College of Medicine Library: Plans to develop the Journals Collection

Spreadsheets detailing plans to develop the Medical Library's journal collection.

Database/Knowledge Base Development

Document detialing plans to develop the Medical Library's knowledge base collection. Provides an overview of databases and knowledge bases, as well as recommended databases.

Linking Old Librarianship to New: Aligning 5-Steps of The Innovator's DNA in Creating Thematic Discovery Systems for the Everglades

This poster presentation from the May 2015 Florida Library Association Conference, along with the Everglades Explorer discovery portal at http://ee.fiu.edu, demonstrates how traditional bibliographic and curatorial principles can be applied to: 1) selection, cross-walking and aggregation of metadata linking end-users to wide-spread digital resources from multiple silos; 2) harvesting of select PDFs, HTML and media for web archiving and access; 3) selection of CMS domains, sub-domains and folders for targeted searching using an API. Choosing content for this discovery portal is comparable to past scholarly practice of creating and publishing subject bibliographies, except metadata and data are housed in relational databases. This new and yet traditional capacity coincides with: Growth of bibliographic utilities (MarcEdit); Evolution of open-source discovery systems (eXtensible Catalog); Development of target-capable web crawling and archiving systems (Archive-it); and specialized search APIs (Google). At the same time, historical and technical changes – specifically the increasing fluidity and re-purposing of syndicated metadata – make this possible. It equally stems from the expansion of freely accessible digitized legacy and born-digital resources. Innovation principles helped frame the process by which the thematic Everglades discovery portal was created at Florida International University. The path -- to providing for more effective searching and co-location of digital scientific, educational and historical material related to the Everglades -- is contextualized through five concepts found within Dyer and Christensen’s “The Innovator’s DNA: Mastering the five skills of disruptive innovators (2011). The project also aligns with Ranganathan’s Laws of Library Science, especially the 4th Law -- to "save the time of the user.”

Documentos audiovisuales y prácticas laborales en las bibliotecas populares de La Plata : Un estudio de caso

Se describe y analiza el tratamiento que los documentos audiovisuales reciben, a través de las políticas de desarrollo de colecciones, los procesos técnicos y los servicios, en una muestra de bibliotecas populares de la ciudad de La Plata. Se señala la existencia de un panorama común a la mayor parte de las bibliotecas. Se destacan las características de dos instituciones que se constituyen como excepciones a esta generalidad

Documentos audiovisuales y prácticas laborales en las bibliotecas populares de La Plata : Un estudio de caso

Se describe y analiza el tratamiento que los documentos audiovisuales reciben, a través de las políticas de desarrollo de colecciones, los procesos técnicos y los servicios, en una muestra de bibliotecas populares de la ciudad de La Plata. Se señala la existencia de un panorama común a la mayor parte de las bibliotecas. Se destacan las características de dos instituciones que se constituyen como excepciones a esta generalidad

Documentos audiovisuales y prácticas laborales en las bibliotecas populares de La Plata : Un estudio de caso

Se describe y analiza el tratamiento que los documentos audiovisuales reciben, a través de las políticas de desarrollo de colecciones, los procesos técnicos y los servicios, en una muestra de bibliotecas populares de la ciudad de La Plata. Se señala la existencia de un panorama común a la mayor parte de las bibliotecas. Se destacan las características de dos instituciones que se constituyen como excepciones a esta generalidad

Between the Graduate School and Cataloging: How a Digital Collections Center Contributes Quality to the ETD Process

This presentation was given at the 2015 USETDA (United States Electronic Theses and Dissertations Association) conference in Austin, Texas explores the history of Digital Collections Center at Florida International University and where and how it functions in the process of publishing, archiving, and promoting the university's electronic theses and dissertations. Additionally, the functionality of Digital Commons is discussed along with the use of Adobe Acrobat for creating archival quality PDFs. The final section discusses promotion techniques used via social media for increased discoverability of ETDs.

Interface caligráfica de escrita no ar

Na atualidade, está a emergir um novo paradigma de interação, designado por Natural User Interface (NUI) para reconhecimento de gestos produzidos com o corpo do utilizador. O dispositivo de interação Microsoft Kinect foi inicialmente concebido para controlo de videojogos, para a consola Xbox360. Este dispositivo demonstra ser uma aposta viável para explorar outras áreas, como a do apoio ao processo de ensino e de aprendizagem para crianças do ensino básico. O protótipo desenvolvido visa definir um modo de interação baseado no desenho de letras no ar, e realizar a interpretação dos símbolos desenhados, usando os reconhecedores de padrões Kernel Discriminant Analysis (KDA), Support Vector Machines (SVM) e $N. O desenvolvimento deste projeto baseou-se no estudo dos diferentes dispositivos NUI disponíveis no mercado, bibliotecas de desenvolvimento NUI para este tipo de dispositivos e algoritmos de reconhecimento de padrões. Com base nos dois elementos iniciais, foi possível obter uma visão mais concreta de qual o hardware e software disponíveis indicados à persecução do objetivo pretendido. O reconhecimento de padrões constitui um tema bastante extenso e complexo, de modo que foi necessária a seleção de um conjunto limitado deste tipo de algoritmos, realizando os respetivos testes por forma a determinar qual o que melhor se adequava ao objetivo pretendido. Aplicando as mesmas condições aos três algoritmos de reconhecimento de padrões permitiu avaliar as suas capacidades e determinar o $N como o que apresentou maior eficácia no reconhecimento. Por último, tentou-se averiguar a viabilidade do protótipo desenvolvido, tendo sido testado num universo de elementos de duas faixas etárias para determinar a capacidade de adaptação e aprendizagem destes dois grupos. Neste estudo, constatou-se um melhor desempenho inicial ao modo de interação do grupo de idade mais avançada. Contudo, o grupo mais jovem foi revelando uma evolutiva capacidade de adaptação a este modo de interação melhorando progressivamente os resultados.

