Diagnòstic de competències interculturals en l'Administració pública

La naturalesa multicultural de la nostra societat està generant requeriments nous als i les professionals de l'Administració pública. Els nous usuaris i usuàries dels serveis públics presenten condicionants i necessitats específiques derivats de la seva situació administrativa i el seu origen cultural. El present estudi planteja dos objectius: 1) la identificació de les necessitats formatives en relació amb les competències interculturals del personal del Servei d¿Ocupació de Catalunya que està en contacte amb persones immigrades i 2) el disseny d'una proposta de formació en competències interculturals per al Servei d'Ocupació de Catalunya. Els àmbits on es necessiten més aquestes competències són la gestió i solució de conflictes interculturals, les habilitats de comunicació i relació amb persones de diferents cultures, el coneixement d'altres cultures, el coneixement del fet migratori en el nostre context i el paper dels estereotips i prejudicis en les relacions. Aquesta investigació ha obert molts interrogants i possibles línies de futur com la necessitat d'aprofundir en l'avaluació de la formació intercultural i la realització de més diagnòstics en altres àrees de l'Administració com la sanitat, els serveis socials o la seguretat ciutadana per contrastar informació i continuar determinant el perfil de competències interculturals requerides per al treball en aquest camp. Així mateix, es considera que seria rellevant realitzar algun estudi comparatiu amb altres administracions i països que permetés avaluar la transversalitat de les competències identificades, així com l'efectivitat de diversos models de formació intercultural.

Pla d'acollida per a la integració d'adolescents i joves nouvinguts a la ciutat de Sant Boi de Llobregat

L'estudi que presentem té com a primer objectiu conèixer en profunditat les necessitats dels i les adolescents i joves immigrats i la realitat actual dels diferents serveis per a donar resposta a aquestes necessitats. Un segon objectiu ha estat elaborar conjuntament amb els agents socials i les entitats de Sant Boi un pla d'acollida per facilitar la integració d¿aquests adolescents i joves, així com la coordinació dels diferents agents, entitats i serveis municipals. Per aquest motiu es planteja una investigació col·laborativa amb diferents agents i entitats representatius del teixit social de la població, i amb els/les tècnics/iques de les diferents regidories de l'Ajuntament (joventut, serveis socials, nova ciutadania, participació i educació). Els objectius generals de la investigació són els següents: a) fer una anàlisi de necessitats dels i les adolescents i joves immigrants de la població de Sant Boi amb referència a la seva participació social; b) realitzar un estudi diagnòstic de l'acollida d¿adolescents i joves immigrants en el teixit associatiu i social en el municipi de Sant Boi de Llobregat; c) elaborar un pla d'acollida integral per als i les adolescents i joves nouvinguts a la ciutat de Sant Boi. El disseny de la investigació segueix les fases d¿una avaluació participativa. Al llarg del procés s'ha treballat de forma consensuada entre l'equip de recerca i els agents socials de la zona: Administració pública i entitats d'iniciativa social. L'anàlisi de necessitats i la diagnosi de l'atenció socioeducativa dels i les joves immigrats s'ha desenvolupat a través de dos instruments de recollida d'informació: un qüestionari per als i les joves, fonamentat en un model dinàmic de ciutadania i una entrevista semiestructurada als agents socials de la zona. Les conclusions, les hem classificat segons els eixos i àmbits del nou Programa municipal transversal per a nova ciutadania de Sant Boi i en forma de propostes a partir de les necessitats detectades.

