Clinical experience with Adalimumab in a multicenter Swiss cohort of patients with Crohn's disease

Background. Des études précédentes ont démontré l'efficacité et la tolérance de l'adalimumab chez les patients avec maladie de Crohn modérée ou sévère. Les patients qu'on rencontre dans la pratique quotidienne peuvent être différents des patients rigoureusement sélectionnés dans les études contrôlées.But. Dans ce travail, nous résumons notre expérience avec l'adalimumab durant une période de 3 ans.Méthodes. Nous avons analysé rétrospectivement les dossiers de 55 patients atteints d'une maladie de Crohn modérée ou sévère et traités par adalimumab dans les hôpitaux universitaires de Bâle, Zurich, Genève et Lausanne, ainsi que dans un cabinet médical à Olten. Les informations collectées étaient les suivantes : données démographiques, localisation, phénotype et durée de la maladie, traitements chirurgicaux précédents, traitements précédents par anti-TNF alpha ou immunosuppresseur, le traitement concomitant et l'activité de la maladie à la « baseline » et durant le traitement. La sévérité de la maladie à l'inclusion a été établie en utilisant le score Harvey- Bradshaw Index (HBI). Durant le traitement, la rémission a été définie avec un HBI<4 et la réponse comme une réduction de l'HBI de plus de 3 points. L'analyse de régression logistique univariée a été utilisée pour déterminer si les variables étudiées étaient associées à la réponse ou à la rémission durant le traitement.Résultats. L'âge moyen des patients a été de 37.5 ± 11.4 ans et la durée moyenne de maladie à été de 12.7 ans. 29 des 55 patients étaient des fumeurs. Le traitement d'induction a été effectué chez 31 patients avec l'adalimumab en sous-cutané 160 mg à la semaine 0 et 80 mg à la semaine 2 et chez 24 patients avec 80 mg à la semaine 0 et 40 mg à la semaine 2. Le traitement d'entretien a été de 40 mg en sous-cutané toutes les 2 semaines. 13 patients (23.6%) ont nécessité l'augmentation de la dose d'adalimumab pour maintenir la rémission ou la réponse.Le taux de rémission et de réponse à la semaine 4-6 était de 52.7%, respectivement 83.6%. La rémission a été maintenue aux semaines 12, 24 et 52 chez 89.6%, 72.4%, respectivement 44.7% des patients. Le taux de rémission et de réponse n'a pas été influencé par le tabagisme, la location ou la durée de la maladie, la dose totale donnée durant le premier mois de traitement, la dose d'adalimumab par kilogramme-corps ou par le traitement précédent par infliximab. La rémission à la semaine 4-6 a été significativement plus élevée chez les patients intolérants à l'infliximab comparativement à ceux qui avaient perdu la réponse à l'infliximab (78.9% vs 42.1%, p=0.02). Le traitement par adalimumab a été bien toléré. Les effets secondaires les plus signalés ont été : la douleur au site d'injection (10.9%), l'asthénie (9%) et des infections (7.2%).Conclusions. L'adalimumab a démontré une bonne efficacité et tolérance dans la pratique quotidienne chez les patients avec une maladie de Crohn modérée ou sévère.

Appropriate treatment for Crohn's disease: methodology and summary results of a multidisciplinary international expert panel approach--EPACT.

BACKGROUND/AIMS: For many therapeutic decisions in Crohn's disease (CD), high-grade evidence is lacking. To assist clinical decision-making, explicit panel-based appropriateness criteria were developed by an international, multidisciplinary expert panel. METHODS: 10 gastroenterologists, 3 surgeons and 2 general practitioners from 12 European countries assessed the appropriateness of therapy for CD using the RAND Appropriateness Method. Their assessment was based on the study of a recent literature review of the subject, combined with their own expert clinical judgment. Panelists rated clinical indications and treatment options using a 9-point scale (1 = extremely inappropriate; 9 = extremely appropriate). These scenarios were then discussed in detail at the panel meeting and re-rated. Median ratings and disagreement were used to aggregate ratings into three assessment categories: appropriate (A), uncertain (U) and inappropriate (I). RESULTS: 569 specific indications were rated, dealing with 9 clinical presentations: mild/moderate luminal CD (n = 104), severe CD (n = 126), steroid-dependent CD (n = 25), steroid-refractory CD (n = 37), fistulizing CD (n = 49), fibrostenotic CD (n = 35), maintenance of medical remission of CD (n = 84), maintenance of surgical remission (n = 78), drug safety in pregnancy (n = 24) and use of infliximab (n = 7). Overall, 146 indications (26%) were judged appropriate, 129 (23%) uncertain and 294 (52%) inappropriate. Frank disagreement was low (14% overall) with the greatest disagreement (54% of scenarios) being observed for treatment of steroid-refractory disease. CONCLUSIONS: Detailed explicit appropriateness criteria for the appropriate use of therapy for CD were developed for the first time by a European expert panel. Disease location, severity and previous treatments were the main factors taken into account. User-friendly access to EPACT criteria is available via an Internet site, www.epact.ch, allowing prospective evaluation and improvement of appropriateness of current CD therapy.

