Avaluació preliminar de la qualitat ambiental de la platja del Judío de Matanzas (Cuba)

Avaluació de la qualitat ambiental d’una platja de Cuba (El Judío) la qual està sotmesa a una forta pressió antròpica, s’ha determinat l’estat ecològic i higiènico-sanitari, mitjançant indicadors microbiològics i fisicoquímics de l’aigua, del sediment que es troba dins l’aigua i de l’ aspecte estètic de la platja. Els resultats obtinguts són comparats amb la legislació cubanaexistent, Norma Cubana 22:1999, per tal de determinar si aquesta és apta per a l’ús recreatiu

Estudi de la viabilitat de l’aprofitament de biomassa residual amb implantació d’una planta de cogeneració al sector del Pla de Baix de Domeny

L’estudi pretén incorporar el residu de fusta i poda com a combustible en una planta de cogeneració al sector del Pla de Baix de Domeny, per obtenir un benefici econòmic amb la venda d’energia elèctrica generada i utilitzar l’energia tèrmica residual per a la calefacció i l’aigua calenta sanitària dels habitatges. S’han analitzat els habitatges, els residus de biomassa i els diferents tipus de cogeneració. I s’ha proposat una cogeneració amb el cicle orgànic de Rankine, utilitzant l’estella de residus de fusta i poda per a 1219 habitatges del Pla de Baix de Domeny i s’ha estudiat la viabilitat econòmica

Estudi de la problemàtica de terbolesa de l’estany del Cortalet

S’ha detectat un problema de terbolesa de les aigües de l’estany del Cortalet del PNAE. El sòl d’aquest estany és de tipus sòdic, si pateix alguna alteració és possible que es presenti una desmembració deguda a l’acció dispersant del sodi. Alguns estudis demostren que la vegetació actua com a agent estructurador d’aquest sòl i li dóna estabilitat al sediment. Segons això, podria ser que l’origen de la terbolesa de l’aigua fos causa d’aquesta acció dispersant del sodi en sòls mancats de vegetació. Per analitzar si aquesta és la causa de la terbolesa, s’ha dut a terme un assaig experimental in situ de les causes físiques de la terbolesa de l’aigua, on s’ha tractat d’aïllar una zona amb vegetació, d’una sense vegetació. Els resultats demostren que la terbolesa era major a les zones vegetades i descarten la hipòtesi de l’acció dispersant del sodi en el sediment en sòls mancats de vegetació. Els resultats en canvi suggereixen que les causes de la terbolesa podrien ser d’origen biològic. Atès que es troben diferències entre la producció primària planctònica generada pel fitoplàncton, i bentònica, generada per la biomassa algal

Projecte de construcció d'una plataforma especial per al desgel i neteja d'aeronaus a l'aeroport de Girona-Costa Brava

L’objecte d’aquest projecte és definir totes les instal·lacions que caldria construir per tal de dotar l’Aeroport de Girona-Costa Brava d’una plataforma (àrea pavimentada) especial d’estacionament que servís per al desgel i la neteja d’aeronaus, minimitzant al màxim l’impacte sobre el medi ambient i garantint el manteniment de l’operativitat a l’aeroport. El disseny d’aquesta plataforma hauria de permetre recollir l’aigua amb etilenglicol procedent de les operacions de desgel i conduir-la a un dipòsit per al seu posterior tractament i reutilització, a fi de no contaminar el subsòl i les aigües subterrànies. En cas de no utilitzar-se, l’aigua recollida en aquesta plataforma es conduiria a la xarxa d’aigües pluvials

Disseny i optimització d'un rodet hidràulic d'un molí fariner de meitat del segle XX situat a Besalú

