A invenção do Padre: genealogia da subjetivação clerial em seminários católicos

A presente pesquisa investiga a produção de subjetividade em seminários católicos. Por meio de diversos teóricos, girando em torno do eixo conceitual da Análise Institucional (em sua vertente socioanalítica e, principalmente, esquizoanalítica), pesquisou-se um importante seminário católico diocesano na região Sudeste, um dos primeiros fundados no Brasil. Um seminário é a instituição de internato em que muitos homens vivem, estudam e trabalham, durante oito anos em média, para se tornarem padres. Nossa pesquisa de campo utilizou-se da observação participante, oriunda da antropologia e sociologia, em diversas visitas ao estabelecimento, durante as quais fomos autorizados a participar de todas as atividades dos 110 seminaristas internos. Em seguida, alguns seminaristas, de todas as etapas da formação, e todos os 5 padres formadores foram entrevistados. Recorremos a entrevistas abertas de história de vida, segundo os procedimentos da História Oral italiana. Guiados pela distinção da filosofia de Spinoza de três gêneros de conhecimento, buscamos dramatizar a formação clerical em três níveis de compreensão: os Signos ou afectos, as Noções ou conceitos, as Essências ou perceptos. Por meio dessa trajetória, constatamos o predomínio da dimensão do instituído e de uma modelização homogeneizadora de tipo romana, resultando em que os clérigos ali formados se fechem em uma identidade sacerdotal claramente identificável e encapsulada na obediência aos centros de poder eclesiais: a Cúria romana, a Mitra diocesana e a Paróquia. Busca-se, na formação, reproduzir a subjetividade serializada segundo um Modelo sacerdotal institucionalizado, no qual as dimensões litúrgica e disciplinar são ressaltadas, em detrimento das dimensões místico-políticas sendo a perseguição à Teologia da Libertação um importante analisador dessa característica. A constante vigilância da pureza doutrinal, litúrgica, organizacional e teológica indicou-nos a pressão em reprimir a dimensão místico-profética, que range, querendo se expressar. Em vista disso, bem como de inúmeros outros analisadores, conceitos e personagens produzidos ao longo da pesquisa, pudemos constatar que o desejo clerical, modulado na formação seminarística, oscila entre dois pólos: um pólo sacerdotal-romano-paranóico e um pólo profético-libertador-esquizo. No primeiro, há redução à identidade hegemônica nascida nos centros de poder eclesiais, fechando-se à diferença, na busca de um projeto de imortalidade frente às intempéries da vida e transformações da História, produzindo práticas hierárquicas a partir de um pensamento de caráter transcendente, representativo. No segundo pólo, há busca de singularização, nascida do seguimento a Jesus, o conseqüente compromisso com os menores e excluídos dentro e fora da Igreja e o processo inerente a esta produção de sentido, criando-se, em conseqüência, uma radical imanentização da vida cristã e de seus pólos e transcendências: material/espiritual, fé/vida, Igreja/Mundo, mística/política. O seminário pesquisado, indicador das transformações micropolíticas da Igreja contemporânea, produz hegemonicamente um desejo sacerdotal-romano-paranóico, forjando funcionários do poder da Igreja, burocratas do aparelho de Estado romano, aplicadores de suas rubricas litúrgicas e normas doutrinais e morais, e não profetas do Reino de Deus, máquinas de guerra libertadoras quanto a tudo o que oprime a potência da vida e suas inauditas expressões singulares.

Odnowienie jedności Metropolii Kijowskiej ze Stolicą Apostolską według Jana Pawła II

Wydział Teologiczny: Zakład Teologii Fundamentalnej i Ekumenicznej

"Not Without My Ancestors": A Christological Case Study of the Shona Ancestor Cult of Zimbabwe

