L'ús d'animals a la medicina de la tradició llatina: estudi del Tresor de la Beutat, un tractat medieval dedicat als cosmètics femenins

L’ús de productes derivats d’animals (Zooteràpia) ha format part de l’arsenal terapèutic dermatològic en les diverses cultures a través del temps. El Tresor de Beutat és un tractat medieval dedicat als cosmètics femenins i la salut, escrit en català medieval que es conserva a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Descriu més de 200 remeis i tractaments per a les dones del segle XIV . Molts d’aquests tractaments eren productes d’origen animal. Estudiem el Tresor de Beutat per determinar quins animals i quines de les seves parts eren emprades, així com la forma d’utilització i indicacions terapèutiques. El document original va ser transcrit al català formal i el text analitzat per tal d’identificar totes les substàncies d’origen animal destinades a la teràpia. Aquestes substàncies van ser ordenades segons l’espècie, i es van estudiar les diferents parts emprades dels animals, la manera de preparació i les seves indicacions. Es van identificar un total de 223 substàncies o elements (animals, plantes i minerals) utilitzats com a remeis. D’ells, 47 (21%) eren d’origen animal, pertanyents a 30 animals, 15 mamífers, 7 aus, 4 animals marins, 2 de rèptils i amfibis i 2 insectes. Les diferents parts dels animals utilitzats inclouen la pell, el greix, els ronyons, el cervell, les banyes, les ungles, les secrecions anals, glàndules mamàries o salivals, la femta, o fins i tot l’animal sencer, en el cas dels mamífers. De les aus, s’usaven les plomes, ous, greixos, els nius, el cap, el suc propi de l’animal, i els excrements. Dels animals marins es va emprar l’animal a trossos, els ossos i els ous, i dels insectes els ous de formiga; la mel i la cera d’abelles; dels rèptils i amfibis els ous i la sang. Els tractaments s’utilitzen principalment per a la cara, com a cosmètics per al cabell i el cos, la higiene, la salut general i per la pell. També per l’esfera otorinolaringològica, ocular, els trastorns dentals, i ginecològics, així com per a l’alleugeriment del dolor. El Tresor de Beutat proporciona informació sobre el coneixement dels tractaments tòpics, amb una base científica (i no màgica) amb una àmplia gamma de recursos d’origen animal, amb les formulacions acuradament elaborades per a fins cosmètics i terapèutics dissenyats per assolir l’ideal de la bellesa i la salut en les dones medievals, sent evident en les bases d’alguns tractaments tòpics utilitzats en el segle XXI.

Les mises en musique de "L'Invitation au voyage" de Baudelaire. Analyse philologique, formelle et évocative. -- Langues et littératures françaises et romanes

Il est bien connu que littérature et musique entretiennent des liens étroits. Cependant, leur étude n'est pas chose aisée, notamment en raison de l'absence d'un consensus théorique. Notre but est d'étudier l'un des aspects de ces liens, à savoir les mises en musique de poèmes. Ce mémoire comprend deux volets. Le premier, à visée encyclopédique, tente de fournir un catalogue le plus exhaustif possible des mises en musique de « L'Invitation au voyage », avec toutes les informations philologiques nécessaires à de futures utilisations. Le second volet, à visée analytique, cherche à mettre en évidence les caractéristiques d'une œuvre poético-musicale, tant dans son élaboration que dans sa réception ou sa structure interne. Pour ce faire, nous faisons appel à des théories issues de plusieurs disciplines, telles que l'histoire littéraire et musicale, la linguistique, la sémiologie, la poétique, l'analyse musicale et les sciences cognitives. Parmi nos constatations, il ressort que les œuvres poético-musicales, si elles possèdent des points communs non négligeables avec les œuvres poétiques et les œuvres musicales pures, ne sauraient néanmoins être amalgamées avec celles-ci, et nécessitent dès lors un traitement tout à fait particulier.