997 resultados para Sermons catalans -- S. XIV
Resumo:
14, pt.2
Resumo:
11, pt.2
Resumo:
14, pt.1
Resumo:
Em um ensaio fatorial NPK 2x2x2 usou-se a técnica das parcelas subdivididas para estudar o efeito da matéria orgânica na presença e ausência da adubação mineral na colheita e na composição das fôlhas. Verificou-se que sòmente o N e o K e a matéria orgânica aumentaram as colheitas significativamente em 6 anos agrÃcolas. As produções anuais apresentam, entretanto, tendência decrescente. As doses de N e K empregadas mostraram-se suficientes para manter nas fôlhas um nÃvel adequado dêsses dois elementos.
Resumo:
IX
Resumo:
VIII
Resumo:
Plantas de arroz, variedades IAC-25 e IAC-47 foram cultivadas em solução nutritiva completa e com excesso de Al, Cl e Mn (25, 1750 e 25 ppm, respectivamente). As últimas não completaram o ciclo. Foram observados sintomas tÃpicos de toxidez. A produção de matéria seca foi mais afetada pelos tratamentos na variedade IAC-47. Ambas as variedades mostraram-se mais sensÃveis a toxidez de Mn que à de Al. Foram determinados os teores foliares de Al, Cl e Mn associados à toxidez correspondente.
Resumo:
Com o objetivo de determinar a curva de crescimento da planta, pelo acumulo de matéria seca, foi colhido material de uma plantação de crisântemo situada no municÃpio de Campinas, SP, devidamente adubada e conduzida. O delineamento estatÃstico foi inteiramento casualizado com quatro repetições e amostragens das plantas realizadas aos 6, 27, 55, 69, 83, 97, 111 e 125 dias após o plantio, divididos em folhas e hastes e secas em estufa a 80°C. Os autores constataram que o crescimento da planta é constante até aos 55 dias, sendo que, a partir desse perÃodo apresenta um brusco aumento caracterizado nas hastes, por um crescimento contÃnuo até o final do ciclo da cultura e nas folhas, por uma estabilização a partir dos 111 dias.
Resumo:
El paper tracta de l’evolució de les polÃtiques de gènere i la seva implementació en les ciutats catalanes més grans de 20.000 habitants. L’article mostra l’interès en tractar la qüestió com a polÃtica pública i la importà ncia que totes les localitats catalanes majors de 20.000 habitants li han atorgat. A través d’un ampli seguit d’entrevistes l’autora mostra que no totes les polÃtiques poden ser qualificades de polÃtiques de gènere, i tot i que les ajuntaments estan interessats en aplicar polÃtiques de gender mainstreaming, no totes les actuacions públiques poden ser-ne considerades com a tals. Hi ha encara molt per a prendre i, tot i que els govern locals hi estan interessats, el camà encara pot ser llarg.
Resumo:
Si bé durant el primer quart del segle XX la presència de republicans en el Senat fou sempre escassa, l'autor ha comptabilitzat, entre 1903 i 1923, 31 actes de republicans en el conjunt d'Espanya, 16 de les quals corresponen a senadors catalans. Durant aquest perÃÂode, Catalunya fou el baluard més potent del republicanisme a Espanya.
Resumo:
Foram examinados na presente parte do nosso Catálogo os grãos de pólen das NYCTAGINACEAE e PHYTOLACCACEAE de Santa Catarina. Ambas são famÃlias euripalinas, apresentando grãos de diversos tipos polÃnicos , tanto nas aberturas, quanto à estrutura de suas exinas. CaracterÃsticos para as duas famÃlias, são os grãos providos de espÃculos supratectais e fragmentos de sexina sôbre as suas aberturar, sejam elas colpos ou poros. Existem, entretanto, grãos desprovidos de espinhos. Além das chaves para o reconhecimento dos grãos de polén estudados das duas famÃlias, é feita uma apreciação filogenética destas espécies em bases palinológicas.
Resumo:
Hem estudiat la influència de la polÃtica cientÃfica francesa a Espanya entre 1946 i 1964, la seva repercussió a Barcelona i la creació de diverses institucions patrocinades pel govern francès. Hem analitzat els cursos de mecà nica quà ntica dels anys seixanta que va impartir l’agregat cientÃfic francès a Barcelona i que són els primers que presentaven la fÃsica teòrica que es practicava als Estats Unit a llicenciats espanyols. Hem analitzat el programa de beques que va permetre estudiar a França a molts estudiants de fÃsica catalans. Finalment hem revisat la carrera d’un grup destacat d’aquest fÃsics que van quedar-se a França.
Resumo:
Una de les contribucions de la recerca sobre concepcions prèvies dels estudiants en ciències durant els darrers 25 anys ha estat mostrar la influència del context sociocultural dels nois i noies en les idees i concepcions que desenvolupen i mantenen des de la seva infà ncia. Hi ha l’acord que algunes diferències en les concepcions poden dependre de la cultura social en la qual s’integren. Alguns investigadors també pensen que els esquemes argumentatius també poden ser influenciats per la cultura de les comunitats. Els contextos Català i Anglès semblen similars, ambdós formen part del context cultural de les societats desenvolupades; per tant, podem pensar que els esquemes argumentatius que els estudiants apliquen, poden tenir moltes similituds, però també importants diferències. Les dades analitzades provenen de les respostes escrites dels estudiants individuals i de les transcripcions de 8 grups de discussió sobre quatre tasques. L’anà lisi es fa a tres nivells: 1)comparació del nombre d’arguments entre tasques i entre països, 2) qualitativa i descriptiva comparació entre tipus d’esquemes argumentatius per tasques i per països i 3) explicació de tipus d’esquemes argumentatius que es donen molt, i identificació d’estructures argumentatives complexes que lliguen diversos esquemes en un argument més gran i que poden caracteritzar l’argumentació d’alguns grups (aplicant Toulmin) i que poden ser indicadors d’aspectes cooperatius i de canvis de punts de vista en les discussions. Els resultants ens indiquen que encara que els estudiants Catalans dediquen més temps a les discussions, la ratio nombre d’esquemes per unitat de temps és similar als dos països. S’han trobar algunes diferències entre tipus d'esquemes per països i per tasques, també que molts arguments es basen en valors i idees preconcebudes. S’han pogut identificar també algunes estructures argumentatives complexes no gaire comunes.