Expression of inducible nitric oxide synthase in bovine corneal endothelial cells and keratocytes in vitro after lipopolysaccharide and cytokines stimulation.

PURPOSE: To determine whether bovine corneal endothelial (BCE) cells and keratocytes express the inducible form of nitric oxide synthase (NOS) after exposure to cytokines and lipopolysaccharide (LPS), and to study the regulation of NOS by growth factors. METHODS: Cultures of bovine corneal endothelial cells and keratocytes were exposed to increasing concentrations of LPS, interferon-gamma (IFN-gamma), and tumor necrosis factor-alpha (TNF-alpha). At selected intervals after exposure, nitrite levels in the supernatants were evaluated by the Griess reaction. Total RNA was extracted from the cell cultures, and messenger RNA levels for inducible NOS (NOS-2) were measured by reverse transcription-polymerase chain reaction (RT-PCR). RESULTS: Exposure of BCE cells and keratocytes to LPS and IFN-gamma resulted in an increase of nitrite levels that was potentiate by the addition of TNF-alpha. Analysis by RT-PCR demonstrated that nitrite release was correlated to the expression of NOS-2 messenger RNA in BCE cells and keratocytes. Stereoselective inhibitors of NOS and cycloheximide inhibited LPS-IFN-gamma-induced nitrite release in both cells, whereas transforming growth factor-beta (TGF-beta) slightly potentiated it. Fibroblast growth factor-2 (FGF-2) inhibited LPS-IFN-gamma-induced nitrite release and NOS-2 messenger RNA accumulation in keratocytes but not in BCE cells. CONCLUSIONS: The results demonstrate that in vitro activation of keratocytes and BCE cells by LPS and cytokines induces NOS-2 expression and release of large amounts of NO. The high amounts of NO could be involved in inflammatory corneal diseases in vivo.

A novel role for proline- and acid-rich basic region leucine zipper (PAR bZIP) proteins in the transcriptional regulation of a BH3-only proapoptotic gene.

Proline- and acid-rich (PAR) basic region leucine zipper (bZIP) proteins thyrotroph embryonic factor (TEF), D-site-binding protein (DBP), and hepatic leukemia factor have been involved in neurotransmitter homeostasis and amino acid metabolism. Here we demonstrate a novel role for these proteins in the transcriptional control of a BH3-only gene. PAR bZIP proteins are able to transactivate the promoter of bcl-gS. This promoter is particularly responsive to TEF activation and is silenced by NFIL3, a repressor that shares the consensus binding site with PAR bZIP proteins. Consistently, transfection of TEF induces the expression of endogenous bcl-gS in cancer cells, and this induction is independent of p53. A naturally occurring variant of DBP (tDBP), lacking the transactivation domain, has been identified and shown to impede the formation of active TEF dimers in a competitive manner and to reduce the TEF-dependent induction of bcl-gS. Of note, treatment of cancer cells with etoposide induces TEF activation and promotes the expression of bcl-gS. Furthermore, blockade of bcl-gS or TEF expression by a small interfering RNA strategy or transfection with tDBP significantly reduces the etoposide-mediated apoptotic cell death. These findings represent the first described role for PAR bZIP proteins in the regulation of a gene involved in the execution of apoptosis.

Influència dels tractaments mèdics i psicoterapèutics en la disminució del delicte en població addicta a drogues

