Observaciones sobre el Cuaternario del delta del Llobregat (Barcelona)

La presente nota tiene por objeto, dar a conocer una serie estratigráfica del Cuaternario del Llobregat en las inmediaciones de Cornellá. El estudio de esta fortliación deltaica, constituye el tema de un trabajo más extenso que se está realizando con la ayuda de la Fundación Juan March.

Sobre la planta del genero 'Crassula' descubierta en el Baix Llobregat

En 1969 dos de nosotros (TERRADAS y VIGO) dimos cuenta en una publicación titulada 'Sobre la vegetación de la zona de acantilados del Baix Llobregat' del hallazgo en dicha región de una planta del género Crassula que resultó especie nueva para la flora de Europa. De acuerdo con las indagaciones que pudimos llevar a cabo entonces, llegamos a la conclusión de que la planta descubierta por nosotros debía considerarse como muy afín de Crassula pentandra (Royle ex Edgew) Schoenl., especie extendida por el África tropical y la India, y la describimos bajo el nombre de Crassula pentandra subsp. catalaunica. Los caracteres que separan esta planta de Crassula pentandra típica, especificados en la publicación mencionada, corresponden a diferencias cuantitativas de orden general y, más especialmente, en el menor tamaño de las piezas florales así como de los frutos y semillas

Estudios sobre suelos y vegetacion del Delta del Llobregat

Con motivo de un estudio técnico edafobotánico realizado para la Confederación Hidrográfica del Pirineo Oriental se han recogido numerosos datos sobre suelos y vegetación del delta del Llobregat, algunos de los cuales presentamos en esta publicación.

Concurs per al contracte de serveis per la direcció d’execució de les obres de nova construcció de l’Escola Pericot a Girona, amb clau PNG-09207

Award-winning

Evaluación de dos estrategias de cribado de cáncer colorrectal: Test inmunológico versus test bioquímico. Cataluña, 2008-2010

Fundamento: El objetivo del estudio fue evaluar el cambio de estrategia de cribado (test inmunológico cuantitativo) en un programa poblacional de detección precoz de cáncer colorrectal (CCR) en Cataluña. Métodos: La cuarta ronda del programa de cribado de CCR en Hospitalet de Llobregat se implementó en 2008-2010. Se ofreció un test bioquímico a 50.227 individuos y uno inmunológico cuantitativo a 12.707 individuos. Se analizaron diferencias en las dos estrategias de cribado respecto a variables de aceptabilidad (entre participación, abandonos y adherencia a la colonoscopia), de precisión diagnóstica (valor predictivo positivo y tasas de detección), de resultados (tamaño y localización de lesiones, estadio de los cánceres detectados) y de recursos (número necesario de colonoscopias e intervalo de tiempo entre el resultado positivo del test y la colonoscopia). Resultados: La participación en el cribado fue superior entre los individuos que utilizaron el test inmunológico (OR: 1,35; IC95%:1,27-1,42). Las tasas de detección fueron superiores para el test inmunológico destacando la de adenomas de alto riesgo (26,7 vs 3,0 ). El valor predictivo positivo para adenomas de alto riesgo fue del 45,0% y del 46,9% en el inmunológico y el guayaco, respectivamente. El número de colonoscopias necesarias para detectar un cáncer fue de casi el doble que en el guayaco (13,6 vs 7,4). Conclusiones: El test inmunológico es una buena estrategia de cribado especialmente sensible para la detección de adenomas de alto riesgo. Sin embargo, requiere realizar un gran número de colonoscopias y por ello se debe disponer de los recursos y medios necesarios.

L'escola a casa. 'La escuela en casa'.

Resumen basado en el del autor en catalán

Un programa de actividad física para mujeres adultas.

Resumen tomado de la publicación

SGCE: Sistema de Gestió i Control d'Equips

Aquest projecte es presenta com una solució al problema aparegut per la implantació de l'estació clínica de treball, e-CAP, en els centres d'atenció primària del servei d'atenció primària de la població de l’Hospitalet del Llobregat. La solució desenvolupada és una aplicació Web que proporciona la funcionalitat requerida per a dur a terme el control de l'equip informàtic, així com la gestió de les incidències. Aquesta aplicació Web està enfocada al personal d'atenció a l'usuari dels centres anomenats anteriorment amb la supervisió del departament de Sistemes d'Informació de cada servei d'atenció primària.

