998 resultados para Gastroenteritis -- Catalunya
Resumo:
E-repositories are part of the e-science, and they are based on the e-infrastructure. The Centre de Supercomputaci de Catalunya (CESCA) together with the Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya (CBUC) started in 1999 a cooperative repository, named TDR, to file, in digital format, the full-text of the read thesis at the universities of our country in order to spread them worldwide in open access, while at the same time, preserving the intellectual copyright of the authors. Since then, four additional cooperative repositories have been created: RECERCAT for research papers; RACO for scientific, cultural and erudite Catalan magazines; MDC for Catalan digital collections of pictures, maps, posters and old magazines; and PADICAT for archiving Catalan digital web content; The main objective of the latter is to archive Catalan web sites. That is, PADICAT collects, processes and provides permanent access to the entire cultural, scientific and general output of Catalonia in digital format. The repository manager is the Biblioteca de Catalunya, as the institution responsible for compiling, processing and distributing the bibliographic heritage of Catalonia, while CESCA is the technology partner. On September 11th, 2006 the repository went into operation for the general public, with some thirty websites archived. After one year and a half, it has 2.720 captures of more than 1.000 websites. This includes 34 million files (HTML, images...) and two terabytes of data. The objective of this paper is to present PADICAT and our experience developing and managing it.We describe the repository briefly, we explain the technology used to implement it and we comment our experiences during its first year and a half.
Resumo:
El present treball est estructurat al voltant de dos marcs terics: lenoturisme i el turisme accessible, els quals es fusionen en una proposta dintroducci de laccessibilitat al Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. Estudi de les iniciatives denoturisme a Catalunya, la idonetat de la DO Peneds per a desenvolupar un producte daquest tipus i el cas destudi de desenvolupament local a les regions franceses dAlscia i Borgonya. El turisme accessible, a partir de la discapacitat, laccessibilitat, el disseny universal i les xifres relatives. El projecte denoturisme al Peneds. Els agents implicats. El cas prctic daccessibilitat al Museu
Resumo:
Aquest treball pretn acostar-se a la situaci lingstica real de la Catalunya davui. En la nostre anlisi saborda el bilingisme com a caracterstica individual i collectiva i com a tret lingstic que defineix Catalunya. A partir duna contextualitzaci histrica en el camp de la lingstica catalana, es presenta la problemtica actual de convivncia entre catal i castell per, ms tard, utilitzar els mitjans de comunicaci com a eina per acostar-se, entendre i treure conclusions al voltant de la situaci lingstica de Catalunya. Lobjectiu de lestudi s aportar noves dades als treballs recents elaborats sobre la qesti lingstica de Catalunya amb la finalitat de reforar o contradir les conclusions dels mateixos. Per tal dassolir aquest objectiu, sanalitza quantitativament el percentatge de catal i castell dels quatre grans diaris gratuts de Catalunya (20 Minutos, Metro, Qu i ADN) tenint en compte que tots ells opten pel bilingisme en els seus blocs locals. Amb tot, determinarem que aquests rotatius sn un reflex de la situaci lingstica que es viu avui a Catalunya. Com podrem observar, les dades que ens faciliten els diaris sn fora ms alarmants que les conclusions a qu arriben daltres estudis realitzats fins al moment. Segons els diaris bilinges, ls del catal entre la poblaci de Catalunya ha disminut en els darrers anys i, per tant, les poltiques de normalitzaci lingstica han tingut uns efectes decebedors en lautntica essncia duna societat: la seva poblaci. La necessitat de reconduir el procs de normalitzaci lingstica i innovar en poltiques de preservaci de la llengua ha de ser, doncs, una prioritat en un futur proper. Tanmateix, laportaci de dades exactes, fiables i independents dinterpretacions interessades s el primer pas cap a lobjectiu de preservaci de qualsevol llengua minoritria. De la mateixa manera, els nous mtodes destudi i ls deines alternatives al nostre abast, com poden ser els mitjans de comunicaci, ens ha de servir per aproximar-nos a la realitat. Aquest treball, doncs, va adreat a totes les persones interessades en lactual debat lingstic de Catalunya que, darrerament, ocupa part de lactualitat dels diaris. Ms enll daix, pot cridar latenci a qui vulgui fer-se una idea del model de bilingisme que es dna a casa nostra i el futur que aquest els depara tant al catal com al castell. Fins i tot, pot aportar dades tils per aquell que se senti atret pels mitjans de comunicaci i pel mirall que aquests poden significar per a les societats modernes.
