1000 resultados para Sòl, Ús agrícola del -- Anàlisi -- Catalunya -- Selva
Resumo:
Ressenya del llibre de Rosa Congost Notes de societat, interessant aportaci al coneixement de les millors famlies de La Selva entre 1768 i 1862, entenent com a millors famlies les ms benestants o amb major poder econmic. Lestudi es fa a partir bsicament de lanàlisi sistemtica de les dades del Registre dHipoteques
Resumo:
El paisatge agrari -ents en termes fsics- s una construcci humana fruit d'una activitat productiva -la practica de l'agricultura- a traves de la qual s'imprimeix conscientment una determinada forma als espais naturals tot cercant l'adaptaci dels objectius productius a les variades condicions del medi. Els elements que componen un paisatge agrari sn mltiples i abasten des del tipus de poblament fins a la forma de les parcelles, passant pel sistema hidrogrfic, el mode d'apropiaci dels espais, les caracterstiques de l'explotaci ramadera i les formes d'aprofitament del sl. En aquest article ens ocuparem d'un dels components del paisatge agrari de la comarca del Baix Empord, concretament dels usos del d l i de les principals lnies productives que caracteritzaven l'agricultura baixempordanesa a mitjan segle XIX. La primera qesti que tractarem ser la de la paralitzaci del procs d'expansi de l'rea conreada just desprs de les dcades centrals del segle, aspecte de gran inters tant per la seva precocitat en el context catal i espanyol, com pel fet que revela un canvi en l'evoluci del sector estretament relacionat amb una remarcable disminuci de la pressi demogrfica. En segon lloc, a partir de la contrastaci de fonts documentals de naturalesa diversa (amillaraments, estadstiques provincials, interrogatoris municipals i comptabilitats privades), realitzarem un intent de quantificar el pes dels diversos aprofitaments i la seva distribuci geogrfica. I, finalment, plantejarem la qesti de la intensificaci de l's del sl a travs del retrocs del guaret blanc i la difusi de rotacions complexes, qesti clau en l'avaluaci de l'eficincia econmica del sistema agrari baixempordans
Resumo:
L'objectiu d'aquest article s presentar les lnies bsiques de l'evoluci del paisatge vegetal d'una part d'una rea geogrfica que des de l'antiguitat ha estat un passads histric d'assentaments i comunicacions i que comprn les comarques de la Selva, del Valls Oriental i del Valls Occidental Biogeogrficament es tracta d'una zona de contacte entre el mn mediterrani, representat a nivell climtic per l'alzinar litoral, i l'eurosiberi, que t com a principals comunitats climtiques la roureda de roure martinenc i la fageda amb ellbor verd
Resumo:
L'objectiu d'aquesta tesi s estudiar el funcionament real de la servitud catalana medieval. Per aix s'estudien els homenatges i els cobraments dels mals usos rebuts i aplicats per l'Almoina del Pa de la Seu de Girona sobre els seus remences al llarg dels segles XIV i XV i, ms concretament, entre 1331 i 1458. Aquestes dates han estat determinades per la documentaci generada per l'esmentada instituci benfica. El primer llibre de comptes conservat s de l'any 1331. En aquests llibres de comptes els pabordes encarregats de gestionar l'Almoina hi consignaven tots els seus ingressos i totes les despeses. La data final tamb ha estat fixada per la documentaci, perqu a partir d'aquest moment deixem de trobar constncia escrita del pagament dels mals usos i de la prestaci d'homenatges. La importncia dels mals usos, s a dir, aquells pagaments que gravaven als serfs pel fet de ser-ho, a la Catalunya de la baixa edat mitjana s una qesti fora de discussi. Bona part dels historiadors -Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- atribueixen als mals usos, als homenatges i a la seva continuada exigncia els dos alaments remences contra les senyories feudals a partir de l'any 1462. Segons aquestes hiptesis, la lluita per suprimir els mals usos i aconseguir la llibertat individual s la ra de les guerres remences de finals del segle XV. Com s sabut van quedar resoltes amb la Sentncia Arbitral de Guadalupe, dictada pel rei Ferran II, que va suprimir definitivament la servitud de les terres catalanes. Malgrat la importncia que els historiadors han concedit a l'existncia dels mals usos i, sobretot, a la manca de llibertat dels remences, no hi ha estudis sistemtics sobre la seva aplicaci a la prctica. Per aix, l'objectiu d'aquesta tesi s estudiar tots els mals usos i tots els homenatges aplicats i rebuts per una sola senyoria -l'Almoina del Pa de la Seu de Girona-, els remences de la qual van participar activament en ambdues guerres i que s representativa, sense cap mena de dubte, del que succea en la dicesi gironina. A ms a ms, cal assenyalar que l'estudi comprn un perode de temps que inclou circumstncies tan cabdals com la pesta negra i la resta de catstrofes del segle XIV i el