Influència del factor de creixement derivat de les plaquetes en el tractament de les fístules anals de la malaltia de Crohn

El tractament de les fístules perianals de la malaltia de Crohn es basa en procediments poc invasius, amb èxit variable. L’ús de PDGF (factors de creixement derivats de les plaquetes autòlogues), és habitual en altres camps quirúrgics per millorar la curació de les ferides. No s’ha estudiat la seva aplicació en la malaltia de Crohn. Aquest és un estudi pilot combinant PDGF amb tècniques habituals. La curació va ser del 80% dels malalts i el 88’8% de trajectes fistulosos. L’ús de PDGF és una tecnologia barata, poc invasiva i senzilla, i que sembla augmentar l’èxit del tractament.

Estudi de l’efecte del tractament amb Adalimumab sobre la microbiota associada a la mucosa intestinal en pacients amb malaltia de Crohn.

La malaltia de Crohn és una malaltia inflamatòria intestinal en la qual s´ha observat que la densitat i la diversitat bacteriana difereixen dels subjectes sans. En els últims anys s’estan emprant tractaments biològics com els anti-TNFα (Adalimumab) de manera alternativa a tractaments ja existents. Els resultats obtinguts després de l’anàlisi de la composició bacteriana de la mucosa intestinal de pacients amb Malaltia de Crohn tractats amb Adalimumab, són esperançadors ja que apunten a una recuperació del patró normal a través de la recuperació d’espècies pròpies de persones sanes i la desaparició d’aquelles més prevalents en malalts de Crohn.

Caracterización de biomarcadores en la recurrencia postquirúrgica de la enfermedad de Crohn: valor predictivo y/o implicación patogénica de los mismos

La recurrència postquirúrgica en els pacients amb malaltia de Crohn intervinguts és molt freqüent i, al seu torn, té implicacions terapèutiques importants. No s'han caracteritzat fins ara marcadors biològics que, pel seu valor predictiu, poguessin ser d'utilitat en el maneig postquirúrgic d'aquests pacients. En aquest estudi s'analitza el perfil evolutiu després de la cirurgia de diverses citocines (IL-2, IL-6, IL-10, IL1B, IFN-g i TNF-a), marcadors fecals (calprotectina) i paràmetres serològics (proteïna C reactiva, fibrinogen), per determinar la seva possible utilitat com a marcadors predictius de recurrència després de la cirurgia resectiva.

Risk factors for repetitive ileocolic resection in patients with Crohn's disease: results of an observational cohort study.

BACKGROUND: Surgical recurrence rates among patients with Crohn's disease with ileocolic resection (ICR) remain high, and factors predicting surgical recurrence remain controversial. We aimed to identify risk and protective factors for repetitive ICRs among patients with Crohn's disease in a large cohort of patients. METHODS: Data on 305 patients after first ICR were retrieved from our cross-sectional and prospective database (median follow-up: 15 yr [0-52 yr]). Data were compared between patients with 1 (ICR = 1, n = 225) or more than 1 (ICR >1, n = 80) resection. Clinical phenotypes were classified according to the Montreal Classification. Gender, family history of inflammatory bowel disease, smoking status, type of surgery, immunomodulator, and biological therapy before, parallel to and after first ICR were analyzed. RESULTS: The mean duration from diagnosis until first ICR did not differ significantly between the groups, being 5.93 ± 7.65 years in the ICR = 1 group and 5.36 ± 6.35 years in the ICR >1 group (P = 0.05). Mean time to second ICR was 6.7 ± 5.74 years. In the multivariate logistic regression analysis, ileal disease location (odds ratio [OR], 2.42; 95% confidence interval [CI], 1.02-5.78; P = 0.05) was a significant risk factor. A therapy with immunomodulators at time of or within 1 year after first ICR (OR, 0.23; 95% CI, 0.09-0.63; P < 0.01) was a protective factor. Neither smoking (OR, 1.16; 95% CI, 0.66-2.06) nor gender (male OR, 0.85; 95% CI, 0.51-1.42) or family history (OR, 1.68; 95% CI, 0.84-3.36) had a significant impact on surgical recurrence. CONCLUSIONS: Immunomodulators have a protective impact regarding surgical recurrence after ICR. In contrast, ileal disease location constitutes a significant risk factor for a second ICR.