A Besalú (la Garrotxa) hi ha les restes d’un molí fariner de rodet horitzontal que va deixar de funcionar a meitat del segle XX. Durant l'any 2004,l’Ajuntament de Besalú va realitzat unes actuacions arqueològiques a la zona dels horts, pròxima al riu Fluvià, que han permès la redescoberta del Molí d’en Subirós, que està propulsat per la força de l’aigua del canal de rec, que va paral·lel al riu.Actualment s’estan duent a terme les obres de reconstrucció de l’edifici del molí amb laintenció que torni a funcionar com ho feia antigament i convertir aquest espai en unpetit museu dedicat a aquest antic ofici, en l’actualitat desaparegut. Per això, cal reconstruir tots els elements que composen el mecanisme del molí. Per poder dur a terme aquesta feina amb el màxim rigor històric s’ha realitzat un treball d’investigació històrica i s’ha comparat amb molins existents a la comarca.Aquesta comparació i anàlisi de molins existents ha revelat la manca d’estudis tècnics sobre el rodet hidràulic tot i ésser una de les parts fonamentals del molí. D’aquesta forma, és d’esperar que un redisseny adequat del rodet permeti millorar de forma apreciable el rendiment hidràulic del molí.S’ha dividit el projecte en dues parts: primer, hem definit els elements que composen el mecanisme del molí fariner hidràulic de rodet horitzontal i hem analitzat el seu funcionament. Segon, hem realitzat un estudi tècnic (hidràulic i mecànic) del rodet clàssic(utilitzat en d’altres molins de característiques semblants). D’aquesta forma, som capaços de conèixer no només el seu comportament hidràulic sinó també com podem modificar les variables essencials del mecanisme com potència hidràulica, parell motriu, etc

Comptador quilomètric de la construcció : un nou indicador de la sostenibilitat

Si ens fixem en la definició de la construcció sostenible de Lanting (1996) veiem que està associada a tres verbs: REDUIR, CONSERVAR I MANTENIR. La REDUCCIÓ en la utilització dels recursos dels que disposem es durà a terme através de la reutilització, el reciclatge i la utilització de recursos renovables i un úseficient dels recursos. Es tracta d’incrementar la vida dels productes utilitzats, un increment en l’eficiència energètica i l’aigua, així com un ús multifuncional del terreny. La CONSERVACIÓ de les àrees naturals i de la biodiversitat es durà a terme a partir de la restricció en la utilització del terreny, una reducció de la fragmentació i la prevenció d’emissions tòxiques. El MANTENIMENT d’un ambient saludable i de la qualitat dels ambientsurbanitzats es durà a terme per mitjà de la utilització de materials amb baixaemissió tòxica, una ventilació efectiva, una compatibilitat amb la necessitat delsocupants, precisió del transport, seguretat i disminució dels residus, contaminaciói olors. La finalitat del projecte està associada directament amb la definició citada anteriorment. Concretament, en l’apartat de reducció és on es vol generar i incloure un nou indicador de lasostenibilitat, que permetrà visualitzar i relacionar directament els quilograms dematerial utilitzats en una empresa amb la procedència de fabricació d’aquests materials. En resum el projecte vol comptabilitzar i mesurar l’impacte que genera el transport de cada quilogram de material de la construcció d’un xalet de la cadena Viena des de la fàbrica de producció fins arribar a l’obra.

Sistema intel•ligent d’ajuda a la decisió pel control remot de tecnologia de membranes per la depuració d’aigües

El principal objectiu del projecte consisteix en desenvolupar l’anàlisi, disseny,desenvolupament i implementació d’un sistema d’ajuda a la decisió (SAD) basat en elconeixement pel control remot i la supervisió de l’operació integrada d’estacionsdepuradores BRM (bioreactor de membranes) pe ra la depuració d’aigües residuals ambexigències de qualitat de reutilització de l’aigua tractada

Ecologia del tram final del riu Ebre: la comunitat de macròfits i macroinvertebrats associats