The issue of ancestors has been controversial since the first encounters of Christianity with Shona religion. It remains a major theological problem that needs to be addressed within the mainline churches of Zimbabwe today. Instead of ignoring or dismissing the ancestor cult, which deeply influences the socio-political, religious, and economic lives of the Shona, churches in Zimbabwe should initiate a Christology that is based on it. Such a Christology would engage the critical day-to-day issues that make the Shona turn to their ancestors. Among these concerns are daily protection from misfortune, maintaining good health and increasing longevity, successful rainy seasons and food security, and responsible governance characterized by economic and political stability. Since the mid-16th century arrival of Jesuit missionaries in the Mutapa Kingdom, the Church has realized that many African Christians resorted to their ancestors in times of crisis. Although both Catholic and Protestant missionaries from the 1700s through the early 1900s fiercely attacked Shona traditional beliefs as superstitious and equated ancestors with evil spirits, the cult did not die. Social institutions, such as schools and hospitals provided by missionaries, failed to eliminate ancestral beliefs. Even in the 21st century, many Zimbabweans consult their ancestors. The Shona message to the church remains "Not without My Ancestors." This dissertation examines the significance of the ancestors to the Shona, and how selected denominations and new religious movements have interpreted and accommodated ancestral practices. Taking the missiological goal of "self-theologizing" as the framework, this dissertation proposes a "tripartite Christology" of "Jesus the Family Ancestor", "Jesus the Tribal Ancestor," and "Jesus the National Ancestor," which is based on the Shona "tripartite ancestrology." Familiar ecclesiological and liturgical language, idioms, and symbols are used to contribute to the wider Shona understanding of Jesus as the ancestor par excellence, in whom physical and spiritual needs-including those the ordinary ancestors fail to meet-are fulfilled.

Meanings of the Sabbath for Worship in the Seventh-Day Adventist Church

This study investigates the meanings and significance of the seventh-day Sabbath for worship in the Seventh-day Adventist Church. In recent years, both the day and concept of Sabbath have attracted ecumenical attention, but the focus of scholarship has been placed on Sunday as the Lord's Day or Sabbath with little consideration given to the seventh-day Sabbath. In contrast, this project examines the seventh-day Sabbath and worship on that day from theological, liturgical, biblical and historical perspectives. Although not intended as an apology for Seventh-day Adventist practices, the work does strive to promote a critical and creative conversation with other theological and liturgical traditions in order to promote mutual, ecumenical understanding. Historical research into the origins and nature of the principal day for weekly Christian worship provides a starting point for discussion on Sabbath. Reconsideration of the relationship between Judaism and early Christianity in recent studies suggests that the influence of Judaism lasted longer than previously supposed, thereby prolonging the developmental process of Sabbath (seventh day) to Sunday. A possible coexistence of Sabbath and Sunday in early Christianity offers an alternative to perspectives that dichotomize Sabbath and Sunday from Christian antiquity onward, and thus for the Seventh-day Adventist Church, suggests biblical and historical validity for their Sabbath worship practice. Recent theological perspectives on Sabbath and Sunday are examined, particularly those of Karl Barth, Jürgen Moltmann and Pope John Paul II. While all three of these theologians stress the continuity of Sabbath and Sunday and speak mainly to a theology of Sunday, they do highlight the significance of Sabbath—which is relevant to an interpretation of seventh-day Sabbath worship. The study concludes that the seventh-day Sabbath is significant for worship in the Seventh-day Adventist Church because it symbolizes the relationship between God and human beings, reminds humanity of the creating and redeeming God who acts in history, and invites persons to rest and fellowship with God on a day sanctified by God.

The Practice and Understanding of the Eucharist in the United Church of Christ: A Practical Theological Study

This dissertation explores the complexity of the understanding and practice of the Eucharist in the United Church of Christ as revealed in a textual analysis of the UCC Book of Worship (1986) and a qualitative study of five representative UCC congregations. Little has been written on this topic, save for several brief articles on the history of the theology of the sacrament in the two bodies that merged to form the UCC in 1957: the Congregational Christian Churches (CC) and the Evangelical and Reformed Church (E&R). This dissertation advances the topic through a practical-theological study that brings into critical conversation contemporary eucharistic practices in five congregations and a historical theological analysis of liturgical traditions in the UCC and antecedent denominations. Through this conversation, the study articulates common themes of a UCC eucharistic theology and explores implications for ongoing theology and practice in the denomination. The introduction explicates the methodology employed in this study, guided by Don Browning's work. The first two chapters present the findings of the focus group interviews and an interpretation of those results respectively. Chapter three analyzes the eucharistic liturgies in three historic books of worship used in the E&R heritage. In chapter four, two of the antecedent resources utilized in the CC tradition are analyzed. The short-lived Hymnal of the United Church of Christ, published in 1974, includes liturgies that would find fuller expression in the 1986 Book of Worship. That hymnal is examined in chapter five. Chapter six interprets the two services of "Word and Sacrament" found in the Book of Worship. Chapter seven offers a comparative analysis of the focus group findings and the theology inherent in the Book of Worship. The final chapter offers strategic recommendations for revised theory and practice. The conclusion points toward areas for further research: it propels a critical conversation around the notion of covenant, Christ's presence in the meal, and who can receive and officiate at the Eucharist. This dissertation concludes that the UCC lives within a balance of multiple, complementary theologies and challenges the denomination to make stronger connections between the meal and mission, reconciliation, and tradition.

