Contribución al conocimiento de la Font d'en Pi

Descripció des d'un punt de vista geològic d'una font subterrània descoberta en construir-se la nova variant de la carretera de Sant Feliu de Guíxols a Girona l'any 1972, entre els punts quilomètrics 31 i 32

OpenDomo en Raspberry Pi

Portabilidad del sistema de control domótico OpenDomo a la arquitectura ARM (Raspberry Pi).

Características estruturais de ácidos húmicos isolados de solos com adição de resíduos orgânicos de origem urbana: composição elementar, análise de RMN 13C e Pi-CG/EM

Foram avaliadas as alterações nas características estruturais de ácidos húmicos (AH) decorrentes da adição de matéria orgânica de resíduos urbanos. Os AH foram extraídos da camada superficial (0-20 cm) de um Argissolo Vermelho-Amarelo (Seropédica, RJ) e de um Latossolo Vermelho Amarelo (Piraí, RJ), ambos tratados com o equivalente a 80 t ha-1 (em base seca) de composto de lixo urbano e lodo de estação de tratamento de esgotos. O tempo de incubação em laboratório foi de 24 semanas à temperatura ambiente e umidade mantida na capacidade de campo. Para caracterizar os AH, foram utilizadas a análise elementar, a ressonância magnética nuclear (RMN) de 13C e Pirólise acoplada à cromatografia gasosa e a espectrometria de massas (Pi-CG/EM). A análise de RMN 13C permitiu observar alterações na composição molecular dos AH de forma clara, principalmente, pelo aumento do teor de C mono e di oxigenados (δC 50-110) e pela diminuição dos teores de grupos CH2 e CH3 (δC 50-110). O aumento no teor de carboidratos evidencia a presença de estruturas mais lábeis nos AH com adição dos resíduos. Em adição, a técnica de Pi-CG/EM permitiu verificar diferenças qualitativas significativas nos compostos orgânicos, provenientes da fragmentação térmica dos AH com incorporação de novas estruturas, sobretudo da fração lipídica e de derivados de carboidratos (furanos), nas amostras de solos tratados com ambos os resíduos orgânicos. O uso em conjunto das técnicas analíticas de RMN 13C e de Pi-CG/EM foi eficiente para avaliar as mudanças na composição molecular de ácidos húmicos decorrentes da adição de resíduos orgânicos de origem urbana.

Estudi edàfic dels boscos joves de pi negre del Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici

Estudiem les característiques edàfiques del sòl dels boscos joves de pi negre (Pinus uncinata) de l’estatge subalpí del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici corresponents a àrees de reforestació entre els anys 1956 i 2008. Aquest estudi s’ha fet de 29 parcel•les d’aquesta zona situades sobre diferents tipus de substrat, orientació i pendent. S’ha caracteritzat el sòl a partir de l’anàlisi de textura, matèria orgànica, nitrogen total, fòsfor, sodi, potassi, magnesi, calci, capacitat d’intercanvi catiònic, acidesa del sòl, relació C/N. Els resultats confirmen que es tracta de sòls àcids amb un elevat contingut de matèria orgànica a l’horitzó superficial (0-5 cm) i majoritàriament tenen humus de tipus moder. Això fa que aquest tingui valors de nitrogen total elevats. Gràcies al pH àcid i els continguts de potassi, calci i magnesi tindrem una bona fertilitat ja que la solubilitat i assimilació dels nutrients del sòl serà bona. Tots els valors obtinguts disminueixen en profunditat i mostren una gran variabilitat entre les parcel•les estudiades.

"Ellos son nosotros": descubriendo a los primates con el Dr. Jordi Sabater Pi

Entrevista con el Dr. Jordi Sabater Pi, presidente honorífico de la Asociación Interuniversitaria para la Defensa de losAnimales (AIUDA) y persona destacada no sólo como científico y pionero en el estudio de los primates superiores sino también por su compromiso en la defensa de los derechos de los animales.

Design, Construction, and Field Testing of an Ultra High Performance Concrete Pi-Girder Bridge, TR-574, 2011

Among the variety of road users and vehicle types that travel on U.S. public roadways, slow moving vehicles (SMVs) present unique safety and operations issues. SMVs include vehicles that do not maintain a constant speed of 25 mph, such as large farm equipment, construction vehicles, or horse-drawn buggies. Though the number of crashes involving SMVs is relatively small, SMV crashes tend to be severe. Additionally, SMVs can be encountered regularly on non-Interstate/non-expressway public roadways, but motorists may not be accustomed to these vehicles. This project was designed to improve transportation safety for SMVs on Iowa’s public roadway system. This report includes a literature review that shows various SMV statistics and laws across the United States, a crash study based on three years of Iowa SMV crash data, and recommendations from the SMV community.

Towards Machine Consciousness: Grounding Abstract Models as pi-Processes

We present a two-level model of concurrent communicating systems (CCS) to serve as a basis formachine consciousness. A language implementing threads within logic programming is ¯rstintroduced. This high-level framework allows for the de¯nition of abstract processes that can beexecuted on a virtual machine. We then look for a possible grounding of these processes into thebrain. Towards this end, we map abstract de¯nitions (including logical expressions representingcompiled knowledge) into a variant of the pi-calculus. We illustrate this approach through aseries of examples extending from a purely reactive behavior to patterns of consciousness.

Rellevància dels factors ecològics com a determinants de l'ús de l'aigua en pi roig (Pinus Sylvestris) de l'àmbit pirinenc

El pi roig (Pinus sylvestris L.) és un arbre perenne que no és exigent pel que fa al tipus de sòls, tot i que prefereix sòls profunds i frescals; el sistema radical d’aquesta espècie varia en funció del sòl on es desenvolupa. En aquest treball s'estudia com els factors dasomètrics a nivell d’arbre han influït en la variació de la composició isotòpica ($13C i $18O), produint diferències en la disponibilitat i l’ús dels recursos hídrics. Concretament, s’ha detectat que els arbres de més edat presenten un millor estat hídric que els més joves, a causa que aquests han de regular més les pèrdues d’aigua. També es comprova que les variables edàfiques, principalment la profunditat d’arrelament i amb menys mesura els carbonats, son els factors que poden condicionar més el desenvolupament dels arbres en termes d’ús de recursos hídrics, produint diferències en l’eficiència en l’ús de l’aigua entre estacions de pi roig del Pirineu i Prepirineu.