segle XV fins a la primera guerra remena. Com s sabut, els remences catalans estaven sotmesos a sis mals usos: la redempci de persones (mitjanant la qual aconseguien la seva llibertat), les firmes d'espoli forades (que havien de pagar quan es casaven en determinades circumstncies), la intstia i l'eixrquia (que gravaven la mort intestada i sense descendents), l'rsia (que penalitzava la crema accidental del mas o la masada) i la cugcia (exigida a les dones considerades adlteres). Els remences confirmaven la seva dependncia d'una senyoria en els corresponents homenatges o reconeixements de domini que havien de prestar quan n'eren requerits. Aquesta tesi consta de deu captols a ms d'una introducci (o primer captol) i d'unes conclusions. El segon captol s dedicat a la descripci de les fonts utilitzades, entre les que destaquen els llibres de comptes dels pabordes, i on queda prou palesa la importncia del fet d'haver pogut disposar d'una excepcional font seriada, a ms a ms de pergamins. El tercer correspon a l'estudi de la instituci tractada, que tenia terres a les actuals comarques del Girons, La Selva, l'Alt i el Baix Empord i el Pla de l'Estany. En el quart captol hi analitzo els problemes generats a l'hora d' intentar conixer el nombre de persones que eren prpies de l'Almoina i saber de quins masos provenien. A continuaci segueixen els quatre captols que constitueixen el cos central de la tesi. Al seu torn, la seva anàlisi va ocasionar l'elaboraci dels tres darrers. En el captol cinqu s'estudien tots els homenatges rebuts per l'Almoina entre els anys 1300 i 1457, tant els que figuren en els manuals de comptes com els conservats en pergam. En total, tenim documentats 1258 dels homenatges o reconeixements de domini rebuts per la instituci. El captol segent s dedicat a l'estudi de les firmes d'espoli forades i als 424 cobraments fets per l'Almoina per aquest concepte, entre els anys 1331 i 1452. En els captols set i vuit, s'analitzen els mals usos que gravaven les sortides del domini, tant les voluntries com les involuntries. El resultat obtingut s que entre 1331 i 1458, la instituci va concedir la llibertat a 557 persones bona part de les quals van tornar a adscriure's de nou a una altra senyoria. El nombre d'aquests sortides contrasta amb el cobrament per part de l'Almoina, entre aquestes mateixes dates, de noms 105 intsties i eixrquies; dit d'una altra manera, fins l'any 1445 va ingressar diners en concepte de 23 intsties, fins el 1458 per 68 eixrquies i fins el 1406 per 14 intsties i/o eixrquies. Els captols 9 i 10 tracten del significat i les limitacions que comportaven els mals usos, com a trets definitoris de la pertinena a la servitud, sobre les persones que hi estaven sotmeses. Finalment, el darrer captol analitza el compliment de la sentncia dictada pel rei Alfons el Magnnim l'any 1457 en la que suspenia la servitud al Principat de Catalunya. Queda fora de dubte que pocs anys abans de la primera guerra remena els homenatges i els mals usos havien deixat d'aplicar-se.
Resumo:
Aquest estudi est vinculat al projecte que desenvolupa el CREAF-UAB, destinat a estudiar la degradaci i toxicitat dels nonilfenols (contaminant orgnic) presents en els fangs de depuradora i el seu comportament en el sl. Mitjanant laplicaci del tractament de compostatge saconsegueix millorar les propietats del fang residual, aix com degradar els contaminants orgnics ms persistents. La idea de lestudi sorgeix de la determinaci de leficcia del procs de compostatge en lestabilitzaci dels fangs, avaluant la variaci dels parmetres fisicoqumics del fang i el nivell de toxicitat pels organismes del sl. La metodologia destudi es basa en la utilitzaci al laboratori de bioassaigs ecotoxicolgics amb espcies representatives del sl Lobjectiu principal de lestudi s determinar els efectes del procs de compostatge en la millora de la toxicitat dels fangs de depuradora utilitzats com a fertilitzant orgnic en camps agrcoles. Un segon objectiu s determinar la quantitat de fang de depuradora i de compost aplicats als sls agrcoles sense implicacions sobre els organismes representatius del sl.
Resumo:
Realizamos un estudio prospectivo sobre la influencia del tratamiento previo con antiagregacin plaquetaria en pacientes que sufren una hemorragia intracerebral espontnea. Se realiz un anàlisis de 90 pacientes recogidos consecutivamente y se estudi la influencia del tratamiento previo con antiagregacin sobre el crecimiento del hematoma, la evolucin clnica, la mortalidad y el pronstico funcional a los tres meses en comparacin con pacientes sin tratamiento previo con antiagregacin. Tras el anàlisis podemos concluir que el tratamiento previo con antiagregacin en la hemorragia intracraneal espontnea no influye sobre el crecimiento del hematoma, la evolucin clnica, la mortalidad ni el pronstico funcional.
