La construcció del sistema fiscal municipal a Barcelona, segles XIII-XIV

A l’article es pretén traçar una primera cronologia de l’evolució de les competències fiscals del municipi barceloní fins a la consolidació d’un veritable sistema fiscal. Més que conclusions definitives, el treball vol establir unes primeres hipòtesis dins d’una investigació pròpia en curs sobre la fiscalitat reial a la ciutat de Barcelona que, fins al moment, s’havia centrat sobretot en l’anàlisi del patrimoni reial

L'Acolliment de l'alumnat nouvingut als centres educatius

En els últims anys s’ha viscut a Catalunya, com a la resta d’Espanya un procés d’arribada continuo i creixent de persones provinents d’altres països. Evidentmentaquest fenomen repercuteix directament als centres educatius. A Catalunya, tenimalumnes procedents de més de 150 estats. Ha estat una arribada molt ràpida i amb una distribució que afecta a totes les comarques catalanes. Aquest augment de població nouvinguda que viu a Catalunya planteja al sistema educatiu català uns reptes importants. Concretament ens trobem davant de tradicions educatives molt diverses per aquests nens i nenes i les seves famílies, la pluralitat de llengües en les escoles i sobretot el desconeixement del català ( llengua vehicular en l’educació) de la majoria d’alumnes nouvinguts; els diferents orígens culturals i també la diferència de coneixements apresos prèviament pels alumnes; les expectatives de l’alumne i la seva família sobre el concepte d’escola. Totes aquestes variants provoquen una multitud de circumstàncies que dins d’una escola, poden generar un xoc si l’Administració educativa no aporta els recursos humans, econòmics i normatius adequats. Per això davant d’aquesta realitat, el Departament d’Educació posa en funcionament el curs 2004-2005 les aules d’acollida, com una resposta a aquest nou repte educatiu. La creació d’una aula d'acollida implica una dotació de professorat, una dotació informàtica amb el programari adient, una dotació econòmica inicial per a l’adquisició de material didàctic, formació específica per al tutor o la tutora de l’aula d’acollida i per als professionals que intervenen en el procés d’acollida, a càrrec dels assessors/es LIC ( llengua, interculturalitat i cohesió social) que el Departament d’Educació té arreu de Catalunya. Actualment el nombre d’aules d’acollida ha quedat estabilitzat, ja que degut a la crisi que afecta al nostre país no emigren tantes famílies d’origen estranger

La valoració del coneixement de la llengua pròpia i del dret propi de Catalunya en la provisió de places del personal al servei de l’administració de justícia

La recerca proposa l’estudi del contingut i abast de les principals disposicions normatives que ordenen la valoració del coneixement de la llengua i el dret propis de Catalunya en la provisió de les places judicials. L’anàlisi de la tramitació parlamentària de les disposicions ha permès posar en context decisions del legislador, oferint instruments d’hermenèutica útils per resoldre debats interpretatius que avui es plantegen en seu doctrinal. La recerca inclou l’estudi dels efectes d’aquests textos normatius, en tant que permeten mesurar-ne la seva eficàcia i s’han de tenir en compte en el debat de les reformes que, eventualment, puguin desplegar-se. Des de la perspectiva d’anàlisi de les polítiques públiques, la recerca descriu les principals mesures formulades i implementades per les diferents Administracions Públiques, i molt especialment per la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de corregir disfuncions que presenta aquest marc legal i reglamentari. La recerca ha posat en evidència que el règim jurídic que ordena l’aptitud lingüística i el coneixement del dret propi de Catalunya per part del personal judicial es caracteritza per la seva complexitat i falta de coherència. La valoració del coneixement de la llengua i el dret propis de la Comunitat Autònoma s’ha regulat molt tardament. Com a regla general, es valora com un mèrit en la provisió de la plaça, sotmès a més a intenses controvèrsies pel que fa a la determinació dels barems de puntuació concedits. En certs casos, com és el cos de Fiscals substituts, la valoració de la llengua i el dret propis de la Comunitat Autònoma ni tan sols es valora com un mèrit. Simplement no es té en compte. Pel que fa referència als secretaris judicials, la darrera reforma de la L.O. 6/1985 d’1 de juliol, del Poder Judicial, aprovada per L.O. 19/2003 de 23 de desembre, ha introduït el requisit de la capacitació lingüística per cobrir determinades places, per bé que el criteri general és el de la meritació puntuable. Altrament, en el cas del personal judicial depenent de la Generalitat s’ha garantit el requisit d’aptitud lingüística. D’aquesta manera, s’ha optat per assegurar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, tant en l’expressió oral com en l’escrita, per a desenvolupar eficaçment les funcions pròpies del seu lloc de treball.

