Seguiment temporal de la garota comuna Parecentrotus lividus en les Illes Medes. Exercici 2002

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23675

Seguiment temporal de la gorgonia Paramuricea Clavata de les Illes Medes. Exercici 2002

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23675

Avaluació de la població de corall Corallium Rubrum de les Illes Medes. Exercici 2002

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23675

Avaluació de la població de llagosta vermella Palinurus Elephas de les Illes Medes. Exercici 2002

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23675

Seguiment de la població de meros (Epinephelus marginatus) i d'altres espècies vulnerables de les Illes Medes i la costa veïna parcialment protegida (1991-2002)

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23675

Seguiment de la població de meros (Epinephelus marginatus) i d'altres espècies vulnerables de les Illes Medes i la costa veïna parcialment protegida (1991-2003)

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23677

Avaluació de la població de Corall (Corallium rubrum) de les Illes Medes. Exercici 2003

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23677

Seguiment temporal de la gorgònia vermella (Paramuricea clavata) de les Illes Medes. Exercici 2003

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23677

El fons marí de les illes Medes i el Montgrí: quatre dècades de recerca per a la conservació

La recollida sistemàtica de dades per obtenir sèries temporals llargues de determinades variables que ens donin informació de com evoluciona un determinat ecosistema, una comunitat o una espècie, el que es coneix com a monitorització, resulta de gran interès quan es pretén esbrinar si un espai natural protegit segueix unatendència, a llarg termini, cap a la conservació dels seus valors naturals. Aquesta informació permet orientar la gestió de l’espai natural si es detecten tendències no desitjables, de manera que es puguin corregir abans que siguin irreversibles, el que es coneix com a gestió adaptativa de l’espai natural. La monitorització és especialment necessària en espais naturals on la pressió humana és molt forta, perquè permet veure fins a quin punt la pressió humana repercuteix de manera negativa sobre l’ecosistema i així facilita adaptar els mecanismes de gestió per evitar o, si més no, minimitzar aquest impacte negatiu.La major dificultat en la implementació d’un programa de monitorització està en el fet de seleccionar quines variables recollim de manera sistemàtica. Tenir informació a llarg termini sobre les abundàncies de la majorpart de les espècies que formen una comunitat, la variació en la mida dels individus i les diferents interaccionsque tenen lloc entre espècies, i entre elles i l’entorn, seria de gran valor per poder analitzar les tendències d’aquesta comunitat, però un seguiment d’aquests tipus tindria costos molt elevats. D’altra banda, fer seguiment de variables de fàcil recol·lecció pot ser molt assequible, però potser no ens doni suficient informacióde com està evolucionant el conjunt. Convé, doncs, seleccionar algunes variables, espècies o comunitats que puguin funcionar com a indicadores biològiques dels efectes sobre el conjunt de la comunitat; tambéés oportú seleccionar algunes espècies emblemàtiques, la conservació de les quals tingui especial interès. Aquest seguiment ha d’anar sempre acompanyat de treballs més detallats, que permetin validar si l’elecció de les variables indicadores és l’adequada i que els resultats de la monitorització són robusts. Una monitorització d’aquest tipus s’ha anat portant a terme aquestes darreres dècades al fons marí de les illes Medes, com també al litoral del Montgrí, amb la finalitat d’estudiar els possibles canvis com a resultat de la protecció d’aquest espai natural i d’analitzar els possibles efectes de l’excessiva freqüentació. Tambés’ha desenvolupat un bon nombre de projectes de recerca nacionals i internacionals, que han contribuït al coneixement del funcionament ecològic d’aquest espai natural tan conegut i admirat. En aquesta nova monografia de la col·lecció Recerca i Territori, impulsada per la Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis, es recullen les principals conclusions de tots aquests estudis de seguiment que s’han anatrealitzant al fons marí de les illes Medes i del litoral del Montgrí. L’ànim de les monografies de la col·leccióRecerca i Territori és, d’una banda, aprofundir en el coneixement del funcionament dels espais naturals i, del’altra, ajudar a la presa de decisions per part dels responsables de la gestió d’aquests espais. Una gestióinformada resulta indispensable per a la conservació de zones protegides amb una alta freqüentació, com ésel cas del fons marí de les illes Medes.

Quatre dècades de recerca a les illes Medes

Fa exactament 30 anys, l’agost de 1982, un de nosaltres signava la presentació (Ros, 1984a) del volum Els sistemes naturals de les illes Medes, que no veuria la llum fins dos anys després (Ros, Gili i Olivella, 1984). Fou aquell un esforç col·lectiu important, en el que participaren 54 autors, que al llarg de més de vuit-centes pàgines, 42 capítols i una vintena de làmines i mapes desplegables explicava tot el que llavors se sabia de l’entorn físic, la flora, la fauna i les comunitats, marines i terrestres, delpetit arxipèlag empordanès. L’esperó del llibre havien estat uns projectes de recerca, modestos si es comparen amb els actuals, endegats per joves llicenciats, estudiants i afeccionats que al llarg de ladècada prèvia exploraren extensivament els fons de les illes, en mostrejaren les comunitats i en feren diversos estudis faunístics, florístics i comunitaris relativament complets.