Resumo:
En els darrers temps el debat dels agrocombustibles sha caracteritzat per laparici dincerteses cientfiques i la discussi dels impactes ambientals i socioeconmics, sovint difcils de mesurar i quantificar, que es podrien derivar de la implementaci de la poltica pblica dimpuls daquesta nova font energtica. Els sistemes tradicionals davaluaci experta i les eines de decisi poltiques es veuen limitats per trobar solucions als problemes ambientals complexes com s el dels agrocombustibles, ja que es basen en el coneixement disciplinari i la previsi, sense considerar de forma explcita les incerteses. En lestudi del debat i del procs delaboraci de la poltica pblica sha percebut una manca despais de comunicaci i presa de decisions estructurats i integradors. Davant daquest context, en aquest treball sha dissenyat un procs participatiu davaluaci de la implementaci de la poltica pblica. La proposta elaborada consta duns escenaris de futur sobre laplicaci dels agrocombustibles a Catalunya, que han de ser valorats de forma participativa en grups de discussi. La identificaci de les variables determinants i els nous escenaris de futur que resulten del procs, esdevindrien la informaci per a reiniciar un nou procs davaluaci. Laplicaci de nous procediments i noves eines danlisi pot ser til per reestructurar el problema i fonamentar les decisions poltiques, per tal daugmentar-ne leficcia,la legitimitat, i assegurar-ne criteris social i ambientalment justos.
Resumo:
En els darrers temps els agrocombustibles shan promocionat com una alternativa als combustibles fssils,adquirint un pes important en les agendes poltiques internacionals. Les dues grans potncies econmiques mundials, els Estats Units i la Uni Europea, han impulsat els agrocombustibles a travs de diferents estratgies; plans, legislaci, per tamb amb excempcions fiscals i obligacions de barreja amb combustibles fssils. En aquest marc, Catalunya va ser de les comunitats autnomes de lEstat espanyol pioneres en la potenciaci dexperincies de producci i consum dagrocombustibles. A partir de lanlisi de la poltica i el debat a Catalunya es pot destacar la gran influncia de lesfera europea a travs de diversos mecanismes en el procs, el que sha anomenat en la literatura com europetzaci. Darrerament Europa sha convertit en un important centre de producci de poltiques pbliques, especialment en poltiques ambientals i agrcoles a partir dels anys 80. s per aquest motiu que resulta rellevant conixer les dinmiques europees en una poltica complexa com la dels agrocombustibles a Catalunya, que presenta components energtics, per tamb amb altres aspectes relacionats amb el mn agrri i el medi ambient.
Resumo:
Els biocombustibles constitueixen la font energtica renovable ms important que volen implantar les administracions per tal de disminuir les emissions defecte hivernacle. Tot i aix es demostra que la producci local, en el millor dels casos, s insuficient per arribar als objectius proposats i que caldr importar els productes daltres pasos. Daquesta manera, no es redueix la dependncia energtica de lexterior i la reducci demissions no s tan significativa com sesperava. En contra, una producci i consums a escala local poden tenir un impacte econmic, ambiental i social positiu.
Resumo:
Lobjecte daquest estudi s determinar el ritme restaurador i caracteritzar la tipologia de les restauracions dalgunes activitats extractives de Catalunya. Sha analitzat levoluci dels treballs de restauraci en una selecci dactivitats extractives de Catalunya i sha estimat la qualitat de les restauracions efectuades en base a la observaci de la vegetaci desenvolupada, el control de lerosi i la integraci paisatgstica. Per dur a terme aquest estudi sha creat una base de dades en format de qestionari, combinada amb un sistema dinformaci geogrfica, que sha assajat en un treball de camp amb una mostra limitada dactivitats extractives. A partir de la interpretaci dels resultats, es determina que actualment la gesti incorpora la necessitat de restaurar, per com a element subordinat a la producci. Aix produeix una manca de planificaci que incideix directament en la qualitat de les restauracions dutes a terme. La gesti de les pedreres encara ha de situar el concepte de restauraci integrada com a eix central del desenvolupament i planificaci de lactivitat extractiva.
Resumo:
En aquest estudi s'analitza la relaci entre la distribuci de les installacions de gesti de residus, com ara els dipsits controlats, plantes de compostatge, plantes incineradores, basses de purins, etc., i la poblaci catalana, pel que fa als residus d'origen municipal, industrial o ramader, per tal de determinar si aquesta respon a condicions d'equitat ambiental. El marc de l'estudi s el de la justcia ambiental i la hiptesi sota la qual es du a terme la investigaci s que, a Catalunya, la localitzaci de les installacions de gesti de residus no respon a criteris d'equitat ambiental.