Resumo:
Aquesta memria s un estudi sobre lavaluaci ambiental del nitrogen a Catalunya, tot analitzant levoluci que aquest element tant important ha tingut des del 1997 al 2003 en el nostre pas
Resumo:
Estudi sobre la classificaci i desclassificaci de sl en nuclis petits de lEmpord en aplicaci de la normativa territorial vigent
Resumo:
Parlar dhidrografia a la comarca de la Selva s parlar del Ter i de la Tordera, dels dos cursos fluvials bsics que estructuren la prctica totalitat de la xarxa hdrica de la demarcaci. Ambds, amb les seves conques respectives, tenen un paper determinant a lhora de definir les relacions que sestableixen entre societat i medi. Tenint en compte aquest punt de partida, al llarg del text es far una aproximaci als aprofitaments i recursos que se nobtenen, incidint sobretot en les seves singularitats. Pel cas del Ter el tema sabordar des de la perspectiva de la gran obra hidrulica ubicada dins els lmits de la comarca, per tenint en compte que el seu abast transcendeix lescala regional i que els recursos que proporciona, respecte a la Selva, sn ms de passada que destada. En canvi, quant a la Tordera, sincidir ms com a conca, els recursos i explotaci de la qual reverteixen de manera molt ms directa dins la comarca i rees venes com el Valls Oriental i lAlt Maresme. En darrer terme es far esment dalgunes de les problemtiques i contradiccions que comporta la gesti dun recurs tan valus com laigua
Resumo:
Comunicaci on es pretenen presentar alguns dels resultats ms significatius de la investigaci amb referncia a levoluci de les cobertes del sl a lAlt Empord entre 1957-2001, i parant especial atenci a les transformacions identificades en el paratge de closes
Resumo:
Se describe un conjunto de depsitos litorales localizados en la Costa Brava, que aparecen unos pocos metros por encima y por debajo del nivel del mar actual. En base a su gnesis se han agrupado en niveles de conglomerados de pie de acantilado, playas levantabas sincementar y playas sumergidas cementadas (beachrock). Su edad se ha establecido apartir de los fragmentos de cermica que contienen y de dataciones absolutas de 14C. Estos depsitos permiten detectaroscilaciones recientes del nivel del mar que se enmarcan en los ltimos estadios de la transgresin Flandriense
Resumo:
Se presentan de forma resumida los resultados geoambientales obtenidos en el estudio de un trmino municipal motivado ms por sistemtica de planteamiento por parte del responsable del Plan General, que por cuestin concreta planteada sobre este mbito en aquel trmino municipal. As y todo, la informacin obtenida influye sobre el Plan y pone de manifiesto circunstancias qenerales que sin ser aqudas son persistentes en el tiempo, por razones obvias del mbito terrestre, al que pertenecen
Resumo:
Concurso de mritos para la redaccin del Plan Parcial y proyecto de urbanizacin del rea Estratgica "Eixample Estaci"
Resumo:
Los cambios en los usos del suelo han contribuido de manera importante al incremento de gases de efecto invernadero en la atmsfera, especialmente de dixido de carbono, aumentando sus emisiones desde 1970 en un 80%. Estos cambios causan la alteracin de los suelos provocando un impacto sobre el ciclo del carbono, aumentando las tasas de descomposicin de la fraccin orgnica creando as un flujo de CO2 a la atmosfera. Entre las recomendaciones del Panel Intergubernamental de expertos sobre el Cambio Climtico (IPCC, en ingls), y contemplado en el Protocolo de Kyoto, se encuentra el proceso de secuestro de carbono en suelos, que implica la eliminacin del CO2 atmosfrico por parte de las plantas y su almacenamiento como materia orgnica del suelo. Para poder favorecer dicho proceso, en un determinado tipo de ecosistema, es fundamental conocer cules son los factores que gobiernan la respiracin del suelo y el impacto que tienen los diferentes usos en la emisin de CO2. En el presente trabajo se han estudiado 4 usos del suelo representativos del secano aragons: un monocultivo de cebada en siembra directa (NT), un suelo abandonado labrado (AC), un suelo abandonado no alterado (AU) y un suelo forestal (FR) con el objetivo de conocer sus tasas de respiracin, la influencia de diferentes parmetros edficos en ellas, y proponer cambios en el uso del suelo que ayuden a mitigar estas emisiones. Adems, se ha dedicado un apartado para conocer cmo influyen diferentes tcnicas de fertilizacin nitrogenada (mineral y orgnica) en la respiracin de un monocultivo de cebada en siembra directa. En cuanto a los usos, los resultados obtenidos tanto in situ como en laboratorio muestran una mayor respiracin en AC, siendo los valores ms bajos los de NT y FR. Una de las principales conclusiones es que la supresin del laboreo y del periodo de barbecho largo, as como la conversin de tierras abandonadas y marginales a cultivos y zonas forestales se presentan en este tipo de ecosistemas como prcticas de secuestro de carbono. En el estudio de aplicacin de fertilizantes, no se observ ningn cambio en la respiracin del suelo despus de la aplicacin de nitrgeno mineral. En cambio, el suelo fertilizado con purn s que mostr picos de emisin durante las siguientes horas a la incorporacin de ste, debido fundamentalmente a su alto contenido de carbono lbil.