What spatial data do we need to develop global mammal conservation strategies?

Spatial data on species distributions are available in two main forms, point locations and distribution maps (polygon ranges and grids). The first are often temporally and spatially biased, and too discontinuous, to be useful (untransformed) in spatial analyses. A variety of modelling approaches are used to transform point locations into maps. We discuss the attributes that point location data and distribution maps must satisfy in order to be useful in conservation planning. We recommend that before point location data are used to produce and/or evaluate distribution models, the dataset should be assessed under a set of criteria, including sample size, age of data, environmental/geographical coverage, independence, accuracy, time relevance and (often forgotten) representation of areas of permanent and natural presence of the species. Distribution maps must satisfy additional attributes if used for conservation analyses and strategies, including minimizing commission and omission errors, credibility of the source/assessors and availability for public screening. We review currently available databases for mammals globally and show that they are highly variable in complying with these attributes. The heterogeneity and weakness of spatial data seriously constrain their utility to global and also sub-global scale conservation analyses.

Sobre el pacto fiscal y el sistema de concierto

En este trabajo se argumenta que la propuesta de Pacto Fiscal defendida por el actual Gobierno catalán es inviable constitucional y políticamente y desaconsejable en términos de racionalidad económica y administrativa. Esta reivindicación sólo servirá para excitar sentimientos de agravio dentro de Cataluña y de rechazo fuera de ella, alimentando así un sentimiento de confrontación que, aunque podría ser beneficioso electoralmente para algunos partidos nacionalistas catalanes, no serviría a los intereses de ninguna de las partes.

¿Cisne negro o pollo del montón? El déficit fiscal catalán en perspectiva

En esta nota se cuestiona la tesis de que el déficit fiscal de Catalunya es mucho mayor que el que registran otras regiones con niveles similares de renta relativa en los países de nuestro entorno. Cataluña encaja perfectamente en el patrón de redistribución territorial que se observa en Estados Unidos cuando abstraemos del tamaño de la Administración Central y trabajamos con el gasto que ''vuelve'' a cada territorio por euro o dolar de impuestos soportados. Esto hace muy difícil pensar que el saldo fiscal catalán pueda ser muy inferior al que presentan las regiones ricas de los países de Europa continental, que generalmente cuentan con sectores públicos mayores y mucho más redistributivos que el norteamericano.

Tax incentives and direct support for R&D: What do firms use and why?

This paper studies whether firms' use of R&D subsidies and R&D tax incentives is correlated to two sources of underinvestment in R&D, financing constraints and appropriability. We find that financially constrained SMEs are less likely to use R&D tax credits and more likely to obtain subsidies. SMEs using legal methods to protect their intellectual property are more likely to use tax incentives. Results are ambiguous for large firms. For both having previous experience in R&D increases the likelihood of using tax incentives, while it reduces the likelihood of using exclusively subsidies, suggesting that the latter induce entry into R&D. Results imply that direct funding and tax credits do not have the same ability to address each source of R&D underinvestment, and that on average subsidies may be better suited than tax credits at least for SMEs. From a policy perspective these tools may be complements rather than substitutes.

β-Lactam Monotherapy vs β-Lactam-Macrolide Combination Treatment in Moderately Severe Community-Acquired Pneumonia: A Randomized Noninferiority Trial.

