Educació i immigració a les Illes Balears : cap a una dualització escolar i social?. 'Educación e inmigración en las Islas Baleares : ¿hacia una dualización escolar y social?'.

Este capítulo forma parte del apartado dedicado al sistema escolar de las Islas Baleares. Estudio realizado por el Grupo de Investigación y de Formación Educativa y Social (GIFES) del Departamento de Ciencias de la Educación de la Universitat de les Illes Balears. Resumen tomado de la publicación, disponible en castellano y catalán

Escola i immigració : projectes i experiències en el context del Canadà. 'Escuela e inmigración : proyectos y experiencias en el contexto de Canadá'.

Se exponen proyectos educativos que se realizan en Canadá y que pueden ser tomados como ejemplos en España para crear nuevos planes educativos debido al aumento de alumnado de origen extranjero en los centros educativos.

Escola i immigració: projectes i experiències en el context del Canadà. 'Escuela e inmigración: proyectos y ecperiencias en el contexto de Canadá'.

A partir de la realidad actual sobre la presencia de alumnado de origen extranjero en los centros educativos, se dan a conocer otros contextos en los que se aplican políticas similares con bagajes más amplios de experiencia, como es el caso de Canadá.

Llengua i immigració : la influència de la primera llengua en l'adquisició del català com a segona llengua. 'Lengua e inmigración : la influencia de la primera lengua en la adquisición del catalán como segunda lengua'.

Resumen basado de la publicación

Joves d'origen estranger, integraci?? i immigraci?? a Espanya

Resumen basado en el de la publicaci??n

Autoimatge fotogr??fica : una reflexi?? sobre g??nere i immigraci?? a partir dels subjectes

Resumen basado en el de la publicaci??n

Infància estrangera i coneixement de la llengua de l’escola

L’escolarització de la infància estrangera es fa en programes de canvi de llengua de la llar a l’escola. Per això, el progrés de les criatures estrangeres en el domini de la llengua del centre docent remet a fer possible una pràctica educativa semblant a aquella que permet assolir l’èxit escolar en els programes d’immersió lingüística. L’article discuteix aquesta qüestió a partir d’un estudi empíric i proposa alguns criteris per orientar la pràctica educativa amb aquest alumnat

La Utilització dels serveis d'atenció primària a la Regió Sanitària Girona i els seus condicionants demogràfics, econòmics i socials

El percentatge de població immigrant a l'estat espanyol oscil·la al voltant d'un 14%. Les característiques sociodemogràfiques d'aquests col·lectius nouvinguts ha suposat una alteració en la utilització dels recursos públics (sanitat o educació). Si pretenem garantir l'equitat en la prestació d'aquests serveis, cal identificar els factors que influeixen en la seva utilització. Definim i comparem el perfil demogràfic, socioeconòmic, de morbiditat atesa i d'utilització dels serveis sanitaris d'atenció primària pels usuaris immigrants i autòctons de la Regió Sanitaria Girona. Alhora, determinem quins d'aquests factors influeixen en l'accés i en l'ús d'aquests serveis. Les dades analitzades provenen d'un qüestionari administrat a una mostra d'usuaris dels serveis d'atenció primària de la Regió Sanitària Girona durant l'any 2006 i dels registres mèdics de l'Institut Català de la Salut. Les comparacions demogràfiques, socieconòmiques, de morbiditat atesa i utilització dels serveis sanitaris entre immigrants i autòctons es realitzen a través de contrastos paramètrics i no paramètrics. La identificació dels factors que influeixen en el primer contacte i en la freqüentació dels serveis d'atenció primària, es formula mitjançant l'especificació d'un model en dues parts. Els resultats evidencien l'existència de diferències demogràfiques, socioeconòmiques, culturals i d'estat de salut entre immigrants i autòctons. La modelització dels factors que intervenen en l'accés i freqüentació dels serveis d'atenció primària ens indica que realitzar el primer contacte amb els serveis de salut només es veu influenciat per factors relacionats amb la morbiditat. En canvi, una major o menor freqüentació depèn tant de factors relacionats amb la pròpia salut com dels elements socioeconòmics i demogràfics abans esmentats. Addicionalment, l'anàlisi fa evident no es pot considerar el col·lectiu d'immigrants com un tot homogeni, doncs l'origen de l'usuari és un element clau a l'hora de determinar diferents intensitats en l'accés i freqüentació.

