Heinrichs von Neustadt ʻApollonius von Tyrland ̓nach der Gothaer Handschrift, ʻGottes Zukunft ̓und ʻVisio Philiberti ̓nach der Heidelberger Handschrift,

Mode of access: Internet.

Un théologien-philosophe du XIIIe siècle : Étude sur la vie, les oeuvres et l'influence de Godefroid de Fontaines /

"Couronné par la Classe des lettres et des sciences morales et politiques, dans la séance du 4 mai 1903."

Fifty years' recollections of an old bookseller : consisting of anecdotes, characteristic sketches, and original traits and eccentricities, of authors, artists, actors, books, booksellers, and of the periodical press for the last half century, with appropriate selections, and an unlimited retrospect, including some extraordinary circumstances relative to the letters of Junius, and a chain of corroborative evidence respecting their author .

Mode of access: Internet.

Sefer ha-Ḥinukh, ʻim perush Minḥat Yitsḥak

Romanized record.

Das Buch der Maccabäer in mitteldeutscher Bearbeitung /

Poem of the 14th century; the first two parts are a paraphrase of the 1st and 2d Book of Maccabees, the third contains the later history of the Maccabees based upon the Historia scholastica by Petrus Comestor. Author unknown (Luder, Duke of Brunswick? Cf. Pref.)

Marcion, on the restitution of Christianity : an essay on the development of radical Paulinist theology in the second century /

Thesis (Ph. D.)--St. Cross College, 1982.

Vir sapiens dominabitur astris: astrological knowledge and practices in the Portuguese medieval court (king João I to king Afonso V)

Dissertação apresentada para cumprimento dos requisitos necessários à obtenção do grau de Mestre em História Medieval

Development of Anatomophysiologic Knowledge Regarding the Cardiovascular System: From Egyptians to Harvey

Our knowledge regarding the anatomophysiology of the cardiovascular system (CVS) has progressed since the fourth millennium BC. In Egypt (3500 BC), it was believed that a set of channels are interconnected to the heart, transporting air, urine, air, blood, and the soul. One thousand years later, the heart was established as the center of the CVS by the Hippocratic Corpus in the medical school of Kos, and some of the CVS anatomical characteristics were defined. The CVS was known to transport blood via the right ventricle through veins and the pneuma via the left ventricle through arteries. Two hundred years later, in Alexandria, following the development of human anatomical dissection, Herophilus discovered that arteries were 6 times thicker than veins, and Erasistratus described the semilunar valves, emphasizing that arteries were filled with blood when ventricles were empty. Further, 200 years later, Galen demonstrated that arteries contained blood and not air. With the decline of the Roman Empire, Greco-Roman medical knowledge about the CVS was preserved in Persia, and later in Islam where, Ibn Nafis inaccurately described pulmonary circulation. The resurgence of dissection of the human body in Europe in the 14th century was associated with the revival of the knowledge pertaining to the CVS. The main findings were the description of pulmonary circulation by Servetus, the anatomical discoveries of Vesalius, the demonstration of pulmonary circulation by Colombo, and the discovery of valves in veins by Fabricius. Following these developments, Harvey described blood circulation.

Estudi i revalorització dels paisatges culturals de l'alta muntanya pirinenca: la vall del Madriu (Andorra), patrimoni de la humanitat de la UNESCO

Estudi arqueològic integrat de la vall del Madriu-Perafita-Claror (Andorra) iniciat al 2004 sota la coordinació de l’ICAC. L’estudi s’insereix en la declaració de la vall com a Patrimoni de la Humanitat (UNESCO). Las recerques s’enfoquen des de l’Arqueologia del Paisatge, de manera diacrònica i pluridisciplinar, fent especial atenció a les relacions de les societats amb el medi. Les restes arqueològiques treballades s’associen a activitats ramaderes, metal•lúrgiques i de carboneig. La recerca paleoecològica se centra en sediments lacustres, torbosos i arqueològics. L’any 2006, s’han analitzat a alta resolució temporal dues seqüencies palinològiques: l’estany Blau (2471 m) i la torbera de Bosc dels Estanyons (2180 m), obtenint les principals fases d’explotació i antropització d’aquest espai altimontà, així com l’evolució del paisatge en els darrers 11000 anys . La campanya de camp s’ha centrat en l’obtenció de mostres de pluja pol•línica referencial a la vall i en el sondatge de l’estany Forcat (2539 m). Un total de tres mostres han estat enviades a datar per C14. Els treballs arqueològics s’han centrat en l’excavació de sondejos de diagnòstic als jaciments de Basses de Setut (2325 m) i Pleta de les Bacives ( 2530 m) i en la realització de prospeccions a les capçaleres de les valls de Madriu, Perafita i Claror. S’han documentat estructures arqueològiques i s’han realitzat estudis antracològics dels sediments excavats en aquestes. S’ha realitzat un transecte altitudinal de carboneres al llarg de la vall per tal de enregistrar una major diversitat cronològica dels espais de carboneig. S’han enviat datacions C14 per tal de determinar la cronologia de les estructures. Les datacions del 2005 mostren una intensa ocupació ramadera i de carboneig a partir del segle XIV, en època baixmedieval i moderna, així com un establiment metal·lúrgic d’època romana.

