Destination image of Girona: an online text-mining approach

The main objective of this Master Thesis is to discover more about Girona’s image as a tourism destination from different agents’ perspective and to study its differences on promotion or opinions. In order to meet this objective, three components of Girona’s destination image will be studied: attribute-based component, the holistic component, and the affective component. It is true that a lot of research has been done about tourism destination image, but it is less when we are talking about the destination of Girona. Some studies have already focused on Girona as a tourist destination, but they used a different type of sample and different methodological steps. This study is new among destination studies in the sense that it is based only on textual online data and it follows a methodology based on text-miming. Text-mining is a kind of methodology that allows people extract relevant information from texts. Also, after this information is extracted by this methodology, some statistical multivariate analyses are done with the aim of discovering more about Girona’s tourism image

Anàlisi de la imatge turística projectada a través dels viatges de premsa: el cas de la demarcació de Girona

L’objectiu principal d’aquest estudi és “analitzar quina és la imatge turística que el segon tipus d’agents inductius encoberts projecten de la demarcació de Girona”. En aquest estudi, la mostra es concentra en els viatges de premsa que el Patronat de Turisme Costa Brava Girona va registrar durant l’any 2010. Mitjançant els resultats en paper i web que els periodistes han publicat posteriorment al viatge de premsa, es pot esbrinar quina és la imatge que aquest tipus d’agents fan arribar als turistes potencials sobre la demarcació de Girona. En aquest cas, s’han exclòs els resultats dels viatges de premsa audiovisuals perquè requeria un altre tipus de metodologia més especifica

Anàlisi de la imatge turística projectada a través dels viatges de premsa: el cas de la demarcació de Girona

L’objectiu principal d’aquest estudi és “analitzar quina és la imatge turística que el segon tipus d’agents inductius encoberts projecten de la demarcació de Girona”. En aquest estudi, la mostra es concentra en els viatges de premsa que el Patronat de Turisme Costa Brava Girona va registrar durant l’any 2010. Mitjançant els resultats en paper i web que els periodistes han publicat posteriorment al viatge de premsa, es pot esbrinar quina és la imatge que aquest tipus d’agents fan arribar als turistes potencials sobre la demarcació de Girona. En aquest cas, s’han exclòs els resultats dels viatges de premsa audiovisuals perquè requeria un altre tipus de metodologia més especifica

Anàlisi de la imatge turística percebuda pels agents orgànics: El cas de Girona

Anàlisi empírica de la imatge turística de la ciutat de Girona que transmeten els agents orgànics mitjançant els blogs d’Internet i, a partir d’aquí, deducció de quina és la imatge percebuda pels turistes potencials

El Estudio de las inundaciones históricas desde un enfoque contextual. La ciudad de Girona, un ejemplo

Este artículo propone el enfoque contextual como nuevo marco de estudio de las inundaciones históricas. El enfoque contextual tiene su origen en la reflexión geográfica sobre los riesgos naturales iniciada en la escuela geográfica norteamericana hace ya más de medio siglo y pone especial énfasis en la dimensión humana de estos fenómenos definida geográfica e históricamente, sin olvidar los aspectos físicos de las inundaciones en el territorio objeto de estudio. En una primera parte del presente artículo se describen los niveles de análisis y componentes que componen el estudio de las inundaciones histórica5 desde el enfoque contextual. La segunda parte es una aplicación del enfoque contextual al caso de la ciudad de Girona

Els últims hereus. Una recerca d'història oral sobre els grans propietaris rurals de la regió de Girona

Articles que estudia la transformació experimentada pels propietaris rurals de les comarques gironines durant el segle XX i, sobretot, durant els darrers cinquanta o seixanta anys

Estrategias de internacionalización para destinos turísticos maduros: el caso de las comarcas de Girona

En un entorno de crisis económica como el actual, la internacionalización abre posibilidades al sector turístico para ayudar a mantener y aumentar su competitividad. A partir del análisis del contexto en el que se encuentra el sector turístico de Girona, esta investigación analiza las oportunidades y amenazas de su entorno así como las principales fortalezas y debilidades del sector para formular una estrategia óptima de internacionalización. El estudio plantea diferentes estrategias corporativas, competitivas y funcionales para la internacionalización que han de permitir el crecimiento y la cooperación de las empresas del sector turístico y destaca las principales áreas de actuación para maximizar la productividad de los recursos y habilidades disponibles. Aunque se analiza el caso específico de las comarcas de Girona, las conclusiones pueden ser extensibles a otros destinos similares, destinos maduros, masificados y con un elevado papel del turismo estacional vinculado al sol y la playa

