Arxiu de Relacions Laborals Teresa Claramunt

The "Teresa Claramunt Industrial Relations Registry" started as an initiative of the Grup d'Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (Everyday Life and Work Sociological Research Group), with the aim of starting a compilation where could be centralized the main working papers and publication from enterprise and labour organizations, and to achieve a compilation of the edited production done by the labour ambit.

El Camino de Santiago : Estudi qualitatiu sobre vivències i relacions amb un camí interior

Estudi sobre la vivència i les relacions entre pelegrins dins l'espai del Camino de Santiago, entès com un entorn ple de simbolismes religiosos, no religiosos i socials. La branca d'estudis culturals aporta l'anàlisi de valors, creences, comportaments i simbologia de l'entorn, així com la seva implicació amb aquests comportaments. Com a conceptes importants per aprofundir hi ha els valors, l'experiència individual i comunitària, el camí existencial, el camí social, la interrelació o el contacte.

Gestió de les dades de recerca i biblioteques: relacions, activitats, motors i influències

La gestió de les dades de recerca és un gran repte per a les organitzacions de recerca. Grans quantitats de dades nascudes en entorns digitals estant essent produïdes en una vasta quantitat de formats a un ritme molt accelerat en l’àmbit universitari. Aquest document analitza la contribució de les biblioteques universitàries a la gestió de dades de recerca (RDM) en el context institucional més ampli. En particular: s’examinen els rols i les relacions implicades en la RDM, s’identifiquen els principals components d’un programa de RDM, s’avaluen els principals motors per a les activitats de la RDM i s’analitzen els factors clau que influeixen en la forma que adopten els desenvolupaments que es porten a terme en la RDM. L’estudi està escrit des de la perspectiva de professionals de les biblioteques, tot analitzant dades provinents de 26 entrevistes semiestructurades a personal bibliotecari de diferents institucions del Regne Unit. És una primera contribució qualitativa al tema que complementa altres enfocaments quantitatius i estudis de casos. Els resultats mostren que encara que les biblioteques estan jugant un rol significatiu en la RDM, hi ha incertesa i variacions en les relacions amb altres actors com els serveis de tecnologia de la informació i les oficines de suport a la recerca. L’èmfasi actual en els programes de RDM està en el desenvolupament de polítiques i directrius, amb algun incipient treball sobre infraestructures tecnològiques i serveis de suport. Els motors per al desenvolupament inclouen l’emmagatzematge, la seguretat, la qualitat, el compliment, la preservació i el compartiment, amb les biblioteques associades més estretament als tres darrers. L’article també destaca un motor “jurisdiccional” en el qual les biblioteques reclamen un rol en aquest espai. Un ampli ventall de factors, incloent el govern, la dotació de recursos i les habilitats, són identificats com influents en els desenvolupaments en curs. A partir de l’anàlisi, es construeix un model dissenyat per capturar els aspectes principals d’un programa institucional de RDM. Aquest model ajuda a esclarir els diferents temes implicats en la RDM, tot identificant capes d’activitat, múltiples actors i motors i un gran nombre de factors que influeixen en la implementació de qualsevol iniciativa. A les institucions els pot ser útil comparar les seves activitats amb les dades i el model de cara a informar sobre les activitats de RDM en curs.

Publicitat i relacions públiques: la resposta a una demanda

Tot i el seu nivell de vida, Girona està mancada d'una indústria de la publicitat i les relacions públiques amb l'energia necessària per absorbir una demanda que no para de créixer. La Universitat de Girona, conscient d'aquesta realitat ha decidit potenciar els estudis en publicitat i relacions públiques que, a partir del curs 2008-2009, passaran a ser de Grau per tal de fomentar l'aparició d'uns titulats competents i amb gran capacitat de decisió

Les Proves d'elecció múltiple en el context de l'avaluació universitària: percepcions i avaluacions d'una mostra d'estudiants de Publicitat i Relacions Públiques