En l'àmbit judicial es constata una relació entre drogoaddicció i delicte. Els addictes a drogues han iniciat amb freqüència algun programa de desintoxicació o han sol·licitat suport mèdic o psicològic. L'estudi es proposa avaluar l'associació entre la conducta il·legal i l'abús de substàncies tòxiques, així com interpretar l'eficàcia dels tractaments terapèutics en la disminució d’aquesta associació, i les repercussions de les teràpies tant sobre els pacients com sobre el seu entorn. És un estudi observacional prospectiu d’una mostra de 100 subjectes que tenen relació amb el consum de drogues d'abús, al Jutjat de Guàrdia de Barcelona i en subjectes interns del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona. Els resultats de l’estudi diuen que el sexe masculí hi està representat en un 94%, la mitjana d’edat és de 25,5 anys, amb baix nivell d’estudis i sense professió qualificada. Gairebé la meitat de la mostra són estrangers i solters. Els pacients estudiats són politoxicòmans amb un consum majoritari de cocaïna (92%), cannabis (87%), alcohol (71%) i el 54% d’heroïna. Destaca l’alta freqüència dels UDVP i de la positivitat als tres virus (VIH, VHC, VHB), tot i que es demostra el descens de l’ús de la via parenteral. El 73% dels subjectes comenten delictes contra la propietat. El 93% de la mostra han estat en tractament, però en períodes curts (70%). El 72,7% que estan en PMM consumeixen habitualment cocaïna. Els pacients tractats amb psicofàrmacs són detinguts menys vegades que la resta de pacients. Pocs pacients han fet tractaments combinats amb psicoteràpia o lliure de drogues. Entre la població de detinguts, els tractaments rebuts han resultat beneficiosos pel que fa a autoestima, autoagressivitat, heteroagressivitat, conflictivitat penal i violència en els fets delictius, però aquestes variables quasi no es modifiquen en el cas dels joves. Els tractaments produeixen un benefici als pacients toxicòmans i disminueixen la conflictivitat penal. Els tractaments s’han d’iniciar en els primers estadis del consum, així com potenciar l’adhesió i el seguiment. Els centres penitenciaris de justícia juvenil, les comissaries i els jutjats de guàrdia són els llocs idonis per a l’abordatge del tractament del drogodependent.

Isolation of Leishmania infantum, zymodeme MON-1 from canine and human visceral leishmaniasis on Margarita Island, Venezuela

An increase in the incidence of human visceral leishmaniasis (HVL) has been detected in recent years on Margarita Island, located off the NE coast of Venezuela. Recent studies have revealed reactivity to rK39 antigen (Leishmania chagasi) in 20% of 541 sera from domestic dogs in endemic communities; PCR reactions were positive using primers for the L. donovani complex. Here we report that isolates from human and canine infection, identified by isoenzyme analysis, correspond to L. infantum, zymodeme MON-1. This appears to be the first isolation and identification of an isolate from HVL on Margarita Island and demonstrates the presence of this zymodeme in the canine population.

Cloning and characterization of SmZF1, a gene encoding a Schistosoma mansoni zinc finger protein

The zinc finger motifs (Cys2His2) are found in several proteins playing a role in the regulation of transcripton. SmZF1, a Schistosoma mansoni gene encoding a zinc finger protein was initially isolated from an adult worm cDNA library, as a partial cDNA. The full sequence of the gene was obtained by subcloning and sequencing cDNA and genomic fragments. The collated gene sequence is 2181 nt and the complete cDNA sequence is 705 bp containing the full open reading frame of the gene. Analysis of the genome sequence revealed the presence of three introns interrupting the coding region. The open reading frame theoretically encodes a protein of 164 amino acids, with a calculated molecular mass of 18,667Da. The predicted protein contains three zinc finger motifs, usually present in transcription regulatory proteins. PCR amplification with specific primers for the gene allowed for the detection of the target in egg, cercariae, schistosomulum and adult worm cDNA libraries indicating the expression of the mRNA in these life cycle stages of S. mansoni. This pattern of expression suggests the gene plays a role in vital functions of different life cycle stages of the parasite. Future research will be directed to elucidate the functional role of SmZF1.

Anàlisi i abordatge de l’assetjament entre iguals mitjançant l’ús de les noves tecnologies