Biblioteques «culturalment incorrectes»: les biblioteques de Canovelles i Ulldecona

L'escasa presència d'alguns símbols de la cultura mediàtica i popular a les biblioteques públiques, titllats de «culturalment incorrectes», és el punt de partida per a reflexionar sobre els models de fons bibliotecari. Cada vegada és més difícil d'establir uns límits sobre allò que cal tenir a la biblioteca i allò que cal excloure'n, L'experiència concreta de dues biblioteques, Canovelles i Ulldecona, aporta arguments al debat teòric i el situa en el marc d'una política bibliotecària integradora de la diversitat cultural.

Els fons i les col·leccions d'arxiu a les biblioteques: models per al seu control i accés

First, we examine the context of creation of special collection units in libraries, and the reasons why libraries compile archive materials and collections. Second, we focus on the techniques used in library environments to describe archive materials and collections and to guarantee their accessibility. We examine the models used in the United States and the United Kingdom to describe and access these materials, and the cooperative projects launched in these two countries in the past few years. Finally, we offer a preliminary analysis of how these types of materials are currently dealt with in Catalan libraries, and issue some recommendations to improve their archiving and access.

Los fondos y las colecciones de archivo en las bibliotecas: modelos para su control y acceso

First, we examine the context of creation of special collection units in libraries, and the reasons why libraries compile archive materials and collections. Second, we focus on the techniques used in library environments to describe archive materials and collections and to guarantee their accessibility. We examine the models used in the United States and the United Kingdom to describe and access these materials, and the cooperative projects launched in these two countries in the past few years. Finally, we offer a preliminary analysis of how these types of materials are currently dealt with in Catalan libraries, and issue some recommendations to improve their archiving and access.

Building the future: the Brazilian university library in 2010

Information technology will affect academic activities as well as the nature of the high education sector. This sector besides the need to assimilate these technologies will need to attend the requisites of market globalization and, as consequence, all theses changes will be reflected in the university library. Prospectives impacts will affect the structure (emphasis in user services, outsourcing of several services), in the financing aspect (growing of consortia in order to reduce costs), in services (electronic reference, support to long distance education programs, intelligent agents) and in the clientele (attending the great demand por high education which implies a diversity of people).

Les col·leccions digitals patrimonials espanyoles: polítiques de col·lecció i presentació de la col·lecció

Objectius: Analitzar l'existència i el contingut de documents de polítiques de col·lecció i criteris de selecció de les col·leccions digitals patrimonials espanyoles. Examinar si la descripció de les col·leccions incloses en els portals respectius comunica adequadament als usuaris la història i els objectius de la col·lecció, els destinataris, l'abast temàtic o geogràfic, cronològic i lingüístic, els tipus de documents digitalitzats, la relació amb la col·lecció analògica, els usos permesos i altres qüestions de tipus organitzatiu i tècnic. Metodologia: Per al primer objectiu, s'ha fet l'anàlisi del contingut dels portals de les col·leccions objecte d'estudi i s'ha enviat un qüestionari a les entitats responsables. Per al segon objectiu, s'ha desenvolupat una llista dels elements descriptius que s'haurien d'incloure en la descripció de les col·leccions basada en directrius internacionals i s'han avaluat les col·leccions amb relació a aquesta llista. S'han seleccionat per a l'estudi les col·leccions digitals exclusivament patrimonials que aporten metadades en el recol·lector Hispana del Ministerio de Cultura. Resultats: Destaca l'absència de documents formals de polítiques de col·lecció, però els criteris de selecció que en la majoria dels casos no són públics són clars i estan ben formulats. Pel que fa a la descripció de les col·leccions, hi ha diferències molt marcades entre els fons analitzats i s'hi observen alguns models de bones pràctiques. Tanmateix, en general, la informació és molt minsa: no acostumen a haver-hi dades sobre el mateix projecte, els destinataris queden molt difusos, les qüestions organitzatives hi són del tot absents, i les tipologies documentals incloses o les llengües i els períodes coberts sovint s'han de deduir de la interfície de cerca o de les estadístiques de les plataformes corresponents. En els apartats d'objectius de la col·lecció i de l'abast temàtic o geogràfic, la informació sol ser més completa.