Utilidad de la ecografía abdominal con contraste en la valoración de la recurrencia quirúrgica en la enfermedad de Crohn.

En aquest estudi, s'ha intentat determinar si l'aplicació de contrast intravenós augmenta la rendibilitat de l'ecografia abdominal en l'estudi de la recurrència postquirúrgica de la malaltia de Crohn (EC). Per a això vam estudiar 40 pacients que complien uns determinats criteris d'inclusió, als quals se'ls va realitzar una colonoscopia (gold standar) i una ecografia abdominal (EA) amb contrast intravenós. Després d'analitzar els resultats, podem concloure, que l'ocupació de contrast durant la realització de l'ecografia abdominal permet augmentar la capacitat diagnòstica de la recurrència endoscópica en pacients amb EC i resecció intestinal, no obstant això la seva utilitat és menor per a valorar la gravetat de la recurrència

Abundància i persistència de Faecalibacteriun prausnitzii en la Malaltia de Crohn

Faecalibacterium prausnitzii és un del bacteris anaeròbis més abundants entre les espècies comensals del tracte intestinal humà sa. Aquesta espècie és una de les principals productores de butirat a l'intestí (que és la principal font d’energia per als colonòcits), però també s'ha suggerit que pot produir compostos antiinflamatoris i intervenir en la regulació de vàries rutes metabòliques de l’hoste. F. prausnitzii és un bacteri difícil de cultivar, ja que presenta una elevada sensibilitat a l'oxigen i presenta uns requeriments nutricionals molt exigents, el que ha compromès considerablement el nombre d’estudis basats en aïllats d’aquesta espècie. No obstant això, en els darrers anys l’interès en aquest bacteri està creixent ja que s’ha evidenciat que les poblacions de F. prausnitzii són variables en diferents grups d'edat i que es veuen reduïdes en certs trastorns intestinals com ara la malaltia inflamatòria intestinal i el càncer colorectal. L’objectiu d'aquest treball ha estat aprofundir en el rol que desenvolupa F. prausnitzii com un dels principals bacteris comensals del tracte intestinal humà. En primer lloc, s’ha dissenyat, optimitzat i validat un nou mètode molecular per determinar l’abundància d’aquesta espècie en mostres del tracte gastrointesinal, i s’ha demostrat la seva possible aplicació per ajudar al diagnòstic de la malaltia de Crohn. En segon lloc, s’ha dut a terme un estudi de les característiques filogenètiques i fenotípiques dels aïllats de F. Prausnitzii disponibles en l'actualitat a fi de coneixre’n millor la diversitat genètica i fenotípica i dilucidar quins factors són crucials en comprometre la població d’aquest bacteri en un intestí malalt. L’anàlisi de les soques ha revelat que F. prausnitzii inclou Principalment dos filogrups, nutricionalment versàtils i molt sensibles a canvis en les condicions ecològiques que pot patir l’intestí de l’hoste sota certes malalties intestinals. En conclusió, els resultat obtinguts en aquest estudi mostren que F. prausnitzii és una espècie ben establerta al còlon sa, amb una elvada versatilitat metabòlica ja que és capaç d’ interactuar amb carbohidrats de diferent estructura i complexitat. S’ha corroborat que aquest microorganisme seria un bon indicador de salut intestinal ja que la seva abundància es veu significativament reduida en pacients amb malaltia de Crohn. Aquests resultats concorden amb els obtinguts per proves fisiològiques que mostren una elevada sensibilitat de l’espècie a determinades condicions relacionades amb malalties intestinals. Estudis futurs s’orientaran a comprendre millor quins factros derrivats de la interacció amb l’hoste també determinen la persistència d’aquesta espècie en un intestí sa o malalt.