Durant els últims anys al tram final del riu Ebre s’han produit canvis molt importants a l’ecosistema fluvial: l’augment de la transparència de l’aigua ha comportat una proliferació massiva de macròfits que ha provocat canvis en l’estructura tròfica i en la composició de les comunitats biològiques, representant un greu perill per espècies amenaçades com Margaritifera auricularia. A més del problema ecològic, els macròfits estan provocant molts problemes socio-econòmics perjudicant les captacions d’aigua (centrals nuclears, hidroelèctriques i regadius), creant problemes per a la navegació fluvial, i afavorint la proliferació d’espècies molestes com la mosca negra (Simulium erythrocephalum). Entre les diferents causes que podrien explicar aquests canvis en l’ecosistema hi ha: la disminució del fòsfor dissolt, la regularització i la disminució de cabals, i l’aparició d’espècies introduides com el musclo zebra. Segurament es tractarà d’un efecte combinat de les diferents causes però és necessari analitzar-les per tal de conèixer quines tenen més incidència i així, poder proposar mesures de gestió per als problemes ecològics que pateix el tram final de l’Ebre. Al present projecte de tesi (inclós en el projecte d’I+D: efectes de la millora de la qualitat de l'aigua i de l'alteració del règim de cabals sobre les comunitats biològiques del tram final del riu Ebre) s’estudiarà la comunitat de macròfits i macroinvertebrats associats per tal de determinar el paper que tenen en el canvis que s’han produit al riu durant els últims anys.

Biodièsel: impacte en origen del biodièsel consumit a Catalunya i a Espanya

Actualment la situació del mercat espanyol i català del biodièsel es caracteritza per les grans importacions d’oli de palma africana. Per a produir aquesta matèria primera s’estan establint plantacions a gran escala d’Elaeis guineensis (palma africana) a Indonèsia. El monocultiu d’Elaeis guineensis i la producció de l’oli tenen associats grans impactes ambientals i socials. Per una banda, els impactes ambientals són principalment la desforestació, el canvi d’ús del sòl, la pèrdua de biodiversitat, l’erosió del sòl i la contaminació de l’aire, del sòl de l’aigua. Per altra banda, els impactes socials més destacats són la violació dels drets humans dels pobles indígenes, els conflictes d’adquisició de terres i que es compromet la seguretat alimentària del país. Per tant, l’ús del biodièsel produït amb oli de palma africana redueix les emissions de GEH a Espanya i a Catalunya provocant un gran impacte ambiental i social a Indonèsia.

Análisis de la calidad del agua de las playas El Tenis, Faro Maya, Descanso, Los Pinos y Buena Ventura de la provincia de Matanzas (Cuba)

El projecte s’emmarca dins els estudis que fa el Ministerio de Ciencia Tecnología y Medio Ambiente de Cuba. Aquest organisme realitza un monitoreig ambiental integral de les platges, avaluant aspectes estructurals, morfològics i dinàmics, estat de la vegetació i qualitat de l’aigua. El projecte es centra en el monitoreig ambiental de l’aigua de les platges, que té com a propòsit fonamental valorar, observar i controlar el recurs aigua per protegir, conservar i millorar la seva qualitat. Es pretén analitzar puntualment i evolutivament la qualitat sanitària de les platges utilitzant la Norma Cubana com a límit establert. Per determinar aquesta qualitat es tenen en compte diferents indicadors físico-químics i microbiològics i també aspectes estètics

Estudio de la calidad ambiental de la Bahía de Cárdenas para un futuro manejo integrado de zonas costeras

Estudi de la qualitat ambiental de la Bahía de Cárdenas (Cuba) mitjançant una sèrie d’indicadors físico-químics de l’aigua que reflecteixen l’estat actual de l’ecosistema. Els resultats s’han contrastat amb la legislació cubana per tal de determinar el grau de contaminació de l’aigua. S’han estudiat les fonts contaminants i finalment s’han proposat una sèrie d’actuacions per a la seva millora

