La Imatge dels pagesos: rústecs, devots, rendistes: S. XIV-XVIII

Exposició de com foren vistos els pagesos per aquells que no ho eren durant l’època medieval i moderna, tot recollint els prejudicis i malentesos relacionats amb aquest punt de vista

Cap a una nova geografia regional? Notícia del seminari celebrat a la ciutat dels quatre rius

Del 28 al 30 de juny de 1989 se celebra a Girona el I Curs d'Estiu de Geografia, en el marc dels Cursos d'Estiu de l'Estudi General de Girona -Universidad Internacional Menéndez y Pelayo. La primera edició d'aquest curs es dedica a la geografia regional. Es tractava d'impulsar una discussió a fons sobre la revifalla del concepte de regió, observada no solament des d’algunes de les perspectives geogràfiques més innovadores, sinó també des d'altres camps de les ciències socials i humanes. Ens trobem davant d'una seriosa reconsideració teòrica i metodològica de la perspectiva regional, que inclou, alhora, una suggeridora reflexió sobre el paper que el lloc, el context espacial, té o hauria de tenir en l'explicació dels fenòmens socials, polítics i econòmics que afecten la nostra vida quotidiana. El text que segueix a continuació és una breu noticia de l’esmentat curs

“El Mediterráneo en el diálogo Norte-Sur”: III Curso Internacional de Defensa. Jaca (Huesca), 19-23 de septiembre de 1995

Del 19 al 23 de setembre de 1995 es va celebrar a Jaca (Osca) el III Curs Internacional de Defensa, amb el títol específic “ El Mediterrani en el Diàleg Nord Sud”, organitzat per la Càtedra Miguel de Cervantes de l’Acadèmia General Militar i la Universitat de Saragossa. Els objectius assenyalats pels organitzadors es van centrar a potenciar l’intercanvi d’opinions entre especialistes i representants de les institucions sobre aspectes polítics, socials, econòmics i de defensa que afecten l’espai geopolític de les dues riberes del Mediterrani, i a analitzar els mecanismes de cooperació que actuen a l’àrea i la política de la Unió Europea a la zona

Quan la carretera traeix el paisatge: La C-260 de Figueres a Roses, un exemple de banalització i caos

Descripció i anàlisi de l’evolució del paisatge de l’Alt Empordà relacionada amb l’evolució de la carretera C-260 de Figueres a Roses, ara convertida en autovia

Els inicis de la filologia catalana moderna: estudi biogràfic d'Antoni de Bastero i Lledó, canonge de Girona (1675-1737)

Treball resultat d’un seguit de recerques paral·leles a l’estudi de l’obra filològica d’Antoni de Bastero, considerat avui el més important filòleg del segle XVIII, precursor dels estudis literaris i lingüístics moderns al nostre país

L'ús i la defensa de la llengua catalana a Presència (1965-1971)

Valoració de les aportacions en llengua catalana i en llengua castellana dintre dels continguts de la revista gironina Presència. Així mateix es comenten les dificultats que va tenir la revista per a editar-se des dels seus inicis, el 1965, i al llarg de la seva existència fins el 1971

El foc que afina: homenatge d'Agustí Eura (s. XVIII) a Dalmau Moner (s. XIV)

Breu repàs de la vida i, sobretot, de l’obra d’Agustí Eura, home de lletres de formació barroca amb una obra àmplia en català, castellà i llatí

En defensa de la poesia: pàgina web

La poesia és un genère literari que es veu sotmès a una paradoxa: per un costat, és ben valorat ocialment, ja que es considera que només la poden escriure uns "escollits" i també la poden llegir només els "iniciats". Però aquesta concepció genera una actitud en contra del mateix gènere: que ls que no es consideren "escollits" ni "iniciats" fàcilment se n'allunyen, de vegades de forma definitiva. Alguns del tòpics que des de sempre acompanyen la poesia poden ajudar a entendre questa actitud

Análisis de la constitución de la “Red Transnacional de Defensa” en torno a los derechos de personas con orientación sexual diversa, a partir de su incidencia en la Comisión Interamericana de Derechos Humanos (CIDH) en el curso del caso 11.656 Martha Lucía Álvarez vs. Colombia

Esta monografía analiza un caso de movilización desde las teorías de acción colectiva a través de entidades internacionales para alcanzar una meta dentro de un sistema político y jurídico interno. Por medio de esta, se observa el desarrollo y análisis de la constitución de la “Red Transnacional de Defensa” en torno a los derechos de personas con orientación sexual diversa a partir de su incidencia política en la Comisión Interamericana de Derechos Humanos CIDH en el curso del caso 11.656.

