Diagnose e controle alternativo de doenças em alface, alho, cebola e brássicas.

Esse trabalho pretende-se apresentar uma breve descrição dos sintomas das principais doenças em alface, alho, cebola e bássicas que facilitarão sua diagnose e a determinação de métodos alternativos de controle a serem empregados, semelhante ao que se pratica na agricultura orgânica.

Desenvolupament d'un sistema de previsió de risc d'infecció per Stemphylium vesicarium. Avaluació, validació i implementació en parcel·les experimentals en camps comercials de perera

L'estemfiliosi de la perera és una malaltia fúngica ocasionada pel fong Deuteromicet Stemphylium vesicarium. Els símptomes característics d'aquesta malaltia són lesions necròtiques en fulles i fruits, provocant el depreciament econòmic d'aquests últims. Si les condicions climàtiques són favorables aquesta malaltia pot arribar a provocar la pèrdua total de la producció. La malaltia es localitza bàsicament en la conca mediterrània, sent les zones fructícoles de Girona a Catalunya i Emilia-Romagna a Itàlia els llocs on les pèrdues de producció són més grans. Actualment l'únic mètode de control és la cobertura permanent dels òrgans de la planta amb fungicides. Per obtenir aquesta protecció és necessari realitzar aplicacions preventives amb una cadència fixa, setmanal o quinzenal, de diferents fungicides en els arbres. Aquesta cadència d'aplicació comporta que al llarg del període vegetatiu de la perera es realitzin entre 20 i 25 aplicacions de fungicida, per cadències setmanals, o entre 10 i 13 aplicacions si la cadència és quinzenal. Aquest elevat nombre de tractaments comporta uns efectes toxicològics a nivell mediambiental i per a la salut humana, un augment del cost econòmic de la producció i en alguns casos afavorir l'aparició de resistències del patogen a determinats fungicides. Molts d' aquests tractaments es realitzen sense que les condicions ambientals siguin favorables a l'inici d'infeccions del fong, i són per tant innecessàries. Amb l'objectiu d'obtenir una eina per determinar el risc d'infeccions en funció de les condicions climàtiques i realitzar d'aquesta manera els tractaments amb fungicides només quan són necessaris, es va elaborar el Sistema pel Tractament Racionalitzat de l'Estemfiliosi de la Perera (STREP). El model consisteix en relacionar quantitativament amb la severitat de la malaltia els paràmetres climàtics de durada del període d'humectació i temperatura mitjana durant aquests períodes. En aquest treball s'ha determinat l'eficàcia en el control de la malaltia per diferents fungicides aplicats de manera preventiva amb una cadència fixa en diferents finques comercials i durant varis anys. S'ha constatat que no hi ha cap producte totalment eficaç en el control de la malaltia, sent l'eficàcia obtinguda mitjana. Aquesta eficàcia de control esta en funció del nivell de pressió de la malaltia, obtenint eficàcies inferiors quan el nivell en els testimonis no tractats és elevat. En assajos en condicions controlades s'ha determinat que els fungicides analitzats aplicats de manera curativa o postinfecciosa, quan ja s'han iniciat les infeccions, presenten una eficàcia més baixa que quan s'apliquen preventivament. El tiram és el producte amb una eficàcia més elevada en la major part de les condicions experimentals. S' ha analitzat durant 5 anys, 1992-1996, en diferents plantacions de perera de Girona, la dinàmica dels paràmetres ambientals de durada deis períodes amb humectació, la temperatura mitjana de l'aire, la temperatura mitjana durant els períodes d'humectació, la durada dels períodes amb humitat relativa superior al 90% i la pluviometria. S 'ha constatat que la humectació deguda a la rosada és la principal causa d'humectació i que és un procés lent i continu. Les durades més freqüents d'humectació han estat períodes inferiors a 12 hores i les temperatures més freqüents durant aquests períodes han estat entre 11 i 21°C. S'ha determinat també que existeixen períodes amb humitat relativa elevada però sense formació de pel·lícula d'aigua i s'ha observat que ocasionalment existeixen períodes breus d'interrupció de la humectació en que poden existir humanitats relatives elevades o baixes. La capacitat predictiva del model STREP ha estat avaluada mitjançant 42 assajos en condicions naturals i controlades, determinant que en més del 95 % dels casos avaluats les prediccions de malaltia s'han correspost amb les observades, i que només en dos casos el model ha infraestimat el nivell de risc d'infecció. Demostrant així que el model STREP és fiable en les seves prediccions. S'ha estudiat l'efecte de la humitat relativa durant els períodes interromputs d'humectació i les durades d'aquests períodes, en les infeccions produïdes pel fong. S'ha constatat que el model STREP hauria d'incorporar com a períodes separats els períodes d'humectació interromputs amb relatives elevades (>98%) s'haurien de considerar com a períodes continus. Per una altra banda s'ha comprovat que els períodes amb humitats relatives elevades sense formació d'humectació en condicions naturals no són suficients per provocar l'inici d'infeccions de S. Vesicarium. S'ha utilitzat el model STREP com a eina per guiar els tractaments fungicides en diferents parcel·les de finques comercials durant dos anys. D'aquests assajos es pot concloure que utilitzant valors de risc acumulat SA:0.4 com a llindar per a realitzar els tractaments es controla la malaltia amb una eficàcia semblant als tractaments setmanals, però amb una reducció del nombre d'aplicacions necessàries entre un 25 i un 50%. Utilitzar un llindar SA:0.6 en finques amb varietats sensibles i una pressió d'inòcul del patogen elevada presenta bons resultats però inferiors als obtinguts amb tractaments setmanals, no obstant l'estalvi de tractaments ha estat molt important (50-70%). De tots aquests resultats es conclou que el model STREP és adequat per ésser utilitzat en programes pilot a escala comercial en el control racional de l'estemfiliosi de la perera. En funció d'aquests resultats es considerarà la seva implementació en Estacions d'Avisos Fitosanitaris.