IMPORTANCE: The clinical benefit of adding a macrolide to a β-lactam for empirical treatment of moderately severe community-acquired pneumonia remains controversial. OBJECTIVE: To test noninferiority of a β-lactam alone compared with a β-lactam and macrolide combination in moderately severe community-acquired pneumonia. DESIGN, SETTING, AND PARTICIPANTS: Open-label, multicenter, noninferiority, randomized trial conducted from January 13, 2009, through January 31, 2013, in 580 immunocompetent adult patients hospitalized in 6 acute care hospitals in Switzerland for moderately severe community-acquired pneumonia. Follow-up extended to 90 days. Outcome assessors were masked to treatment allocation. INTERVENTIONS: Patients were treated with a β-lactam and a macrolide (combination arm) or with a β-lactam alone (monotherapy arm). Legionella pneumophila infection was systematically searched and treated by addition of a macrolide to the monotherapy arm. MAIN OUTCOMES AND MEASURES: Proportion of patients not reaching clinical stability (heart rate <100/min, systolic blood pressure >90 mm Hg, temperature <38.0°C, respiratory rate <24/min, and oxygen saturation >90% on room air) at day 7. RESULTS: After 7 days of treatment, 120 of 291 patients (41.2%) in the monotherapy arm vs 97 of 289 (33.6%) in the combination arm had not reached clinical stability (7.6% difference, P = .07). The upper limit of the 1-sided 90% CI was 13.0%, exceeding the predefined noninferiority boundary of 8%. Patients infected with atypical pathogens (hazard ratio [HR], 0.33; 95% CI, 0.13-0.85) or with Pneumonia Severity Index (PSI) category IV pneumonia (HR, 0.81; 95% CI, 0.59-1.10) were less likely to reach clinical stability with monotherapy, whereas patients not infected with atypical pathogens (HR, 0.99; 95% CI, 0.80-1.22) or with PSI category I to III pneumonia (HR, 1.06; 95% CI, 0.82-1.36) had equivalent outcomes in the 2 arms. There were more 30-day readmissions in the monotherapy arm (7.9% vs 3.1%, P = .01). Mortality, intensive care unit admission, complications, length of stay, and recurrence of pneumonia within 90 days did not differ between the 2 arms. CONCLUSIONS AND RELEVANCE: We did not find noninferiority of β-lactam monotherapy in patients hospitalized for moderately severe community-acquired pneumonia. Patients infected with atypical pathogens or with PSI category IV pneumonia had delayed clinical stability with monotherapy. TRIAL REGISTRATION: clinicaltrials.gov Identifier: NCT00818610.

β-Lactam Monotherapy vs β-Lactam-Macrolide Combination Treatment in Moderately Severe Community-Acquired Pneumonia: A Randomized Noninferiority Trial.

IMPORTANCE: The clinical benefit of adding a macrolide to a β-lactam for empirical treatment of moderately severe community-acquired pneumonia remains controversial. OBJECTIVE: To test noninferiority of a β-lactam alone compared with a β-lactam and macrolide combination in moderately severe community-acquired pneumonia. DESIGN, SETTING, AND PARTICIPANTS: Open-label, multicenter, noninferiority, randomized trial conducted from January 13, 2009, through January 31, 2013, in 580 immunocompetent adult patients hospitalized in 6 acute care hospitals in Switzerland for moderately severe community-acquired pneumonia. Follow-up extended to 90 days. Outcome assessors were masked to treatment allocation. INTERVENTIONS: Patients were treated with a β-lactam and a macrolide (combination arm) or with a β-lactam alone (monotherapy arm). Legionella pneumophila infection was systematically searched and treated by addition of a macrolide to the monotherapy arm. MAIN OUTCOMES AND MEASURES: Proportion of patients not reaching clinical stability (heart rate <100/min, systolic blood pressure >90 mm Hg, temperature <38.0°C, respiratory rate <24/min, and oxygen saturation >90% on room air) at day 7. RESULTS: After 7 days of treatment, 120 of 291 patients (41.2%) in the monotherapy arm vs 97 of 289 (33.6%) in the combination arm had not reached clinical stability (7.6% difference, P = .07). The upper limit of the 1-sided 90% CI was 13.0%, exceeding the predefined noninferiority boundary of 8%. Patients infected with atypical pathogens (hazard ratio [HR], 0.33; 95% CI, 0.13-0.85) or with Pneumonia Severity Index (PSI) category IV pneumonia (HR, 0.81; 95% CI, 0.59-1.10) were less likely to reach clinical stability with monotherapy, whereas patients not infected with atypical pathogens (HR, 0.99; 95% CI, 0.80-1.22) or with PSI category I to III pneumonia (HR, 1.06; 95% CI, 0.82-1.36) had equivalent outcomes in the 2 arms. There were more 30-day readmissions in the monotherapy arm (7.9% vs 3.1%, P = .01). Mortality, intensive care unit admission, complications, length of stay, and recurrence of pneumonia within 90 days did not differ between the 2 arms. CONCLUSIONS AND RELEVANCE: We did not find noninferiority of β-lactam monotherapy in patients hospitalized for moderately severe community-acquired pneumonia. Patients infected with atypical pathogens or with PSI category IV pneumonia had delayed clinical stability with monotherapy. TRIAL REGISTRATION: clinicaltrials.gov Identifier: NCT00818610.

