de la Universitat de Girona, a la shell eco-marathon en lacategoria de prototips i amb gasolina com a combustible.El motiu principal que ha donat peu a aquest projecte és la realització d’unestudi aerodinàmic que ha desembocat en un disseny totalment nou de lageometria de la carrosseria. Aquest estudi i el disseny aerodinàmic de lacarrosseria obtingut es pot consultar al projecte titulat “Disseny i estudi del’aerodinàmica del vehicle àliga” de l’autor Albert Marron

Geologia del Baix Ter

Article que analitza el valor i lasingularitat de les zones humides del Baix Ter, tenint en compte la descripció de les característiques geològiques de la Plana del Ter i dels diferents ambients morfodinàmics que s' hi troben

Tortosa a les sessions de Corts catalanes de 1632: Pere Joan Miravall, un síndic fatarellut "al peu de la obra"

Comunicació presentada a les Jornades d'Estudi Sobre el Municipi Abans de la Nova Planta (1716), celebrades a La Fatarella (Tarragona) el 19 i 20 d'abril de 2008.

Sebastià Juan Arbó, autotraductor: de terres de l'Ebre (1932) a Tierras del Ebro (1940)

Sebastià Juan Arbó (1902-1984) era un escriptor en llengua catalana fins a la Guerra Civil espanyola. Arran del desenllaç de la guerra, Arbó va esdevenir un escriptor tant en llengua catalana com en llengua castellana. Aquest pas d’una llengua a una altra va tenir un pas intermedi: l’autotraducció. A partir de la seva primera autotraducció al castellà (Tierras del Ebro, 1940), Sebastià Juan Arbó es va introduir en les lletres castellanes. Aquesta tasca autotraductora, que encetà el 1940, no l’abandonà en la resta de la seva obra catalana i mai no l’exercí en la seva obra escrita originalment en llengua castellana.Amb aquest treball de recerca es vol establir, en primer lloc, un mètode d’anàlisi per a l’autotraducció de Terres de l’Ebre, de Sebastià Juan Arbó, que pugui ser exportable a l’anàlisi d’altres autotraduccions, i, en segon lloc, analitzar un fragment de les primeres edicions en català (1932) i castellà (1940) de Terres de l’Ebre, que permeti reconèixer-hi les tendències autotraductores de Sebastià Juan Arbó.

Les nàiades i altres bivalves d'aigua dolça del Baix Ter

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. L’objectiu del treball han estat tres. Primerament, conèixer les diferents espècies de nàiades i altres bivalves d'aigua dolça en general i, especialment, les que poden trobar-se al Baix Ter. Posteriorment, assenyalar la seva distribució i avaluar l'estat de les poblacions. I, finalment, comprovar que en sap la població de Torroella de Montgrí d'aquests mol•luscs.

Característiques geomorfològiques de la Pedralta (Baix Empordà, Girona)

Descripció de les característiques geomorfològiques de La Pedralta, entre els municipis de Santa Cristina d'Aro i de Sant Feliu de Guíxols