The Performance Practice of Buddhist Baiqi in Contemporary Taiwan

The baiqi (Buddhist percussive instruments), also known as faqi (dharma instruments), are mentioned in the Chinese Buddhist scriptures under many different terms: jianzhi, jiandi, jianzhui, or jianchi. The original function of baiqi in earlier monastic life was to gather people or to call an assembly. With the completion of monasticism and monastic institutions, baiqi have become multifunctional in monasteries, and many baiqi instruments have been developed for different monastic applications. In contemporary Buddhist monasteries in Taiwan, baiqi are used, on the one hand, to mark the time throughout the day, signal the beginning and end of monastic daily activities, and regulate the monastic order; and on the other hand, baiqi are indispensable to the musical practices of all Buddhist rituals, where they are used to accompany fanbai (Buddhist liturgical chants) and to articulate the whole ritual process. This study investigates multiple facets of Buddhist baiqi in their performance practice, function, application, notation, and transmission, exploring the interaction between baiqi and fanbai, baiqi and the practitioner, baiqi and the monastic space, and baiqi and various Buddhist contexts. I draw upon ideas from performance theory as it concerns different disciplines, but I maintain a sharper focus on the musicological dimension of performance practice when analyzing, interpreting, and explaining the performance and music of baiqi in terms of the monastic lifestyle and its rituals. The study not only uncovers the musical system of baiqi, but also encapsulates various issues of performed identity, social interaction, performer/audience, associated behaviors, the musical construction of space, and transmission.

Culture-bound technological solutions: An artificial theoretic insight

Sometimes, technological solutions to practical problems are devised that conspicuously take into account the constraints to which a given culture is subjecting the particular task or the manner in which it is carried out. The culture may be a professional culture (e.g., the practice of law), or an ethnic-cum-professional culture (e.g., dance in given ethnic cultures from South-East Asia), or, again, a denominational culture prescribing an orthopraxy impinging on everyday life through, for example, prescribed abstinence from given categories of workday activities, or dietary laws. Massimo Negrotti's Theory of the artificial is a convenient framework for discussing some of these techniques. We discuss a few examples, but focus on the contrast of two that are taken from the same cultural background, namely, technological applications in compliance with Jewish Law orthopraxy. •Soya-, mycoprotein- or otherwise derived meat surrogates are an example ofnaturoid; they emulate the flavours and olfactory properties, as well as the texture and the outer and inner appearance, of the meat product (its kind, cut, form) they set out to emulate (including amenability to cooking in the usual manner for the model), while satisfying cultural dietary prohibitions. •In contrast, the Sabbath Notebook, a writing surrogate we describe in this paper, is atechnoid: it emulates a technique (writing to store alphanumeric information), while satisfying the prohibition of writing at particular times of the liturgical calendar (the Sabbath and the major holidays).

La capilla del Cristo de las Descalzas Reales de Madrid: arte y liturgia en el siglo XVI

Estudio de la capilla del Cristo de las Descalzas Reales de Madrid que analiza la historia de la obra, sus aspectos artísticos y su significado. Las circunstancias de la fundación del monasterio explican la función de la capilla como escenario de las especiales ceremonias litúrgicas del Viernes Santo y del Domingo de Resurrección instauradas en razón de su origen, lo que permite asimismo fijar su ejecución entre las obras de su etapa fundacional, probablemente entre 1560 y 1565, diseñada por artistas de los talleres reales. Se aporta noticia documental sobre Diego de Urbina y Juan de Cerecedo como pintores al servicio de Juana de Austria en ese momento.