L’estudi analitza la modalitat d’assetjament entre iguals mitjançant la utilització de les TIC, un fenomen emergent en el marc de la justícia juvenil a Catalunya. S’han revisat 185 expedients de menors dels que la Fiscalia de Menors ha oficiat per requerir la intervenció de l’equip tècnic. Els principals resultats obtinguts ens mostren una incidència baixa (10,9%), però l’ús generalitzat d’aquests dispositius tecnològics exposen els menors a uns riscos elevats i l’impacte en les víctimes, properes en el seu entorn, suposa una afectació emocional i psicosocial greu. Alhora, hem vist la relació d’aquest tipus de comportaments amb altres formes de violència exercida pels mateixos protagonistes. Les conductes del victimari, nascut a Catalunya en un 73% dels casos, es donen majoritàriament en grup i en els primers anys de l’adolescència mitjana. Es troba una relació entre el tipus d’assetjament tradicional tipificat fins ara com a delictes contra la integritat i la llibertat personal protagonitzats per nois (58,9%) i la durada del delicte, inferior a un mes. Les víctimes són noies en major proporció (56%), però, a la vegada, prenen rellevància en l’autoria d’aquest tipus d’accions en relació amb la incidència que tenen altres actuacions delictives que protagonitzen. És reveladora la força de les xarxes socials en aquests tipus de fets i la necessitat de prevenció, de protecció i d’educació en les competències d’aquest ús d’aplicacions i dispositius en l’espai virtual. Es proposa que la intervenció dels professionals de justícia juvenil consisteixi en la conscienciació, la responsabilització d’aquestes conductes, tot adequant continguts dels programes tècnics i evitant, sempre que sigui possible, l’entrada al circuit judicial.

A Heminested Polymerase Chain Reaction for the Detection of Brazilian Rabies Isolates from Vampire Bats and Herbivores

A heminested-PCR (hn-PCR) using primers to the nucleoprotein-coding gene in a nested set was evaluated in the detection of Brazilian strains of rabies virus (RV). A representative number of RV nucleoprotein sequences belonging to genotype 1 were aligned. Based on such alignment, primers were directed to highly conserved regions. All 42 clinical samples positive by both fluorescent antibody and mouse inoculation tests were also positive by the hn-PCR. Brain tissue that had been left to decompose, obtained from an experimentally inoculated mouse was tested by hn-PCR and yielded positive results. In conclusion, primers designed here were capable of amplifying Brazilian RV isolates obtained from a rural epidemiological cycle.

Antibioticoterapia intravenosa domiciliaria en el tratamiento de las infecciones causadas por microorganismos multirresistentes

L'objectiu d'aquest treball és descriure els tres primers anys d'experiència en teràpia ambulatoria domiciliària endovenosa (TADE) en infeccions per microorganismes multiresistents a la nostra Unitat d'Hospitalització a Domicili alhora que avaluar la seva seguretat i eficacia. El grup control són la resta dels pacients amb TADE ingressats a la Unitat. En el grup estudi hi ha hagut més tornades inesperades i reingressos, probablement en relació a la major comorbilitat i dependència fisica dels pacients. La taxa de reaccions adverses és similar i s'ha reduit significativament el nombre d'hospitalitzacions comparant els tres mesos previs a l'ingrés i els tres posteriors. Paraules clau: teràpia ambulatoria domiciliària endovenosa (TADE); microorganismes multiresistents; seguretat; eficacia

Funcions de les molècules associades a la mielina i la proteïna priònica cel•lular (PrPc) en neurodegeneració (Malaltia d’Alzheimer) i neuroinflamació (Esclerosi Múltiple)

Les proteïnes associades a la mielina (MAIS), Nogo-A, MAG i OMgp, són molècules que presenten una capacitat inhibitòria molt important per el recreixement axonal i la neuroreparació després de lesió. No obstant des de fa anys les seves funcions han estat ampliades i s’han involucrat en diferents processos degeneratius del sistema nerviós o en processos neuroinflamatoris del sistema nerviós central i el perifèric com ara l'Escleresi Múltiple (MS). La base neurobiològica d’indicadors moleculars que són responsables del dany axonal en MS segueixen sense estar plenament descrits. Recentment s’ha publicat que el mecanisme de senyalització Nogo-A pot regir els primers canvis de la desmielinització immunomediada del sistema nerviós central en el model animal de MS, l’encefalomielitis autoimmune experimental (EAE). De la mateixa forma la proteïna priònica cel•lular és una proteïna que s’ha associat majoritàriament a malalties espongiformes, però que recentment s’ha vinculat (no sense controvèrsia) amb la seva possible relació amb la Malaltia d'Alzheimer (AD), ja que seria capaç de reclutar els oligòmers d’Aβ (ADDLs), els quals correlacionen millor amb el grau de demència, i amb els que interacciona directament, actuant així com un possible mediador de la fosforilació de tau en la malaltia. No obstant, les funcions de les MAIS i de la PrPc en aquests models de la malaltia no estan clarament definits i, per altra banda, es desconeixen els mecanismes de senyalització implicats, no descartant de forma clara el component neural i l’immune.