The gap between scientific evidence and clinical practice : 5-aminosalicylates are frequently used for the treatment of Crohn's disease

BACKGROUND: There is uncertain evidence of effectiveness of 5-aminosalicylates (5-ASA) to induce and maintain response and remission of active Crohn's disease (CD), and weak evidence to support their use in post-operative CD. AIM: To assess the frequency and determinants of 5-ASA use in CD patients and to evaluate the physicians' perception of clinical response and side effects to 5-ASA. METHODS: Data from the Swiss Inflammatory Bowel Disease Cohort, which collects data since 2006 on a large sample of IBD patients, were analysed. Information from questionnaires regarding utilisation of treatments and perception of response to 5-ASA were evaluated. Logistic regression modelling was performed to identify factors associated with 5-ASA use. RESULTS: Of 1420 CD patients, 835 (59%) were ever treated with 5-ASA from diagnosis to latest follow-up. Disease duration >10 years and colonic location were both significantly associated with 5-ASA use. 5-ASA treatment was judged to be successful in 46% (378/825) of treatment episodes (physician global assessment). Side effects prompting stop of therapy were found in 12% (98/825) episodes in which 5-ASA had been stopped. CONCLUSIONS: 5-Aminosalicylates were frequently prescribed in patients with Crohn's disease in the Swiss IBD cohort. This observation stands in contrast to the scientific evidence demonstrating a very limited role of 5-ASA compounds in the treatment of Crohn's disease.

Low Mannan-binding lectin serum levels are associated with complicated Crohn's disease and reactivity to oligomannan (ASCA).

OBJECTIVES: Mannan-binding lectin (MBL) acts as a pattern-recognition molecule directed against oligomannan, which is part of the cell wall of yeasts and various bacteria. We have previously shown an association between MBL deficiency and anti-Saccharomyces cerevisiae mannan antibody (ASCA) positivity. This study aims at evaluating whether MBL deficiency is associated with distinct Crohn's disease (CD) phenotypes. METHODS: Serum concentrations of MBL and ASCA were measured using ELISA (enzyme-linked immunosorbent assay) in 427 patients with CD, 70 with ulcerative colitis, and 76 healthy controls. CD phenotypes were grouped according to the Montreal Classification as follows: non-stricturing, non-penetrating (B1, n=182), stricturing (B2, n=113), penetrating (B3, n=67), and perianal disease (p, n=65). MBL was classified as deficient (<100 ng/ml), low (100-500 ng/ml), and normal (500 ng/ml). RESULTS: Mean MBL was lower in B2 and B3 CD patients (1,503+/-1,358 ng/ml) compared with that in B1 phenotypes (1,909+/-1,392 ng/ml, P=0.013). B2 and B3 patients more frequently had low or deficient MBL and ASCA positivity compared with B1 patients (P=0.004 and P<0.001). Mean MBL was lower in ASCA-positive CD patients (1,562+/-1,319 ng/ml) compared with that in ASCA-negative CD patients (1,871+/-1,320 ng/ml, P=0.038). In multivariate logistic regression modeling, low or deficient MBL was associated significantly with B1 (negative association), complicated disease (B2+B3), and ASCA. MBL levels did not correlate with disease duration. CONCLUSIONS: Low or deficient MBL serum levels are significantly associated with complicated (stricturing and penetrating) CD phenotypes but are negatively associated with the non-stricturing, non-penetrating group. Furthermore, CD patients with low or deficient MBL are significantly more often ASCA positive, possibly reflecting delayed clearance of oligomannan-containing microorganisms by the innate immune system in the absence of MBL.

CD40: Novel Association with Crohn's Disease and Replication in Multiple Sclerosis Susceptibility

Background: A functional polymorphism located at 21 from the start codon of the CD40 gene, rs1883832, was previously reported to disrupt a Kozak sequence essential for translation. It has been consistently associated with Graves’ disease risk in populations of different ethnicity and genetic proxies of this variant evaluated in genome-wide association studies have shown evidence of an effect in rheumatoid arthritis and multiple sclerosis (MS) susceptibility. However, the protective allele associated with Graves’ disease or rheumatoid arthritis has shown a risk role in MS, an effect that we aimed to replicate in the present work. We hypothesized that this functional polymorphism might also show an association with other complex autoimmune condition such as inflammatory bowel disease, given the CD40 overexpression previously observed in Crohn’s disease (CD) lesions. Methodology: Genotyping of rs1883832C.T was performed in 1564 MS, 1102 CD and 969 ulcerative colitis (UC) Spanish patients and in 2948 ethnically matched controls by TaqMan chemistry. Principal Findings: The observed effect of the minor allele rs1883832T was replicated in our independent Spanish MS cohort [p= 0.025; OR (95% CI)= 1.12 (1.01–1.23)]. The frequency of the minor allele was also significantly higher in CD patients than in controls [p= 0.002; OR (95% CI)= 1.19 (1.06–1.33)]. This increased predisposition was not detected in UC patients [p= 0.5; OR (95% CI)= 1.04 (0.93–1.17)]. Conclusion: The impact of CD40 rs1883832 on MS and CD risk points to a common signaling shared by these autoimmune conditions