Diagnosi multifuncional de la conca de la riera de Santa Coloma

Estudi de la qualitat de l’aigua de la riera de Santa Coloma i el seu paper dins la connectivitat multifuncional de la comarca de la Selva. La riera és l’eix fluvial principal de la subconca més important de la Tordera i el seu curs abraça gran part de la comarca. Per avaluar la qualitat de l’aigua s’han fet anàlisis amb paràmetres fisicoquímics i biològics. Per a l’estudi de la connectivitat s’ha fet un anàlisi a nivell local (barreres transversals a la llera i QBR) i a nivell regional identificant les principals amenaces per a la connectivitat ecològica i paisatgística (col.lisions d’ungulats o punts negres, fitxes de punts crítics, entre d’altres). S’arriba a la conclusió que la riera no té una bona qualitat de l’aigua (en alguns casos hi ha eutrofització), el seu bosc de ribera està molt degradat (sobretot a la part baixa del curs) i finalment, hi ha un gran nombre d’espais amb una gran importància estratègica per a la connectivitat però que alhora pateixen fortes pressions antròpiques per les infraestructures lineals, les quals a més, redueixen la permeabilització ecològica i fins i tot, provoquen col.lisions amb ungulats

Auditoria ambiental de la Facultat de Dret de la UdG

La realització d’una auditoria ambiental es fa mitjançant l’anàlisi dels factors que interaccionen amb el medi ambient trencant l’equilibri natural. L’auditoria ambiental de la Facultat de Dret és una manera d’analitzar i diagnosticar elements com l’energia, l’aigua, els residus i la mobilitat, a la vegada que s’estudia la interacció del personal que gaudeix diàriament d’aquest edifici públic. L’objectiu bàsic del projecte és buscar els punts febles i forts de cada element a través de la metodologia seguida en l’estudi, l’anàlisi i diagnosi de les dades. S’intenta d’aquesta manera, establir unes propostes de millora que augmentin l’eficiència i redueixin els costos i a la vegada aconseguir una sostenibilitat en l’activitat diària de l’edifici

Autosuficiència energètica a la casa rural "Les Vinyes Grosses"

L’objectiu del present projecte és aconseguir l’autosuficiència energètica per a la casa rural “Les Vinyes Grosses”. Aquesta casa rural està situada a Sant Agustí de Lluçanès, comarca d’Osona. Es vol aconseguir fer una canvi de les instal·lacions que utilitzen energies no renovables a unes instal·lacions que funcionin amb energies renovables. Es pretén canviar la instal·lació de calefacció i aigua calenta que funciona amb gas-oil per una instal·lació que funcioni amb estella de pi roig que provingui de la mateixa finca. També es vol fer un canvi de la instal·lació elèctrica que funciona amb electricitat de la xarxa per una instal·lació elèctrica que utilitzi energia solar fotovoltàica. Per últim, es pretén que tota l’aigua consumida en la casa rural sigui aigua de la pluja en comptes d’utilitzar l’aigua de la xarxa. El cost total calculat per a realitzar aquests canvis d’instal·lacions és de 58.825 €, amb un temps d’amortització de 15,32 anys.

Automatització d'un tanc de cocció

En una empresa alimentària, hi havia la necessitat de millorar una part del procés de cocció del pernil cuit. El pernil, un cop està envasat i posat en gàbies, està a punt de ser cuit. La forma de coure’l és posar-lo en una banyera a uns 60 graus de temperatura i a mesura d’anarli introduïnt vapor, escalfen l’aigua i couen el producte. Un cop cuit s’ha de refredar abans de posar en cambres frigorífiques. La manera que ho feien, era de transportar les gàbies pesants d’una banyera freda a una altra i així anaven refredant el producte.Era objecte d’aquest projecte, optimitzar aquest procés. És pretén, per tant, dissenyar un nou tanc on tot sigui més senzill i es realitzin el menor nombre de tasques, que es millorin parts, com laseguretat, els riscos laborals, els costos de manteniment i la qualitat de producte, així com la flexibilitat del sistema.Aquest projecte inclou, la selecció de tots els mecanismes actuadors, preactivadors, de control.. Distribuïr-los en tot el tanc a fi de tenir un control i seguretats total. Inclou també el disseny d’un programa automatitzat, on es s’ha seleccionat la CPU que millor ens ha convingut i l’elecció també d’un sistema de control visual i tàctil, com és l’Scada, així com la seva programació. També inclou, tots els connexionats elèctrics