Friday Facts, August 2, 2013, Vol. 180

Bureau of Nutrition and Health Promotion part of the Iowa Department of Public Health produces of weekly newsletter about the Iowa WIC Program for the State of Iowa citizen.

BRS 180: cevada cervejeira para cultivo irrigado no Cerrado

Culturas alternativas de inverno com viabilidade técnica e econômica para integrar os sistemas de produção irrigados constituem-se na principal demanda dos agricultores da região do Cerrado. A cultivar de cevada BRS 180 obtida pela Embrapa-Centro Nacional de Pesquisa de Trigo e Embrapa-Centro de Pesquisa Agropecuária dos Cerrados, lançada para o cultivo irrigado em 1999, representa a primeira cultivar adaptada para a região, potencializando essa cultura como uma nova opção para o produtor. BRS 180 apresenta elevados índices de produtividade, resistência ao acamamento e baixos teores de proteínas, o que vem atender às demandas agronômicas dos agricultores e aos padrões de qualidade da indústria de malte cervejeiro. Em parcelas experimentais, BRS 180 apresentou rendimentos de grãos de até 8.920 kg/ha, atingindo até 6.000 kg/ha em lavouras comerciais.

Evaluation of an Epoxy Pavement Marking System, HR-180, 1978

The purpose of this research project is to determine if (1) epoxy lane markings will last an entire winter season without replacement, (2) epoxy lane marking is an economical alternative to standard paint on high-traffic multi-lane roadways where lane changing is frequent, and (3) there are worthwhile benefits derived from thorough cleaning of the pavement surface before painting. The success of epoxy lane marking depends on the success of the equipment with which it is mixed and applied. The epoxy lane marking material, if properly mixed and placed on a clean surface, has the durability required to withstand a high traffic volume and frequent lane changes for at least one year.

In & Out – 180 habitatges per a gent jove i gent gran Camí Antic de València al Poblenou

Estratègies d’ordenació: L’ordenació proposada vol recollir la hibridesa i complexitat d’espais típica del Poble Nou. Caracteritzat pels espais lliures de mida intermèdia –a cavall entre els dels teixits i els del eixamples – i per la riquesa en les seves articulacions (mitjançant passatges, a través d’edificis,…) ; per la permeabilitat cap a l’interior de l’illa: la connexió dels buits interiors amb els carrers i espais públics annexes o per la variabilitat del gra edificat.És per això que l’edificació no s’entén com una sèrie de blocs aïllats sinó que està concebuda com una gran peça articulada, amb una alçada constant en el volum a carrer i una lleugera variabilitat volumètrica en altura en els diferents volums interiors de igual mòdul i de gra menor, homòleg al del seu context urbà més pròxim.És essencial al projecte la definició de l’espai buit interior de l’illa en relació als habitatges, i la seva relació –a una escala major- amb els espais lliures de l’entorn. L’ordenació proposada configura dos paisatges diferents: un pati més urbà, delimitat en planta baixa per un equipament del barri i al que s’hi aboquen els habitatges per a joves i un altre més tranquil i més tou, un jardí per als més grans, accessible des del carrer i des de l’espai públic contiguEl volum més llarg afegeix una nova inflexió a les que ja té el carrer, ampliant-lo amb un espai amb funció de vestíbul i recuperant així, a partir d’una traça parcel•laria històrica, la direcció de l’Eixample.Els diferents volums es relacionen/articulen mitjançant corredors i espais col•lectius de distintes mesures i qualitats. Espais de relació, de dimensió variable, en diferents situacions relatives –respecte al ple, al sòl- i amb distints caràcters, que van del privat al públic...passant pel col•lectiu.Les galeries i els corredors d'accés als habitatges, protagonistes d'aquests espais híbrids (privats-semiprivats-col•lectius/ interiors-exteriors/ tancats-oberts), es converteixen gràcies a la flexibilitat en el tancament de la unitat d'habitació en espais d'intercanvi, on la variabilitat en l'ús permet diferents apropiacions de l'espai col•lectiu.La superposició en altura d'aquests espais funciona com una estructura lleugera adossada a la façana, és una epidermis complexa amb aparença de bastida.L’edificació té la voluntat de tancar-se a carrer amb una façana poc perforada, que llisca indiferent al carrer, i d’obrir-se a l’interior de l’illa, a sud, on es torna complexa, amb successives pells i tamisos...

In vivo growth-inhibition of Sarcoma 180 by piplartine and piperine, two alkaloid amides from Piper

Piplartine {5,6-dihydro-1-[1-oxo-3-(3,4,5-trimethoxyphenyl)-2-propenyl]-2(1H)pyridinone} and piperine {1-5-(1,3)-benzodioxol-5-yl)-1-oxo-2,4-pentadienyl]piperidine} are alkaloid amides isolated from Piper. Both have been reported to show cytotoxic activity towards several tumor cell lines. In the present study, the in vivo antitumor activity of these compounds was evaluated in 60 female Swiss mice (N = 10 per group) transplanted with Sarcoma 180. Histopathological and morphological analyses of the tumor and the organs, including liver, spleen, and kidney, were performed in order to evaluate the toxicological aspects of the treatment with these amides. Administration of piplartine or piperine (50 or 100 mg kg-1 day-1 intraperitoneally for 7 days starting 1 day after inoculation) inhibited solid tumor development in mice transplanted with Sarcoma 180 cells. The inhibition rates were 28.7 and 52.3% for piplartine and 55.1 and 56.8% for piperine, after 7 days of treatment, at the lower and higher doses, respectively. The antitumor activity of piplartine was related to inhibition of the tumor proliferation rate, as observed by reduction of Ki67 staining, a nuclear antigen associated with G1, S, G2, and M cell cycle phases, in tumors from treated animals. However, piperine did not inhibit cell proliferation as observed in Ki67 immunohistochemical analysis. Histopathological analysis of liver and kidney showed that both organs were reversibly affected by piplartine and piperine treatment, but in a different way. Piperine was more toxic to the liver, leading to ballooning degeneration of hepatocytes, accompanied by microvesicular steatosis in some areas, than piplartine which, in turn, was more toxic to the kidney, leading to discrete hydropic changes of the proximal tubular and glomerular epithelium and tubular hemorrhage in treated animals.