Diagnòstic de competències interculturals en l'Administració pública

La naturalesa multicultural de la nostra societat està generant requeriments nous als i les professionals de l'Administració pública. Els nous usuaris i usuàries dels serveis públics presenten condicionants i necessitats específiques derivats de la seva situació administrativa i el seu origen cultural. El present estudi planteja dos objectius: 1) la identificació de les necessitats formatives en relació amb les competències interculturals del personal del Servei d¿Ocupació de Catalunya que està en contacte amb persones immigrades i 2) el disseny d'una proposta de formació en competències interculturals per al Servei d'Ocupació de Catalunya. Els àmbits on es necessiten més aquestes competències són la gestió i solució de conflictes interculturals, les habilitats de comunicació i relació amb persones de diferents cultures, el coneixement d'altres cultures, el coneixement del fet migratori en el nostre context i el paper dels estereotips i prejudicis en les relacions. Aquesta investigació ha obert molts interrogants i possibles línies de futur com la necessitat d'aprofundir en l'avaluació de la formació intercultural i la realització de més diagnòstics en altres àrees de l'Administració com la sanitat, els serveis socials o la seguretat ciutadana per contrastar informació i continuar determinant el perfil de competències interculturals requerides per al treball en aquest camp. Així mateix, es considera que seria rellevant realitzar algun estudi comparatiu amb altres administracions i països que permetés avaluar la transversalitat de les competències identificades, així com l'efectivitat de diversos models de formació intercultural.

Els Itineraris educatius dels joves extutelats a Europa

Dins del 7è Programa marc de la Unió Europea, s'ha endegat un estudi, que va del 2008 al 2010 a cinc països –Regne Unit, Dinamarca, Hongria, Suècia i Espanya (centrat a Catalunya)– que té per objectiu explorar els factors que afavoreixen i ajuden els joves tutelats i extutelats a continuar els seus estudis després de l'escolaritat obligatòria. Cada equip de recerca esta duent a terme un estudi de casos que consisteixen a fer, d'una banda, entrevistes amb responsables de serveis socials i de protecció a la infància, i, d'altra banda, entrevistes en profunditat amb joves d'entre 19 i 21 anys que han estat tutelats almenys un any de la seva vida i que ho estaven a l'edat de 16 anys, i, finalment, entrevistes amb educadors, acollidors o persones que han estat claus a les seves vides. Els joves seleccionats seran entrevistats de nou un any més tard per veure en quina mesura s'han pogut fer els seus plans. L'objectiu del present article és doble: d'una banda, aportar algunes de les dades que s'han obtingut de la primera fase ja conclosa sobre revisió dels estudis existents en aquest àmbit i, de l'altra, obrir un debat, poc present encara al nostre país, que pot culminar el proper març del 2010 amb motiu d'unes jornades a Catalunya on es podran presentar, compartir i debatre els primers resultats de la investigació

Gènere i sexoafectivitat segons els adolescents dels usuaris dels centres oberts de la ciutat de Girona

L’objectiu d’aquest treball és conèixer la percepció que tenen els adolescents usuaris dels centres oberts de la ciutat de Girona sobre la sexualitat, l’afectivitat, quins rols de gènere se’n deriven i quines creences els sustenten. El disseny del treball ha estat qualitatiu, observacional, grups de discussió. Pel que fa als subjectes i al mètode, la població seleccionada ha estat de 33 adolescents i joves d’edats compreses entre els 12 i els 22 anys, usuaris de quatre centres oberts de Girona: el centre obert de Taialà, el Centre Obert de Font de la Pólvora (Onyar), el Centre Obert de Santa Eugènia i el Centre Obert del Barri Vell. Es van dur a terme grups de discussió d’una hora de duració sense descans amb d’entre 6 i 8 persones a partir d’un guió format per diversos mites i frases en relació a diversos temes (El festeig, la virginitat, la curiositat pel cos i per la sexualitat, els anticonceptius i les principals fonts d’informació) sobre les que havien de dir si estaven d’acord o no i qui creien que les deia (si un noi o una noia). Sobre els resultats del treball cal dir que s’ha observat la persistència d’algunes creences del model del amor romàntic en relació al rols de gènere com la definició de la dona vinculada a papers de cura i prevenció, una dona que té accés a la sexualitat però segueix estan catalogada per la vivència d’aquesta essent una persona “respectable” o una “puta”, que pren un rol més actiu en la iniciativa però no el l’assertivitat en les relacions; i un home, més impulsiu i sexual. En relació als comportaments sexuals destacar l’embaràs no desitjat com la principal preocupació de les relacions i el desconeixement/confusió entre els mètodes anticonceptius i de barrera disponibles a la xarxa de salut. Apareix la pornografia com a model emergent de relacions sexuals i models de relació entre homes i dones, en contraposició a altres fonts de informació i consulta tradicionals com els amics que segueixen essent la més significativa, la família, els serveis socials i educatius, i Internet. Com a conclusió cal dir que queda palesa la necessitat de incorporar una perspectiva de gènere en la formació curricular dels joves i el fet de seguir replantejant les millors estratègies d’intervenció per una concepció integradora de la sexualitat