L’estatge infralitoral de la costa del Montgrí i les illes Medes: comunitats algals i poblacions de garotes

Les algues són els organismes que dominen la majoria de paisatges submarins bentònics. De fet, les algues són presents a totes les comunitats bentòniques del nostre litoral, des de la superfície del mar finsa fondàries que poden superar els 100 metres. Tot i que agrupem les algues en un gran grup genèric, es tracta en realitat d’un conjunt molt heterogeni, amb una gran quantitat d’espècies que tenen característiques molt diferents entre elles, amb requeriments fisiològics i resposta a les condicions ambientals tambédiferents i que condicionen la seva distribució. Així, cada espècie s’ha adaptat a viure en un ambient amb unes condicions determinades d’il·luminació, hidrodinamisme i disponibilitat de nutrients, tipus desubstrat o temperatura (Ollivier, 1929; Feldmann, 1937; Péres i Picard, 1964; Riedl, 1966; Ros et al., 1985). Com a resultat d’aquesta sèrie de factors ambientals, que segueixen essencialment un gradient batimètric, podem observar una marcada zonació, de forma que cada espècie o comunitat només és present enun rang de profunditats determinat. D’aquesta forma, en el litoral marí trobem un paisatge organitzat en bandes horitzontals; aquestes bandes poden assimilar-se a diferents tipus de comunitats.

Cartografia bionòmica dels hàbitats de la costa del Montgrí i les illes Medes

La caracterització dels ecosistemes bentònics i el coneixement de l’estructura i funcionalitat dels ecosistemesés una eina imprescindible per a la gestió i conservació del medi natural. A causa de la sevacomposició específica i dinàmica, les diferents espècies i les comunitats que formen responen de formadiferent a les pertorbacions que s’hi produeixen, de manera que la gestió del medi natural ha de tenir en compte les particularitats de cada hàbitat...

L’alguer de Posidonia oceanica de les illes Medes: més de trenta anys d’estudi

Fins on hem pogut esbrinar, el primer estudi publicat en una revista científica sobre la praderia o alguer de Posidonia oceanica de les illes Medes és el de De Haro (1965). En aquella època, la investigació delsfons marins estava als seus inicis i probablement la praderia de les illes Medes va ser un dels primers llocs en què, amb mitjans força precaris i a càrrec d’uns joves estudiants, es van efectuar prospeccions en immersió, tècnica que tot just començava però que molt ràpidament havia de substituir les dragues ialtres artefactes menys fiables. Amb el Programa de Bentos, entre 1972-1974 (Ros, 1982) –precisament aquest autor (vegeu el capítol 1) era un d’aquells «joves estudiants»; l’altre era en Jordi Camp, actualment investigador del CSIC–, la recerca bentònica va agafar un primer impuls i l’escafandre autònom es va incorporar plenament com a eina d’observació i mostreig. Durant aquest programa, es va situar una de les estacions de treball a les illes Medes, i l’alguer de Posidonia va ser un dels hàbitats objecte d’estudi, tot i que més aviat amb un objectiu faunístic i biocenòtic que estrictament ecològic.

El coral·ligen de les illes Medes: una comunitat fràgil amb un gran valor patrimonial

El coral·ligen ha estat definit com una bioconstrucció formada sobretot per algues calcàries de la família de les coral·linàcies, principalment dels gèneres Lithophyllum, Lithothamnion, Mesophyllum,Neogoniolithon, Peyssonnelia i Halimeda, que es desenvolupen entre 20 i 120 m de fondària, on la poca disponibilitat de llum limita el creixement de les algues fotofil·les (Ballesteros, 2006). En aquestescondicions, les espècies d’algues carbonatades passen a ser dominants i, juntament amb diferents espècies d’invertebrats, desenvolupen unes comunitats amb una forta complexitat estructural.Originalment, el coral·ligen es va descriure en el segle XIX a la zona de Marsella (Marion, 1833). El nom, coral·ligen, estava relacionat amb la “producció” de corall vermell Corallium rubrum per part deles bioconstruccions algals. De fet, a la zona de Marsella el corall vermell era un recurs pesquer molt important en aquella època i d’aquí, probablement, que s’emprès el terme. Tanmateix, el terme englobael conjunt de comunitats dominades per diferents algues calcàries i invertebrats que, independentment de la seva composició, estan caracterizades per desenvolupar importants bioconcrecions (fins a 2 m d’alçada) en diferents zones geogràfiques de la Mediterrània.

Fecal pellets collection as a method for assessing egesta of the marine cave-dwelling mysid Hemimysis speluncula

Egesta of a cave-dwelling mysid (Hemimysis speluncola Ledoyer, 1963) was studied in a submarine cave of Medes Islands, NW Mediterranean by in situ fecal pellet collecting. Fecal pellet production and gut fullness of mysids during incubation experiments are used to estimate mysid egestion rates. Intrinsic factors related with the natural history of this species such as population structure, density of mysids, daily rhythms and pellet decomposition rates are tested for their influence on the egestion rate. The effects of methodological artifacts, such as the stress induced by both incubation and preservation procedures, are also studied. An average mysid egests about 2.5 pellets per day into the cave. The time of day is the main factor affecting egestion. The highest deposition rate is between 2 to 4 hours after sunrise when about 38 % of the total daily pellet production becomes egested. Fecal pellet morphology changes with mysid demographic classes: immature mysids produce slender and thick pellets, whereas mature mysids produce only thick pellets. Immature classes show higher percentages of full guts than mature ones. Mysid density in the incubators does not affect the results on gut fullness, but it causes a decrease in the number of pellets collected after incubation. Coprorhexia seems to be the only plausible process to explain this paradox. The incubation procedure does not increase deposition rate significantly. Time of incubation is critical because the half-life of fecal pellets is about 2.5 hours. Fixation with liquid nitrogen decreases gut fullness and also deposition rates. Higher values are obtained with 70 % ethanol and 5 % formalin solutions which show very similar results for both gut fullness and pellet deposition rates. Nevertheless, ethanol is not suitable as fixative because it enhances the opacity of the body. Several suggestions are given in order to optimize the reliability of further in situ experiments for evaluation of egesta of Hemimysis speluncola in submarine caves.