Modelling tourist itineraries in heritage cities: Routes around Old The District of Girona

Tourists do not follow random behavior in heritage cities, but they are consciously or unconsciously guided by socially constructed itineraries. This article studies the shaping of these itineraries in a heritage city (Girona), using the direct observation methodology during the visit (following the tourists from a prudent distance and gathering all the information about their visits) and the conventional questionnaire at the end of the visit. It also establishes which the sociodemographic, environmental and informative factors are that explain this behavior. The simultaneous use of the observation method and a questionnaire was found to be a useful technique for analyzing tourists' behavior and the factors that explain this behavior

La Imagen percibida por los turistas de la ciudad de Girona

This article is based on the presentation of the results of a study made in the city of Girona, with the objective to determinethe perceived image of the historical center. The article as much emphasizes the general image of the city that perceives the tourists,like the most particular image. Also, it is analyzed the different sight seens from the old city and the degree of interest of each oneis determined

El Papel de la Biblioteca universitaria frente a las nuevas titulaciones: el caso de la Biblioteca de la Universidad de Girona y la Diplomatura en Turismo

La formación y enseñanza en materia turística en España ha sufrido, en el último lustro, importantes cambios con el fin de adaptar estosestudios a las necesidades reales de uno de los sectores económicos más productivos de nuestro país. Esta evolución no ha sido ajena a las necesidades informativas y documentales tanto de alumnos como de docentes y profesionales que trabajan en dicha materia. En este artículo se analiza la evolución de la Biblioteca de Turismo de la EOTGC (Escola Oficial de Turisme de la Generalitat de Catalunya) desde su creación hasta su plena integración en la estructura universitaria de la Universidad de Girona, así como una reflexión sobre su rol actual y de futuro

L'estructura territorial al Bisbat de Girona

Estudi sobre l'estructura socioeconòmica del Bisbat de Girona amb la finalitat de dibuixar les àrees funcionals que estructures aquest espai, i poder endegar, a la llarga una reforma dels actuals límits de l'arxiprestat

Girona, una ciutat amb turistes

Article que estudia el perquè de l'increment del nombre de turistes que visiten la ciutat de Girona

Mossos i criats: una radiografia del treball assalariat als masos (Girona, 1946)

L'objectiu d'aquest treball consisteix a analitzar el grup dels assalariats rurals estables a partir d'una relació de masos de la província de Girona elaborada amb finalitats polítiques i policials el 1946 per la 131ª Comandància de la Guardia Civil

Vessana a Vessana. Reflexions sobre la pràctica dels establiments emfitèutics a la regió de Girona (segles XVIII-XIX)

Tenim documentats més de 30.000 contractes d'establiment emfitèutic (la majoria, amb caràcter de subestabliment) concedits a la regió de Girona (actuals comarques del Baix i de l'Alt Empordà, del Gironès i de La Selva) entre 1768 i 1862, anys en què van ser inscrits en els llibres del Registre d’hipoteques. Sabem que durant aquests mateixos anys se'n concediren molts més, ja que ens manca la informació relativa a l'ofici de Figueres entre 1774 i 1806 i la comarca de l’Alt Empordà va concentrar un 40% dels establiments concedits entre 1806 i 1862. És molt possible, doncs, que el nombre total s'apropés als 35.000. La xifra no és negligible; a mitjan segle XIX vivien a la regió unes cinquanta mil famílies. Es fa necessari, doncs, reflexionar sobre aquesta pràctica

Notes breus (flora). Sicyos angulatus L. al Gironès = Sicyos angulatus L. in Gironès (Catalonia)

Nota breu de flora sobre la presència de Sicyos angulatus L., recollida al llarg del riu Ter, als municipis de Girona,Celrà i Bordils (Gironès, quadrats UTM 31T DG84, DG85 i DG95), entre els 40 i 65 md’altitud