Els aspectes ètics en l’assessorament tècnic de menors

La feina dels assessors tècnics de menors se sotmet a un posicionament ètic i/o moral individual, que és el que regeix la nostra manera de fer i de viure en el món. A l’articulat s’acostuma a regular l’activitat, la conducta professional respecte als drets humans generals, a la institució, als usuaris, als clients, als altres professionals, etc., però no s'aprofundeix gaire en l'ètica del col·lectiu. Aquest treball garanteix una conducta ètica comuna i promou instruments per jutjar-la. Els codis i normes de bona pràctica per als professionals, investeixen d’autoritat i reconeixement la professió i ofereixen independència i autorregulació sobre com han d’actuar els professionals.

2008 Iowa Real Property Appraisal Manual, May 2008

********NOTE: There are nine sections to this manual, all in separate files.************* **********NOTE: Large files may take longer to open******** The basis of real property assessment in Iowa is market value as defined in Iowa Code §441.21. Iowa Code §§ 421.17(17) and 441.21(h) provide that assessment jurisdictions follow the guidelines and rules in this manual to help achieve uniformity in assessments. Assessors are encouraged to use the International Association of Assessing Officers’ Standard on Mass Appraisal of Real Property in their mass appraisal practices. Estimating market value in mass appraisal involves accurately listing properties, developing a sales file that includes the primary influences on market value, and developing models for subsets of properties that share common market influences using recognized mass appraisal techniques. The assessment of an individual property should not be based solely on the sale price. The Uniform Standards of Professional Appraisal Practice (USPAP) standard 6 says “In developing a mass appraisal, an appraiser must be aware of, understand, and correctly employ those recognized methods and techniques necessary to produce and communicate credible mass appraisals.” Accurate listing of property is the basis of a good mass appraisal program. On-site inspection and listing of property is essential in developing a good data base for revaluation. A physical review, including an on-site verification of property characteristics, should be conducted at least every four to six years. Land values should be reviewed every two years. Factors influencing the market of each property type should be identified and collected so that these factors can be considered in the mass appraisal model. It is equally important to maintain the data once it is collected. Accessing local government permit systems should be a part of a good data maintenance program along with an inspection program. Current cadastral maps and geographical information systems (GIS) are tools that are integral in checking accuracy of listings and maintaining a comprehensive data base.

Property Valuation Report, 2007

Iowa law requires every city and county assessor to submit to the Iowa Department of Revenue an annual Abstract of Assessment reflecting assessed values of real property. The Iowa Department of Revenue has received and reviewed each 2007 Abstract of Assessment and summarized the valuation data. The values reported on the Abstracts of Assessment are one hundred percent (100%) of the actual value of property as established by the assessors and approved by local boards of review.

Property Valuation Report, 2008

Iowa law requires every city and county assessor to submit to the Iowa Department of Revenue an annual Abstract of Assessment reflecting assessed values of real property. The Iowa Department of Revenue has received and reviewed each 2008 Abstract of Assessment and summarized the valuation data. The values reported on the Abstracts of Assessment are one hundred percent (100%) of the actual value of property as established by the assessors and approved by local boards of review.

Property Valuation Report, 2009

Iowa law requires every city and county assessor to submit to the Iowa Department of Revenue an annual Abstract of Assessment reflecting assessed values of real property. The Iowa Department of Revenue has received and reviewed each 2009 Abstract of Assessment and summarized the valuation data. The values reported on the Abstracts of Assessment are one hundred percent (100%) of the actual value of property as established by the assessors and approved by local boards of review.

Citizens' control and the efficiency of local public services

Està àmpliament acceptat que la descentralització fiscal incrementa el control dels ciutadans sobre els polítics, fomenta el rendiment de comptes i augmenta l¿eficiència. Aquest treball té per objectiu identificar les característiques socio-econòmiques dels ciutadans (votants potencials) que generen un major control sobre els responsables polítics locals provocant, així, un major nivell d'eficiència en un context descentralitzat.També s'analitzen les característiques fiscals dels governs locals que fomenten aquest control i eficiència. L'estudi s'ha aplicat a una mostra de municipis catalans seguint la metodologia convencional basada en l'estimació en dues etapes. A la primera etapa s'estima l'eficiència en que operen els municipis mitjançant la tècnica DEA. La novetat rau en el càlcul d'una nova versió d'indicador global d¿output municipal. En la segona etapa, a través d¿una estimació tipus Tobit (models censurats) i de mètodes bootstrap, es mostra com els factors abans comentats poden influir sobre l¿eficiència. Els resultats suggereixen que la forta presencia de comerciants, jubilats i persones amb dret a vot afavoreixen el control dels ciutadans, el rendiment de comptes i l¿eficiència. Un factor que facilita aquest control, i per tant una major eficiència, és la presència de baixos costos d'oportunitat d'obtenir informació sobre la gestió local dels serveis públics.