"Pro crosis argenti". La plata al comtat de les Muntanyes de Prades: explotació, gestió i rendiment de les mines de Falset durant la baixa edat mitjana

L’objectiu de la recerca que s’ha dut a terme durant el període 2004-2007 ha estat analitzar les característiques territorials, senyorials i jurisdiccionals del domini format pel comtat de les Muntanyes de Prades i la baronia d’Entença i, a partir d’aquí, aprofundir en un aspecte concret d’aquesta senyoria: l’explotació minera de l’argent durant els segles XIV i XV. En aquest sentit, la recerca s’ha fonamentat en l’estudi de la documentació relacionada amb aquesta qüestió que hi ha dipositada a l’Arxiu Ducal de Medinaceli; la qual, però, s’ha pogut buidar i analitzar a través de la consulta de les còpies microfilmades que se’n conserven al Monestir de Poblet. Com a resultats principals s’ha aconseguit delimitar territorialment el comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d’Entença i determinar-ne la titularitat jurisdiccional a mitjan segle XIV. A més, s’han establert els paràmetres que marquen i expliquen l’evolució de la normativa que regulava l’explotació minera de l’argent. I, finalment, s’ha pogut determinar que, segurament, la major part de l’argent produït a mitjan segle XIV es va obtenir a partir de minerals d’argent i argent natiu.

Lire, écrire : d'un désir l'autre : le "roman de Meliadus" du XIIIe au XVIIIe siècle

Continuation elleptique du Tristan en prose, qui s'inscrit dans l'interstice séparant la naissance de Tristan du remariage de Méliadus avec la fille du roi Hoël, le Roman de Meliadus (1235-1240) est une oeuvre fondamentalement ouverte, de par son inachèvement et de par le dialogue constant qu'il instaure avec les autres romans arthuriens. S'il revendique sa filiation et assume son statut de récit puîné, les réminiscences qu'il exhibe masquent aussi les gauchissements, les infléchissements qui lui permettent de faire du neuf avec du vieux. C'est ce jeu - aux deux sens du terme - que cette étude se propose de mettre en lumière et de voir fonctionner, non seulement dans le Roman de Meliadus proprement dit, mais également dans trois de ses relectures, qui actualisent et renouvellent la signification du roman en profondeur. La première est une continuation qui date de la toute fin du XIIIe ou du début du XIVe siècle et qui est aujourd'hui conservée par le seul manuscrit Ferrell 5. La deuxième actualisation retenue est celle qu'offre Meliadus de Leonnoys, l'imprimé publié en 1528 par Galliot du Pré, puis en 1532 par Denis Janot, fruit d'un minutieux travail de découpage et de remontage. La dernière enfin est l'extrait paru en 1776 dans la Bibliothèque Universelle des Romans sous le titre Méliadus de Léonnois. An ellipitic continuation of the Prose Tristan, which inscribes itself in the space separating the birth of Tristan from Meliadus' new marriage with king Hoël's daughter, the Meliadus' romance (1235-1240) is essentially an open text on account of its incompleteness and the dialogue it establishes with other arthurian romances. Even asserting filiation status, the reminiscences also show the reshaping and the inflection that allow the text to transform old into new. Analyzing this game is the central purpose of this work; to observe the operation in the Meliadus' romance, as well as in three of its recuperations that profoundly renew the significance of the novel; beginning with a continuation from the end of the 13th century or the early 14th century, preserved nowadays in only one manuscript (Ferrel 5); followed by the meticulous work of cutting and reassembling offered by the Meliadus of Leonnoys (printed by Galliot du Pré in 1528 first and again by Denis Janot in 1532) and finally an excerpt published in 1776 in the Bibliothèque Universelle des Romans with the title Méliadus of Leonnois.

