Anàlisi de necessitats i planificació de la formació a l'empresa

El concepte actual d'educació permanent (i no podem oblidar el concepte d'educació recorrent, encunyat el 1969 pel desaparegut Olof Palme) comprén totes les etapes de la vida de l'esser huma i, per tant, s'ocupara també de la formació en el món laboral. També és veritat que la mateixa preocupació de la pedagogia el darrer segle ha provocat moltes vegades UT'la especialització més gran en el camp de l'infant i de l'adolescent, a la recerca de teories de l'aprenentatge i de l'instrucció, i ha deixat en un segon terme l'educació d'adults, excepte per cobrir llacunes no omplertes per I'educació infantil.

La depressió major i els esdeveniments estressants vitals

Introducció: La Depressió Major (DM) és una malaltia psiquiàtrica freqüent en la societat actual. Cada vegada més, es relaciona la DM amb els esdeveniments estressants vitals (EEV) i un d’aquests EEV és l’actual situació de crisis econòmica que afegeix un risc degut a la desigualtat que representa per la persona en termes econòmics.Metodologia: S’ha dut a terme una revisió de la literatura a les bases de dades Pubmed, ElSevier i PsycInfo en els últims 15 anys utilitzant les paraules clau “major depressive disorder”, “depression”, “stressful events” i “life events”.Resultats: Es troben 11 articles que relacionen la depressió major amb els esdeveniments estressants vitals. Tots els articles revisats coincideixen en que els EEV tenen una relació amb la DM i a partir d’aquí s’estableixen altres variables com els EEV dependents i independents, la influència del gènere, l’edat, del factor genètic i la de la història depressiva prèvia.Conclusions: L’exposició als EEV augmenta el risc de desenvolupar una DM. Altres variables com el factor genètic i l’edat també es relacionen amb els EEV. Hi ha certa evidència que aquells entre 41 i 57 anys tenen major incidència d’EEV com a causant d’una DM. També s’ha descrit una relació directe entre el risc genètic i la incidència d’EEV. Ara bé, quants més episodis depressius previs menys probabilitats de patir una DM degut als EEV

Planificació i gestió esportiva en equips base de clubs de futbol amateur. Factors determinants en l'elecció d'un club de tipus lúdic o competitiu

L’etapa d’iniciació a l’esport té una importància majúscula en el procés d’aprenentatge dels jugadors, i per això també podem trobar dos tipus de clubs: els competitius, els quals estan influïts bàsicament pels resultats obtinguts; i els lúdics, on preval la diversió i el joc sobre l’especialització a l’esport. El que es pretén amb aquesta investigació és descobrir quins factors són més determinants per fer que les famílies escullin un tipus de club o un altre. Per tant, basant-nos amb el que diuen autors com Pacheco (2007), Wein (2004), Frattarola i Sans (2006) i Lasierra i Lavega (1993), s’han concretat una sèrie de factors determinants per l’elecció de cada tipus de club, així com d’altres que seran significatius per les famílies a l’hora de decantar-se per un o per l’altre. Pel que fa a la part metodològica, dir que és una investigació descriptiva transversal. A més, s’ha utilitzat l’estratègia de l’enquesta amb l’instrument del qüestionari, el qual s’ha basat en una mostra formada per 60 pares i mares de nens i nenes d’iniciació en l’esport, i 20 pares i mares de nens d’escoleta, previ a la iniciació esportiva. Pel que fa als resultats obtinguts, aquests mostren que al club lúdic es compleixen els tres factors d’aquest àmbit, mentre que al club competitiu es compleixen els dos mateixos factors lúdics de l’altre club i només un factor competitiu. D’altra banda, cal tenir present la importància que tenen els factors contaminadors en els resultats obtinguts degut a la significativitat d’aquests.

Relacions especials entre germans

Aquest projecte tracta sobre la relació entre germans quan un d’ells és discapacitat. Podríem dir que la relació que s’estableix entre ells és “especial”? Aquesta ha estat la pregunta que m’ha portat a estudiar els diferents factors que influeixen en una relació d’aquest tipus. Per tal de poder comprovar el que diuen els estudis fets fins al moment, he analitzat dos casos, tots dos amb contextos molt diferenciats, i n’he tret unes conclusions amb la finalitat de respondre a la pregunta inicial. Quan hi ha un fill amb discapacitat a la família, l’atenció que aquest requereix és tan gran que sovint els germans tenen la sensació de sentir-se inferiors, culpables, etc. A tots aquests sentiments cal prestar-hi certa atenció de manera que la situació no els sigui negativa. Els tallers de germans, organitzats per associacions i escoles especialitzades amb el tema, contribueixen a treballar amb tots aquests germans, els sentiments i les emocions i així enfortir el vincle entre germans.

