990 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Selva
Resumo:
Decreto promulgado por Fernando VII
Resumo:
There we analyce the first touristic nucleus arouse in the Spanish Mediterranean coast between World War II and the Petroleum Crisis (1945-75). Special attention is payed to the characteristics of these new villages: the relation of their urban frame with nature -original or artificial- and the lack of industry. We make a distintion of three types: cluster nucleus (La Manga and El Saler), tridimentional urbanism (Playa de San Juan y Urbanova) and extreme typologies (Campoamor and Benidorm). With them the cities for vacations are discovered, mainly for second home purpouse (vacation home/holiday home). The panorama after the current crisis is a lineal chain of small urban settlements on the coast. Finally, Finally, we can see how these "secondary cities" without industry and specialized in leisure, are developing to our days until become new cities of services, doubling the existing ones; now they are "the other cities".
Resumo:
Ressenya del llibre de Rosa Congost Notes de societat, interessant aportaci al coneixement de les millors famlies de La Selva entre 1768 i 1862, entenent com a millors famlies les ms benestants o amb major poder econmic. Lestudi es fa a partir bsicament de lanlisi sistemtica de les dades del Registre dHipoteques
Resumo:
L'objectiu d'aquest article s presentar les lnies bsiques de l'evoluci del paisatge vegetal d'una part d'una rea geogrfica que des de l'antiguitat ha estat un passads histric d'assentaments i comunicacions i que comprn les comarques de la Selva, del Valls Oriental i del Valls Occidental Biogeogrficament es tracta d'una zona de contacte entre el mn mediterrani, representat a nivell climtic per l'alzinar litoral, i l'eurosiberi, que t com a principals comunitats climtiques la roureda de roure martinenc i la fageda amb ellbor verd
Resumo:
Aquesta memria s un estudi sobre lavaluaci ambiental del nitrogen a Catalunya, tot analitzant levoluci que aquest element tant important ha tingut des del 1997 al 2003 en el nostre pas
Resumo:
El Projecte Hifa s una xarxa dinamitzadora del tercer sector (entitats, associacions, fundacions, etc.) i fomentadora de la participaci ciutadana des d'aquest mbit. T una marcada transversalitat d'mbits d'actuaci, ja que cada entitat treballa sobre el tema que l'incumbeix. Tot i aix, el motor de la xarxa son les entitats naturalistes, conservacionistes i totes aquelles que directe o indirectament treballin en temes ambientals, per tal que, a mesura que s'estableixin relacions amb entitats d'altres mbits, les vagin influenciant i ambientalitzant, enriquint-se al seu torn amb les experincies que els ofereixin aquestes. Per tal d'agilitzar la implementaci de la xarxa, el mtode ms efica s acotant l'mbit geogrfic a un nivell que generi quantitats dinformaci fcilment gestionable, i a partir d'aqu, anar creixent de forma horitzontal, no jerrquica, creant cllules noves en altres parts del territori i connectant-les entre elles. El Projecte Hifa comena per establir-se a la comarca del Girons, ja que s una comarca on conviuen mbits rurals amb urbans, per amb un marcat desequilibri en favor de l'ltim. Aix permet englobar els dos mbits dins de la xarxa, amb lallicient que les dades sn comparables i es poden generar estudis de diferenciaci entre 3r sector rural i 3r sector urb
Resumo:
En aquest treball s'intenta demostrar que els nivells inferiors de la Cova del Reclau-Viver de Seriny s'han d'atribuir a un Aurinyaci Primitiu, els ms profunds, i a un Aurinyaci Antic o Aurinyaci I els que ja estan en contacte amb el Graveti
Resumo:
En un moment en que Catalunya i, sobretot, la regi metropolitana de Barcelona, experimenta un procs d'ocupaci del territori sense precedents, es especialment important avanar en l'estudi dels possibles connectors existents, el seu reconeixement i la seva delimitaci en el planejament territorial, El 13 de juliol de 2004 es va signar i fer pblic el Manifest de Sant Celoni pel reconeixement de les vies verdes del Valls. En aquest manifest es demana, entre altres mesures, el reconeixement i la delimitaci en el planejament territorial de 7 grans vies verdes: Obac-Olorda, Sant Lloren-Collserola, Farell-Marina, Gallifa-Gallecs, Tagamanent-Cellecs, Calma-Corredor, Montseny-Montnegre. Totes