Una casa, una història: patrimoni arquitectònic i humà d'una casa de la Selva del Camp

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. El treball té com a objecte de recerca un habitatge del municipi de la Selva del Camp. Aquest, es centra tant en els aspectes artístics i decoratius, com en l’anàlisi de l’evolució patrimonial i l’ús social de l’edifici entre els segles XVIII-XX. En la recerca s’ha analitzat, per una banda, el procés de transformació de l’edifici des de l’any 1749 i els elements artístics que encara s’hi conserven com pintures neoclàssiques, treballs de ferro forjat, etc., els quals fan que sigui una de les cases més emblemàtiques del Carrer Major de la Selva. D’altra banda, s’ha indagat en les diferents generacions que, des de mitjan segle XVIII, n’han tingut la propietat i el paper que aquestes famílies han jugat dins la societat selvatana. La casa, en aquests anys, ha pertanyut a dues famílies i al Sindicat Agrícola. La primera, els Fortuny, terratinents i amb càrrecs al govern municipal; l'altra, els Carnicer, comerciants d'avellanes dels quals jo en sóc descendent. De 1910 a 1920 la casa fou al seu del Sindicat Agrícola i a partir de textos de Puig i Ferreter s’ha pogut descriure l’ambient que s'hi vivia i les activitats que s’hi duien a terme. Alhora, el fet d’analitzar les diferents funcions que l’edifici ha tingut al llarg d’aquests anys (residència familiar, corredoria de comerç, premsa d’oli, seu del Centre Republicà o del Sindicat Agrícola) ha permès explicar la història de la vila de la Selva a partir de la d’aquest edifici.

Projecte executiu d’instal.lacions d’un CEIP

Disseny de les instal•lacions d’un CEIP (Col•legi d’EducacióInfantil i Primària) per encàrrec de l’Ajuntament del municipi de Vic. Les instal•lacions seran,bàsicament la calefacció, ACS, climatització, ventilació, fontaneria, electricitat, enllumenat interior i exterior, gas, sanejament, contra incendis, intrusió i parallamps

The Cornella Health Interview Survey Follow-Up (CHIS.FU) Study: design, methods, and response rate

Background: The aim of this report is to describe the main characteristics of the design, including response rates, of the Cornella Health Interview Survey Follow-up Study. Methods: The original cohort consisted of 2,500 subjects (1,263 women and 1,237 men) interviewed as part of the 1994 Cornella Health Interview Study. A record linkage to update the address and vital status of the cohort members was carried out using, first a deterministic method, and secondly a probabilistic one, based on each subject's first name and surnames. Subsequently, we attempted to locate the cohort members to conduct the phone follow-up interviews. A pilot study was carried out to test the overall feasibility and to modify some procedures before the field work began. Results: After record linkage, 2,468 (98.7%) subjects were successfully traced. Of these, 91 (3.6%) were deceased, 259 (10.3%) had moved to other towns, and 50 (2.0%) had neither renewed their last municipal census documents nor declared having moved. After using different strategies to track and to retain cohort members, we traced 92% of the CHIS participants. From them, 1,605 subjects answered the follow-up questionnaire. Conclusion: The computerized record linkage maximized the success of the follow-up that was carried out 7 years after the baseline interview. The pilot study was useful to increase the efficiency in tracing and interviewing the respondents.

El vídeo de curta durada: la selecció, la influència en els processosd’ensenyament-aprenentatge i l’elaboració per part dels alumnes

El Treball Final de Màster ha permès avaluar l’ús del vídeo de curta durada endiferents moments del procés didàctic: en la seva selecció per part delprofessor, en la influència en l’aprenentatge dels alumnes i com a eina desíntesi d’una unitat didàctica.La primera de les aportacions del treball és un sistema d’indicadors per a laselecció dels vídeos que ha de facilitar al professorat la selecció d’aquellsrecursos amb un valor pedagògic adequat a l’alumnat.Durant el treball també es demostra que l’ús d’un vídeo, seleccionat mitjançantl’ús del sistema d’indicadors, pot incrementar la motivació i l’aprenentatgesignificatiu de l’alumnat.Finalment, s’evidencia que l’ús d’una base d’orientació, com a metodologiad’autoregulació per a l'elaboració d'un vídeo, facilita la planificació de l’alumne.A l’avaluar l’aprenentatge del conceptes clau de la unitat didàctica, es detectaque cal deixar el temps suficient per fer el vídeo, sinó els alumnes prioritzen laseva dedicació a temes més tècnics del muntatge.