Search for Borrelia sp. in ticks collected from potential reservoirs in an urban forest reserve in the State of Mato Grosso do Sul, Brazil: a short report

A total of 128 ticks of the genus Amblyomma were recovered from 5 marsupials (Didelphis albiventris) - with 4 recaptures - and 17 rodents (16 Bolomys lasiurus and 1 Rattus norvegicus) captured in an urban forest reserve in Campo Grande, State of Mato Grosso do Sul, Brazil. Of the ticks collected, 95 (78.9%) were in larval form and 22 (21.1%) were nymphs; the only adult (0.8%) was identified as A. cajennense. Viewed under dark-field microscopy in the fourth month after seeding, 9 cultures prepared from spleens and livers of the rodents, blood of the marsupials, and macerates of Amblyomma sp. nymphs revealed spiral-shaped, spirochete-like structures resembling those of Borrelia sp. Some of them showed little motility, while others were non-motile. No such structures could be found either in positive Giemsa-stained culture smears or under electron microscopy. No PCR amplification of DNA from those cultures could be obtained by employing Leptospira sp., B. burgdorferi, and Borrelia sp. primers. These aspects suggest that the spirochete-like structures found in this study do not fit into the genera Borrelia or Leptospira, requiring instead to be isolated for proper identification.

Detecció, identificació de Mycobacterium tuberculosis i caracterització molecular de la resistència als principals antituberculosos en mostra clínica directa mitjançant piroseqüenciació: aplicabilitat en l’estudi de la clonalitat de les soques.

L’augment de soques de Mycobacerium tuberculosis multiresistents i l’aparició de soques extremadament resistents, ha posat de manifest la necessitat de disposar de nous mètodes de detecció precoç de M.tuberculosis i les seves resistències als principals fàrmacs antituberculosos, així com l’estudi eficaç dels brots, per a poder dur a terme un control eficient de la malaltia. L’objectiu de l’estudi va ser determinar la capacitat de la piroseqüenciació per a detectar i identificar micobacteris a partir d’aïllats clínics i mostra directa, determinar el seu patró de resistència a Rifampicina, Isoniacida, Etambutol, Fluoroquinolones, Canamicina i Capreomicina i explorar la seva potencialitat per a ser emprada en el tipatge molecular de les soques. Mitjançant la optimització de la tecnologia de la piroseqüenciació pels gens analitzats, i el disseny de primers específics, hem verificat la utilitat de la piroseqüenciació per al maneig de la tuberculosi. S’ha pogut estudiar la presència de mutacions relacionades amb resistències a fàrmacs de primera línia en el 96.5% de les posicions analitzades en soca clínica i en el 70.4% en mostra directa. Van concordar amb el resultats obtinguts per altres mètodes fenotípics i/o fenotípics el 97.1% i el 98.2% del resultats obtinguts en soca clínica i mostra directa respectivament. La piroseqüenciació ens ha permet analitzar la presència de mutacions relacionades amb resistències a antituberculosos de segona línia, servint com a mètode de confirmació en l’anàlisi d’altres mètodes genotípics. La tècnica ens ha permès també identificar els principals micobacteris no tuberculosos implicats en la infecció humana, sòls o en coinfecció. Resultats preliminars mostren que l’anàlisi amb piroseqüenciació pot ser d’utilitat per l’estudi clonal de les soques de M.tuberculosis. Les nostres observacions mostren la piroseqüenciació com una eina valuosa en l’àmbit clínic, ja que permet una reducció de la demora del diagnòstic, estudi filogenètic i detecció de resistències M.tuberculosis, i per tant una millora de l’aplicació del tractament adequat, ajudant al control de la malaltia.