aquestes vies exerceixen funcions de connexi ecolgica i paisatgstica entre les serralades Litoral i Prelitoral i, juntament amb altres espais menys urbanitzats que hi ha al peu de la serralada Prelitoral, integren el sistema d'espais oberts del Valls. Aquesta ponncia presenta, en primer lloc, el marc conceptual on s'inscriu el concepte via verda. En segon lloc, explica els principals antecedents en relaci amb les vies verdes del Valls que apareixen en el Manifest de Sant Celoni, i, finalment lencaix de les vies verdes del Valls en el planejament territorial de la regi metropolitana de Barcelona, aix com les principals lnies estratgiques que es podrien seguir per convertir-les en una realitat
Resumo:
Parlar dhidrografia a la comarca de la Selva s parlar del Ter i de la Tordera, dels dos cursos fluvials bsics que estructuren la prctica totalitat de la xarxa hdrica de la demarcaci. Ambds, amb les seves conques respectives, tenen un paper determinant a lhora de definir les relacions que sestableixen entre societat i medi. Tenint en compte aquest punt de partida, al llarg del text es far una aproximaci als aprofitaments i recursos que se nobtenen, incidint sobretot en les seves singularitats. Pel cas del Ter el tema sabordar des de la perspectiva de la gran obra hidrulica ubicada dins els lmits de la comarca, per tenint en compte que el seu abast transcendeix lescala regional i que els recursos que proporciona, respecte a la Selva, sn ms de passada que destada. En canvi, quant a la Tordera, sincidir ms com a conca, els recursos i explotaci de la qual reverteixen de manera molt ms directa dins la comarca i rees venes com el Valls Oriental i lAlt Maresme. En darrer terme es far esment dalgunes de les problemtiques i contradiccions que comporta la gesti dun recurs tan valus com laigua
Resumo:
Ressenya del llibre 'El sindicalisme forestal dins del moviment obrer catal: els roders' de Roger Zamorano, publicat l' any 2000 pel Museu Etnolgic del Montseny. Estudi que reconstrueix la trajectria del moviment associatiu dels roders de la comarca de la Selva (interior) des de final del segle XIX fins a la Guerra Civil del 1936 en base documentaci escrita o oral
Resumo:
The University of Girona held the XXVI Young Geographers meeting in september 2003. The event, entitled Talking geograpies, involved Spanish students and qualified geographers with the aim of discussing the varied perspectives of geography in the field of town and country planning
Resumo:
L'objectiu d'aquesta tesi s estudiar el funcionament real de la servitud catalana medieval. Per aix s'estudien els homenatges i els cobraments dels mals usos rebuts i aplicats per l'Almoina del Pa de la Seu de Girona sobre els seus remences al llarg dels segles XIV i XV i, ms concretament, entre 1331 i 1458. Aquestes dates han estat determinades per la documentaci generada per l'esmentada instituci benfica. El primer llibre de comptes conservat s de l'any 1331. En aquests llibres de comptes els pabordes encarregats de gestionar l'Almoina hi consignaven tots els seus ingressos i totes les despeses. La data final tamb ha estat fixada per la documentaci, perqu a partir d'aquest moment deixem de trobar constncia escrita del pagament dels mals usos i de la prestaci d'homenatges. La importncia dels mals usos, s a dir, aquells pagaments que gravaven als serfs pel fet de ser-ho, a la Catalunya de la baixa edat mitjana s una qesti fora de discussi. Bona part dels historiadors -Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- atribueixen als mals usos, als homenatges i a la seva continuada exigncia els dos alaments remences contra les senyories feudals a partir de l'any 1462. Segons aquestes hiptesis, la lluita per suprimir els mals usos i aconseguir la llibertat individual s la ra de les guerres remences de finals del segle XV. Com s sabut van quedar resoltes amb la Sentncia Arbitral de Guadalupe, dictada pel rei Ferran II, que va suprimir definitivament la servitud de les terres catalanes. Malgrat la importncia que els historiadors han concedit a l'existncia dels mals usos i, sobretot, a la manca de llibertat dels remences, no hi ha estudis sistemtics sobre la seva aplicaci a la prctica. Per aix, l'objectiu d'aquesta tesi s estudiar tots els mals usos i tots els