Gold or green: the debate on Open Access policies

The movement for open access to science seeks to achieve unrestricted and free access to academic publications on the Internet. To this end, two mechanisms have been established: the gold road, in which scientific journals are openly accessible, and the green road, in which publications are self-archived in repositories. The publication of the Finch Report in 2012, advocating exclusively the adoption of the gold road, generated a debate as to whether either of the two options should be prioritized. The recommendations of the Finch Report stirred controversy among academicians specialized in open access issues, who felt that the role played by repositories was not adequately considered and because the green road places the burden of publishing costs basically on authors. The Finch Report"s conclusions are compatible with the characteristics of science communication in the UK and they could surely also be applied to the (few) countries with a powerful publishing industry and substantial research funding. In Spain, both the current national legislation and the existing rules at universities largely advocate the green road. This is directly related to the structure of scientific communication in Spain, where many journals have little commercial significance, the system of charging a fee to authors has not been adopted, and there is a good repository infrastructure. As for open access policies, the performance of the scientific communication system in each country should be carefully analyzed to determine the most suitable open access strategy. [Int Microbiol 2013; 16(3):199-203]

Author Rights vs Self-Archiving in Spanish Scientific Journals

The paper analyzes publishers" copyright policies and self-archiving conditions of Spanish scientific journals. Data are extracted from the directory DULCINEA that contains information of 1318 Spanish journals, of which 775 (61%) allow some form of self-archiving to be about 60% of the post-print version and allowing them 87% of the deposit of the version of record. In 72% of journals the deposit can be performed immediately after publication and in 16% after article acceptance. 72% of the journals are freely available without charge to the user this figure raises up to 86% if free access after an embargo is considered. Only 18% of the journals use Creative Commons licenses. The adoption of different open access journals model in Spain is favorable, however there is still a high percentage of journals (39%) that do not provide any information about authors and publishers rights and that difficult or inhibits reuse of published articles.

8 raons per publicar a UPCommons

Infografia que destaca els motius més destacats per publicar els treballs de recerca al dipòsit institucional de la UPC, UPCommons

Workshop on repositories and journals

Third LERU Doctoral Summer School Beyond Open Access: Open Education, Open Data and Open Knowledge Barcelona, 9th July, 2012

Autoarchivo de artículos biomédicos en repositorios de acceso abierto

Introducción y desarrollo. El acceso abierto es el acceso digital, en línea y libre de barreras económicas, o al menos de algunos derechos de explotación (copyright), a la producción científica o académica de nuestros profesores e investigadores. El autoarchivo o depósito de estos trabajos en repositorios institucionales (vía verde) está cada vez más presente entre las actividades de la comunidad científica. Además de beneficiarse de sus ventajas, los autores son, cada vez con más frecuencia, requeridos por las instituciones financiadoras de la investigación y por las suyas propias para que depositen sus trabajos en repositorios. En el entorno biomédico esto es más necesario, por la repercusión que puede tener en la salud de las personas que los profesionales dispongan o no de la mejor evidencia científica. Para que esto sea posible, los autores deben conocer qué es y cómo funciona un repositorio y deben saber manejar herramientas fáciles como Sherpa/RoMEO o DULCINEA para averiguar qué derechos retienen como autores y si éstos les permiten llevar a la práctica el autoarchivo. PubMed Central y sus homólogos británico y canadiense son los principales repositorios temáticos del ámbito biomédico. En nuestro país no existe ninguno de naturaleza similar; sin embargo, la mayoría de las universidades y el Consejo Superior de Investigaciones Científicas disponen de un repositorio institucional en funcionamiento. Conclusión. La mayor visibilidad de los resultados de investigación y su repercusión en una mayor y más temprana citación es uno de los beneficios más esgrimidos del acceso abierto, así como la eliminación de las barreras económicas en el acceso a la información contrastada para colectivos habitualmente excluidos

Sesión práctica sobre repositorios

Podeu consultar el programa de la Setmana de l'Accés Obert 2014 a la Universitat de Barcelona a: http://hdl.handle.net/2445/62185

Com complir el mandat d'accés obert

Infografia que descriu el procediment a seguir per complir amb el requisit de publicació en accés obert dels projectes finançats pel programa Horitzó 2020 o pel Ministeri d'Economia i Competitivitat d'Espanya

Preservació de dipòsits digitals

El CBUC manté alguns dipòsits electrònics com ara TDX i RECERCAT. Pels documents que s'hi dipositen, el Consorci voldria garantir la seva preservació i, per millorar la que s'està fent fins ara, encarrega un informe que l'ajudi a planificar i a dur a terme actuacions de preservació. L'estudi intenta fer una revisió a la situació actual de la literatura més significativa i dels projectes en curs a nivell internacional tant des del punt de vista dels aspectes institucionals com dels aspectes tècnics. Es repassa quina és la situació actual del CBUC quant als seus dipòsits digitals col·lectius: TDX, RACO, RECERCAT i Memòria Digital de Catalunya, es recull les observacions extretes de les respostes a una enquesta sobre les operacions de preservació que es duen a terme actualment i finalment, s'enuncien algunes recomanacions d’accions a emprendre per tal de millorar el sistema.

Els dipòsits electrònics cooperatius de la Biblioteca Digital de Catalunya

Entre 1998 i 1999, el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) va crear una nova línia de treball: la Biblioteca Digital de Catalunya. Aquesta va néixer amb la finalitat de contractar informació electrònica interdisciplinar per a la comunitat universitària i investigadora dels membres del Consorci. Gairebé al mateix temps, aquesta línia de treball es va ampliar amb la vessant de la informació pròpia generada per aquesta comunitat i es va començar a treballar amb la definició i implementació dels dipòsits electrònics cooperatius. Aquests últims seran l'objecte d'estudi. S'analitza la seva evolució, el seu estat actual, l'estratègia per aconseguir la inclusió de documents (polítiques institucionals, comitès científics, etc.), el seu continent (programes, tecnologia usada, protocols, etc.) i el seu contingut (estàndards utilitzats, drets d'autor, preservació, etc.). Per últim es reflexiona sobre les avantatges, extretes de la pròpia experiència, d'aquests dipòsits electrònics cooperatius.