1000 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Selva
Resumo:
Els riscos greus es poden materialitzar en emergncies collectives on lafectaci a la poblaci, als bns materials, a les infraestructures i als serveis bsics pot ser molt intensa i de forma molt rpida. Quan aquests elements vulnerables se situen molt prxims al focus de lemergncia es pot dificultar lactuaci del sistema de gesti demergncies i ms concretament no poder aplicar a temps les mesures de protecci i autoprotecci a la poblaci, o b que aquestes siguin insuficients. La ubicaci dels elements vulnerables en relaci als potencials focus demergncia queda definida per la planificaci territorial i lurbanisme. Per tant, una adequada ubicaci dels elements vulnerables que faciliti la gesti de les emergncies pel que fa a laplicaci de mesures de protecci i autoprotecci requereix incorporar la prevenci dels riscos greus a la planificaci territorial i lurbanisme. Actualment aquest procs de prevenci es troba en fase embrionria i disgregat entre diversos collectius professionals i organismes sectorials de lmbit de la seguretat i el risc. Aquest estudi de recerca recull lestat actual de la qesti i valora i justifica la importncia social i econmica del problema de la prevenci demergncies collectives. A partir daquest punt es proposa que ats el carcter transversal i aglutinador del servei de protecci civil, a travs daquest servei es defineixi un sistema i metedologia per incorporar la prevenci del risc als parmetres que condicionen el plantejament territorial i lurbanisme. Es proposa que aquest sistema incorpori les visions dels diferents organismes experts amb carcter sectorial i gestors de riscos greus concrets, i que tingui una estructura i un procs dimplantaci similar al model de prevenci dincendis en edificis, altament implantat i efectiu.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada a la Universit de Toulouse 2 Le Mirail entre gener i juny del 2007. En concret, lestada efectuada ha suposat la integraci de qui signa aquesta memria dins lequip al-Andalus/Hispaniae, dirigit pel professor Philippe Snac, una de les diverses branques que conformen el grup FRAMESPA daquella universitat, unitat de recerca adscrita al CNRS (UMR 5136). El ttol proposat per al contingut de la recerca en la sollicitud presentada, Evoluci del poblament i organitzaci del territori a la Catalunya interior a lAlta Edat Mitjana, encapalava un pla de treball que tenia per objectiu la recopilaci i lanlisi de dades arqueolgiques i textuals que oferissin un escenari a partir del qual establir una seqncia evolutiva en relaci a les diferents tendncies pel que fa al poblament tardoantic i altmedieval en dues zones diferenciades com sn les conques mitjanes dels rius Llobregat i Cardener, a la Catalunya Central, i la capalera del riu Fluvi, a la Garrotxa. Aix, shan pogut detectar, a partir de la contrastaci de les diferents dades, fenmens diversos que reflecteixen la incidncia dels successius canvis histrics a nivell territorial i de poblament.
Resumo:
A la vista dels buits acadmics detectats, aquest estudi t per objectiu la configuraci del mapa de clsters turstics de Catalunya, a partir dels seus productes turstics, tant pel que fa a lexistncia actual com al potencial desenvolupament de noves sinrgies entre els existents, a partir de nous criteris dorganitzaci de loferta, fonamentalment per atendre a les noves motivacions de la demanda.Ens fem la pregunta:Es poden trobar criteris per al desenvolupament de les destinacions turstiques que permeabilitzin les estructures administratives actuals, i prioritzin criteris de producte, mercat o demanda i dempresa, garantint la mxima competitivitat i sostenibilitat dels productes turstics resultants?
Resumo:
Award-winning
Resumo:
[spa] En los ltimos aos ha aumentado el inters arqueolgico por los cambios territoriales de poca histrica. Asimismo, el nmero de registros polnicos ha aumentado sensiblemente. A pesar de que la falta de marcos cronolgicos fiables impone lmites a las interpretaciones sobre antropizacin, el presente artculo pretende realizar una sntesis de los cambios paleoambientales documentados entre los siglos VIII aC y XII dC, haciendo especial referencia a las transformaciones humanas del entorno. Este conjunto de datos polnicos hace evidente una intervencin humana al inicio del periodo ibrico, presin que se intensifica durante el iberismo Pleno con la expansin de actividades agrcolas. El mundo romano significa una explotacin del espacio menos extensiva, si bien el el siglo VII dC se produce una extensin de los pastos tanto en sectores elevados del Pirineo como de litoral cataln que modifica profundamente el paisaje. [eng] The archaeological interest on the environmental changes during historical times has increased during the last decades. In accordance, a number of palynological from NE Spain records has been recently published. Despite chronological frame works are not yet enough reliable, this paper proposes a synthesis of landscape changes from VIIIth century BC to XIIth century AD. Palynological data suggest the presence of human impacts at ghe beginning of iberic times. Humans pressure, mainly farmning activities, intensified during iberian times. Roman times record a less extensive land use but at the IVth century AD, grazing expanded at regional scale. Pastures expanded again at VIIth century AD, reaching high altitudes in the Pyrenees while at littoral plains, meadows were used for grazing. This period resulted in a deep change of the Catalan lansacapes.