Biology and fertility life table of the South American fruit fly Anastrepha fraterculus on grape

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)

Adaptabilidade de híbridos entre Gossypium barbadense E G. hirsutum N contendo o gene cry1Ac

Hybrids among transgenic plants and related species are expected to occur if they are sympatric and when there are not crossing barriers; as is the case, in Brazil, of cry1Ac transgenic cotton and Gossypium barbadense. This species has been maintained as dooryard plants, and should be preserved as a genetic resource. Hybrids were evaluated about traits related to fitness, leading to infer about its chances of survivor and selection. A barbadense genotype collected at the state of Mato Grosso was outcrossed to the variety DP 404, containing the gene cry1Ac, and to the isoline DP 404. All the F1 individuals and 122 among 170 F2 individuals expressed the toxin, and presented levels of resistance to pink bollworm (Pectinophora gossypiella) and cotton leafworm (Alabama argillacea) equivalent to the transgenic parent and superior to the isoline, barbadense or non transgenic hybrids. The percentage of germination and number of days to germinate did not differ among genotypes. Anthesis of the first flower and opening of the first cotton boll occurred earlier for herbaceous cotton and F1 hybrids than F2 population in average; all the populations presented a number of days to flower and opening of the first boll smaller then barbadense. The highest plants were barbadenses, and herbaceus the smallest, with F1 and F2 populations presenting intermediary heights. The number of seeds per plants were superior for F1 hybrids an herbaceous cotton, F2 populations were in average intermediary; the barbadense genotype produced the smallest number of seeds per plant. Pink bollworm, mainly, and also cotton leafworm, are important barbadense pests, so the transgene positive effect could favor the selection of hybrids, and hence G. hirsutum genome, against the maintenance of pure G. barbadense genome. The selection may be influenced by the plant uses: the smaller size of hybrids when compared to the barbadense may lead them to be differentiated from these parents to which medicinal properties are attributed; on the other hand, the greater boll production may favor hybrids maintenance with the purpose of producing lamp wicks, or use as an ornamental or swab

