Construcción de discursos y prácticas racistas a propósito de un asentamiento rom en la ciudad de Turín, Italia

La pregunta que subyace al presente trabajo es sobre las “condiciones de posibilidad” de un campo rom, es decir, las condiciones que permiten la existencia de formas de segregación institucionalizadas, llevadas a cabo por la propia Administración Pública, en una ciudad democrática moderna; los mecanismos y dispositivos sociales que alivian – y por lo tanto permiten – la contradicción entre el discurso oficial igualitario y las prácticas oficiosas de segregación, discriminación, estigmatización de un colectivo de gitanos (rom) originarios de los países de la ex-Yugoslavia pero residentes en Italia desde hace más de una generación. La respuesta a la cuestiónconlleva la necesidad de observaciones y análisis que implican diferentes actores e instituciones, más allá del ámbito reducido del campo rom: en los espacios públicos de la ciudad, en el campo simbólico y mediático, en el campo del asociacionismo y del trabajo social y en el campo político local, nacional e internacional. Aquí como en otros ámbitos, lo marginal, lo estigmatizado nos informa de los marcos normativos propios de la “normalidad”, así que un análisis de las relaciones entre los rom del campo y sociedad mayoritaria puede proporcionar informaciones útiles tanto para comprender la cultura (o las culturas) rom como para entender mejor los mecanismos de funcionamiento de “la tribu de los payos”.

L' estereotip racial en els joves de 3er i 4art d' ESO. Aproximació al seu nexe amb la "islamofòbia" en un grup d'estudiants de Vic

L’objectiu d’aquest treball es investigar pensaments i actituds dels joves no musulmans cap a les persones musulmanes i també dels joves musulmans cap a les persones no musulmanes i musulmanes. També esbrinar la connexió entre estereotip racial i el terme «islamofòbia». L’estudi s’ha realitzat amb joves d’entre 14 i 18 anys que estan estudiant els cursos de 3er i 4rt d’E.S.O en Instituts de la ciutat de Vic. Anteriorment a aquest estudi, es pot observar dins el treball una fonamentació teòrica sobre l’estereotip racial, els models d’estudi contemporani d’aquest, l’aparició del terme «islamofòbia» i el seu antagònic «occidentofòbia», així com també l’influenciabilitat dels joves en l’adolescència. Per tal de realitzar aquesta investigació s’ha aplicat una enquesta. Els resultats obtinguts un cop realitzat l’estudi, han demostrat que alguns pensaments i actituds recollides sobre les persones musulmanes estan basades en estereotips de tipus racial sovint amb un tendència pejorativa cap a aquest grup social.

Beyond the silence : institutional racism, social welfare and swiss citizenship

Cette thèse doctorale étudie le rôle de la citoyenneté Suisse et le modèle libérale de l'Etat social dans la production du racisme institutionnel au sein des services sociaux en Suisse. Cette thèse pose la question comment le régime de la citoyenneté Suisse rend possible et contraint les travailleurs sociaux à racialiser et discriminer leur clients avec des différences culturelles alors que les normes de l'aide sociale (normes de CSIAS) ne prévoient pas des traitements différentialistes selon la culture ou l'origine. Le modèle théorique du racisme institutionnel développé se passe sur une approche néo- institutionaliste et des ethnie and racial studies, prenant en compte le niveau individuel, collectif et institutionnel. En incluant ces deux approches, on dépasse le déterminisme des structuralistes dans les études sur le racisme institutionnel. Cette recherche qualitative montre que les travailleurs sociaux utilisent les ressources de la citoyenneté Suisse, de l'Etat social Suisse et leur expériences personnelles quand ils interagissent avec des clients. En plus, cette thèse démontre que le workfare logique en combinaison avec l'idée de l'assimilation culturelle rend possible la production d'un discours sur la nécessité de mériter d'être un membre de la communauté nationale et d'accéder à l'aide sociale. Cette compréhension néo-libérale de la citoyenneté renforce et légitime les travailleurs sociaux de racialiser et pratiquer la discrimination à l'égard de leurs clients et les rend incapable de développer une réflexivité critique. Toutefois, cette thèse montre également que les travailleurs sociaux produisent du travail social interculturel s'ils ont pu développer une telle réflexivité critique dans les institutions de l'aide sociale qui mettent en avant une conception "individuelle" de l'aide sociale.-Cette thèse vise à aller au-delà du silence qui constitue les débats publiques et la recherche sur le racisme au sein des institutions publiques en Suisse. - This thesis questions the role of the Swiss citizenship regime and the Swiss liberal social welfare model in the production of institutional racism in social services in Switzerland. Considering the absence of intercultural formal guidelines in the norms of social welfare (SKOS norms), this research investigates how the Swiss citizenship regime constrains and enables social workers to racialise and discriminate against their clients with cultural differences. This thesis develops a model of institutional racism, taking into account ethnic and racial studies and a neo-institutionalist approach on institutions, addressing the individual, collective and institutional level. In this framework, this thesis allows to overcome the structuralist determinism in the studies on institutional racism. Based on a qualitative inquiry, this research shows that social workers use the resources from the Swiss citizenship regime, social welfare model and their personal experiences when they interact with their clients. This study also shows that the workfare logic in combination with the idea of cultural assimilation enables to produce a discourse on deserving social welfare and earning membership to the national community. This neo-liberal citizenship understanding reinforces and legitimises social workers to racialise and discriminate against their clients and hinders them to develop critical reflexivity. However, this thesis also shows that social workers are able to produce intercultural social work when they could develop such a reflexivity in social services with an "individual" social welfare conceptions. This thesis aims to go beyond a persisting silence regarding public debates and research on racism in public institutions in Switzerland.