Els nens i nenes amb “Dictamen d’escolarització” i amb suport del CDIAP: estudi de les dimensions de l’atenció a les necessitats especials de l’alumnat, entre tres i sis anys, escolaritzat en un centre públic de la comarca d’Osona

La meva recerca ha tingut com a punt de partida “Els nens i nenes amb “Dictamen d’escolarització” i amb suport del CDIAP: estudi de les dimensions de l’atenció a les necessitats especials de l’alumnat, entre tres i sis anys, escolaritzat en un centre públic de la comarca d’Osona”. A partir d’aquí, s’ha elaborat un marc teòric a partir de les lleis d’educació, decrets que regulen els diferents serveis i un seguit de conceptes bàsics. Un cop elaborat aquest marc teòric per tal de recollir les dades dels alumnes, de tres a sis anys, d’una escola en concret s’ha dissenyat un instrument de recollida de dades que li diem full resum de serveis (FRS). El FRS és un instrument que ens ha servit per recollir totes les dades d’alumnes amb necessitats específiques i, sobretot, per saber quin suport reben per part de l’escola i per part d’altres serveis. A més a més, per recollir informació sobre els diferents serveis que atenen aquesta diversitat s’ha elaborat un guió d’entrevistes (GE). Aquest GE serveix per recollir els aspectes més importants de les entrevistes realitzades a l’EAP (Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica), CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç) i CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil). A partir de la informació extreta dels dos instruments, s’han elaborat unes conclusions respecte els objectius plantejats en aquest projecte i la pregunta plantejada a l’inici.

Mobilitat laboral, àrees de cohesió i àrees de planificació a Catalunya

La informació sobre el comportament de la mobilitat laboral a Catalunya ha permès l'aplicació de diferents metodologies de definició d'espais funcionals, entre elles el model de cohesió, que intenta determinar àrees urbanes-ciutats reals a Catalunya. En aquestarticle s'analitza l'evolució de la mobilitat laboral entre 1981 i 2001, així com els resultats d'aplicar el model de cohesió a les dades de 2001. També es fa un petit assaig sobre en quina mesura els àmbits de planificació establerts per la legislació territorial i urbanística de Catalunya, que vol donar resposta a aquesta realitat urbana, es corresponen amb aquells altres que s'han determinat a partir del model de cohesió

Intervenció per a la reducció de les desigualtats en l'accés als serveis de planificació familiar de les dones immigrants a Lleida (Catalunya): Proposta d'intervenció en Atenció Primària a la regió de Lleida

La paraula desigualtat en salut és un terme amb molt ressò els últims anys, i un tema d’actualitat que ha desembocat en el desenvolupament d’estratègies de salut pública en diversos països. La desigualtat en salut té el seu origen en les desigualtats polítiques, econòmiques i socials que existeixen en la societat. Fa referència a les diferents oportunitats i recursos relacionats amb la salut que tenen les persones en relació a la classe social, gènere, ètnia o territori. Per tant, el concepte de desigualtat en salut té una dimensió ètica i moral. Es refereix a diferències en salut innecessàries, inevitable, injustes i intolerables. Assolir la equitat en salut equivaldria a donar oportunitat a tots els individus i a tots els col·lectius de desenvolupar la seva salut. En la majoria de països del món, incloent Espanya, s’ha evidenciat l’existència de desigualtats en matèria de salut pel que fa a l’accés als serveis de salut dels col·lectius més desafavorits.

Simulació d'activitats professionals a l'oficina de farmàcia des de l'assignatura Gestió i Planificació

L’assignatura Gestió i Planificació és una assignatura obligatòria en la menció Farmàcia Assistencial i Anàlisis Clíniques del Pla d’estudis del Grau de Farmàcia de l’any 2009 i el seu objectiu és aconseguir que els alumnes obtinguin els coneixements que els permetin assolir la capacitat de direcció i gestió necessàries en professionals sanitaris, que intentaran aconseguir la màxima rendibilitat de les oficines de farmàcia i serveis farmacèutics on desenvoluparan la seva activitat laboral, una rendibilitat encara més necessària en un temps marcat per la crisi i les retallades en sanitat. Es tracta d‘una assignatura que com totes les impartides per la Unitat d’Història de la Farmàcia, Legislació i Gestió Farmacèutiques és diferent de les altres que formen part de la carrera, en situar-se en un àmbit que interrelaciona el món del medicament i la farmàcia amb les ciències socials.

