995 resultados para Liautard, Claude Rosalie, 1774-1842.
Resumo:
1
Resumo:
1, 2nd ed.
Resumo:
1
Resumo:
2 [1st ed.]
Resumo:
2
Resumo:
2
En els marges de la ciència?: Frenologia i mesmerisme en una cultura industrial, Barcelona 1842-1845
Resumo:
L’objectiu d’aquest treball és estudiar la popularització de la frenologia i del mesmerisme (també conegut com a magnetisme animal) a la Catalunya de mitjan segle XIX. A Catalunya el procés de popularització d’aquestes ciències va tenir el seu punt àlgid durant la primera meitat de la dècada de 1840, coincidint amb les activitats del frenòleg Marià Cubí Soler (1801-1875). El treball demostra la importància del context polític i cultural, així com la incomoditat que generaven les pràctiques de frenòlegs i magnetitzadors com a elements clau per entendre les actituds de l’elit intel•lectual catalana vers la introducció d’aquestes noves ciències.
Resumo:
Lepocreadium bimarinum and Vitellibaculum spinosa are referred for the first time in Stephanolepis hispidus and in Brazil, and Hirudinella ventricosa is reported from Scomberomorus cavalla. Measurements, figures and comments are given.
Resumo:
Descreve-se um novo mixosporídeo - Henneguya intracornea n.sp - parasita da córnea de peixe de água doce, Astyanax scabripinnis (Jenyns, 1842) da região de Campinas, Sp. As sucessivas fases evolutivas são descritas. Assinalam-se os caracteres morfológicos e biológicos que distinguem H. intracornea n.sp. das demais espécies do gênero. Destaca-se o parasitismo exclusivo da córnea do peixe parasitado e suas características morfológicas, com ênfase para sua típica cápsula polar, com a forma de garrafa e para os dois processos caudais, desiguais no comprimento.
Resumo:
Relata-se a ocorrência do roedor Akodon arviculoides (Wagner, 1842) no foco pestoso do Agreste pernambucano, sua capacidade de sobrevivência, reprodução e o desenvolvimento no cativeiro, a susceptibilidade à infecção pela Yersinia pestis e a importãncia desse roedor nos focos pestosos do Brasil.
Resumo:
L'article se donne pour tâche d'introduire à la « pensée du politique » du philosophe français Claude Lefort, et surtout de marquer l'originalité de ce projet philosophique par rapport à la philosophie politique classique. Opposée au présupposé du réalisme normatif qui fonde la pensée classique, et basée au contraire sur la conviction que la signification est constitutive du social, la « pensée du politique » de Lefort prend la forme d'une interrogation de la diversité des formes de société. Ce biais interprétatif permet seul de retrouver une dimension normative