Bâtir des territoires cultuels pour construire des identités

Le théologien protestant Olivier Bauer réfléchit sur la manière dont les actions liturgiques bâtissent des espaces cultuels et sur les identités qu’elles construisent ainsi. Ses réflexions sont nourries par son expérience des cultes sur 3 continents, en Europe, en Océanie et en Amérique du Nord. Dans une première partie, il détaille ce que font les officiants et les célébrants – célébrer, regarder, bouger, écouter, s’exprimer, toucher, manger, sentir… – pour faire apparaître les représentations de l’espace cultuel qu’elles créent. Dans une seconde partie, il met en évidence les conséquences de l’aménagement d’un territoire cultuel sur l’identité religieuse de celles et ceux qui le fréquentent : sur leurs relations à Dieu, à l’Église et au culte lui-même.

Sofia Gubaidulina's violin concerto Offertorium : theology and music in dialogue

L’objectif de ce mémoire est de comprendre comment une certaine vision du monde, basée sur des croyances théologiques, a contribué à la composition du concerto pour violon Offertorium de Sofia Gubaïdulina. C’est par le biais de cette œuvre qu’est explorée l’idée du dialogue musicothéologique, en proposant des façons par lesquelles la pièce musicale en question peut servir de porteuse ou d’interprète d’une pensée théologique. Afin d’appuyer cette idée, la démarche intertextuelle employée par Heidi Epstein est utilisée. Cette méthode permet de faciliter non seulement le travail interdisciplinaire, mais aussi la lecture théologique de l’œuvre musicale. Le premier chapitre explore les sources, les questions et la problématique qui entoure le dialogue musicothéologique. La conclusion tirée est que l’étude d’Offertorium nécessite une approche équilibrée. Nous entendons par cela, une approche qui prend en ligne de compte la réflexion théologique autant que la recherche musicologique tout en respectant les contributions théologiques que l’œuvre musicale peut apporter en soi. Dans le deuxième chapitre, une analyse thématique d’Offertorium a été tentée ainsi qu’une étude du discours théologique et spirituel de la compositrice. Il a été conclu que l’arrière-plan russe orthodoxe de Gubaidulina a beaucoup influencé sa vision du monde et son approche artistique. Le concerto est porteur d’idées et de symboles liturgiques ou théologiques de l’Orthodoxie dans sa structure et dans sa construction thématique. Le troisième chapitre explore les parallèles entre la pensée de Gubaidulina et les écritures de plusieurs théologiens russes orthodoxes du 20e siècle. La conclusion de ce chapitre démontre que, même s’il est improbable que la compositrice connaisse bien ces auteurs, sa compréhension théologique et spirituelle sort du climat religieux de l’Église Orthodoxe. Cette idée explique les complémentarités et les similarités entre son discours, son œuvre et les propos des théologiens discutés. Le quatrième chapitre évalue la validité d’Offertorium comme moyen d’expression théologique ainsi que de générateur de réflexion théologique. La conclusion de la recherche est qu’Offertorium peut bel et bien être un espace théologique. Ce qui veut dire que des idées théologiques peuvent être communiquées par le biais de l’expérience sonore que ce soit par la mélodie ou l’ambiance générale. Également, cela implique que la musique devient un partenaire égal, quoique différent des méthodes de réflexion traditionnelles au sein de la conversation théologique.

L’impact de l’économie sur la pastorale du diocèse d’Idiofa en République Démocratique du Congo : analyse des répercussions sur l’exercice ministériel des prêtres

