1000 resultados para INTERNET - ASPECTOS SOCIALES
Resumo:
Se analiza la relacin entre movimientos sociales y nuevos medios en Colombia, preguntando en particular por las posibilidades narrativas que tienen los movimientos sociales en el nuevo espacio comunicativo abierto por internet. Para ello, se lleva a cabo un estudio descriptivo del relato elaborado en la red social Twitter por activistas virtuales del movimiento de indignacin surgido en Bogot tras la destitucin del alcalde mayor, Gustavo Petro, a finales de 2013. Se encontr que Twitter fue un espacio esencialmente de disputa. El relato del movimiento fue construido en permanente contrapunteo no solo con las informaciones de los medios de comunicacin tradicionales y las intervenciones de los lderes polticos, sino tambin con expresiones ciudadanas rivales, que se movilizaron paralelamente en la misma red social en un ejercicio de contestacin. Esta investigacin emplea como marco analtico la autocomunicacin de masas propuesta por Manuel Castells.
Resumo:
Incluye bibliografa.
Resumo:
Aquest estudi analitza les prctiques diries, els valors socials i les actituds de la poblaci catalana en el procs de transici cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper especfic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar prctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la poblaci catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundries. L'estudi va cobrir prctiques socials de treball, comunicaci, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, prctica poltica, associacionisme i formaci de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadstics per a proporcionar una anlisi causal de cada una d'aquestes rees d'estudi. El descobriment ms significatiu fa referncia a la relaci entre els usos d'Internet i la construcci d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anlisis factorial, l'estudi va definir cinc ndexs d'autonomia que eren estadsticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopoltica. Cada un d'aquests ndexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqncia i la intensitat de l's d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogrfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet s una plataforma important per a la construcci d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canvi de manera similar a altres societats en transici, amb l'mfasi afegit del paper del territori i la famlia a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribuci positiva d'Internet a un dens patr d'interacci social.
Resumo:
Aquest estudi analitza les prctiques diries, els valors socials i les actituds de la poblaci catalana en el procs de transici cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper especfic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar prctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la poblaci catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundries. L'estudi va cobrir prctiques socials de treball, comunicaci, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, prctica poltica, associacionisme i formaci de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadstics per a proporcionar una anlisi causal de cada una d'aquestes rees d'estudi. El descobriment ms significatiu fa referncia a la relaci entre els usos d'Internet i la construcci d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anlisis factorial, l'estudi va definir cinc ndexs d'autonomia que eren estadsticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopoltica. Cada un d'aquests ndexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqncia i la intensitat de l's d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogrfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet s una plataforma important per a la construcci d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canvi de manera similar a altres societats en transici, amb l'mfasi afegit del paper del territori i la famlia a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribuci positiva d'Internet a un dens patr d'interacci social.
Resumo:
Aquest estudi analitza les prctiques diries, els valors socials i les actituds de la poblaci catalana en el procs de transici cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper especfic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar prctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la poblaci catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundries. L'estudi va cobrir prctiques socials de treball, comunicaci, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, prctica poltica, associacionisme i formaci de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadstics per a proporcionar una anlisi causal de cada una d'aquestes rees d'estudi. El descobriment ms significatiu fa referncia a la relaci entre els usos d'Internet i la construcci d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anlisis factorial, l'estudi va definir cinc ndexs d'autonomia que eren estadsticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopoltica. Cada un d'aquests ndexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqncia i la intensitat de l's d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogrfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet s una plataforma important per a la construcci d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canvi de manera similar a altres societats en transici, amb l'mfasi afegit del paper del territori i la famlia a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribuci positiva d'Internet a un dens patr d'interacci social.
Resumo:
Aquest estudi analitza les prctiques diries, els valors socials i les actituds de la poblaci catalana en el procs de transici cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper especfic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar prctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la poblaci catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundries. L'estudi va cobrir prctiques socials de treball, comunicaci, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, prctica poltica, associacionisme i formaci de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadstics per a proporcionar una anlisi causal de cada una d'aquestes rees d'estudi. El descobriment ms significatiu fa referncia a la relaci entre els usos d'Internet i la construcci d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anlisis factorial, l'estudi va definir cinc ndexs d'autonomia que eren estadsticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopoltica. Cada un d'aquests ndexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqncia i la intensitat de l's d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogrfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet s una plataforma important per a la construcci d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canvi de manera similar a altres societats en transici, amb l'mfasi afegit del paper del territori i la famlia a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribuci positiva d'Internet a un dens patr d'interacci social.