La inmigración como problema: un análisis de las prácticas discursivas de la población autóctona

Las prácticas discursivas son la base de las construcciones simbólicas de los individuos, y mediante su análisis podemos acceder a la comprensión que ellos tienen de la realidad. O, dicho en otras palabras, el estudio de las estructuras ideológicas configuradoras de los discursos del racismo son accesibles a través de un análisis sociológico del lenguaje. Proponemos, por tanto, un análisis que se ocupe de las configuraciones discursivas dominantes en la representación social de los inmigrantes, con el fin de detectar los ejes estructuradores de las actitudes de aceptación o rechazo que su presencia genera en la población autóctona, con el fin de lograr una mejor comprensión de la génesis de los discursos que sustentan la visión de «la inmigración como problema».

Efectes de la deshumanització subtil

No és fàcil entendre la violència a gran escala com en les guerres i el terrorisme, o la que es produeix en situacions en què hi ha una evident desigualtat entre els implicats com la violència de gènere, pel que fa a la força física; el racisme, pel nombre de persones, o la que exerceixen determinats lobbies sobre sectors de la població, pel seu poder econòmic i d'influència sobre les estructures polítiques, sense considerar l'existència de processos mentals de deshumanització. Dins el nostre cervell la deshumanització s'activa de manera molt fàcil en contextos grupals en què hi ha situacions de guany o pèrdua, i pot prendre dues formes diferents: l'anomenada animalística, que fa que les víctimes es percebin com a infrahumanes (en el sentit que hom considera que tenen menys drets), i la mecanística, que fa que es percebin pràcticament com a objectes, la qual cosa evita que s'empatitzi amb el seu dolor. Fins fa poc es pensava que les rutes neurals implicades s'activaven sobretot en contextos de gran violència, però un treball publicat a Frontiers in Human Neuroscience assenyala que, de manera subtil, és present en moltes de les nostres relacions diàries, en contextos socialment acceptats i fins i tot considerats positius. Però malgrat això les conseqüències acumulatives poden tenir un gran impacte personal i social.

Clarté : organe périodique des Jeunes du MNCR : Section des étudiants

1944/04 (N3).

J'accuse : organe de liaison des forces françaises contre la barbarie raciste

1943/06/26 (N16).

J'accuse : organe de liaison des forces françaises contre la barbarie raciste

1943/03/15 (N13).

J'accuse : organe de liaison des forces françaises contre la barbarie raciste

1942/12/25 (N7).

J'accuse : organe de liaison des forces françaises contre la barbarie raciste

1942/11/27 (N5).

J'accuse : organe de liaison des forces françaises contre la barbarie raciste

1943/02 (NSPECIAL,EDRONEO).

J'accuse : organe de liaison des forces françaises contre la barbarie raciste

1943/02/15 (N11).

J'accuse : organe de liaison des forces françaises contre la barbarie raciste

1943/06 (N14).

J'accuse : organe de liaison des forces françaises contre la barbarie raciste

1943/06/15 (N15).

J'accuse : organe de liaison des forces françaises contre la barbarie raciste

1942/12/25 (N7d).