Resumo:
A la vista dels buits acadmics detectats, aquest estudi t per objectiu la configuraci del mapa de clsters turstics de Catalunya, a partir dels seus productes turstics, tant pel que fa a lexistncia actual com al potencial desenvolupament de noves sinrgies entre els existents, a partir de nous criteris dorganitzaci de loferta, fonamentalment per atendre a les noves motivacions de la demanda. Ens fem la pregunta:Es poden trobar criteris per al desenvolupament de les destinacions turstiques que permeabilitzin les estructures administratives actuals, i prioritzin criteris de producte, mercat o demanda i dempresa, garantint la mxima competitivitat i sostenibilitat dels productes turstics resultants?
Resumo:
Lobjecte daquest estudi s fer una anlisi ambiental de la proposta del Pla dOrdenació Urbanstica Municipal del municipi de Viver i Serrateix, i poder presentar en darrer terme, una alternativa al model estudiat, que pugui oferir uns criteris basats en un model ms sostenible i respectus amb lentorn, i coherent amb la realitat existent.
Resumo:
Els espais periurbans juguen un paper important en la configuraci del territori i del medi ambient, ja que contenen valors i acullen funcions diverses (ecolgiques i ambientals, socials i ldiques, productives etc.). Si b s cert que a la comarca del Valls Occidental aquests espais sn tamb- producte de la relaci amb un context geogrfic molt humanitzat, tamb ho s que actualment i en aquest context, es donen circumstncies damenaa a lequilibri que fou origen dels valors i funcions esmentats (tendncies urbanitzadores i metropolitzaci). Aquest escenari de complexitat demana una ptima ordenació del territori que garanteixi la preservaci dels valors i funcions anomenats. El marc i les eines dels quals la societat sha dotat per a fer-ho les aporta el planejament del territori, la legislaci sectorial etc. Tot i que aquest marc presenta oportunitats per a l'ordenació despais de sl no urbanitzable periurb, a la realitat prctica sobserven pocs resultats daquesta favorable avinentesa. Aquesta s la paradoxa principal que planteja lestudi de la temtica escollida.
Resumo:
Les inundacions sn actualment les catstrofes naturals ms recurrents i les que generen un major nombre de danys i vctimes arreu del mn. L'ocupaci de les zones inundables a les lleres del riu s la causa principal daquests desastres naturals. En aquest article es descriu la realitzaci de models hidrolgics com a mecanisme per la predicci dinundacions i la gesti del territori. Shan estudiat les conques de la Riera de Santa Coloma (Catalunya) i del riu San Francisco (Guatemala) mitjanant els programes HEC-HMS i HEC-RAS, dels quals savalua la seva capacitat com eina per a la gesti del territori. Sha analitzat lefecte de la urbanitzaci en el risc dinundaci en el cas de la Riera de Santa Coloma en base a la previsi del Pl dOrdenament Urbanstic Municipal. Shan determinat les zones inundables resultants de episodis de precipitaci extrems al Riu San Francisco per als episodis de les tempestes Stan(2005) i Agatha(2010).
Resumo:
Aquest projecte parteix dinici de tres objectius fonamentals, com sn: estudiar afons el Barri Antic dAngls, posteriorment dur a terme una interpretaci rigorosa iobjectiva daquest Casc Antic i finalment demostrar el gran potencial que atresoren lesVies Verdes de Girona
Resumo:
La ricerca prende in considerazione dal punto di vista dellarchitettura e dellurbanistica la relazione tra la citt e il fiume che la attraversa o la lambisce; linsediamento umano viene analizzato nel contesto del bacino idrografico al quale appartiene. La ricerca stata sviluppata in seno alla tesi dottorale ora in fase di elaborazione presso il Departamento de Urbanismo y Ordenación del Territorio dellUniversidad Politecnica de Catalunya. La tesi ha come caso studio il tratto basso del fiume Ter in Catalogna. Nella discussione sul paesaggio urbano contemporaneo oggi la riflessione centrata sulla citt che si territorializza; la dimensione urbana interferisce con gran parte della superficie della terra facendo sfumare le tradizionali distinzioni tra urbano e non-urbano, tra spazio costruito e spazio aperto. In questo contesto, quale termine di conciliazione tra la dinamica naturale e la costruzione storica dei luoghi prodotta dallintervento umano, il fiume si rivela uno strumento essenziale di analisi e progetto. Lobiettivo di questa ricerca suggerire unapprossimazione al progetto della citt che si sviluppa lungo il corso fluviale costruendo strumenti per la riflessione attraverso il fiume. Partendo dallipotesi che la citt si insedia lungo un corso dacqua secondo una sintassi territoriale stabilita dalla geografa e dalla geomorfologia del fiume stesso, il fine fornire strumenti per il processo di recupero degli spazi fluviali in contesti urbanizzati. Il fiume diviene componente geografica chiave degli insediamenti dispersi e risorsa per costruirne labitabilit.