Does illegal immigration empower rightist parties?

The main goal of this paper is to analyze the political outcome in countries where the relevant issue in elections is the control of immigration. In particular we explore the consequences on the political outcome of the fact that parties are either ideological or opportunistic with respect to this issue. In order to do that we use a simple two-party political competition model in which the issues over which parties take positions are the level of border enforcement and the way it has to be ?nanced. We show that an ideological rather than a pure opportunistic behavior gives parties an advantage to win the election. In particular, in most of the cases we consider we ?nd that rightist parties have an advantage to win in countries where the relevant issue in election is illegal immigration. This result may help us to understand the recent success of anti-immigrant and rightist parties in several countries.

Les migracions internes a Catalunya: una aproximació comarcal (1996-2005)

Des de començaments de la dècada dels noranta del segle XX, les migracions internes han adquirit un protagonisme creixent com a factor clau de la dinàmica territorial, en part afavorides pel dinamisme del mercat de l’habitatge, la descentralització dels llocs de treball i l’impacte de la població estrangera. En aquesta memòria de recerca s’estudien amb profunditat els moviments migratoris interns a Catalunya durant el període 1996-2005 des d’una perspectiva comarcal, encara que també es fa un repàs als models migratoris esdevinguts a Catalunya al llarg del segle XX.

Wealth constraints, skill prices or networks: what determines emigrant selection?

The productive characteristics of migrating individuals, emigrant selection, affect welfare. The empirical estimation of the degree of selection suffers from a lack of complete and nationally representative data. This paper uses a new and better dataset to address both issues: the ENET (Mexican Labor Survey), which identifies emigrants right before they leave and allows a direct comparison to non-migrants. This dataset presents a relevant dichotomy: it shows on average negative selection for Mexican emigrants to the United States for the period 2000-2004 together with positive selection in Mexican emigration out of rural Mexico to the United States in the same period. Three theories that could explain this dichotomy are tested. Whereas higher skill prices in Mexico than in the US are enough to explain negative selection in urban Mexico, its combination with network effects and wealth constraints is required to account for positive selection in rural Mexico.

New evidence on emigrant selection

This paper examines the extent to which Mexican emigrants to the United States are negatively selected, that is, have lower skills than individuals who remain in Mexico. Previous studies have been limited by the lack of nationally representative longitudinal data. This one uses a newly available household survey, which identifies emigrants before they leave and allows a direct comparison to non-migrants. I find that, on average, US bound Mexican emigrants from 2000 to 2004 earn a lower wage and have less schooling years than individuals who remain in Mexico, evidence of negative selection. This supports the original hypothesis of Borjas (AER, 1987) and argues against recent findings, notably those of Chiquiar and Hanson (JPE, 2005). The discrepancy with the latter is primarily due to an under-count of unskilled migrants in US sources and secondarily to the omission of unobservables in their methodology.

Labor supply response to international migration and remittances in the Republic of Haiti

The Republic of Haiti is the prime international remittances recipient country in the Latin American and Caribbean (LAC) region relative to its gross domestic product (GDP). The downside of this observation may be that this country is also the first exporter of skilled workers in the world by population size. The present research uses a zero-altered negative binomial (with logit inflation) to model households' international migration decision process, and endogenous regressors' Amemiya Generalized Least Squares method (instrumental variable Tobit, IV-Tobit) to account for selectivity and endogeneity issues in assessing the impact of remittances on labor market outcomes. Results are in line with what has been found so far in this literature in terms of a decline of labor supply in the presence of remittances. However, the impact of international remittances does not seem to be important in determining recipient households' labor participation behavior, particularly for women.

A General model of bilateral migration agreements

Unilateral migration policies impose externalities on other countries. In order to try to internalize these externalities, countries sign bilateral migration agreements. One element of these agreements is the emphasis on enforcing migration policies: immigrant-receiving countries agree to allow more immigrants from their emigrant-sending partner if they cooperate in enforcing their migration policy at the border. I present a simple theoretical model that justifies this behavior in a two-country setting with welfare maximizing governments. These governments establish migration quotas that need to be enforced at a cost. I prove that uncoordinated migration policies are inefficient. Both countries can improve welfare by exchanging a more "generous" migration quota for expenditure on enforcement policy. Contrary to what could be expected, this result does not depend on the enforcement technology that both countries employ.