El municipi de Barcelona i les parròquies del seu entorn al segle XIV

L'articulació política del pla de Barcelona en l'època medieval es va basar en l'existència de dos territoris: d'una banda, una gran àrea que va coincidir amb la plana entre les desembocadures del Llobregat i del Besòs, on les autoritats locals exerciren alguna funció de control judicial. D'altra banda, un territori molt més petit, anomenat Hort i Vinyet (Parròquia de Sants i Sarrià Sant Martí Provençals), on la jurisdicció civil i penal del Consell de Cent era absoluta. L'objectiu d'aquest treball és mostrar, en primer lloc, que el territori anomenat Hort i Vinyet no existia i, d'altra banda, que l'extens territori no era subjecte a la jurisdicció municipal

Tres notes sobre l’Ars predicandi populo de Francesc Eiximenis (autoria, datació i contingut) = Three notes on the Ars Predicandi populo of Francesc Eiximenis (authorship, date and content)

In spite of the fact that the Ars predicandi populo is attributed to Eiximenis in only one of the three extant manuscripts, there is no doubt that it is one of his works.First of all, the internal references to this treatise in the pages of Terç and Dotzè del Crestià are an irrefutable testimony and, secondly, the presence of an autographvolume of sermons which begins with the Ars in the inventory of the Eiximenis library made shortly after his death. The writing of the Ars and the collection of sermons which introduces it must be dated prior to the beginning of the Crestià encyclopedia (1379) because of the complexity that entailed the writing of a collection of three perhaps four volumes of sermons. Due to a series of formal and codicological reasons it must be concluded that the chapter entitled De consiliis circa predicacionem cannot be attributed to Eiximenis and thus be excluded from the Ars

Estimation of the extreme flash flood evolution in Barcelona county from 1351 to 2005

Every year, flash floods cause economic losses and major problems for undertaking daily activity in the Catalonia region (NE Spain). Sometimes catastrophic damage and casualties occur. When a long term analysis of floods is undertaken, a question arises regarding the changing role of the vulnerability and the hazard in risk evolution. This paper sets out to give some information to deal with this question, on the basis of analysis of all the floods that have occurred in Barcelona county (Catalonia) since the 14th century, as well as the flooded area, urban evolution, impacts and the weather conditions for any of most severe events. With this objective, the identification and classification of historical floods, and characterisation of flash-floods among these, have been undertaken. Besides this, the main meteorological factors associated with recent flash floods in this city and neighbouring regions are well-known. On the other hand, the identification of rainfall trends that could explain the historical evolution of flood hazard occurrence in this city has been analysed. Finally, identification of the influence of urban development on the vulnerability to floods has been carried out. Barcelona city has been selected thanks to its long continuous data series (daily rainfall data series, since 1854; one of the longest rainfall rate series of Europe, since 1921) and for the accurate historical archive information that is available (since the Roman Empire for the urban evolution). The evolution of flood occurrence shows the existence of oscillations in the earlier and later modern-age periods that can be attributed to climatic variability, evolution of the perception threshold and changes in vulnerability. A great increase of vulnerability can be assumed for the period 1850¿1900. The analysis of the time evolution for the Barcelona rainfall series (1854¿2000) shows that no trend exists, although, due to changes in urban planning, flash-floods impact has altered over this time. The number of catastrophic flash floods has diminished, although the extraordinary ones have increased.

El Cort a Catalunya

El cort és una magistratura judicial local documentada des del tombant del segle XI al XII amb un caire representatiu comtal pròpia dels indrets repoblats tant sota domini del titular de Barcelona com de l’urgellenc, la qual es veurà afectada per la feudalització, pel desenvolupament urbà i per l’aplicació de fórmules romanistes, alhora que aviat serà espill de les relacions entre el poder municipal i la corona fins haver d’integrar-se, a partir del pas del segle XIII al XIV, en les institucions jurisdiccionals batliars i vicarials. Malgrat la seva arrelada presència, la historiografia sols n’ha apuntat determinats trets destacats gràcies a notoris treballs aïllats fruit, bàsicament, de l’esforç de Klüpfel i Lalinde, cosa que no ha impedit les evidents i excesssives dificultats actuals en la comprensió de la institució i el seu desenvolupament. Potser, doncs, és bo de contribuir a l’homenatge al Dr. Manuel Riu amb l’atenció posada en el cort, malgrat que la limitació d’espai disponible obliga a reduir l’aportació a l’esbós dels eixos articuladors de la figura i la seva evolució.