Resumo:
Aquest projecte s sobre ls pblic dels terrenys forestals del municipi de Celr
Resumo:
El projecte ha assolit la majoria dobjectius, ajustats a la reducci d'una quarta part de l'import concedit: 1) caracteritzar la transformaci del paisatge agro-forestal i urb a dos municipis de la vall del Congost, La Garriga i Figar-Montmany, reconstruint amb SIG els mapes d's del sl de 1854, 1949, 1956 i 2005, obtenint per intersecci de cobertes les matrius dels canvis d's; i 2) avaluar amb lndex de connectivitat ecolgica l'impacte ambiental d'aquells canvis des del punt de vista de la biodiversitat i la resilincia del paisatges, amb un especial mfasi en la reforestaci induda per l'abandonament rural i la prdua de paisatges en mosaic, en un mbit ms gran pel perode 1956-1993-2005. Aquests resultats han perms preparar varis articles per publicar en co-autora a revistes com Landscape History, Environment and History o Landscape and Urban Planning. Ja s a punt de poder-se lliurar el primer amb el ttol de "Looking backwards into a Mediterranean edge environment: Landscape changes and ecological connectivity in El Congost Valley (province of Barcelona, Catalonia) 1850-2005", incloent dos objectius esmentats a la memria: identificar les principals forces motores d'aquells canvis en el paisatge relacionant els usos del sl amb les formes d'ordenació del territori, caracteritzar-ne les forces rectores econmico-socials i el paper jugat per la protecci del Parc Natural del Montseny i els Cingles de Bert. Els resultats tamb permetran abordar en el futur altres aspectes, com per exemple estimar el potencial energtic de la biomassa local tot cercant que el seu aprofitament generi sinrgies territorials positives per a l'ecologia del paisatge amb la recuperaci duna ramaderia extensiva i una agricultura ecolgica que facin possible la restauraci dels paisatges en mosaic. L'estudi ha pogut incorporar un aspecte inicialment no previst, el cens d'orqudies mediterrnies a Figar-Montmany elaborat pel naturalista Paul Wilcox.
Resumo:
El projecte ha assolit la majoria dobjectius, ajustats a la reducci d'una quarta part de l'import concedit: 1) caracteritzar la transformaci del paisatge agro-forestal i urb a dos municipis de la vall del Congost, La Garriga i Figar-Montmany, reconstruint amb SIG els mapes d's del sl de 1854, 1949, 1956 i 2005, obtenint per intersecci de cobertes les matrius dels canvis d's; i 2) avaluar amb lndex de connectivitat ecolgica l'impacte ambiental d'aquells canvis des del punt de vista de la biodiversitat i la resilincia del paisatges, amb un especial mfasi en la reforestaci induda per l'abandonament rural i la prdua de paisatges en mosaic, en un mbit ms gran pel perode 1956-1993-2005. Aquests resultats han perms preparar varis articles per publicar en co-autora a revistes com Landscape History, Environment and History o Landscape and Urban Planning. Ja s a punt de poder-se lliurar el primer amb el ttol de "Looking backwards into a Mediterranean edge environment: Landscape changes and ecological connectivity in El Congost Valley (province of Barcelona, Catalonia) 1850-2005", incloent dos objectius esmentats a la memria: identificar les principals forces motores d'aquells canvis en el paisatge relacionant els usos del sl amb les formes d'ordenació del territori, caracteritzar-ne les forces rectores econmico-socials i el paper jugat per la protecci del Parc Natural del Montseny i els Cingles de Bert. Els resultats tamb permetran abordar en el futur altres aspectes, com per exemple estimar el potencial energtic de la biomassa local tot cercant que el seu aprofitament generi sinrgies territorials positives per a l'ecologia del paisatge amb la recuperaci duna ramaderia extensiva i una agricultura ecolgica que facin possible la restauraci dels paisatges en mosaic. L'estudi ha pogut incorporar un aspecte inicialment no previst, el cens d'orqudies mediterrnies a Figar-Montmany elaborat pel naturalista Paul Wilcox