L’impacte social dels plans i dels projectes territorials. El cas de Catalunya

L’article analitza l’impacte social dels plans i dels projectes territorials entès com la percepció que una societat local té de les conseqüències que comportarà una intervenció determinada sobre el territori. La configuració d’un quart poder territorial format per moviments socials i la crisi del sistema de representació ciutadana han refermat la importància de l’impacte social, el qual té una incidència notable en les intervencions que afecten el territori, i això en provoca ben sovint la paralització o la modificació. Calen mecanismes per incorporar l’impacte social des que es comença a plantejar un projecte per evitar situacions d’estancament, per estudiar alternatives més òptimes i per reconèixer els valors territorials tal com són percebuts per la societat local

Prestacions en benefici de la comunitat i realització de tasques socioeducatives en justícia juvenil

Els joves als quals se’ls ha imposat una mesura de realització de tasques socioeducatives (RTS) o de prestacions en benefici de la comunitat (PBC) presenten un alt fracàs escolar, majoritàriament amb baix rendiment i abandonament dels estudis en la meitat dels casos. Un de cada tres joves prové d’una família amb algun tipus de problemàtica específica o una economia insuficient. Els resultats indiquen, però, que els joves que realitzen tasques socioeducatives solen acumular més problemàtiques que els de PBC, ja sigui a nivell personal, familiar o social. Quant al perfil penal i criminològic, el 63% dels nois i noies d’aquestes dues mesures té antecedents. La taxa de reincidència de RTS és del 31,1% i la de PBC del 25,2%. Alguns dels factors que els joves reincidents mostren en més proporció són tenir un grup d’iguals dissocial, estar en contacte amb els serveis socials o tenir antecedents. Els reincidents de RTS també presenten més proporció de consum de tòxics, problemes de salut mental, fracàs escolar i una ocupació del temps desestructurada i amb conductes de risc. Comparant aquests resultats amb estudis respecte altres programes i mesures de Justícia juvenil podem concloure que la taxa de reincidència global a Catalunya és del 28,9% i l’específica de Medi obert és del 27,8%.

La renda mínima d'inserció: una eina útil d’inserció social en el món local

La crisi actual ha agreujat la situació socioeconòmica de nombroses persones i famílies , esdevenint una realitat social cada vegada més complexa . Aquest nou context, ha portat a que aquesta nova bossa de persones hagin de recórrer a demanar suport als serveis socials bàsics. Persones que fins aquest moment havien estat en una situació normalitzada i en aquests moments estan en el llindar de l’exclusió social. El treball Sorgeix de la necessitat del món local, concretament de l’Àrea Bàsica de Serveis Socials del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, de disposar d’eines d’inserció social per a les persones perceptores de la renda mínima d’inserció de la comarca, que formen part d’aquest col·lectiu en risc d’exclusió. Planteja la importància que des del món local es creïn aliances amb entitats , associacions diverses i de diferents àmbits , per tal d’adequar les respostes i les mesures d’inserció social segons la realitat de cada persona i família a través de diferents tasques col·laboratives, dins la seva comunitat, el seu entorn més immediat. Presenta la renda mínima com una via útil i necessària per lluitar contra la pobresa i a favor de la inclusió social

Consideracions sobre l'Estat del Benestar contemporani: perspectiva des del treball social

El present assaig és una modesta i particular reflexió sobre alguns aspectes de les polítiques socials que configuren l’Estat del benestar en el nostre país i en aquest primer lustre del segle XXI. L’objectiu genèric no és altre que “prendre el pols” i fer una temptativa de diagnosi de l’estat que presenta aquest complex institucional encarregat d’accionar els mecanismes de protecció social. Per fer dita aproximació seguiré un itinerari del més general al més concret. En el primer apartat dibuixo a grans trets un esbós de la qualificació que atribueixo a l’actual situació del benestar. En el segon punt desgrano els que crec que són els principals problemes amb que s’enfronten els sis sistemes de l’Estat del benestar. I en el darrer epígraf aventuro les accions en que podria implicar-s’hi específicament el treball social.