Cette thèse traite de l’impact de l’économie congolaise sur la pastorale du diocèse d’Idiofa, de la gestion de ce diocèse et de leurs répercussions sur le ministère des prêtres. Après plusieurs années de son érection, le diocèse d’Idiofa subit présentement les conséquences de la crise économique congolaise. Sa pastorale est malade, en panne et même bloquée. Partout, il n’y pas d’argent, les caisses sont vides, on ne peut ni manger ni célébrer l’Eucharistie. On assiste à la démotivation presque généralisée des prêtres : refus des obédiences ou contestation des affectations, séjours prolongés et études à l’étranger, absence, ignorance ou mystère des finances. Les gens et les prêtres sont de plus en plus pauvres. Cela contraste avec la croissance numérique des prêtres dans le diocèse d’Idiofa. À y regarder de près, cette croissance masque mal une énigme. Avec la pauvreté grandissante, on aurait dû s’attendre à une diminution du nombre des prêtres. Or, tel n’est pas le cas. On assiste à un phénomène inverse dans le diocèse d’Idiofa. À quoi est dû cet état de chose? Promotion sociale, recherche du bien être matériel? Hausse des vocations? Le problème paraît banal, mais c’est une question pratique qui nous conduit à une prise de conscience de notre agir et de notre identité ecclésiaux. Cette thèse aidera à saisir les enjeux en cause et leurs conséquences sur le ministère des prêtres et sur la population. Elle nous éclairera sur l’incapacité de notre Église locale à s’assumer et à réagir de façon réaliste dans notre contexte propre. L’écart est énorme entre sa théorie et sa pratique. Cette thèse vise une Église locale nouvelle qui se veut active, pratique et qui n’a pas le droit de méconnaître les problèmes des prêtres et des gens en situation difficile. S’il est vrai que le modèle ecclésial actuel est élaboré en fonction des défis et des aspirations des communautés diocésaines, comment expliquer que la même Église puisse reléguer aux oubliettes les problèmes économiques qui conditionnent la vie réelle des prêtres et des gens? La communauté diocésaine peut-elle se bâtir en négligeant l’aspect économique? Malgré la vitalité actuelle de l’Église du diocèse en termes numériques, liturgiques et sacramentaires, de graves insuffisances témoignent de sa paralysie actuelle et rendent l’avenir incertain : misère croissante des masses, mauvaise gestion, dépendance accrue, etc. Cette thèse veut que notre Église locale se sente interpellée dans son agir pastoral par ce problème économique. Une nouvelle orientation ou organisation pastorale s’avère donc nécessaire pour la subsistance et la croissance de notre Église et de son milieu. Notre thèse comprend sept chapitres. Le premier dresse un portrait économique de la République Démocratique du Congo avec ses immenses richesses et la crise qu’elle traverse tant au plan politique que économique. Le deuxième analyse l’écart entre les prises de position audacieuses de l’Église congolaise dans ce contexte et sa pratique cléricale et institutionnelle plus conservatrice. Le troisième décrit la situation pastorale du diocèse d’Idiofa, du ministère de brousse jusqu’à la gestion diocésaine en passant par ses diverses pastorales sectorielles. On y trouve l’exposé des faiblesses et des forces de ce diocèse. Le quatrième analyse la situation économique du diocèse tant en rapport avec la crise congolaise qu’avec les dynamiques internes du diocèse. On y voit émerger par exemple, la dépendance envers Rome, le favoritisme et le tribalisme financiers, la perte de moyens de production propres au diocèse, la pauvreté du clergé et, évidemment, des fidèles et des gens du diocèse. Le cinquième chapitre réévalue les progrès théologiques (adaptation, pierres d’attente, inculturation, reconstruction, libération et contextuelle) et des pratiques pastorales du diocèse en regard de sa réalité actuelle. Le sixième propose une interprétation théologique de la crise économique du diocèse d’Idiofa en fonction de l’Évangile, du salut considéré comme salut global concernant la transformation des structures historiques, de la mission de l’Église d’annoncer ce salut en paroles et en actes. Le septième et dernier chapitre propose une analyse des implications éthiques et ecclésiales. Il présente aussi quelques voies pastorales susceptibles de favoriser la prise en mains des communautés par elles-mêmes et l’assainissement des finances du diocèse : pastorales du grenier, des mains sales et du jardin partagé. La conclusion générale de la thèse rappelle les idées-forces et propose des pistes de solution.

Catholic worker movement: un análisis desde la acción política no violenta y la lógica transnacional de los movimientos sociales

El Catholic Worker Movement se ha caracterizado por enmarcarse en las dinámicas de movilización social y acción política no violenta, que respondían, desde su creación en 1933, a un conjunto de problemáticas sociales y económicas sobre las cuales la sociedad civil se interesó y dio inicio a su actividad en escenarios de la política doméstica de Estados Unidos. Pese a ser un movimiento que surgió en un contexto nacional con fundamentación religiosa, el CWM alcanzó el desarrollo de lógicas transnacionales que contribuyeron a la defensa de su causa y a la reivindicación de valores y principios que motivarían posteriormente a la búsqueda de recursos para reforzar su lucha. Así, el proceso de evolución del movimiento tomó dirección en torno a fenómenos como la difusión, la adquisición de repertorios de acción colectiva correspondientes a la no violencia, y al aprovechamiento de factores exógenos y endógenos representados en distintas formas de oportunidad política y capacidad organizativa.