La Estrategia Nacional de Defensa de Brasil como respuesta al dilema de seguridad regional con Chile, Venezuela y Colombia (1998-2008)

El interés de esta monografía es analizar la influencia que la configuración de un dilema de seguridad en Suramérica entre Chile, Venezuela y Colombia durante el periodo 1998-2008, tuvo en la formulación de la Estrategia Nacional de Defensa de Brasil de 2008. Se analiza cómo el cambio en la estructura de poder regional y en la distribución relativa de capacidades producto de las acciones de estos actores, afectó la definición de los lineamientos y acciones estratégicas de la Estrategia Nacional de Defensa, en tanto Brasil buscaba consolidar su papel como potencia en Suramérica. Teniendo en cuenta el realismo defensivo como marco explicativo y su enfoque en temas asociados a la seguridad, se realiza un análisis que permita comprender la situación suramericana descrita y el alcance de la teoría como herramienta analítica.

Una cadena humana cap al futur. 'Una cadena humana hacia el futuro'.

Resumen de la revista en catalán

Materiales : España en el siglo XVIII.

Este artículo pertence a un dossier monográfico titulado 'España en el siglo XVIII'

Cap a un model per intervenir i facilitar l'aprendre : estratègies i recursos per a la reflexió-acció en i des de la pràctica. 'Hacia un modelo para intervenir y facilitar el aprender : estrategias y recursos para facilitar la reflexión-acción en y desde la práctica'.

Descubrir y proponer instrumentos pedagógicos de ayuda asequibles y contextualizados, especialmente en el terreno de la comunicación e interacción educador-alumno. Explicar y ordenar los datos extraídos por el investigador de la docencia, para hacer de ellos un conocimiento compartido para los demás docentes. Se sigue una metodología cualitativa y etnográfica en un enfoque basado en la investigación-acción. Se centra en la persona en su globalidad y, por este motivo, los sentimientos, significados, la orientación personal y la autodirección son los elementos centrales para realizar esta investigación antropológica. Los elementos indicadores para fundamentar de manera hipotética la actuación pedagógica del investigador son: productos y resultados; las conductas; y mensajes hablados. Se pone el énfasis en las conductas internas de los educandos: gestos mentales, acción interior transmitida por microcomportamientos no conscientes y certificadas por la verbalización de los sujetos de lo vivido. Concluye que el proceso de aprender es continuo e inevitable. El educando se orienta y experimenta, activa y se motiva en el entorno complejo, al cual él da un sentido propio en relación a lo que es, quiere y necesita. La dirección que toma el aprendizaje está orientada por el mismo educando. El autor deja en prospectiva cuatro proyectos para el futuro: 1) El diseño de escenarios; 2) La comparación de procesos y estratégias 3) La comunicación estratégica 4) Los materiales curriculares.

Dr. Giuseppe Cognetti: "El Mediterrani no té cap intenció de morir"

Giuseppe Cognetti (1928) és professor emèrit a la Universitat de Pisa. El 1969 va fundar la Societat Italiana de Biologia Marina. Ha estat professor a les Universitats de Nàpols, de Bolonya i de Pisa, de la qual va ser director del Departament de Ciències del Territori i Dipartimento di Scienze dell’Uomo e dell’Ambiente. Des del 1980 és col·laborador del Consell d’Europa per a estudis de reserves marines i és membre del Comitè de Comunicació del Ministeri de Medi Ambient italià. Ha vingut a Girona per participar en l’International Summer School of the Environment que organitza l’Institut de Medi Ambient de la UdG

Roses explicarà el seu patrimoni

La Universitat de Girona i l'Ajuntament de Roses han signat un conveni de col·laboració que té per objectiu dotar una beca de recerca que ha de concloure en una tesi doctoral sobre la interpretació, la gestió i l'educació del patrimoni cultural rosinc