En aquesta comunicació es descriu el procés d’introducció de dos formats de prova d’elecció múltiple (PEM), concretament, el de 3 alternatives de resposta i el format k, a més del format tradicional, en una de les proves d’avaluació que conformaven el sistema d’avaluació continuada de l’assignatura de Teoria de la Imatge corresponent als estudis de Publicitat i Relacions Públiques durant el curs 2006-07. L’objectiu de la prova que es va aplicar va ser el d’augmentar el grau de comprensió dels alumnes matriculats a aquesta assignatura d’uns determinats conceptes i teories, així com la seva competència en l’aplicació d’aquests continguts. Juntament amb la prova, es va demanar als alumnes que responguessin una enquesta que tenia com a objectiu conèixer la seva opinió respecte de cadascun dels formats de les preguntes així com saber quin havia de ser, al seu criteri, el format o formats de la última prova d’avaluació de l’assignatura. Els resultats obtinguts pels estudiants van diferir de forma significativa amb les notes obtingudes en les dues proves anteriors que havien realitzat i que havien estat dissenyades amb un format PEM tradicional. No obstant això, aquestes diferències no varen ser gaire elevades. De les respostes dels alumnes a l’enquesta es dedueix que no estaven massa d’acord amb la introducció d’un canvi en el tipus d’examen respecte del què ja estaven acostumats a fer. Curiosament, però, el percentatge dels què consideraven que la següent prova d’avaluació hauria d’estar dissenyada amb dos formats és més elevat en comparació amb els que defensaven un únic format. Un altre factor important a tenir en compte és el seu gran pragmatisme, és a dir, malgrat admetre que els nous formats requereixen d’uns nivells d’aprenentatge que van més enllà del record, varen demanar que el proper examen inclogués preguntes dissenyades amb un format tradicional. Els resultats obtinguts a partir d’aquesta experiència evidencien la importància de tenir en compte les percepcions i avaluacions dels alumnes respecte dels processos avaluatius. Així mateix, aquests resultats seran discutits en funció del seu grau de contribució a la reflexió sobre els procediments d’avaluació en general i sobre les diferents dinàmiques que poden emergir en el grup-classe com a conseqüència de la introducció d’un o altre procediment d’avaluació

Àlgebra moderna: conjunts, relacions i aplicacions

Oferim als estudiants universitaris i als lectors interessats aquesta guia didàctica de la matemàtica universitària com a fruit dels nostres anys de docència de les matemàtiques a la Universitat. El resultat final ha esdevingut una col·lecció de setze petits volums agrupats en els dos mòduls d'Àlgebra Lineal i de Càlcul Infinitesimal. El primer volum de la col•lecció, s’inicia amb les nocions primàries del conjunt, element i pertinença que constitueixen el pilar bàsic del llenguatge matemàtic. Tot seguit tractem el tema de les relacions binàries entre els elements d’un conjunt, destacant-hi entre elles les relacions d’equivalència que, com veurem en el proper volum, permetran la fonamentació de les diferents classes de nombres. Finalment, es tracten les aplicacions entre conjunts, un concepte que es desenvoluparà plenament en l’estudi del Càlcul Funcional

Els models d'escolaritzaci?? a Mallorca : les relacions entre l'escola p??blica i l'escola privada. 'Los modelos de escolarizaci??n en Mallorca : las relaciones entre la escuela p??blica y la escuela privada'

Resumen tomado de la publicaci??n

Relacions personals i felicitat : família, amics, parella.'Relaciones personales y felicidad : familia, amigos, pareja'.

Se comentan los aspectos más relevantes de una conferencia realizada en Palma de Mallorca a cargo de Javier Elzo, catedrático de la Universidad de Deusto (País Vasco). Se hace referencia a la juventud como una etapa de vida muy intensa, en la que los jóvenes son el reflejo de la sociedad y producto de las circunstancias que les toca vivir. Se distinguen cinco tipos de jóvenes en la actualidad, así como también los rasgos que caracterizan el perfil del joven que es más feliz que otro.