L’emprenedoria en treball social. Es pot viure fent treball social per compte propi?

En època de crisi com la que estem vivint pot semblar estrany plantejar-se la possibilitat emprenedora en treball social com a activitat per compte propi. Aquí es reflexiona sobre l’oportunitat de fer-ho i s’analitza què podem entendre en l’actualitat per emprendre i quines característiques comporta. També es valoren les dificultats que la pròpia disciplina presenta quan algú, eventualment, es pugui plantejar la via emprenedora i les coses que cal tenir en compte per sortejar-les. Finalment, es presenten algunes experiències d’emprenedoria des del treball social o en relació amb aquest i se n’aventuren algunes possibilitats que es podrien explorar en un futur.

Prestaciones en beneficio de la comunidad y realización de tareas socioeducativas en justicia juvenil

Los jóvenes a los que se les ha impuesto una medida de realización de tareas socioeducativas (RTS) o de prestaciones en beneficio de la comunidad (PBC) presentan un alto fracaso escolar, mayoritariamente con bajo rendimiento y abandono de los estudios en la mitad de los casos. Uno de cada tres jóvenes proviene de una familia con algún tipo de problemática específica o una economía insuficiente. Los resultados indican, sin embargo, que los jóvenes que realizan tareas socioeducativas suelen acumular más problemáticas que a los que se les ha impuesto una PBC, ya sea a nivel personal, familiar o social. En cuanto el perfil penal y criminológico, el 63% de los chicos y chicas de estas dos medidas tiene antecedentes. La tasa de reincidencia de la RTS es del 31,1% y la de PBC del 25,2%. Algunos de los factores que los jóvenes reincidentes muestran en mayor proporción son tener un grupo de iguales disocial, estar en contacto con los servicios sociales o tener antecedentes. Los reincidentes de RTS también presentan mayor proporción de consumo de tóxicos, problemas de salud mental, fracaso escolar y una ocupación del tiempo desestructurada y con conductas de riesgo. Comparando estos resultados con estudios respecto a otros programas y medidas de Justicia juvenil podemos concluir que la tasa de reincidencia global en Cataluña es del 28,9% y la específica de Medio abierto es del 27,8%.

Lifestyle of the Elderly Receiving Home Care in Spain

The aim of this study is to examine the lifestyle characteristics and health status of the elderly in order to identify aspects that might help promote active ageing. Participants were 26 elderly citizens aged 75 or over who were the recipients of home care services in Vilafranca del Penedès (Barcelona, Spain). They were recruited by means of convenience sampling, and a case study approach was adopted. Fieldwork was conducted in April 2007, with a specially designed questionnaire administered in the context of an in-depth interview. Quantitative data were analyzed with SPSS 15, while qualitative data were analysed and grouped by category. The results indicated that 53.8% of the elderly interviewees perceived their health status as being regular, most did not have adequate nutrition and hydration, while 42.3% had chewing problems and 65.3% presented slight dependence. Most of them received visits at home, but did not go on leisure outings. The only exercise they took was walking. These findings highlight the need to promote and strengthen activities for healthy ageing, and to ensure that people over 75 receive adequate care. Programmes should be implemented to improve those aspects that are currently under-addressed.

Lifestyle of the Elderly Receiving Home Care in Spain

The aim of this study is to examine the lifestyle characteristics and health status of the elderly in order to identify aspects that might help promote active ageing. Participants were 26 elderly citizens aged 75 or over who were the recipients of home care services in Vilafranca del Penedès (Barcelona, Spain). They were recruited by means of convenience sampling, and a case study approach was adopted. Fieldwork was conducted in April 2007, with a specially designed questionnaire administered in the context of an in-depth interview. Quantitative data were analyzed with SPSS 15, while qualitative data were analysed and grouped by category. The results indicated that 53.8% of the elderly interviewees perceived their health status as being regular, most did not have adequate nutrition and hydration, while 42.3% had chewing problems and 65.3% presented slight dependence. Most of them received visits at home, but did not go on leisure outings. The only exercise they took was walking. These findings highlight the need to promote and strengthen activities for healthy ageing, and to ensure that people over 75 receive adequate care. Programmes should be implemented to improve those aspects that are currently under-addressed.