La construcció de l'església de Sant Feliu de Girona al segle XIV. Els llibres d'obra

Aquesta tesi doctoral com diu el seu títol es centra en analitzar la construcció de l'església de Sant Feliu de Girona al segle XIV a través de l'anàlisi dels llibres d'obra conservats a l'Arxiu Diòcesa de Girona. Aquesta tesi doctoral esta dividida en quatre parts. En la primera part s'analitza la historiografia de l'església de Sant Feliu de Girona des del segle XVII fins a l'actualitat. Dins d'aquest apartat s'analitzen les notícies que aporten els diferents autors i es situa el context historiogràfic de cadascun dels segles. S'ha realitzat un estudi molt exhaustiu en les darreres publicacions del segle XX i inicis del segle XXI. Un cop analitzades aquestes fonts - secundàries -, dins d'aquesta primera part del treball s'ha passat a analitzar els llibres d'obra del segle XIV. S'analitzaràn els aspectes formals i els diferents escrivans encarregats de realitzar aquests llibres d'obra. Aquesta serà la documentació bàsica per realitzar aquesta tesi doctoral. En la segona part del treball es procedirà a analitzar la gestió i el finançament de l'Obra. Es tracta d'una anàlisi, bàsicament dels ingressos, per veure quines són les estratègies que es duen a terme per aconseguir el màxim de recursos per la construcció i per les necessitats "litúrgiques" de l'església de Sant Feliu de Girona. En aquest apartat s'ha analitzat l'Obra com a entitat amb les persones que formen part d'ella i el paper que correspon a cadascuna d'elles (l'obrer, l'escrivà, el mestre d'obres, el questor). També s'han analitzat els promotors i aquells ingressos que, pel seu volum, subministren el nombre més gran de diners a l'Obra ("annates", bacins, etc.). La tercera part ha consistit en l'elaboració de la cronologia constructiva de l'església de Sant Feliu de Girona partint de la informació obtinguda en els llibres d'obra corresponent a les despeses. S'han analitzat totes aquelles obres, tant pel que fa a la construcció de l'edifici com pel que fa a reparacions i manteniment, que tenen lloc entre l'any 1349 (data del primer llibre d'obra de despeses) i l'any 1391. En aquesta part no s'ha entrat a analitzar de forma exhaustiva les figures que fan possible la construcció de l'església al segle XIV ja que això pertany al contingut de la darrera part del nostre treball. La darrera part del treball correspon a l'execució de les obres. En aquesta part trobem quatre grans capítols: els mestres d'obra, la mà d'obra, els materials i els mitjans auxiliars. En cadascun d'aquests capítols s'ha incidit sobre el rol dels diferents treballadors durant la construcció del temple, els materials utilitzats i les seves característiques (pedra, fusta, aglomerants, etc.) i els mitjans auxiliars utilitzats per col.locar aquests materials en obra. S'han separat els mestres d'obres de la resta de treballadors ja que els primers juguen un rol diferenciat dels segons. S'ha intentat analitzar en ambdós casos els seus sous i les tasques de cadascun d'ells. Pel que fa als materials també s'ha procedit a analitzar d'on s'extreuen, com han arribat a peu d'obra i on s'emmagatzemen i manipulen o transformen abans d'ésser col.locats en obra. Dels mitjans auxiliars s'ha intentat analitzar les funcions per la qual es fan servir les eines (apareixen totes les de l'ofici de pedrer), els enginys (elevar pesos), les bastides (poder treballar en alçada) i el encofrats (garantir la resistència inicial dels elements constructius). Evidentment s'han establert unes conclusions de cadascuna de les parts i unes conclusions finals. La tesi també inclou els agraïments corresponents, el prefaci i la bibliografia.

Les seus episcopals de Girona i Empúries i les terres del nord-est de Catalunya a les fonts escrites d'època tardoantiga (segles IV-VII)