La força de prensió manual com a factor pronòstic de mortalitat en pacients oncològics terminals a una unitat de cures pal•liatives.

L’objectiu de l’estudi va ser determinar si la força de prensió manual (FPM) era factor pronòstic de mortalitat en malalts amb càncer avançant ingressats a una Unitat de cures pal•liatives (UCP). Es va determinar la força de prensió a l’ingrés i l’evolució de la FPM els primers 12 dies mitjançant un dinamòmetre. Ni la FPM inicial ni a l’evolució va demostrar diferències significatives entre els malalts donats d’alta vius i els que van morir a la UCP. Conclusions: la determinació de FPM no va ser factor pronòstic de supervivència en malalts ingressats per càncer en una UCP.

Enterocytozoon bieneusi (microsporidia) in faecal samples from domestic animals from Galicia, Spain

In this survey we examined 87 domestic animal stool samples in order to detect the possible presence of microsporidia in animals in close contact with humans in Galicia (NW, Spain). The detection of Enterocytozoon bieneusi spores was confirmed in faecal samples from two dogs and one goat by polymerase chain reaction. None of the positive samples for microsporidia in the staining method were amplified with species-specific primers for Encephalitozoon intestinalis, E. hellem and E. cuniculi. Four rabbits faecal samples reacted with anti-E. cuniculi serum. Our results could indicate the importance of domestic animals as zoonotic reservoirs of microsporidial human infections.

Complete nucleotide sequence analysis of a Brazilian dengue virus type 2 strain

In the last decade, dengue fever (DF) in Brazil has been recognized as an important public health problem, and an increasing number of dengue haemorrhagic fever (DHF) cases have been reported since the introduction of dengue virus type 2 (DEN-2) into the country in 1990. In order to analyze the complete genome sequence of a DEN-2 Brazilian strain (BR64022/98), we designed primers to amplify contiguous segments of approximately 500 base pairs across the entire sequence of the viral genome. Twenty fragments amplified by reverse transcriptase-PCR were cloned, and the complete nucleotide and the deduced amino acid sequences were determined. This constitutes the first complete genetic characterization of a DEN-2 strain from Brazil. All amino acid changes differentiating strains related to the Asian/American-Asian genotype were observed in BR64022/98, indicating the Asiatic origin of the strain.

Interplay between wheat cultivars, biocontrol pseudomonads, and soil.

There is a significant potential to improve the plant-beneficial effects of root-colonizing pseudomonads by breeding wheat genotypes with a greater capacity to sustain interactions with these bacteria. However, the interaction between pseudomonads and crop plants at the cultivar level, as well as the conditions which favor the accumulation of beneficial microorganisms in the wheat rhizosphere, is largely unknown. Therefore, we characterized the three Swiss winter wheat (Triticum aestivum) cultivars Arina, Zinal, and Cimetta for their ability to accumulate naturally occurring plant-beneficial pseudomonads in the rhizosphere. Cultivar performance was measured also by the ability to select for specific genotypes of 2,4-diacetylphloroglucinol (DAPG) producers in two different soils. Cultivar-specific differences were found; however, these were strongly influenced by the soil type. Denaturing gradient gel electrophoresis (DGGE) analysis of fragments of the DAPG biosynthetic gene phlD amplified from natural Pseudomonas rhizosphere populations revealed that phlD diversity substantially varied between the two soils and that there was a cultivar-specific accumulation of certain phlD genotypes in one soil but not in the other. Furthermore, the three cultivars were tested for their ability to benefit from Pseudomonas inoculants. Interestingly, Arina, which was best protected against Pythium ultimum infection by inoculation with Pseudomonas fluorescens biocontrol strain CHA0, was the cultivar which profited the least from the bacterial inoculant in terms of plant growth promotion in the absence of the pathogen. Knowledge gained of the interactions between wheat cultivars, beneficial pseudomonads, and soil types allows us to optimize cultivar-soil combinations for the promotion of growth through beneficial pseudomonads. Additionally, this information can be implemented by breeders into a new and unique breeding strategy for low-input and organic conditions.