Cultura popular i educació : la qüestió de les relacions socials en el refranyer. 'Cultura popular y educación : la cuestión de las relaciones sociales en los refranes'.

Resumen tomado de la publicación

Nous programes socioeducatius adreçats a la millora de les relacions parentals en els primers anys de vida. 'Nuevos programas socioeducativos destinados a la mejora de las relaciones parentales en los primeros años de vida'.

Resumen tomado del propio artículo

Relacions família-escola. 'Relaciones familia-escuela'.

Documento electrónico de 3 páginas en formato PDF. Las autoras son maestras de educación infantil en el centro Bendinat (Calvià). Esta ponencia forma parte del taller Las relaciones familia-escuela

Les relacions interpersonals dins el marc de l'escola : les dificultats espec??fiques dels alumnes amb necessitats educatives especials. 'Las relaciones interpersonales en el marco de la escuela : las dificultades espec??ficas de los alumnos con necesidades educativas especiales'

La socializaci??n y la interacci??n son dos conceptos fundamentales que encuentran en el marco escolar un lugar determinante y fundamental para desarrollar la competencia social, la formaci??n de la propia identidad, en definitiva, el apoyo emocional que los ni??os necesitan en la escuela y en su propia vida diaria. Estos planteamientos adquieren mayor peso, si cabe, al hablar de alumnos con necesidades educativas especiales. El art??culo repasa las aportaciones de diversos especialistas sobre la interacci??n con los compa??eros con necesidades educativas especiales y las compara con los resultados obtenidos en un estudio de casos realizado en un centro p??blico de Palma, en la etapa de primaria. Los resultados obtenidos permiten confirmar que los problemas m??s graves de rechazo se producen hacia el retraso mental y que existe una mayor integraci??n y aceptaci??n de los alumnos con problemas motores.

Taller de relacions família-escola : conclusions. 'Taller de relaciones familia-escuela : conclusiones'.

Documento electrónico de 4 páginas en formato PDF

Unitats didàctiques integrades de llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura. Educació secundària obligatòria : relacions semàntiques. 'Unidades didácticas integradas de lengua y literatura catalana y lengua y literatura castellana. Educación secundaria obligatoria : relaciones semánticas'.

Documento en formato electrónico (PDF). Esta unidad didáctica está pensada para ser aplicada en el tercer curso de ESO. Resumen tomado parcialmente de la propia innovación

Les relacions de la JAE (Junta para la Ampliaci??n de Estudios) amb Balears. Els viatges pedag??gics i la renovaci?? educativa.'Las relaciones de la JAE (Junta para la Ampliaci??n de Estudios) con Baleares. Los viajes pedag??gicos y la renovaci??n educativa'

Los objetivos propuestos son por una parte, profundizar en el an??lisis de las pensiones pedag??gicas concedidas por la JAE a Baleares, averiguando quienes fueros los primeros pensionados, porque viajaron, qu?? aprendieron, y qu?? provecho se deriv?? de la pensi??n. Con el objetivo de analizar las posibles relaciones de Baleares con la JAE en cuanto a pensiones pedag??gicas se refiere, se ha intentado analizar la informaci??n desde diferentes perspectivas, tanto cualitativas como cuantitativas, y se ha estructurado en una serie de bloques diferenciales, cada uno de los cuales contiene diversos cap??tulos y subcap??tulos. Se han utilizado para la realizaci??n de la tesis fuentes de informaci??n de archivos y bibliotecas diversas, ubicadas mayoritariamente en Madrid y Mallorca, y tambi??n han sido complementadas con publicaciones sobre historia de la educaci??n y con testimonios orales. Concretar influencias o aportaciones de los pensionados a nuestra renovaci??n fruto del viaje de la JAE es pr??cticamente imposible. Lo ??nico concretable es el papel decisivo de la JAE en la renovaci??n educativa de todo el Estado, una influencia difusa, innegable pero, al mismo tiempo, indeterminable.