Caracterização social e tecnológica da produção de uvas para mesa em pequenas propriedades rurais da região de Jales-SP

A viticultura é uma atividade relevante para os produtores rurais do Estado de São Paulo, sobretudo aqueles detentores de pequenas áreas. O presente trabalho teve como objetivo caracterizar os principais aspectos sociais e tecnológicos utilizados na produção de uvas para mesa na região de Jales (SP). Os dados foram levantados nos anos de 2009 e 2010, a partir da aplicação de questionários a 19 produtores de uva e do acompanhamento do ciclo de produção de 10 propriedades. Os produtores cultivam pelo menos três cultivares diferentes de uva, sendo as principais: 'Niagara Rosada', 'Itália' e 'Benitaka'. A área média das propriedades é de, aproximadamente, 21 ha, e a área média com parreiras de uva é de 2,4 ha. A maioria dos produtores não conta com assistência técnica regular, não segue recomendações de adubação e não emprega critérios técnicos para o manejo da irrigação. O controle de doenças é realizado de forma preventiva e intensa, chegando a superar 100 aplicações por ciclo, no caso das uvas finas para mesa. Os resultados devem subsidiar a realização de outras pesquisas, assim como programas de planejamento e transferência de tecnologia, proporcionando ao produtor um manejo mais adequado da cultura, bem como o desenvolvimento sustentável rural regional.

Efeito da recuperação na máxima fase estável de lactato sanguíneo

The objective of this study was to compare the power corresponding to maximal lactate steady state determined through continuous (MLSSC) and intermittent protocol with active recovery (MLSSI). Ten trained male cyclists (25 +/- 4 yr., 72.5 +/- 10.6 kg, 178.5 +/- 4.0 cm), performed the following tests on a cycle ergometer: (1) incremental test until voluntary exhaustion to determine the maximal power (Pmax); (2) two to five constant workload tests to determine MLSSC, and; 3) two to three constant workload tests to determine MLSSI, consisting on eight repetitions of four minutes interspersed by two minutes of recovery at 50% Pmax. The MLSSC (273.2 +/- 21.4 W) was significantly lower than MLSSI (300.5 +/- 23.9 W). With base on these data, it can be verified that the intermittent exercise mode utilized in this study, allows an increase of 10% approximately, in the exercise intensity corresponding to MLSS.

Resistência de cultivares de videira ao ácaro-rajado Tetranychus urticae na região de Jales, estado de São Paulo

As videiras da região de Jales, Estado de São Paulo, têm sido intensamente atacadas pelo ácaro-rajado, Tetranychus urticae Koch. O presente trabalho teve por objetivo comparar cultivares de uva quanto à adequação como hospedeiras da espécie. em experimento de campo, naquele local, a ocorrência da praga, ao longo de 12 meses, foi acompanhada nas cultivares de uvas finas, Itália e Benitaka, e na cultivar de uva rústica, Niagara Rosada. No laboratório, a biologia de T. urticae foi estudada nessas três cultivares e na 'Redimeire'. Na cultivar Niagara Rosada, o ácaro-rajado apresentou menor fecundidade e menor sobrevivência, indicando a presença de mecanismos de resistência por antibiose. Além disso, houve maior tentativa de fuga dessa cultivar, sugerindo resistência por não preferência.