Resumo:
Aquest estudi analitza les prctiques diries, els valors socials i les actituds de la poblaci catalana en el procs de transici cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper especfic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar prctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la poblaci catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundries. L'estudi va cobrir prctiques socials de treball, comunicaci, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, prctica poltica, associacionisme i formaci de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadstics per a proporcionar una anlisi causal de cada una d'aquestes rees d'estudi. El descobriment ms significatiu fa referncia a la relaci entre els usos d'Internet i la construcci d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anlisis factorial, l'estudi va definir cinc ndexs d'autonomia que eren estadsticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopoltica. Cada un d'aquests ndexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqncia i la intensitat de l's d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogrfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet s una plataforma important per a la construcci d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canvi de manera similar a altres societats en transici, amb l'mfasi afegit del paper del territori i la famlia a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribuci positiva d'Internet a un dens patr d'interacci social.
Resumo:
Anlisis de la privacidad en internet, y, en particular, en las redes sociales y la blogosfera. Se parte del concepto jurdico de privacidad y se analizan los riesgos crecientes que la acosan.
Resumo:
El VIII Congrs Internacional Internet, Dret i Poltica (IDP 2012) que s'ha dut a terme a Barcelona els dies 9 i 10 de juliol de 2012 sota el ttol genric de "Reptes i oportunitats de l'entreteniment en lnia", ha abordat alguns dels principals reptes als que s'enfronta la societat de la informaci des de la perspectiva jurdica i politolgica. Concretament, els temes centrals han estat el debat sobre l'entreteniment a la xarxa, aix com altres qestions relacionades amb Internet i els drets de propietat intellectual, la privacitat, la seguretat o la llibertat d'expressi.
Resumo:
Tesis (Maestra en Letras Espaolas) UANL
Resumo:
Tesis (Maestro en Metodologa de la Ciencia) U.A.N.L.
Resumo:
UANL
Resumo:
El manual de ctedra que se presenta a continuacin, como todo manual, no pretende sentar las bases tericas sobre el objeto de estudio, ni convertirse en doctrina de obligada referencia. Simplemente busca acercar a los estudiantes e interesados en el tema, al estado del arte en lo que al derecho del comercio electrnico y de Internet se refiere. Dado que el autor ha orientado en la Universidad del Rosario las ctedras Derecho de Comercio Electrnico en pregrado- y Legislacin del Comercio Electrnico, en posgrado, ste ha tenido la oportunidad de validar parte importante del material con los estudiantes, quienes con sus aportes y comentarios han nutrido el texto. El trabajo se inscribe en la lnea de investigacin en Derecho Comercial, pues cuenta con una estructura que analiza algunos de los problemas jurdicos ms importantes, identificados mediante la prctica profesional, en la utilizacin de las nuevas tecnologas de la informacin y la comunicacin.
Resumo:
La concentracin de tierras ha sido una problemtica recurrente en la historia de Colombia. La desigualdad en la distribucin de las tierras ha moldeado constantemente a lo largo de las dcadas nuestra realidad nacional. A pesar de la implementacin de polticas agrarias en el pasado como la ley 200 de 1936 y la ley 135 de 1961, el conflicto agrario ha afectado de manera constante como generador de inequidad, violencia y desplazamiento dentro de la sociedad colombiana desde la Independencia hasta nuestros das, sin que hasta el momento el problema sobre la tenencia de la tierra haya sido resuelto.
Resumo:
Dentro del marco de la Rendicin de Cuentas, los medios de comunicacin han logrado convertirse en destacados mecanismos de accountability social, puesto que para ello se requiera visibilidad y los medios son la herramienta ms til para lograr este objetivo. Un ejemplo de estos procesos de visibilidad y accountability es el escndalo generado alrededor del programa gubernamental Agro Ingreso Seguro, principal tema de anlisis de la presente monografa.