La present tesi pretèn ser,tal com el seu mateix nom indica, un estudi de totes aquelles informacions que ens proporcionen les fonts escrites d'època tardoantiga (segles IV-VII)i que fan referència, directament o indirecta, a les terres del nord-est de Catalunya.Fou aquesta àrea geogràfica la que, d'ençà el segle IX, i un cop superada la invasió sarraïna que suposà, entre altres coses, la definitiva desaparició de la seu episcopal emporitana, acabà per convertir-se en el futur territori del bisbat de Girona, una demarcació que englovava els antics dominis eclesiàstics i territorials de les seus visigòtiques de Gerunda i Impurias. És una realitat que l'estudi de la tardoantiguitat al nord-est de Catalunya ha experimentat un important impuls en els darrers anys. Es en aquest marc, que la investigació que presentem, pretén ser una aportació a una millor comprensió d'aquest període, amb la sistematització i catalogació de tots aquells textos, la cronologia dels quals abraça el període comprés entre els segles IV-VII, on es fa menció expressa a l'àrea geogràfica que ens ocupa. Aquest estudi s'estructura en set parts clarament diferenciades encara que interdependents entre si, cadascuna de les quals amb una especificitat i una metodologia pròpia. A la primera d'elles (caps.2-3), i a mode d'introducció, es fixen els límits territorials (marc geogràfic) i cronològics (marc històric) de la investigació, elements del tot indispensables i necessaris per a comprendre millor l'escenari on tenen lloc els fets descrits. Un segon gran apartat està enterament dedicat a l'estudi i anàlisi de les principals aportacions realitzades per la historiografia del nostre país en els darrers segles, del XVII fins a l'actualitat, en l'estudi del tema que ens ocupa. En tercer lloc, es passa a analitzar individualment totes i cadascuna de les referències textuals recollides en aquest estudi. L'anàlisi l'hem divididida en cin grans apartats, atenent i respectant la diversa tipologia de les fonts consultades: 1) els itineraria romana; 2) els textos de la patrologia tardoantiga; 3) les actes conciliars; 4) els textos litúrgics; i 5) l'epigrafia. L'estudi de cada text es realitza d'una manera global i sitemàtica, analitzant l'autor, el text i l'època de composició, i tot això en el marc més ampli de la societat del seu temps. Un apartat certament important és enterament dedicat a l'estudi dels orígens i difusió del culte al màrtir Feliu de Girona durant l'antiguitat tardana, a partir sobretot de la informació proporcionada per les fonts escrites i epigràfiques de l'època. El culte al màrtir gironí del segle IV fou, sense cap mena de dubtes, un dels elements característics i definidors en la vida de la Gerunda tardoantiga i, al mateix temps, un signe del gran prestigi assolit per la seu episcopal gironina a la resta d'Hispània durant l'antiguitat tardana. Finalment, i després de presentar, a tall de síntesi, les principals conclusions d'aquesta investigació, un darrer gran apartat ve constituït per un apèndix documental, en el qual s'hi recullen, seguint un criteri cronològic, tots els textos estudiats, transcrits segons les principals edicions crítiques citades. Val a dir, que en aquesta investigació hem utilitzat en la majoria dels casos les millors edicions crítiques de cadascuna de les obres estudiades, un fet que ha permès, en ocasions, corregir antigues transcripcions molt menys acurades i crítiques que s'havien inclòs en moltes de les obres dels darrers dos-cents anys on s'estudiava el període històric que ens ocupa.

Dores e cores nas mal traçadas linhas dos devotos do Padre Cícero: as trocas linguísticas instauradas entre o discurso eclesial e o discurso epistolar dos romeiros

This study is concerned with analyzing the letters sent by the devotees tothe religious patriarch, Father Cicero, checking as is the relationship of linguistic exchanges between the pilgrims and the Father Cicero through the issuance of letters; and, between the Church and the pilgrims, through homilies uttered these devotees, focusing on the appeals contained therein, for, then, to define a parameter between the requirements contained in the letters and the religious discourse of the Church workers in the liturgical celebrations in view of social and religious demands of the market in question. Our purposes resided in understanding the causes that lead to the production of the letters by devotees, holding us in prayers of intercession to the Father Cicero. Finally, check and understand how is the process of inter - relationship between the writing of devotee and the clerical discourse, with regard to meeting this demand, noting especially the game force a religious field, based on postulates of Pierre Bourdieu (2008), to conceive the communicative act as linguistic exchanges, surpassing the sign and therefore decipherable speech character as well as the interactive strength of the wording and voice advocated by Paul Zumthor (2010) e Bakhtin (2006). Regarding the composition of the corpus, were determined, as the universe of research, letters of pilgrims, sent to Father Cicero, deposited in his own tomb, as well as in the Church of the Horto (Gethsemane) in Juazeiro do Norte-CE (Brazil); beyond religious sermons intended for pilgrims during the massin pilgrimage time