Produção e qualidade de raiz tuberosa de cultivares de batata-doce no Oeste do Paraná

The objective of this work was to evaluate sweet potato cultivars with starch processing capability, on two cultivation periods, in the western region of Parana (Brazil). Sweet potato was grown at Marechal Candido Rondon, Parana State (24 degrees 33'40 '' S and 54 degrees 4'12 '' W), at a mean annual temperature between 14 and 28 degrees C. The experiment was designed in complete randomized blocks, in a factorial scheme of 4 cultivars (CNPH 003, CNPH 004, Brazlandia Roxa, and Brazlandia Rosada) and 2 cultivation periods (115 and 183 days), with four repetitions. The evaluated parameters were the root productivities (t ha(-1)) and the physical and chemical root composition (humidity, pH, acidity, starch, total soluble sugars and fibers). Data was submitted to all analysis of variance (Anova) and the means were compared by the Tukey test at 5% of probability, Results indicated that sweet potato yield at the cultivars was higher during the 183 day cultivation period (average of 9.14 t ha(-1)) than during the 115 day cultivation period (average of 4.25 t ha(-1)). Thus the CNPH 003 cultivar seems to be a better indication for starch extraction, due to the lowest fiber content in the root, the driest mass content and the largest yield of starch per area.

Tissue distribution of a plasmid DNA encoding Hsp65 gene is dependent on the dose administered through intramuscular delivery

In order to assess a new strategy of DNA vaccine for a more complete understanding of its action in immune response, it is important to determine the in vivo biodistribution fate and antigen expression. In previous studies, our group focused on the prophylactic and therapeutic use of a plasmid DNA encoding the Mycobacterium leprae 65-kDa heat shock protein (Hsp65) and achieved an efficient immune response induction as well as protection against virulent M. tuberculosis challenge. In the present study, we examined in vivo tissue distribution of naked DNA-Hsp65 vaccine, the Hsp65 message, genome integration and methylation status of plasmid DNA. The DNA-Hsp65 was detectable in several tissue types, indicating that DNA-Hsp65 disseminates widely throughout the body. The biodistribution was dose-dependent. In contrast, RT-PCR detected the Hsp65 message for at least 15 days in muscle or liver tissue from immunized mice. We also analyzed the methylation status and integration of the injected plasmid DNA into the host cellular genome. The bacterial methylation pattern persisted for at least 6 months, indicating that the plasmid DNA-Hsp65 does not replicate in mammalian tissue, and Southern blot analysis showed that plasmid DNA was not integrated. These results have important implications for the use of DNA-Hsp65 vaccine in a clinical setting and open new perspectives for DNA vaccines and new considerations about the inoculation site and delivery system. © 2006 Coelho-Castelo et al; licensee BioMed Central Ltd.

Caracterização morfológica do fruto, da semente e desenvolvimento pós-seminal do abacateiro

A propagação do abacateiro é comercialmente, realizada por enxertia da variedade desejada sobre porta-enxertos seminais. No entanto, a literatura é discordante sobre a ocorrência de poliembrionia e tipo de fruto, nesta espécie. Em função do exposto, o trabalho objetivou caracterizar o tipo de fruto, aspectos morfológicos da semente e da plântula, além de avaliar o número de embriões existente. O abacateiro possui frutos do tipo baga, as sementes são monoembriônicas e exalbuminosas, a germinação é hipógea e a emergência das plântulas ocorreu 33 dias após a semeadura. A raiz primária é longa e de coloração branca e as raízes secundárias são curtas e filiformes. Os cotilédones são maciços e de coloração rosada. Foi possível observar a presença de múltiplos caulículos na semente de abacate, originados do colo. As sementes apresentam policaulia; o início da estabilização da emergência de plântulas ocorreu na oitava semana, sendo inviável para a propagação da espécie, manter essas sementes no viveiro por mais tempo.

Bioecologia de Anastrepha fraterculus (Wiedemann, 1830) (Diptera: Tephritidae) em videira

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)

Análise faciológica e rochas-reservatório do Grupo Itararé (permocarbonífero) no sudeste do estado de São Paulo

Pós-graduação em Geologia Regional - IGCE

Avaliação técnica e socioeconômica da cultura da uva para mesa em pequenas propriedades rurais da Regional de Jales (SP)

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Seleção de leveduras isoladas de uvas e mostos com atividade enzimáticas para melhoramento de vinhos

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Propagação e diferenciação floral do abacateiro

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)