Kléber et Menou en Egypte depuis le départ de Bonaparte (août 1799-septembre 1801) ([Reprod.]) / documents publ. pour la Société d'histoire contemporaine ; par M. F. Rousseau

Collection : Les archives de la Révolution française ; 11.1a.478

Rousseau preceptor: orientações pedagógicas para a instrução de crianças verdadeiras

Este trabalho tem por objetivo interpretar o tema da educação em alguns escritos de Rousseau. À luz da bibliografia sobre o tema, a análise centra-se no modo pelo qual Rousseau compreende a educação especialmente no Projeto para a educação do Senhor de Sainte-Marie, escrito no início dos anos 40 do século XVIII, a propósito do ofício de preceptor desempenhado pelo filósofo em 1740. Nesse sentido, compreende-se que, no referido escrito, Rousseau estabelece comentários e apreciações críticas acerca das práticas de ensino vigentes, fazendo recomendações e traçando sugestões pedagógicas para a educação das crianças. Tratava-se, no caso, de uma prática de ensino doméstico. Procurou-se confrontar essa perspectiva com as propostas expostas por Rousseau relativamente ao ensino público. Para tanto, interpretaram-se preliminarmente os aspectos educacionais contidos no verbete que, em 1755, Rousseau escreve para a Enciclopédia francesa sob o título Economia (moral e política). Buscou-se também identificar o tema da educação em Considerações sobre o governo da Polônia, texto escrito em 1771.

Catalogue de tableaux modernes... : collection Ph. R*** [Philippe Rousseau, peintre] / [expert] Francis Petit

[Vente. Art. 1859-03-28. Paris]

Addition à l'"Histoire de J.-J. Rousseau"

Comprend : Lettres

La trampa de Rousseau. O com es pot saltar del convencionalisme al civisme

En aquest text es presenta una lectura de Rousseau des de la seva dimensió política i sota una perspectiva d’actualitat. Amb una aproximació a la concepció i l’argumentació dels elements que conformen el projecte polític en l’obra El contracte social —això és, justícia, moral i raó— les autores pensen a fons la modernitat des de l’assumpció del convencionalisme cívic liberal. L’espai públic és, doncs, l’eix que permet desgranar els arguments que condicionen un ésser humà que es desplega molt més enllà de la naturalesa i que donen sentit a una educació conscient d’una de les seves finalitats intrínseques més rellevants.

Per un patrimoni conceptual de J.-J. Rousseau

Més enllà de les controvèrsies sobre l’obra de Jean-Jacques Rousseau, el cert és que la seva obra i la mitologia que al seu entorn s’ha construït formen part del que podríem anomenar el patrimoni conceptual de la pedagogia.1 Escrits i idees, matèria i pensament, però també proposta i resposta, formarien, per tant, l’elenc dels elements a l’entorn de la seva figura als quals s’ha atorgat valor. Tres elements que, en si mateixos, representen una aportació a la pedagogia, tant per allò que s’esdevingué com per les reaccions que provocà. De tal manera que bé podem afirmar que aquest autor esdevé com un dels fonaments de la memòria pedagògica. En aquest sentit, no és estrany que, en ocasió del tricentenari del seu naixement, hagin estat diverses les iniciatives per a la difusió de la seva biografia, del seu pensament i, també, del deixant que les seves propostes han tingut.

Presència de Rousseau a Catalunya: entre el mite i la realitat

En aquest article s’ofereix un perfil del pensament de Rousseau a partir de la seva relació amb la filosofia estoica i la seva dependència respecte de les idees de Montaigne, alhora que es remarca —atenint-se a la Professió de fe del vicari savoià— la dimensió religiosa i espiritual de la seva cosmovisió. Sobre la base d’aquests supòsits es revisa l’impacte de les idees de Rousseau en el Romanticisme del segle xix, sense perdre de vista les crítiques que la seva pedagogia va merèixer dels ideòlegs del Noucentisme (Eugeni d’Ors, Joaquim Xirau). Finalment, es conclou que la presència de la pedagogia de Rousseau en el Moviment de Renovació Pedagògica, viscut durant les primeres dècades del segle xx a Catalunya, constitueix més un horitzó que no pas una realitat bastida sistemàticament i sòlidament.