Planificació del procés de producció en sèrie d'un silenciós d'escapament per a un turisme de gamma mitjana

A partir d'un disseny d'un silenciós, s'estudien tots els processos i la maquinària necessària per a implantar la fabricació en sèrie del producte, i d'aquesta manera es poden donar unes pautes generals per la fàbrica que haurà d'acollir aquest procés.

Planificació i dimensionat d’una explotació destinada a l’avicultura ecològica de carn situada al municipi de La Selva del Camp

Els objectius principals d’aquest tipus de producció són: - L’obtenció de productes alimentaris d’una alta qualitat nutritiva i organolèptica amb uns rendiments raonables. - Evitar la presència d’elements potencialment tòxics per la salut humana en els productes agraris i els aliments finals, ja sigui durant la fase de producció agrícola o ramadera o bé derivada dels sistemes de transformació, conservació o envasat. - Evitar aquells procediments que es tradueixin en una pèrdua de qualitat dels productes finals, escollint aquells que millor conservin els seus aspectes característics. - Assegurar la conservació del medi ambient i el funcionament a llarg termini dels ecosistemes agraris, mitjançant l’aplicació i el desenvolupament de tecnologies apropiades que a més permetin unes produccions econòmicament rendibles.

Planificació del vídeo accessible

Aquest document tracta els aspectes principals que cal preveure en la producció d’un vídeo accessible. Es ressegueixen les tres etapes que regeixen la creació de productes audiovisuals (planificació, producció i difusió) i es donen pautes per permetre introduir l’accessibilitat en cadascuna. Es repassa també la legislació principal sobre autoritzacions d’enregistrament i es donen així mateix consells sobre les llicències Creative Commons més recomanables per difondre el producte final.

Condicionants sociològics de la planificació lingüística en un context global i multicultural

La complexitat de la conformació de les societats actuals provoca l’aparició de reptes nous que s’afegeixen a l’emergència de realitats ja existents i no resoltes. Això fa que s’hagin d’analitzar amb mirada i perspectives noves problemes, qüestions i polítiques que es creien resolts o, com a mínim, superats. Obliga, alhora, a repensar les estratègies i també a repensarnos com a societat. La política lingüística, i la planificació que n’és la resultant, no pot quedar al marge d’aquestes reflexions perquè actua en —i per a— una població i en —i per a— una societat determinada, i l’una i l’altra estan en plena transformació i canvi. Els diversos contextos socials actuals en els quals —i per als quals— es prenen les decisions lingüístiques contenen condicionants característics que s’afegeixen i interactuen amb els preexistents. Uns i altres, amb diferents graus d’intensitat, les influencien. Aquest article s’aproxima a alguns d’aquests elements i a aquest context divers, global i local que els dota d’especificitat.

La planificació estratègica i la gestió de projectes. Una línia de canvi de present i de futur a la Secretaria de Política Lingüística

L’article situa el procés de planificació estratègica que ha iniciat la Secretaria de Política Lingüística en el context dels reptes que afronta la gestió pública en un moment de transformació social i tecnològica. En aquest àmbit destaca la importància del treball planificat, desgrana el mètode que guiarà el procés i exposa la importància de la formació. Unes conclusions orientatives tanquen la reflexió.

Vint-i-cinc anys de política i planificació lingüístiques

Bon dia a tothom. Estic content, com també tots vostès, de ser present avui aquí en aquest acte de celebració dels 25 anys de la Revista de llengua i dret. Per començar, crec que és de justícia agrair i reconèixer l"impuls i la tasca de les persones que l"han liderada en aquest temps, i també dels responsables polítics que han cregut en aquest projecte i que hi han donat el suport imprescindible perquè pogués ser una realitat. Em toca a mi ocupar-me d"aquests vint-i-cinc anys de política i planificació lingüístiques centrant-me més aviat en la situació o situacions catalanes. Ho faré no tant a mode de balanç recopilatori sinó més aviat intentant veure què hem après en aquests anys que ens pugui servir per als que vénen. Miraré, doncs, el passat però amb la vista posada cap al futur.