Resumo:
En este documento se analizan comparativamente algunos aspectos relativos al capital humano de la economa catalana y espaola. En primer lugar se compara la dotacin de capital humano tanto desde una metodologa ms tradicional, como es el caso de aos de educacin, como desde el punto de vista de la valoracin del activo mediante actualizacin de flujos salariales a lo largo del ciclo vital de los individuos. Los resultados muestran indicios de una cierta desaceleracin en el crecimiento del stock de capital humano. Adicionalmente, se lleva a cabo una estimacin de la existencia de externalidades de capital humano intra-establecimiento, con datos de la Encuesta de Estructura Salarial, desarrollando una metodologa menos restrictiva que la tradicional. Los resultados muestran comportamientos similares de la economa espaola y catalana, apuntando a la existencia de externalidades.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2008. Consisteix en un diccionari informtic que recull plantes i productes, cadascun amb les seves propietats medicinals i altres usos que sels atribueixen popularment i la forma de preparar remeis i aplicar-los per a cada malaltia o afecci. La informaci sha extret de les entrevistes fetes a informants dentre 60 i 90 anys del Bages, Bergued i Solsons, i es complementa amb un herbari i una mostra de preparacions dels remeis.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada al Centre dtudes Suprieures de Civilisation Mdivale de Poitiers, Frana, entre mar i maig de 2007. La recerca senmarca en el desenvolupament la tesi La devoci als sants eremites i la seva instrumentalitzaci. Traducci en les arts plstiques del gtic a Catalunya. Sha investigat en tres lnies. Primerament, sobre leremitisme i la santedat eremtica, la recerca es va centrar en consultar aquelles obres dedicades a leremitisme o a lhagiografia. En segon i tercer lloc, sobre el culte als sants eremites i les representacions plstiques gtiques catalanes daquests, la recerca es va centrar especialment en sant Antoni Abat, per ser el sant eremita que gaud de ms culte durant la baixa Edat Mitjana a Catalunya. No obstant aix, no shan deixat de banda lestudi daltres sants eremites -com poden ser Maria Magdalena, Amador, Gil- per tal de poder establir possibles parallels i comparacions.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada al Auditing and Integration of Management Systems Research Laboratory de la Universitat dAlberta, Canad, des de maig fins a setembre del 2007. Aquest centre porta a terme recerca de caire terica i bsica aplicada a lassegurament de la qualitat, i ms concretament a lestandarditzaci i integraci de sistemes de gesti. En primer lloc, shan analitzat les dades obtingudes en lestudi empric descriptiu realitzat a Catalunya durant lany 2005, focalitzat en els estndards de gesti ms utilitzats per les empreses catalanes, en que shi incloen les normes ISO 9001, ISO 14001, OSHAS 18001 aix com els nous estndards de suport de la srie ISO 10000. En segon terme, i a partir daquest anlisis previ, sha iniciat el disseny duna metodologia flexible per a la integraci dels sistemes de gesti basats en estndards internacionals.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada a la Universit de Toulouse 2 Le Mirail entre gener i juny del 2007. En concret, lestada efectuada ha suposat la integraci de qui signa aquesta memria dins lequip al-Andalus/Hispaniae, dirigit pel professor Philippe Snac, una de les diverses branques que conformen el grup FRAMESPA daquella universitat, unitat de recerca adscrita al CNRS (UMR 5136). El ttol proposat per al contingut de la recerca en la sollicitud presentada, Evoluci del poblament i organitzaci del territori a la Catalunya interior a lAlta Edat Mitjana, encapalava un pla de treball que tenia per objectiu la recopilaci i lanlisi de dades arqueolgiques i textuals que oferissin un escenari a partir del qual establir una seqncia evolutiva en relaci a les diferents tendncies pel que fa al poblament tardoantic i altmedieval en dues zones diferenciades com sn les conques mitjanes dels rius Llobregat i Cardener, a la Catalunya Central, i la capalera del riu Fluvi, a la Garrotxa. Aix, shan pogut detectar, a partir de la contrastaci de les diferents dades, fenmens diversos que reflecteixen la incidncia dels successius canvis histrics a nivell territorial i de poblament.
Resumo:
La finalitat del projecte CESCA s proporcionar a la comunitat educativa, al mn editorial, a pedagogs, lingistes i sociolingistes informaci sobre aspectes clau de la llengua escrita activa dels escolars de Catalunya al llarg de leducaci obligatria. Amb aquest objectiu shan recollit i processat 2.396 textos produts per nens i nenes des de lltim curs deducaci infantil (P5) fins a lltim curs deducaci obligatria (4t dESO). Els alumnes participants provenen de 30 escoles repartides per tota lrea geogrfica de Catalunya, majoritriament de centres pblics, encara que tamb han participat alguns centres concertats. Els vocabularis, aix com els textos de diferents gneres, estan digitalitzats i organitzats en la base de dades CesCa. Les dades derivades del processament dels vocabularis sn consultables a la pgina web daccs pblic: http://clic.ub.edu/cesca/. Una vegada lematitzades les realitzacions dels cinc dominis semntics aliments, activitats de lleure, peces de roba, trets de carcter i fenmens de la natura- representats en el vocabulari, sha observat que el nombre de lemes augmenta amb el curs escolar de manera sostinguda fins al comenament de la secundria per disminuir posteriorment. El domini de trets de carcter s el ms ric en producci de lemes diferents i el domini dactivitats s el que presenta una ms gran diversitat de variants. Dos dels resultats obtinguts posen de manifest una certa avantatge del bilingisme installat al nostre entorn: la ms gran quantitat de lemes diferents es troba entre els informants que parlen castell i catal i que diuen parlar catal des de sempre. Moltes de les distincions acceptades dins del domini lexicogrfic sn difcils daplicar a mostres de llengua produda per parlants en procs daprenentatge en un entorn plurilinge.
Resumo:
Aquest projecte de recerca ha consistit, en primer lloc, en l'elaboraci prvia de materials en suport paper combinats amb una presentaci de powerpoint per a l'aprenentatge del tema de la guerra civil espanyola (1936-1939) d'acord amb les prescripcions del currculum corresponent a l'alumnat de 4t d'ESO. En aquesta primera fase hi han collaborat professors de Secundria de l'equip de recerca.(...)