homenatges aplicats i rebuts per una sola senyoria -l'Almoina del Pa de la Seu de Girona-, els remences de la qual van participar activament en ambdues guerres i que s representativa, sense cap mena de dubte, del que succea en la dicesi gironina. A ms a ms, cal assenyalar que l'estudi comprn un perode de temps que inclou circumstncies tan cabdals com la pesta negra i la resta de catstrofes del segle XIV i el segle XV fins a la primera guerra remena. Com s sabut, els remences catalans estaven sotmesos a sis mals usos: la redempci de persones (mitjanant la qual aconseguien la seva llibertat), les firmes d'espoli forades (que havien de pagar quan es casaven en determinades circumstncies), la intstia i l'eixrquia (que gravaven la mort intestada i sense descendents), l'rsia (que penalitzava la crema accidental del mas o la masada) i la cugcia (exigida a les dones considerades adlteres). Els remences confirmaven la seva dependncia d'una senyoria en els corresponents homenatges o reconeixements de domini que havien de prestar quan n'eren requerits. Aquesta tesi consta de deu captols a ms d'una introducci (o primer captol) i d'unes conclusions. El segon captol s dedicat a la descripci de les fonts utilitzades, entre les que destaquen els llibres de comptes dels pabordes, i on queda prou palesa la importncia del fet d'haver pogut disposar d'una excepcional font seriada, a ms a ms de pergamins. El tercer correspon a l'estudi de la instituci tractada, que tenia terres a les actuals comarques del Girons, La Selva, l'Alt i el Baix Empord i el Pla de l'Estany. En el quart captol hi analitzo els problemes generats a l'hora d' intentar conixer el nombre de persones que eren prpies de l'Almoina i saber de quins masos provenien. A continuaci segueixen els quatre captols que constitueixen el cos central de la tesi. Al seu torn, la seva anlisi va ocasionar l'elaboraci dels tres darrers. En el captol cinqu s'estudien tots els homenatges rebuts per l'Almoina entre els anys 1300 i 1457, tant els que figuren en els manuals de comptes com els conservats en pergam. En total, tenim documentats 1258 dels homenatges o reconeixements de domini rebuts per la instituci. El captol segent s dedicat a l'estudi de les firmes d'espoli forades i als 424 cobraments fets per l'Almoina per aquest concepte, entre els anys 1331 i 1452. En els captols set i vuit, s'analitzen els mals usos que gravaven les sortides del domini, tant les voluntries com les involuntries. El resultat obtingut s que entre 1331 i 1458, la instituci va concedir la llibertat a 557 persones bona part de les quals van tornar a adscriure's de nou a una altra senyoria. El nombre d'aquests sortides contrasta amb el cobrament per part de l'Almoina, entre aquestes mateixes dates, de noms 105 intsties i eixrquies; dit d'una altra manera, fins l'any 1445 va ingressar diners en concepte de 23 intsties, fins el 1458 per 68 eixrquies i fins el 1406 per 14 intsties i/o eixrquies. Els captols 9 i 10 tracten del significat i les limitacions que comportaven els mals usos, com a trets definitoris de la pertinena a la servitud, sobre les persones que hi estaven sotmeses. Finalment, el darrer captol analitza el compliment de la sentncia dictada pel rei Alfons el Magnnim l'any 1457 en la que suspenia la servitud al Principat de Catalunya. Queda fora de dubte que pocs anys abans de la primera guerra remena els homenatges i els mals usos havien deixat d'aplicar-se.
Resumo:
Cotoneaster pannosus (Rosaceae), an ornamental shrub native to China, is reported for the first time in Tarragona Province (Catalonia, Spain). Data on demography and accompanying species for the new locality are provided, in addition to a chrorological update at nation level.
Resumo:
Aquest projecte te com a objectiu ellaborar un Pla d' ordenació cinegtica de les Gavarres
Resumo:
Lobjectiu principal daquest projecte s establir les propostes de gesti necessries per tal de poder preservar els espais oberts a la zona de Sant Sadurn dOsormort (Guilleries), i poder ho fer extensible a altres zones de Catalunya i dEuropa. Per dur a terme l estudi utilitzen com indicador els lepidpters ropalcers de zones obertes . Aquest projecte proposa millores en la gesti del territori destudi, per tal daconseguir una millora en lecosistema i una millor connectivitat biolgica
